25 anys de la mort d'Espriu

Avui fa 25 anys de la mort de Salvador Espriu (1913-1985), un dels grans poetes catalans del segle XX i un dels escriptors en els quals és més fonda la presència del món clàssic. La mitologia grega proporciona símbols com el Laberint que recorren la seva obra poètica i dóna arguments per a tragèdies com Antígona (1939), en la qual el mite sofocli esdevé una metàfora de la guerra civil, i Una altra Fedra, si us plau (1977), sense oblidar els reculls de narracions Ariadna al laberint grotesc i sobretot Les roques i el mar, el blau (1981), una delícia per la seva irònica "desmitificació" dels cent personatges mítics que va revisant.

D'aquí és d'on rescato un poema epigramàtic dedicat a les Graies:

Graîai

Amb un ull únic,
amb una dent corcada,
germanes velles
veuen i mengen, mestres
eternes de l'estalvi.

Avui molts blogs se sumaran a commemoració d'aquest aniversari. Sobre la influència clàssica en la seva obra a la xarxa podeu llegir els treballs següents:

• 25 anys sense Espriu: Les Metamorfosis a Les roques i el mar, el blau (Margalida Capellà).
• Homenatge a Salvador Espriu (Montserrat Tudela).
• La mitologia grega segons Salvador Espriu (Mariàngela Vilallonga).
• Salvador Espriu i la mitologia clàssica (Aleida López).
• La deixa del mite grec en la literatura catalana contemporània (Eusebi Ayensa).

Exposicions diverses

Vet aquí algunes exposicions que es poden visitar actualment:

• L’altre Olimp, els Pirineus a l’antiguitat. Societat, economia i religió. MNAT (Museu Nacional Arqueològic de Tarragona). Des del 29 de gener al 16 de maig de 2010.
• Ars Medica. La medicina a Roma. Termes romanes del Museu de Sant Boi, C. de l'Hospital, 9, Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat). Del 22 de febrer de 2009 al 18 d'abril de 2010.
• La passada exposició Tàrraco pedra a pedra del MNAT accessible a la Revista d'Arqueologia en PDF.

Mitologia per a adolescents: Percy Jackson y el ladrón del rayo

Demà 19 de febrer s'estrena Percy Jackson y el ladrón del rayo (Percy Jackson & the Olympians: The Lightning Thief), una pel·lícula protagonitzada per un heroi adolescent nord-americà, que, sota la guia de l'il·lustre centaure Quiró, encarnat en el seu professor de llatí, es troba embolicat en una aventura entre els déus olímpics i altres éssers mítics.

Actualització (20/2/2010):

• "La mitologia grega és la base de Hollywood" (Pierce Brosnan): "El món de la mitologia grega és el fonament de la indústria del cinema avui dia, les històries que han sorgit de l’Odissea i la Ilíada" (Avui).
• El padre ausente (crítica de El País).

Curs: Grans temes de la tradició clàssica, a Barcelona

La Societat Catalana d’Estudis Clàssics organitza, de febrer a maig del 2010, el curs d’actualització científica "Grans temes de la tradició clàssica". El curs tindrà una durada de 16 hores i serà reconegut com a activitat de formació pel Departament d’Educació. En finalitzar les sessions es lliurarà als interessats el certificat corresponent.

Programa:

• 16 febrer: El Roman d’Énéas i l’Eneida, a càrrec de Josep Lluís Vidal (Universitat de Barcelona).
• 2 març: La configuración del ciclo de Troya en el medievo peninsular a la luz de un testimonio trecentista olvidado (BMP, ms. 558). Apuntes histórico-filológicos, a càrrec de Ricardo Pichel (Universidade de Santiago de Compostela).
• 16 març: Hipòcrates i la tradició hipocràtica (conferència en italià), a càrrec de Daniela Fausti (Università di Siena).
• 25 març: Plutarchiana, a càrrec de José María Candau (Universidad de Sevilla).
• 22 abril: L’Arcàdia de Tom Stoppard, a càrrec de Ramon Simó (director de teatre).
• 29 abril: Tradició clàssica i poesia anglesa dels segles XIX i XX (conferència en anglès), a càrrec de Richard Jenkins (Universitat d’Oxford).
• 6 maig: El mite d'Orfeu en la poesia catalana contemporània, a càrrec de Jaume Pòrtulas (Universitat de Barcelona).
• 13 maig: Emperadors, deesses, mites: Robert Graves i els clàssics, a càrrec de Rosa Maria Llabrés (Catedràtica de grec de Batxillerat).

