Aparentment Tarragona havia redescobert l'orgull d'haver estat una gran capital romana, però fa la impressió que haver estat declarada Patrimoni de la Humanitat no impedeix fer barrabassades més pròpies de fa un segle, després de llegir aquesta notícia:
La urbanització del Peri Tabacalera en els últims anys de la dècada dels noranta i inicis de l'actual va representar per a Tarragona la pèrdua de la possibilitat de dotar el centre de la ciutat d'un jaciment arqueològic de primer ordre.
Només a l'Avinguda Vidal i Barraquer romanen sepultats sota l'asfalt restes de mausoleus, termes, pedreres, habitatges, magatzems portuaris, conduccions d'aigua, vies, murs de més de tres metres d'altura i altres estructures d'època romana pertanyents a la Tàrraco que va créixer més enllà de les muralles, en una zona que, fins al seu descobriment, era impensable que s'estengués la ciutat.
Més infomació: Diari de Tarragona
dijous, de febrer 26, 2009
dijous, de febrer 19, 2009
Fotos arqueològiques de Roma
A través del web Fotosar la Soprintendenza Speciale per i Beni Archeologici di Roma acaba de posar a l'abast del públic més de 10.000 fotografies dels museus, monuments i jaciments que té al seu càrrec.
Malgrat que el registre hauria de permetre la possibilitat de descarregar fotos per adquirir-ne els drets, crec que això només deu ser possible amb un codi fiscal italià. Almenys jo ho he provat i no me n'he sortit.
Malgrat que el registre hauria de permetre la possibilitat de descarregar fotos per adquirir-ne els drets, crec que això només deu ser possible amb un codi fiscal italià. Almenys jo ho he provat i no me n'he sortit.
S.O.S. Museu d'Arqueologia de Catalunya, un any després
Fa un any va sortir un manifest, firmat per més de 1300 persones, per defensar la integritat del Museu d'Arqueologia de Catalunya davant el projecte de dissoldre'l en un futur Museu de Societat presentat per la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
Ara, en resposta a les declaracions del nou director del MAC, Xavier Llovera, publicades en diversos medis de comunicació recentment, en què expressa que el projecte del Museu de Societat segueix endavant, es proposa renovar la protesta amb l'adhesió a un nou manifest "S.O.S. Museu d'Arqueologia de Catalunya-2", que per ara ja han firmat més de 300 persones.
Aquest manifest oblida que el MAC no és solament la seu de Barcelona, sinó un conjunt de museus i jaciments, però crec que cal aixecar de nou la veu en contra de la desaparició del museu arqueològic.
Ara, en resposta a les declaracions del nou director del MAC, Xavier Llovera, publicades en diversos medis de comunicació recentment, en què expressa que el projecte del Museu de Societat segueix endavant, es proposa renovar la protesta amb l'adhesió a un nou manifest "S.O.S. Museu d'Arqueologia de Catalunya-2", que per ara ja han firmat més de 300 persones.
Aquest manifest oblida que el MAC no és solament la seu de Barcelona, sinó un conjunt de museus i jaciments, però crec que cal aixecar de nou la veu en contra de la desaparició del museu arqueològic.
dilluns, de febrer 16, 2009
Notícies d'arqueologia romana a Mallorca
Bòcor
La campanya arqueològica passada ha estat més curta de l’habitual ja que les constants pluges han posat fre a les excavacions. Tot i això, s'han descobert un dipòsit, un parell de monedes romanes i sis peces ceràmiques senceres. Els arqueòlegs suposen que el dipòsit servia per tenyir roba. N'és la prova la gran quantitat de pegellides i cornets de mar que els romans empraven per tenyir les togues de porpra.
Bòcor (Bocchorum o Bocchoris en llatí) fou una ciutat autòctona amb un assentament talaiòtic des del segle VI a.C. que visqué un intens procés de romanització després de la conquesta de l’Illa i que romandre viva fins al segle III d.C. L’estudi arqueòlogic ha confirmat allò que deien els textos clàssics i, a més, ha servit per delimitar un poc més els espais habitats i de murada.Tanmateix la gran ciutat encara es troba sota terra a l’espera de ser excavada.
Més informació: Diari de Balears
Pol·lència
El Museu Monogràfic de Pol·lència, que es construirà a Alcúdia en un solar de 6.483 m2 al costat del teatre romà, explicarà com era la vida a la ciutat romana, segons un projecte inicial en fase d'elaboració.
