Oposicions a Catalunya 2009

No ha sortit encara la convocatòria oficial però les fonts sindicals ja han anunciat les places previstes per a les properes oposicions a cossos docents (2009). En el cas de grec i de llatí es manté el nombre de 20 places cadascuna, tal que s'havia acordat fa dos anys. Malgrat que no són gaires, si més no, no es redueixen com en altres matèries. Algunes fins i tot desapareixen del tot, com ha succeït amb filosofia, que ha passat de 60 a 0.

Fonts: SPS, CCOO

Cursos, conferències i concursos organitzats per la SEEC a Catalunya

Conferències:

La Secció Catalana de la SEEC ha organitzat, com cada any, un cicle de dues conferències per als estudiants de Batxillerat de Catalunya.

• Conferència de Llatí: L’urbanisme romà: Tàrraco i Emèrita Augusta.
• Conferència de Grec: Déus i herois a la Literatura grega.

El cicle es farà a Barcelona, Reus, Tortosa, Lleida i Girona. Més informació sobre els ponents, el calendari, les seus i la forma d'inscripció.

Cursos:

• Els dimarts de la Roma antiga, 15 hores, del 3 de febrer al 14 d'abril de 2009.
  
• La tradició dels grans mites clàssics: Acteó, Afrodita, Dafne, Apol·lo, Diana, Èdip, Electra, Helena, els bessons a la mitologia clàssica, 15 hores (del 27 de gener al 31 de març de 2009).
• Literatura i tècnica a l’antiguitat grecoromana, 7 de novembre - 27 de març.

Més informació: calendari, horaris, seus i programes.

Concursos:

Organització de les proves a Catalunya dels concursos internacionals següents:

• Certamen Ciceronianum
• Explorant la llengua i la cultura de l'Antiga Grècia

Més quaderns virtuals clàssics

Al fil de les darreres entrades sobre l'estrena de Mama Medea i Ludus aprofito per repescar algunes activitats elaborades amb quaderns virtuals que m'havien quedat al calaix:

• Les declinacions llatines: casos i funcions de Victoria Bescós,
• Jàson i Medea de Margalida Capellà per treballar el mite al batxillerat,
  
• A l'època dels romans d'Ana Padilla sobre pobles preromans i romans a Catalunya (per a primària),
• Nombres romans de Gaietà Casaponsa (per a primària).

Mama Medea al Romea

Sota la direcció de Magda Pueyo s'ha començat a representar al teatre Romea de Barcelona Mama Medea (2001) de l'autor flamenc Tom Lanoye, una actualització del mite basada en la tragèdia Medea d'Eurípides i Les argonàutiques d’Apol·loni de Rodes. Podeu llegir-ne una elogiosa crítica de Juan Carlos Olivares al diari Avui.

Teatre Romea, Barcelona
del 29 de novembre de 2008 a l'1 de febrer de 2009.

Nous materials online per a la didàctica del llatí

Francesc Sánchez Elvira (IES Ferran Casablancas de Sabadell) m'ha donat a conèixer Ludus, un ampli i variat conjunt format per 12 quaderns virtuals amb més de 300 activitats per practicar la gramàtica llatina, que ha confeccionat durant una llicència d'estudis i que val la pena que us mireu. També m'adverteix que la visualització correcta d'aquests materials només és possible amb el navegador Firefox. Si encara no el teniu instal·lat, us el podeu descarregar gratuïtament per exemple des d'aquí.

A través seu he arribat a Hesperia latina, un web en construcció del Departament de filologia llatina de la Universitat de Barcelona per a l'aprenentatge del llatí, amb un lèxic, una gramàtica llatina i un seguit d'activitats, realitzades les unes amb Hotpotatoes i les altres amb PDF. Aquest recurs es pot utilitzar tant a l'ensenyament universitari com en el secundari.

Commemoració del 75è aniversari de la mort de Kavafis

Com a commemoració del setanta-cinquè aniversari de la mort del poeta grec d’Alexandria, Konstandinos Kavafis, l’Associació Catalana de Neohel·lenistes organitza un cicle de conferències i diàlegs que abordaran diversos aspectes de la seva poesia, la seva transcendència i la seva influència per finalitzar amb un recital de la seva obra.

Dijous 6 de novembre
19:30 El poeta Konstandinos Kavafis
Rubén Montañés (Universitat Jaume I, Castelló)

Dimecres 12 de novembre
19:00 Traduir Kavafis
Pedro Bádenas de la Peña (traductor, membre del CSIC)
Quim Gestí (traductor)

Divendres 21 de novembre
19:30 Kavafis i la poesia grega
Dimitris Kalokiris (poeta, crític i traductor)
Vicente Fernández (Universitat de Màlaga)

Dimecres 26 de novembre
19:00 La influència de Kavafis a la poesia europea
Sam Abrams (poeta i crític)
Manuel Forcano (poeta i traductor)
Jordi Julià (poeta i crític)

Dimecres 3 de desembre
19:00 Homenatge a Kavafis
Lectura de poemes

Tots els actes es fan a la sala d’Actes de la Residència d’Investigadors,
carrer Hospital, 64, Barcelona.
Barcelona, del 6 de novembre al 3 de desembre.

Programa (PDF)

Reapareix Odisseu d'Agustí Bartra

Coincidint amb el centenari del naixement i l'homenatge que ha fet Kosmòpolis al poeta i novel·lista Agustí Bartra (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982), l'editorial Proa acaba de publicar l'edició completa d'Odisseu (1953), una de les seves obres més significatives, en la qual el mite homèric serveix per expressar el dolor de l'exili. L'edició va a càrrec del crític Sam Abrams i té el suport del fill de l'escriptor, l'antropòleg mexicà Roger Bartra.

Notícia: Vilaweb

Latin is cool

Encara que darrerament aquest blog està en hores baixes, avui que fa tres anyets no podia restar en silenci.

Al New York Times es va publicar el dilluns passat un article titulat "Una llengua morta que està molt viva" sobre el creixement espectacular que experimenta el llatí a les escoles de secundària dels Estats Units fins al punt que podria desplaçar l'alemany del tercer lloc que aquest ocupa com segona llengua més estudiada. S'hi apunten diversos factors per explicar-ho:

• Prestigi social: "és la llengua de la gent educada ... i que té èxit".
• La presència en llibres com els de Harry Potter o pel·lícules de tema clàssic com Gladiator i Troy.
• Canvi en la metodologia didàctica, abans limitada a la gramàtica i ara enfocada cap a la cultura i un ús més viu de la llengua.

Ho diu una alumna: "és cool dir ‘Faig llatí’."

Esperem que, com sol passar, aquesta moda nord-americana també arribarà a casa nostra.

Finalment, per si no el coneixeu, vet aquí un exemple d'un nivell d'oratòria llatina a l'americana del nivell educatiu més elevat:

Segon aniversari de Chiron

El centaure Quiró, crater àtic, c. 460-450 a.C.,
Museum of Fine Arts, Boston (SG).