Horari: de les 19 a les 21 hores.
Lloc: Societat Catalana d’Estudis Clàssics (Institut d’Estudis Catalans), Carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona. Telèfon: 933 248 580. Fax: 932 701 180. A/e: scec@iec.cat.
Preu: Socis: 10 €. No socis: 40 € (us en podeu fer socis prèviament i beneficiar-vos així del preu reduït).
Forma de pagament: Ingresseu la quantitat corresponent al compte corrent número 2013-0088-68-0200214328, amb la indicació del concepte “Curs d’actualització”. La matrícula es pot formalitzar el mateix dia d’inici del curs presentant el comprovant de pagament, o prèviament fent arribar a la SCEC el comprovant o una còpia.

Jornada docent: autors hispans de la literatura llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona

Programa Autores hispanos

Seminari "Luciano y la tragedia" a la Universitat de Barcelona

El Grup de Recerca "Graecia Capta" del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona ha organitzat el seminari "Luciano y la tragedia" que serà impartit els dies 11 i 12 de febrer pel Dr. Orestis Karavàs, professor de la Universitat del Peloponnès (Grècia), amb el programa següent:

Dijous 11 de febrer, 17.30h-20.30h (Sala de reunions - Departament de Grec)

• Rápida visión de biografía y obras
• Nota bibliográfica
• La educación de Luciano
• Debate

Divendres 12 de febrer, 

10.30h-13.30h (Sala de reunions - Departament de Grec)

• La biblioteca de Luciano
• Luciano y la tragedia clásica (I)
• Debate

16h-19h (Sala de reunions - Departament de Grec)

• Luciano y la tragedia clásica (II)
• Conclusiones y debate final

Llegir Heròdot

Ja és accessible a l'Avui la ressenya de la traducció de Rubén J.Montañés de la Història completa d'Heròdot (La Magrana), publicada fa una setmana. En els mateixos fulls es reprodueix el preciós pròleg de Joan F. Mira, del qual reprodueixo alguns fragments:

"Llegir Heròdot és tornar a conviure amb els primers que observar en el món amb ulls curiosos, crítics i reflexius, i els primers que entengueren, també,que la llibertat és mare de moltes bondats [...]: 'si els atenesos,quan vivien sota la tirania,mai no van superar en afers de guerra aquells que els envoltaven, en quedar lliures de tirania esdevingueren, de molt, els primers.Tal cosa palesa que, oprimits, actuaven amb deliberada inoperància, com l’esclau que feineja per a un amo; mentre que, un cop alliberats, cadascun es va afanyar a treballar per ell mateix'. [...] El fundador de la història com a forma escrita, com a disciplina i com a actitud davant dels fets del passat, era un bon home que menjava pa amb formatge i olives, i que es passà la vida voltant per camins i ciutats preguntant i informant-se,prenent notes no sabem ben bé com, o retenint-ho tot en la memòria, i en acabat va escriure una obra prodigiosa, com mai no se n’havia escrita cap, sobre les guerres que els perses van fer contra els grecs, inclòs el detall, ara de moda al cinema, dels tres-cents espartans de les Termòpiles. Heròdot, pare de la història i de l’etnologia, va fer allò que abans d’ell no havia fet ningú: voler saber què havia passat, conèixer els pobles i els protagonistes, informar-se dels fets, i després posar tot això per escrit. Escriure per salvar la memòria."

Val la pena llegir-lo tot (PDF): primera part / segona part.

Cicle sobre poesia clàssica a Mallorca

XIV Curs de pensament i cultura clàssica: El món de les muses: Llegir la poesia clàssica

• Entre Horaci i Virgili i francesos i italians: Horacianes, de Costa i Llobera, 12/02/2010
• La poesia antiga i tres poetes moderns: Stefan George, Salvatore Quasimodo i Rubén Darío, 26/03/2010
• La inspiració de la poesia clàssica en la poesia actual, 16/04/2010
• La lira de oro y el imperio del orden: lectura de La Pítica I de Píndaro, 14/05/2010

De 19:30 h a 21:00 h, CaixaForum Palma, Plaça Weyler, 3, Palma de Mallorca

Més informació: El món de les muses: Llegir la poesia clàssica

Selectivitat de llatí i grec a Catalunya 2010

Està disponible al web Labyrinthus la informació actualitzada sobre les proves de grec i llatí de les PAU d'aquest curs. Us agrairé que em feu saber qualsevol error o omissió que hi trobeu o també qualsevol aportació que creieu convenient.