Més informació: Última hora
La campanya arqueològica passada ha estat més curta de l’habitual ja que les constants pluges han posat fre a les excavacions. Tot i això, s'han descobert un dipòsit, un parell de monedes romanes i sis peces ceràmiques senceres. Els arqueòlegs suposen que el dipòsit servia per tenyir roba. N'és la prova la gran quantitat de pegellides i cornets de mar que els romans empraven per tenyir les togues de porpra.
Bòcor (Bocchorum o Bocchoris en llatí) fou una ciutat autòctona amb un assentament talaiòtic des del segle VI a.C. que visqué un intens procés de romanització després de la conquesta de l’Illa i que romandre viva fins al segle III d.C. L’estudi arqueòlogic ha confirmat allò que deien els textos clàssics i, a més, ha servit per delimitar un poc més els espais habitats i de murada.Tanmateix la gran ciutat encara es troba sota terra a l’espera de ser excavada.
Més informació: Diari de Balears
Pol·lència
El Museu Monogràfic de Pol·lència, que es construirà a Alcúdia en un solar de 6.483 m2 al costat del teatre romà, explicarà com era la vida a la ciutat romana, segons un projecte inicial en fase d'elaboració.
Més informació: Última hora
diumenge, de febrer 15, 2009
Mor Manuel Balasch
Quan tot just fa dues setmanes de la mort de Joan Bastardas, catedràtic de llatí a la Universitat de Barcelona -oportunament recollida per Ramon Torné-, ens assabentem de la mort de Manuel Balasch divendres passat. Capellà i hel·lenista, va traduir incansablement els clàssics, sobretot grecs, com podeu veure en aquesta impressionant llista de traduccions i estudis publicats, en la qual destaca la seva aportació a la Fundació Bernat Metge. A la llengua grega també va consagrar la seva activitat docent, que va culminar a la Universitat Autònoma de Barcelona.
El funeral serà demà dilluns 16 de febrer, a les 9,30h, a l'església de Santa Maria de Cornellà de Llobregat.
Notícia: La Vanguardia / El País / Avui
El funeral serà demà dilluns 16 de febrer, a les 9,30h, a l'església de Santa Maria de Cornellà de Llobregat.
Notícia: La Vanguardia / El País / Avui
divendres, de febrer 13, 2009
Henry o el fènix
Sabut és que el fènix és una au mitològica que es caracteritza perquè cada nou individu neix de les cendres del seu pare i en conseqüència des d'antic va esdevenir símbol de renovació. El fènix és precisament el tatuatge que el passat mes d'octubre es va fer, al canell dret, el jugador del Barça Thierry Henry. D'aleshores ençà el seu joc, que vivia una franca decadència, ha fet una millora espectacular. La força dels símbols? Llàstima que no he pogut trobar una foto del tatuatge!
Més informació: Avui
Més informació: Avui
dijous, de febrer 12, 2009
PERSEVERA, PER SEVERA, PER SE VERA
El proper dijous 26 de febrer es presentarà a la seu del Col·legi de Llicenciats de Barcelona l'exposició 'PERSEVERA, PER SEVERA, PER SE VERA' de l'IES L'Arboç (Baix Penedès). L'exposició, preparada per Guillem Gracià amb la col·laboració d'un equip de professorat del seu centre, pretén conscienciar els joves del valor de l'esforç associat amb l'afany de superació i l'heroïcitat. A partir de la figura d'Odisseu es vol transmetre l'afany de superació en les situacions quotidianes.
La presentació de la mostra anirà a càrrec de Joan Badia Pujol, director general d’Innovació Educativa del Departament d’Educació, i de l’equip de docents el 26 de febrer, a les 19 hores, a la seu del Col·legi de Llicenciats de Catalunya (Rambla de Catalunya, 8. Barcelona).
L'exposició es podrà visitar del 2 al 14 de març al Seminari Conciliar de Barcelona (C/Diputació, 231) de dilluns a divendres, de 9 a 21 hores i els dissabtes de 9 a 13 hores.
La presentació de la mostra anirà a càrrec de Joan Badia Pujol, director general d’Innovació Educativa del Departament d’Educació, i de l’equip de docents el 26 de febrer, a les 19 hores, a la seu del Col·legi de Llicenciats de Catalunya (Rambla de Catalunya, 8. Barcelona).