Ana Ovando ens ha recordat als despistats que aquest 27 de setembre el portal Chiron ha fet dos anyets en línia. Per molts anys!

Aprofito per advertir que, per raons professionals, durant una temporadeta em temo que no podré actualitzar el blog. Però hi tornarem!

Andròmaca de Racine al TNC

A partir d'avui es representarà Andromaque de Jean Racine al TNC en una posada en escena de la companyia Théâtre des Bouffes du Nord sota la direcció de Declan Donnellan. L'espectacle es farà en francès amb subtítols en català.

Teatre Nacional de Catalunya, 17 al 21 de setembre.

Més activitats sobre el món clàssic a l'agenda de Labyrinthus.

Es crearà un jardí romà al costat de l'amfiteatre de Tarragona

El parc situat a l'entorn de l'amfiteatre romà de Tarragona esdevindrà, abans que acabi l'any, recrearà un jardí d'època romana, amb arbres autòctons, plantes aromàtiques i medicinals, arbres fruiters i un petit estany.

Més informació: Avui,

Els romans feien calçotades?

L'arqueòleg László Borhy ha interpretat un fresc romà del s. III com un home menjant calçots. La pintura va ser trobada el 2000 a la ciutat de Szony (Hongria), a la riba del riu Danubi i avui es conserven al Museu Klapka György

Segons Borhy representen dos servents, un dels quals sosté en una mà una safata de plata amb els calçots mentre amb l'altra mà se'n menja un. L'altre, del qual només queden el bust i el braç dret, aguanta amb la mà un recipient de bronze que devia contenir la salsa per als calçots.

De fet, el romà Apici, al seu De re coquinaria, ja donava diverses receptes per a la preparació del porrus capitatus, una d'elles consistent a fer-los a la brasa. I el poeta hispà Marcial també hi feia referència a l'epigrama XIII, 19. Ara bé, no sé si es tracta de la mateixa espècie que el calçot.

Seria interessant saber què n'opinen els de Kuanum i si afegiran els calçots al seu repertori de menges romanes.

Més informació: Avui

Les escultures d'inspiració grega d'Antoni Miró escandalitzen Xàbia

Una sèrie d'escultures d'Antoni Miró inspirades en la ceràmica i l'escultura gregues antigues han provocat una polèmica pel seu caràcter eròtic entre els veïns i turistes. Les escultures han estat instal·lades temporalment en el passeig marítim de Xàbia com una part del conjunt de la mostra més àmplia que aquest artista alcoià exposa en diversos espais d'aquesta població valenciana sota el títol de Viatge a Xàbia (PDF).

En podeu veure el reportatge emès pel Telenotícies de TV-3 i la notícia de Vilaweb (per cortesia de Margalida Capellà).

El somni de Grècia en les nostres lletres

El suplement cultural de l'Avui del 12 de juliol va dedicar un reportatge als llibres que tracten l'ideal de Grècia en la literatura catalana. D'algunes de les obres ressenyades ja en vam parlar aquí fa temps. De tota manera la més destacada és El somni de Grècia. La recepció catalana de la cultura clàssica (Edicions l’Albí, 2006) de Josep Maria Solà.

Podeu llegir-lo en PDF: 1a pàg. / 2a pàg.

Epica en llatí

El grup holandès Epica inclou sovint el llatí en les seves cançons, majoritàriament en anglès. Mónica Flores me n'ha fet arribar una totalment en llatí:




Com que costa una mica sentir-la, us deixo la lletra que he trobat:

Numquam Remotiores ab origine
Media parte mundi
Funditus aberramus
Ultimum excidium sui

Pel que fa al títol de la cançó (Hunab K'u) només us sé dir que no és llatí.

L'Odissea escrita i dibuixada per Joma

Gràcies un cop més a la Gemma Garcia m'he assabentat que a l'espai Trazo Suelto del dominical de La Vanguardia Joma va publicant una sèrie de belles il·lustracions de l'Odissea que tenen l'encert d'incorporar el text grec del poema com a part integrant del dibuix. La llàstima és que el recull accessible per Internet ofereix les imatges en una resolució massa baixa per veure'n bé el dibuix i el text. Per ara se'n poden veure una setantena. Esperem que almenys el treball complet acabarà sortint en llibre, de manera que es pugui disfrutar com mereix.

Infeliç Catul, deixa de fer el ximple

Els que segueixen aquest blog de fa temps ja coneixen la meva debilitat per Catul. Un dels poemes que més m’agraden és el vuitè: davant la pèrdua d’interès de la seva estimada Lèsbia en el seu amor, Catul es proposa deixar de pretendre-la i no amargar-se més la vida. La voluntat hi és, tot i que podem dubtar seriosament de si Catul va perseverar realment en aquest propòsit. Ja se sap que una cosa és el que diu el cap i una altra el que fa el cor.

Aquí us deixo el poema en llatí, en traducció meva i en un vídeo recitat per Rubenshito en V.O.S.E. La traducció l'he enviada a aquest web sobre Catul, en què tothom pot col·laborar amb traduccions dels seus poemes. Entre les 33 llengües que hi trobem, el català només té 5 poemes traduïts i el castellà 51 (uns quants estan també disponibles en argentí/ríoplaterense). Ja ho sabeu, animeu-vos a participar-hi!

A més podeu escoltar la lectura que en fa Vojin Nedeljkovic rescatada de la difunta Viva voce per a la La fonoteca di Senecio.

Catulli carmina, VIII

Infeliç Catul, deixa de fer el ximple,
i el que veus perdut dóna-ho per perdut.
Brillaren en altres temps sols resplendents per a tu,
temps en què anaves on la noia et portava,
aquella que hem estimat com cap altra no serà estimada.
Aleshores tot eren jocs, allà,
jocs que tu volies i que la noia no deixava de voler.
Certament brillaren en altres temps sols resplendents per a tu.
Ara ella ja no vol; no vulguis tampoc tu que no pots,
i no li vagis al darrere, ara que fuig, ni visquis infeliç,
ans resisteix amb voluntat tenaç, fes el cor fort.
Adéu, noia. Catul ja fa el cor fort,
i no et buscarà ni et requerirà a desgrat teu,
però tu te’n doldràs, quan no seràs requerida.
Ai, desgraciada, quina vida tindràs?
Qui et rondarà ara? A qui semblaràs bella?
Qui estimaràs ara? De qui diran que ets?
Qui besaràs? A qui mossegaràs els llavis?
Però tu, Catul, ben ferm, fes el cor fort.

---------

Miser Catulle, desinas ineptire,
et quod uides perisse perditum ducas.
fulsere quondam candidi tibi soles,
cum uentitabas quo puella ducebat
amata nobis quantum amabitur nulla.
ibi illa multa cum iocosa fiebant,
quae tu uolebas nec puella nolebat.
Fulsere uere candidi tibi soles.
nunc iam illa non uolt: tu quoque, impotens, noli,
nec quae fugit sectare, nec miser uiue,
sed obstinata mente perfer, obdura.
uale puella. Iam Catullus obdurat,
nec te requiret nec rogabit inuitam;
at tu dolebis, cum rogaberis nulla.
scelesta, uae te, quae tibi manet uita?
quis nunc te adibit? cui uideberis bella?
quem nunc amabis? cuius esse diceris?
quem basiabis? cui labella mordebis?
at tu, Catulle, destinatus obdura.