L'exposició es podrà visitar del 2 al 14 de març al Seminari Conciliar de Barcelona (C/Diputació, 231) de dilluns a divendres, de 9 a 21 hores i els dissabtes de 9 a 13 hores.
dilluns, de febrer 09, 2009
El món clàssic a Escola catalana
Gràcies a Margalida Capellà he sabut que la revista educativa Escola catalana ha dedicat un número quasi monogràfic -ara ja accessible per Internet- a l'actualitat dels estudis clàssics. La varietat i abundància de temes tractats, que ja deixen veure els títols dels articles, és una prova de la vitalitat dels clàssics avui dia i un bon estímul per endinsar-nos en aquest lliurament de la revista:
- El llatí i el grec en la llengua catalana
- La recepció de la matemàtica grega. La dimensió escolar d'Els Elements d'Euclides
- Presències del món clàssic en el cinema
- Classicae linguae hic et nunc. Les llengües clàssiques en l'ensenyament: una història de supervivència
- Auriga: la divulgació de la tradició clàssica a Catalunya
- El món clàssic en els llibres per a joves
- Grecs i romans... en moviment
- La importància de conèixer les arrels. Entrevista a Antoni Seva
- Empúries, un lloc ideal per explicar el món clàssic
- Ludere et Discere. Els Tallers de Cultura Clàssica de Sagunt
- Ludi romani puerorum
- Discere ludendo (Aprendre jugant)
- Tàrraco dins el món romà
- Els clàssics. Literatura infantil i juvenil
- La ter@nyina. Laberint - Labyrinthus
- La deixa del mite grec en la literatura catalana contemporània
- La Fundació Bernat Metge i algunes opinions del sotasignat
dimecres, de febrer 04, 2009
Els Banys de la Reina de Calp
Els Banys de la Reina són les interessants restes d'un antic conjunt d'habitatges amb termes i mosaics situat a Calp (Marina Alta). Podeu descarregar el número 2 (PDF) de la revista Calp Història monogràfic amb una extensa informació sobre aquest jaciment o veure'n una memòria arqueològica.
M'ha arribat un correu electrònic, que no he pogut confirmar -agrairé si algú me'n confirma el contingut-, que demana descarregar un calendari del 2009 amb una foto dels Banys per contribuir a la preservació d'aquest jaciment. Sembla que l'ajuntament de Calp valorarà l'interès de les restes a partir del nombre de descàrregues del calendari. Ja sé que, si és veritat, és una bestiesa, però almenys no costa res. Només cal clicar aquí.
M'ha arribat un correu electrònic, que no he pogut confirmar -agrairé si algú me'n confirma el contingut-, que demana descarregar un calendari del 2009 amb una foto dels Banys per contribuir a la preservació d'aquest jaciment. Sembla que l'ajuntament de Calp valorarà l'interès de les restes a partir del nombre de descàrregues del calendari. Ja sé que, si és veritat, és una bestiesa, però almenys no costa res. Només cal clicar aquí.
dilluns, de febrer 02, 2009
Entrevista al nou director del MAC, decidit a diluir-lo en el projectat museu de ciències socials
Xavier Llobera, el nou director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), és un convençut defensor de la creació d'un nou museu de ciències socials, que, segons els plans de la conselleria de Cultura, ha d'unir el 2014 les col·leccions d'arqueologia, etnologia i història del país. Mentre no arriba la data, Llobera té clar què pensa fer a l'encara museu nacional: bàsicament, reforçar l'edifici i retocar l'exposició permanent de la seu barcelonina amb la idea posada en el seu futur traspàs. Ha posat mans a l'obra amb un pressupost un 30% més baix que l'any passat, cosa que, d'entrada, ja l'ha portat a renunciar a fer exposicions temporals.
Llegiu-ne l'entrevista completa (Avui).
----------------------
Les meves conclusions personals després de llegir l'entrevista:
Llegiu-ne l'entrevista completa (Avui).
----------------------
Les meves conclusions personals després de llegir l'entrevista:
- Arrriba un nou director amb el perfil adequat per encarrilar la desaparició del Museu d'Arqueologia de Catalunya, desaparició que ha aixecat el rebuig d'una gran part dels arqueòlegs i amants del món clàssic del país.
- La reducció de quasi un terç del pressupost d'un museu que ja arrossega una llarga i profunda falta històrica d'inversió no solament n'agreuja l'estat de precarietat sinó que deixa tocada i enfonsada aquesta infrastructura que hauria de ser l'eix bàsic de l'arqueologia catalana -en la seu que hagi de tenir. Suposo que aquesta és la intenció: accelerar-ne la decadència amb l'objectiu final de facilitar-ne el tancament.
- Amb tants pocs visitants com té el museu ara, si es deixen de fer-hi exposicions temporals que hi entri algú serà un miracle.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