Confirmat: la lloba capitolina és medieval

Les proves de carboni 14 han confirmat que la famosa escultura de bronze coneguda com la Lloba capitolina, conservada als Musei Capitolini, no és antiga sinó medieval, concretament del segle XIII. La factura medieval havia estat ja assenyalada per Anna Maria Carruba el 2006, tal com ens en vam fer ressò aquí. Fins ara la hipòtesi més acceptada era que es tractava d'una peça etrusca, seguint l'opinió ja formulada per Winckelmann (1764), i que es remuntava al s. V aC. Les figures de Ròmul i Rem hi van ser afegides al renaixement.

Ara ja és oficial. Potser non è ben trovato, ma è vero. Així és que ens hi hem de fer a la idea i canviar de xip. De tota manera m'agradaria saber quant de temps alguns seguiran repetint el que està demostrat que no és cert. La Wikipedia anglesa ja ho ha corregit. Però el govern municipal de Roma ha ocultat aquesta informació durant tot un any. Increïble, oi? I encara més si recordem que fa alguns mesos sí que es va anunciar a so de bombo i platerets la troballa del Lupercal, però sense proves que demostressin aquesta identificació.

Notícia: La Repubblica

Música (greco)romana

L'últim programa de Nydia, emès pel Canal 33, dedica un reportatge força recomanable a la música de l'antiga Roma -en realitat seria més correcte dir a la música grecoromana- de la mà d'un grup de reconstrucció històrica anomenat Thaleia que participa a Tàrraco Viva. El reportatge dura del minut 1'47 al 11'32 del programa. Durant uns quants dies el podreu veure gratuïtament. Si voleu podeu complementar-ne la visió amb algunes fotos sobre música i dansa antigues.

L'examen de selectivitat de llatí

Agraeixo a la Gemma Garcia que hagi respost tan de pressa a la demanda que feia ahir i m'hagi passat la recent prova de selectivitat de llatí a Catalunya. El text és el següent:

Hesiodus, qui primus aliqua de hoc prodidit, multa de hominum aeuo referens, cornici nouem nostras attribuit aetates, quadruplum eius ceruis; sed ut ad confessa transeamus, Arganthonium Gaditanum LXXX annis regnauisse certum est, et Gorgian Siculum CVIII uixisse.

Realment no hi ha res en concret que sigui inabastable, sinó més aviat ha coincidit una acumulació de dificultats com no recordo haver vist en anys anteriors: una subordinada de relatiu, una altra de ut i dues d'infinitiu, més un participi i alguns neutres plurals, a més d'una certa complexitat per relacionar conceptes semànticament dispars.

Actualització: (Aquí l'examen complet en PDF amb el vocabulari).

El grec antic a l'Economist

L'Economist, setmanari econòmic de referència a tot el món, tot just ha publicat un agredolç article (que ja ha rebut nombrosos comentaris) sobre la situació del grec antic en l'àmbit educatiu mundial, segons he sabut gràcies a Domingo. Els nostres clàssics es mantenen de manera vacil·lant, però suportaran l'impacte de la globalització i l'emergència de noves potències arrelades en unes altres poderoses tradicions culturals?

El llatí suspèn la selectivitat a Catalunya

Els mitjans de comunicació en van plens: a les PAU de Catalunya d'enguany (juny del 2008) el llatí ha estat la matèria amb la nota més baixa (4,91) darrere de la química (4,51). Totes dues són les úniques que tenen una nota mitjana inferior al 5.

Jo no he vist l'examen i agrairé que algú me'l passi, però els comentaris que m'han arribat de diversos professors coincideixen que el text tenia una especial dificultat.

No hem d'oblidar que les notes mitjanes de la prova de juny d'anys anteriors havia estat força més alta (del 2007 al 2005: 5,71; 5,91; 5,87) i per tant m'imagino que no hi hagut voluntat d'endurir les proves sinó més aviat un error d'apreciació en preparar l'examen. Però resulta que en la difícil situació en què actualment es troben les nostres matèries a batxillerat -el llatí i el grec- no ens podem permetre badades com aquesta, sinó que s'ha de ser molt prudent a l'hora de preparar una prova d'una trascendència tan pronunciada per al futur dels nostres estudiants i d'una projecció social tan gran.

Cal afegir que Associació de Professors de Llengües Clàssiques ha redactat una carta sobre aquesta qüestió per enviar-la a la coordinació de les PAU i que poden signar tot el professorat que ho consideri pertinent.

Per acabar una nota optimista: "La tercera millor nota de Catalunya ha sigut una noia de Lleida, Ares Llop, de l'IES Samuel Gili i Gaya. Ha tret un 9,73, després d'haver superat el batxillerat amb un 10. Li agraden les llengües, sobretot el llatí, i estudiarà filologia catalana". Font: Avui.

Notícia: Avui, El Periódico,

Teatre clàssic per refrescar-se

Aquest any el teatre grec (sobretot), llatí (molt menys) i de tradició clàssica torna a ser força present en els festivals d'estiu de Barcelona i Sagunt, tot i que no arriba a l'envejable i exportadora abundància del Festival de Mérida, que enguany celebra el seu 75è aniversari de l'inici de les representacions en el teatre romà amb una senequiana Medea encarnada per Margarida Xirgu.

Així, al festival Grec de Barcelona trobem els següents espectacles d'arrel clàssica:

• Andromaque d'Eurípides, Teatre Grec, Barcelona, 2-4 de juliol. En francès i àrab, sobretitulat en català.
  
• Troilus and Cressida, de William Shakespeare, Teatre Lliure, Barcelona, 3-6 de juliol. En anglès, sobretitulat en català.
• Dido & Aeneas de Henry Purcell, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 3-6 de juliol. Espectacle de dansa.
  
• Las troyanas d'Eurípides, Grec, Teatre Grec, Barcelona, 21-24 de juliol. En castellà. Pel que sembla Ángel Pavlovsky hi fa de la deessa Atena.
  

Al festival Sagunt a escena, es representa:

• Àiax (suposo que deu ser la tragèdia de Sòfocles), La Nau, Port de Sagunt, 22/07/2008.En grec.
  
• Bacant.es, aire lliure, 2/08/2008 - 23/08/2008.
• Miles gloriosus. El soldado fanfarrón de Plaute, Teatre Romà de Sagunt, 15/08/2008 - 16/08/2008.

Finalment no oblidarem els arxienemics dels romans, als quals va dedicat el macroespectacle Carthage, que 4 de juliol, obre el festival de Les Estivales de Perpinyà, en francès però també amb una veu catalana.

Com sempre, si m'arriben més notícies les inclouré a l'agenda.

Alguns cursos més per a aquest estiu

En entrades anteriors he recollit cursos de clàssiques per a aquest estiu com els del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya o del CEFIRE i de CIRCE. Ara ja se n'ha ampliat l'oferta amb els següents:

• La ciutat en el món antic, Societat Catalana d'Estudis Clàssics, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 7 al 16 de juliol de 2008.
• Les fonts del mite a Grècia: art, literatura, arqueologia, Universitat d'Estiu URV, Facultat de Lletres, Tarragona 02/07/2008 - 04/07/2008.
• La mitologia i la seva interpretació, 2 al 8 de setembre de 2008, Aula interuniversitària de Matadepera.

Si me n'assabento de més els afegiré a l'agenda laberíntica, com de costum.

Èdip 1, 2, 3, 4 a Barcelona i l'Orestea a París

Dins el minifestival d'estiu Avantime de Barcelona, s'estrena Èdip 1, 2, 3, 4, de la companyia Projecte Èdip, amb direcció de Josep Galindo i dramatúrgia de Pablo Ley. El muntatge, basat en Sòfocles, és una gran producció de petit format, amb 14 actors i un equip de direcció, composta per cinc tragèdies del cicle tebà i del cicle troià comprimides en una tragicomèdia grega grotesca.

Èdip 1, 2, 3, 4.
Versus Teatre del 17 de juny al 6 de juliol,
C/ Castillejos 179, Barcelona.
De dimecres a dissabte a les 21:30 h, diumenge a les 19:30 h.
Més informació: Avui

"Qualsevol teatre públic responsable ha de programar periòdicament els clàssics universals, incloent-hi els grecs. L'Odéon Théâtre de l'Europe tanca temporada amb l'única trilogia d'Èsquil conservada íntegrament, L'Orestea (Agamèmnon, Les Coèfores, Les Eumènides), en un innovador muntatge del seu director artístic, Olivier Py. Es tracta d'un espectacle acurat, valent, rigorós i decididament contemporani...".
Continueu llegint la ressenya de Francesc Massip de l'Orestie, representat a l'Odéon Théâtre, París, fins al 21 de juny. Queden pocs dies per fer una escapadeta a París!

El Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal surt en català

El Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal finalment apareix en català en una traducció realitzada pels classicistes Montserrat Franquesa, Joaquim Gestí i Andreu Martí. La primera edició original francesa és de l'any 1951, però se n’ha traduït l’última que va revisar Grimal mateix (mort el 1996), publicada el 2001. El diccionari, que pretén ser exhaustiu, incorpora un aparat crític de fonts gregues i romanes de cada personatge mitològic.

Un dels propòsits del diccionari traduït és fixar un corpus de més de quatre mil noms, sobre la base de La transcripció dels noms propis grecs i llatins de Joan Alberich i Montserrat Ros (Enciclopèdia Catalana, 1993), tot i que s'ha optat, en alguns noms grecs, per la variant de tradició llatina (Ulisses, en lloc d’Odisseu), o han adoptat l'accentuació popular en lloc de la culta (amazona, per comptes d’amàzona o Harmonia, en lloc d’Harmònia). Les abreviatures han estat manllevades del Diccionari grec-català, encara inèdit.

Edicions de 1984 ja ha publicat dues obres, molt més breus, del prolífic Pierre Grimal: La mitologia grega i El segle d'August.

És una bona notícia però, posats a fer, ara tocaria traduir The Routledge Handbook of Greek Mythology de Robin Hard (2004), aparegut en castellà com El gran libro de la mitología griega (Madrid, Esfera de los libros, 2008), un manual molt complet i molt més actualitzat sobre mitologia clàssica.

Més informació: Vilaweb

Atac informàtic a Chiron

Des d'ahir el portal col·laboratiu de clàssiques Chiron està fora de servei a causa d'una agressió per part d'algun o alguns d'aquells nenets que l'únic al·licient que tenen a la vida és destruir el que fan els altres. Perdoneu les molèsties. Estem intentant resoldre-ho.

Els ocells d'Aristòfanes a l'Hospitalet

ELA teatre, el grup de teatre del departament de clàssiques de l’IES Santa Eulàlia (l'Hospitalet de Llobregat) presenta Els ocells d'Aristòfanes: la història d'uns homes que volien ser ocells i viure més amunt del cel per evitar que els déus els manessin. Però, humans com eren, la seva nova república també va ser humana.

La representació es farà el diumenge 15 de juny del 2008, a les 18:30h.
Lloc: Centre Cultural de la Bòbila (Plaça de la Bòbila,1, l’Hospitalet).
L-1 Can Serra / L-5 Can Vidalet

Preus de les entrades: Estudiants: 2 €. Αdults: 5 €.

Direcció: P.A. Angelopoulos
Coordinació: C. Llitjós

Més informació

Els clàssics de la Bernat Metge al quiosc

L'Institut Cambó i el Grup 62 han signat un acord per promoure la difusió de la col·lecció Bernat Metge de traduccions dels clàssics grecs i llatins. L'acord preveu tres actuacions: a primers del 2009 la Bernat Metge, amb la col·laboració del canal de quiosc de Grup Planeta (Altaya), publiqui una cinquantena de les principals obres, en reproducció literal bilingüe. Els volums, de contingut i composició idèntics als de la col·lecció Bernat Metge, es distribuiran amb periodicitat regular als quioscos a un preu entre 10 i 15 €.

La segona operació és el llançament, a través d'un segell per concretar del Grup 62, d'una trentena de títols de la Bernat Metge però només amb la traducció catalana i amb una introducció feta expressament.

La tercera part de l'acord implica l'altre gran accionista del Grup 62, Enciclopèdia Catalana, que donarà un impuls a la política de vendes a terminis: s'oferiran subscripcions a tota o a parts de la col·lecció. Enciclopèdia també estudia treure algun dels títols en edicions especials de luxe per a bibliòfils.

Una gran notícia, sens dubte!

Més informació: Avui

La Generalitat demanarà no desmantellar la reforma del teatre de Sagunt

La comissió d'experts de la Generalitat valenciana insta a no executar la sentència del Suprem espanyol per desfer la reforma del teatre romà de Sagunt. Al mes de març, el Tribunal Superior del País Valencià va donar tres mesos al govern valencià per presentar un pla per desmantellar la reforma del teatre, segons la sentència del Tribunal Suprem espanyol.

Els experts al·leguen que aplicar la sentència del Suprem espanyol no suposa que el teatre torni a l'estat en el qual estava abans de la intervenció dels arquitectes Giorgio Grassi i Manuel Portaceli. A més, al·leguen qüestions de seguretat, problemes per mantenir l'ús cultural del teatre i una despesa molt important de diners.

Més informació: Vilaweb

Roma i els "bàrbars", a Venècia

"Entre els segles IV i VIII, a Occident, l'art evoluciona cap a una estètica nova que integra la cultura clàssica i noves aportacions vingudes de fora... Però la cultura de l'antiguitat tardana és la d'una societat que es cristianitza tot continuant vivint en les tradicions clàssiques. Avui els especialistes ja no creuen en la idea d'una decadència romana en el Baix Imperi, sinó més aviat en una societat que es transforma creant una nova civilització, la de l'antiguitat tardana, que a través de l'alta Edat Mitjana portarà directament al món medieval..."

Llegiu tota la ressenya de Xavier Barral (Avui, 13/05/2008) de l'exposició Roma e i barbari, al Palazzo Grassi de Venècia, fins el 20 de juliol.

Tarragona proposa una xarxa europea de festivals romans

Aprofitant la desena edició de les jornades Tàrraco Viva, que començaran demà, l'Ajuntament de Tarragona ha convidat els responsables d'altres festivals de divulgació romana per impulsar una xarxa europea sobre reconstrucció històrica romana.

Llegiu la notícia (Avui, 13/05/2008)

Un munt de cursos de clàssiques per a aquest estiu

L'escola d'estiu del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya presenta una abundant i variada oferta de clàssiques per al juliol del 2008:

• Cent anys d'excavacions a Empúries, del 30 de juny al 4 de juliol, 30 hores, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.
• L’església a Catalunya fins a l’abat Oliba (anys 200- 1046), del 30 de juny al 4 de juliol, 30 hores.
• Les TIC a les clàssiques, del 30 de juny al 4 de juliol, de 9 a 15 h, 30 hores.
• El llegat grecollatí del teatre occidental, del 30 de juny a 4 de juliol, 30 hores.
• Terra antiqua: introducció a l’arqueologia, del 30 de juny a l’11 de juliol, 20 hores.
• Déus, mites i símbols a la pintura clàssica, del 30 de juny a l’11 de juliol, 20 hores.
• Vivències i pervivències clàssiques en alguns espais públics de Barcelona i Girona, del 2 a l’11 de juliol, 30 hores.
• Lectura de papirs, del 7 a l’11 de juliol, 30 hores.

Em permetreu la indiscreció de dir-vos que sóc un dels responsables del curs Les TIC a les clàssiques.

Més informació: programa i horaris, Col·legi de Doctors i Llicenciats

De nou, Antígona

La tragèdia Antígona de Sòfocles en l'excel·lent muntatge de la companyia La perla29 i sota la direcció d'Oriol Broggi torna a representar-se des d'avui vespre en el mateix captivador entorn de la Biblioteca de Catalunya al cap de dos anys de la seva estrena. En una entrada anterior, en ocasió de la concessió dels premis Butaca 2006, ja vaig donar-ne la meva opinió.

Ah! i el 7 de juny, a les 22 h. es representarà a Empúries.

Antígona,
Biblioteca de Catalunya, Barcelona,
Del 5 de maig al 6 de juny, de dilluns a divendres a les 21 h.

Temps de reconstruccions històriques

Amb el bon temps arriben les jornades de reconstrucció històrica. Dóna el tret de sortida la Magna Celebratio a Badalona, que s'inicia avui. Vet aquí unes quantes de les recreacions (greco)romanes que se celebraran properament a Catalunya. De totes elles la que ofereix més i millor oferta és sens dubte Tàrraco Viva. Pareu atenció amb els enllaços, perquè alguns encara no tenen informació actualitzada.

• Magna Celebratio, 25-27/04/2008, Badalona.
• Triumvirat d’Empúries, 1/05/2008 - 11/05/2008, l ’Escala.
• Tàrraco Viva, 15/05/2008 - 25/05/2008, Tarragona.
• Ludi Rubricati, 7/06/2008 - 8/06/2008 (Convivium dia 13), Sant Boi de Llobregat,
• Convivium Sigarrense, 14/06/2008, els Prats de Rei (Anoia).
• Setmana del Mercat Romà, 14/07/2008-19/07/2008 (Mercat Romà i Bacanal dia 19), Guissona.
• El temps de la Verema a l’Olèrdola romana, 14/09/08, Olèrdola.
• Baixada romana per la via del Capsacosta, 26/10/2008, Sant Pau de Segúries (Ripollès).

Fundada l'Associació de Professors de Llengües Clàssiques

Tal com estava previst divendres passat, 18 d'abril, va quedar formalment constituïda l'Associació de Professors de Llengües Clàssiques, amb una junta jove i entusiasta, formada per Meritxell Blay (presidenta), Sergi Ricart (secretari), Guillem Cintas (tresorer) i Mireia Garcia (vocal), als quals cal agrair la responsabilitat que han adquirit i animar-los en una feina que no serà fàcil. Els objectius fonamentals d'aquesta associació seran la defensa dels interessos professionals dels professors de clàssiques, la formació permanent d'aquest col·lectiu i l'impuls a la didàctica de la cultura i les llengües clàssiques. Poseu-vos en contacte amb la nova associació a través del seu blog, si esteu interessats a formar-ne part.

Esperem que aquesta nova associació suposi un revulsiu per al món de les clàssiques a Catalunya, que bona falta ens fa. Cal sobretot la implicació d'un gran nombre de persones -un repte que no serà fàcil d'aconseguir si tenim en compte la passivitat en què ens trobem ara com ara, reflectida en la poca assistència en l'acte fundacional d'aquesta associació, i la dispersió de les iniciatives que es van realitzant. Un dels models a seguir és sens dubte el dels col·legues valencians, que la setmana passada han repetit un cop més l'impressionant èxit dels Ludi Saguntini, el gran festival didàctic de les clàssiques (aquí en podeu veure nombroses fotos).

De moment feu córrer la notícia.

El Geni Català seguirà castrat

L'Avui informava que la restauració de la font del Geni Català del Pla de Palau de Barcelona finalment no ha restituït una part dels genitals de l'escultura que van ser mutilats el 1856 per ordre d'un bisbe, com podeu comprovar a la foto de l'esquerra. Segons la notícia aquí ja comentada s'havia pensat completar l'òrgan mutilat segons el model de l'Hermes de Praxíteles (a la dreta). Tot i així, segueixo sense entendre què hauria aportat el model praxitelià, tal com ha arribat fins a l'actualitat. Vegeu la foto d'aquesta escultura, si no, en resolució alta.

Blog de l'Associació de Professors de Llengües Clàssiques.

S'ha creat el blog de l'Associació de Professors de Llengües Clàssiques. Allà hi trobareu, de moment, la proposta de constitució d'aquesta associació de la qual ja vam parlar l'altre dia i la convocatòria per a aquest divendres 18.

L'evangeli segons Eduardo Mendoza

Eduardo Mendoza va presentar abans d'ahir al temple romà de Barcelona la seva nova novel·la, ambientada al s. I dC. El asombroso viaje de Pomponio Flato (Seix Barral) és un relat paròdic de les novel·les esotèriques ara en voga. El protagonista és Pomponi Flat, un romà que arriba a Natzaret, on es veu involucrat n la resolució d'un crim. Està a punt de ser executat injustament un fuster anomenat Josep, marit de Maria i pare de Jesús.

Lector dels clàssics llatins, Mendoza va dir: "A vegades llegeixes coses de fa 2.000 anys i et recorden molt l'actualitat. No és que llavors fossin molt savis, és que no hem millorat gens".

Notícia: Avui / El Periódico

Proposta d'associació de professors de clàssiques

Ramon Torné recull en el seu blog la proposta de creació d'una associació de professors de clàssiques enviada per Guillem Cintas. Us recomano que la llegiu. A més de concretar la proposta, s'hi convoca a una reunió el dia 18 d'abril, a les 18 h. a l’Institut Emperador Carles de Barcelona.

Hi ha Grècia després d'Alexandre

El Departament de Filologia i Cultures Europees (Àrea de Filologia Grega) de la Universitat Jaume I de Castelló, en col·laboració amb l'Associació Catalana de Neohel·lenistes, organitza a partir d'avui, durant els dijous d'abril, unes jornades sobre cultura i literatura grega medieval i contemporània sota el títol. "Hi ha Grècia després d'Alexandre. La cultura grega i la seua literatura medieval i contemporània".

Hora: 19:30, Facultat de Ciències Humanes i Socials.

• 3 d'abril: Les traduccions catalanes de literatura neogrega (Joaquim Gestí)
• 10 d'abril: Narrativa medieval grega: Orient i Occident (Santiago Carbonell)
• 17 d'abril: Recital de poesia neogrega i audiovisual musical (Joan Carles Blanco - Clara Vilaseca)
• 24 d'abril: El poeta y la ciudad: la Alejandría de Kavafis (Vicente Fernández)

Més informació (en PDF)

Algunes peces etrusques

Quimera d'Arezzo, Museo Archeologico Nazionale di Firenze
Foto: SG.

Coincidint amb l'exposició "Prínceps etruscos" al Caixafòrum de Barcelona, he preparat una miniexposició fotogràfica de peces etrusques de tres museus (Museo Archeologico Nazionale di Firenze, British Museum i MAC). Només són nou les peces fotografiades, dues de les quals es troben ara a Barcelona. Quines? Esbrineu-ho anant a l'exposició. Val realment la pena... i és gratis!

Tibet lliure!

| View | Upload your own

Prou de repressió del poble tibetà!

El mal anomenat Esculapi arriba a Empúries

Després de passar gairebé cent anys a Barcelona i de dues breus aturades, les darreres setmanes, als museus de Badalona i Mataró, l'anomenat Esculapi finalment va arribar ahir al lloc on va ser trobat, Empúries. Es podrà veure gratuïtament a partir de demà al museu del jaciment i així s'iniciaran els actes de celebració del centenari de les excavacions oficials d'Empúries.

Més informació: Avui
Programa del centenari (PDF)

Una dama etrusca

Sarcòfag de Seianti Hanunia Tlesnasa
(cliqueu al damut per veure més gran la foto)
Foto SG.

Seianti Hanunia Tlesnasa era una aristòcrata etrusca que va morir passada la cinquantena. Va ser enterrada en un bell sarcòfag amb el seu nom inscrit i coronat per un retrat seu de cos sencer que la representa ajaguda, tot fent el gest de posar-se bé el vel mentre es mira al mirall si li queda bé. Si anem al British Museum de Londres i contemplem el seu sarcòfag, que encara conserva la policromia, podríem pensar que feia prou goig per l'edat que tenia i que estava ben orgullosa de la seva aparença juvenil. Però els científics s'han encarregat cruelment de desfer-nos la il·lusió. Al costat del sarcòfag trobareu una reconstrucció anatòmica del seu cap feta a partir de les seves restes (reproduïda a l'angle superior esquerra de la foto) que ens descobreix el rostre que tenia realment en el moment de la seva mort, ben diferent del seu retrat idealitzat i rejovenit. Quina gràcia que li faria a la pobra Seianti saber que ha quedat en evidència la seva cirurgia estètica post mortem!

Sarcòfag de Seianti Hanunia Tlesnasa (150-140 a.C.), trobat Poggio Cantarello, a prop de Chiusi.

Noms llatins mal accentuats

"Se’m posa la pell de gallina quan sento Sanítas o Carítas" en comptes de la correcta accentuació d'aquestes paraules llatines usades com a marques o noms d'empresa i d'organitzacions. Qui diu això no sóc jo sinó en Joan Solà, catedràtic de filologia catalana a la Universitat de Barcelona, en un article publicat ara fa dues setmanes a l'Avui que us recomano llegir. Als exemples esmentats per ell hi afegiria l'editorial Barcino, el nom de la qual -igual que el de la Barcelona romana- normalment es pronuncia Barcíno en comptes de Bàrcino.

En el mateix número del suplement cultural trobareu una ressenya de Sam Abrams sobre l'antologia Poetes òrfics catalans (El Gall Editor, 2007), amb el comú denominador de l'orfisme, i una divertida invitació a la manera de Catul.

Materials de les II Jornades de didàctica de les llengües clàssiques

Les II Jornades de didàctica de les llengües clàssiques es van celebrar els passats 7 i 8 de març a Barcelona (MAC) amb un notable èxit d'assistents. Vet aquí algunes de les presentacions utilitzades en l'apartat de les experiències d'aula i propostes didàctiques. Si cliqueu la icona de Slideshare (angle inferior dret) us donarà l'opció de veure-les a pantalla completa (Full) o de descarregar-vos-les (Download file).

En primer lloc les Velles experiències noves de Bàrbara Matas sobre epigrafia llatina i religió romana:

| View | Upload your own

Actualitzat: document de vocabulari per treballar les inscripcions (PDF)

La meva intervenció duia el títol de Les clàssiques a Internet: de la web 1.0 a la web 2.0., però per deixar clar que va consistir a relatar el canvi de la web a partir de la meva experiència docent (que és del que es tractava) hi he afegit un parèntesi.

| View | Upload your own

D'altra banda val la pena recollir un parell d'enllaços relacionats amb dues de les altres intervencions: Francesc Parreu va presentar el seu mètode Olimp per a l'aprenentatge del grec per ordinador i KuanUm la seva tasca de divulgar i investigar el patrimoni arqueogastronòmic.

Programa sencer (PDF)

Mapes col·laboratius

Google maps permet fer mapes entre diversos usuaris, una possibilitat de gran utilitat per a la docència. Recentment ho he provat amb un grup d'estudiants de clàssiques (bé, ho eren tots amb una excepció artística) fent dos mapes:

• Ora maritima d’Aviè (selecció de topònims, hipotètics o no)
• Primeres fundacions romanes d'Hispània

Mostra un mapa més gran

Se m'acut que es podria utilitzar per exemple per fer un mapa de les ciutats i els monuments romans d'Hispània que poden sortit a selectivitat.

Finalment es rehabilitarà l'aqüeducte de Tarragona

Foto: S.G:

L'1% cultural, que concedeixen els ministeris de Foment i de Cultura per a la recuperació del patrimoni, servirà per restaurar l'aqüeducte romà de les Ferreres o pont del Diable amb una subvenció d'1,5 milions, el 75% del cost total d'aquest projecte que ha de condicionar tant l'aqüeducte com el seu entorn natural. La restauració, congelada fins que ha coincidit el mateix partit a l'ajuntament i al govern espanyol (casualitat?), preveu fins i tot tornar a fer passar aigua per l'aqüeducte.

Més informació: El Punt

Sobre el projecte de decret amb els nous currículums de batxillerat

S'ha publicat el projecte de decret d'ordenació amb els nous currículums per al batxillerat de la LOE, que s'aplicaran a partir del curs vinent a Catalunya, malgrat que encara no són del tot definitius. Entre les matèries de la modalitat d’humanitats i ciències socials tenim grec, llatí i literatura universal (en PDF). Una novetat de la qual ens hem de felicitar és que aquestes matèries, com totes les de modalitat, passaran a tenir quatre hores setmanals, en comptes de les tres actuals, segons consta en l'annex d'horaris.

No n'he fet una anàlisi en profunditat, però m'he fixat en alguns punts concrets, en les meves dèries si voleu. Pel que fa a les competències generals del nou batxillerat he trobat molt positiu que una d'aquestes sigui la competència digital. Se li dedica un llarg passatge, amb un tractament des del meu punt de vista molt adient. Malgrat que val la pena llegir-lo tot n'extrec alguns passatges per no allargar-me massa:

"L’alfabetització digital constitueix avui una necessitat de primer ordre... Per al desenvolupament d’aquesta competència digital cal que les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat utilitzin i actualitzin els aspectes bàsics de les eines tecnològiques, el tractament de la informació i les possibilitats comunicatives de les xarxes virtuals... A més de l’ús individual actiu o passiu de les eines telemàtiques dins o fora de l’aula, cal introduir-se i potenciar els entorns no presencials de la comunicació digital. Aquestes noves eines possibiliten, a més, la comunicació personal i també la interacció i la cooperació. A través de les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat, convé iniciar la creació de petites comunitats de treball no presencial que permetin compartir coneixement sempre a partir de bones pràctiques i de conductes ètiques en el seu ús..."

D'altra banda, si ens fixem en els currículums de llatí i de grec em sembla especialment adequat l'equilibri que s'hi pot observar entre la part lingüística i la part cultural. No deixa de ser una paradoxa trobar aquest equilibri en el batxillerat, quan el llatí de l'ESO opta, com vaig comentar aquí, per donar una gran preponderància a la llengua en detriment de la cultura romana.

Ara bé, en el cas del llatí és desconcertant que no s'esmenti ni una sola vegada el llatí de quart. El llatí de batxillerat es planteja com un curs inicial, propedèutic, sense tenir en compte que els alumnes, almenys sobre el paper, han tingut la possibilitat de fer ja un curs de llatí tot just l'any anterior:

"En el primer curs ofereix un apropament elemental a la llengua llatina i una primera aproximació a la cultura i civilització romana..."

Comparem-ho, per exemple, amb el currículum de química:

"El punt de partida en el primer curs són els models de la química que s’han treballat en l’assignatura de física i química del tercer curs d’ESO i que s’amplien en l’assignatura optativa de quart d’ESO".

Almenys en química es dóna un punt de suport, encara que sigui d'una manera ambigua si voleu, per considerar necessari cursar la matèria a quart, per molt optativa que sigui.

Això no fa més que confirmar un temor que ja vaig expressar aquí: el llatí de quart no servirà per res, perquè a batxillerat es tornarà a fer el mateix. En comptes de plantejar una matèria a tres anys, com permetria la nova secundària, ens limitem als dos anys actuals. Com es podrà explicar als alumnes que han de fer llatí a quart per poder cursar-lo després a batxillerat? L'única esperança és que els centres i els professors tinguin el seny de preparar un currículum al marge de l'oficial. Una nova absurditat a la qual ens porta voler mantenir l'estructura d'ESO-batxillerat en comptes d'instaurar un batxillerat de tres anys.

Curs a Barcelona: Vells papirs, textos nous

La Societat Catalana d’Estudis Clàssics organitza, de febrer a maig d’enguany, un curs d’actualització científica, amb el títol:

VELLS PAPIRS, TEXTOS NOUS.
PAPIRS LITERARIS GRECOLLATINS : APORTACIONS RECENTS

S'hi proposa una posada al dia, a càrrec d’especialistes rellevants, sobre les aportacions de la papirologia a la literatura i a la filosofia del món antic. Pretenem oferir un panorama complet i documentat de les novetats més interessants que s’han produït en els darrers anys en aquest àmbit, algunes de les quals han resultat ser de gran transcendència.

El curs tindrà una durada de 20 hores i serà reconegut com a activitat de formació pel Departament d’Educació. En finalitzar les sessions, es lliurarà als interessats el certificat corresponent.

Programa:

• 21 de febrer: L’apporto dei papiri allo studio della filosofia antica; vecchie e nuove acquisizioni, a càrrec de Tiziano Dorandi.
• 6 de març: El nou papir de Safo, a càrrec de Carles Garriga.
• 27 de març: El nou Simònides, a càrrec d’Àngel Martín.
• 3 de abril: L’Empèdocles d’Estrasburg, a càrrec de Francesc Casadesús.
• 10 de abril: El nuevo Posidipo del papiro de Milán, a càrrec d’Esteban Calderón.
• 17 de abril: Lectura de Posidip, el poeta retrobat, a càrrec de Jaume Almirall.
• 8 de maig: L’apporto dei papiri alla storia della filologia in età ellenistico-romana, a càrrec de Franco Montanari.
• 15 de maig: Problemas prácticos de la literatura latina en papiro, a càrrec d’Alberto Nodar i Sofía Torallas.
• 22 de maig: Ercolano: papiri latini in una biblioteca greca, a càrrec de Paolo Radiciotti.
• 29 de maig El nou Arquíloc, a càrrec de Carles Miralles.

Horari: de les 19 a les 21 hores.

Lloc: Societat Catalana d’Estudis Clàssics (Institut d’Estudis Catalans), Carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona. Telèfon: 933 248 580. Fax: 932 701 180. A/e: scec@iec.cat.

Preu: Socis: 15 €. No socis: 70 € (us podeu fer socis prèviament i beneficiar-vos així del preu reduït).

Forma de pagament: Ingresseu la quantitat corresponent al compte corrent número 2013-0088-68-0200214328, amb la indicació del concepte “Curs d’actualització”. La matrícula es pot formalitzar el mateix dia d’inici del curs presentant el comprovant de pagament, o prèviament fent arribar a la SCEC el comprovant o una còpia.

Curs a Tarragona: Els materials arqueològics i la seva aplicació didàctica

Ana Ovando em fa arribar la informació d'un curs de 30 hores ofert pel Camp d'Aprenentatge de Tarragona als docents. Professionals de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica ensenyaran les darreres troballes arqueològiques a Tàrraco (el temple d'August), a diferenciar tipologies de marbres i ceràmiques tot exposant materials, que es podran tocar i manipular. Les darreres 4 hores seran nomès de didàctica de l'arqueologia i consistiran en excavar un terreny sembrat, de 54 m2 quadrats, la posterior interpretació del jaciment, a més de treballs de catalogació i reconstrucció dels materials localitzats. Aquestes darreres 4 h estaran dirigides pels professors del CdA, que posen al vostre abast la possibilitat de poder realitzar el "Taller d'arqueologia", que tenim preparat per a alumnes de CS d'EP, ESO i Batxillerat.

Programa:

• Dilluns 18 de febrer, 18 a 20,30h: Els marbres romans. Tipus i classificació amb materials arqueològics, a càrrec de la Dra. Isabel Rodà i de la Dra. Anna Gutiérrez
• Dimarts 19 de febrer, 18 a 20,30h La ceràmica romana. Tipus i classificació amb materials arqueològics, a càrrec del Dr. Ramon Járrega
• Dimecres 20 de febrer, 18 a 20,30h: Com desgranar Tàrraco de Tarragona? a càrrec del Dr. Josep M Macias
• Dijous 21 de febrer: 18 a 20,30h: L’ICAC: arqueologia i ensenyament, a càrrec de la Dra. Isabel Rodà
• Dissabte 23 de febrer 9 a 13h: Taller d’arqueologia: Aplicació didàctica. a càrrec de M. J. Virgili, N. Montardit, M. Segura i J. Tortosa

Podeu assistir-hi tots els dies i obtenir el certificat o anar-hi els dies que us sigui possible. La matrícula és gratuïta, així com el material que utilitzareu.

Per a la inscripció contacteu amb Camp d'Aprenentatge de Tarragona (e-mail: e3900018@xtec.cat).

MAC: Marxa enrere o canvi de nom?

La contestació que ha aixecat en medis culturals el pla de museus de Catalunya, en especial per la pèrdua de categoria i autonomia del Museu d'Arqueologia de Catalunya, ha provocat alguns primers canvis en el projecte de la Conselleria de Cultura.

El que era anomenat "museu de la societat catalana" o Catalònia ara consta al document com a Museu Nacional d'Història, Arqueologia i Etnologia. A més, s'hi ha afegit un paràgraf on s'afirma que "per al disseny d'aquest museu, es crearà una comissió d'experts liderada per un comissionat que elaborarà el projecte definitiu i que es definirà sobre la conveniència, apuntada per un sector de la Junta de Museus, de mantenir la marca de Museu d'Arqueologia de Catalunya, que podria encapçalar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona", malgrat que aquest encara és de titularitat estatal.

La conselleria, doncs, sembla que fa una parcial marxa enrere a la recerca de consens davant l'alarma plasmada en el manifest SOS Museu d'Arqueologia de Catalunya, que ja ha aconseguit més de 600 adhesions. Atesa la repercussió, potser valdria la pena que en fossin moltes més i que es fessin altres mobilitzacions.

Premis Auriga

Per cert ahir justament al MAC es va donar els XV Premis Auriga: el premi Didascàlia concedit ex aequo als professors Santiago Carbonell (ES Cotes Baixes d’Alcoi) i a Mercè Otero (IES Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat), a més del premi Núria Tudela i Penya atorgat a Helena Arévalo (alumna de l’IES Gabriel Ferrater de Reus). Enhorabona als premiats!

Més informació: Avui / Pla de Museus (PDF)

Entrevista a Pere Izquierdo, director del MAC

Al diari Avui d'ahir podeu llegir una entrevista a Pere Izquierdo, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, en la qual parla de la dissolució del museu i d'altres temes.

Contra el tancament del Museu d'Arqueologia de Catalunya

Contra la dissolució del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) s'han manifestat diversos companys en els seus blogs: Ramon Torné, Margalida Capellà i Montserrat Tudela. La Margalida es preguntava què s'hi podia fer. Potser no gaire, però la primera iniciativa que s'ha donat a conèixer -i esperem que no l'última- és un manifest impulsat per Arqueòlegs i Museòlegs de Catalunya al qual us podeu adherir:

S.O.S. Museu d'Arqueologia de Catalunya

II Jornades de Didàctica de Llengües Clàssiques a Secundària

Divendres 7 de març

9.00 – 9.30: Recepció, identificació i recollida de la documentació
9.30 – 10.00: Acte de benvinguda
10.00 – 11.00: Ponència inaugural a càrrec de Pau Gilabert: Alguns exemples contemporanis de tradició heraclitea
11.00 – 11.30: Pausa cafè: Assortiment de menjars/tast grecoromans, a càrrec de Kuanum
11.30 – 14.00: Experiències d’aula i propostes didàctiques:

• 11.30 – 12.10: Les clàssiques a Internet: de la web 1.0 a la web 2.0. Sebastià Giralt
• 12.10 – 12.50: Elaboració de programes informàtics per a l'aprenentatge de la llengua grega i llatina. Francesc Parreu
• 12.50 – 13.30: Noves experiències velles. Bàrbara Matas
• 13.30 – 14.10: Aplicació del mètode natura a la didàctica del llatí. Jordi Margarit

14.00 – 15.30: Pausa per dinar
15.30 – 16.00: Cues de pansa. Presentació del grup Kuanum Josep M. Solias i Juana M. Huélamo
16.00 – 17.00: El currículum de segon cicle d'ESO: del disseny curricular a l'aula. Xavier Yáñez
17.00 – 17’30: Espai de presentació per al Museu d’Arqueologia
17.30 – 19.00: Aproximació a experiències personals i didàctiques viscudes. Conversa moderada per Carme Llitjós i Xavier Yáñez. Hi participen: Mercè Otero i Enric Roquet

Dissabte 8 de març

9.30 – 11.30: Proposta didàctica sobre epigrafia. Javier Velaza. Visita sala d’epigrafia
11.30 –12.00: Pausa cafè
12.00 – 12.30: Societat Catalana de Neohel·lenistes. Montserrat Franquesa
12.30 – 13.30: Cloenda a càrrec de Montserrat Tudela: La tradició grecoromana: un producte cultural de futur

Coordinació: M. Dolors Martí
Comissió organitzadora: Xavier Yáñez i Carme Llitjós
Dies: 7 i 8 de març. Divendres de 9.00 a 19 h.; dissabte, de 9.30 a 13,30 h.
Lloc: Museu d’Arqueologia de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, 39-41. Montjuïc, Barcelona.

Inscripció: es pot fer personalment a les oficines del Col·legi (horari de 9 a 14 h. i de 16 a 20 h.) o per Internet: www.cdl.cat.

Preu: 30 €

Activitat reconeguda dins el Pla de Formació del Departament d’Educació. Informació en PDF