Bones i clàssiques festes

Extrec de l'agenda unes quantes activitats per als qui vulgueu aprofitar aquestes festes per fer una actualització clàssica, tant si us quedeu a casa com si feu algun viatge.

EXPOSICIONS

• Tresors arqueològics de Xipre del Museu Mediterrani d'Estocolm, Alacant, Museu Arqueològic Provincial d'Alacant, fins al 28 de gener del 2007.
• Civilización, Alcalá de Henares, fins al 7 de gener.
• El procés de romanització a les Terres de l´Ebre, Amposta, Museu del Montsià, fins al 31 de desembre del 2006.
• Artifex. Enginyeria romana a Hispània, Barcelona, Museu d'Arqueologia de Catalunya, fins al febrer del 2007.
• Mosaics romans de Síria. Pintura de pedra, Barcelona, Museu Egipci, fins al 19 de març.
• Iberia, Hispania, Spania. Una mirada desde Ilici, Madrid, Museo Arqueológico Nacional, fins al 21 de gener.
• Trésors engloutis d'Egypte, París, Grand Palais, fins al 16 de març del 2007.
• Homère, sur les traces d'Ulysse, París, Bibliothèque Nationale de France – site François-Mitterrand, fins al 26 de maig del 2007.
• Iliade, Roma, Colosseu, fins al 16 de febrer del 2007.
• Memorie dal sottosuolo - Ritrovamenti Archeologici 1980 - 2006, Roma, Olearie papali, fins al 9 d'abril.
• Laocoonte. Alle origini dei Musei Vaticani, Roma, Musei Vaticani, fins al 28 de febrer del 2007.
• Reflexos d’Apol·lo, esport i arqueologia al Mediterrani antic, Tarragona, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, fins al 4 de febrer del 2007. Després anirà a Barcelona.
• Argenti. Pompei, Napoli, Torino, Museo di Antichità, Torí, fins al 4 de febrer del 2007.

CIRC

I si us estimeu més un espectacle en viu podeu anar al circ a veure Éione, espectacle del Circo Gran Fele basat en personatges de la mitologia clàssica, carpa a l'esplanada del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, València, fins al 7 de gener.

Que passeu unes bones festes i tingueu un 2007 esplendorós!

La Domus Aurea de Neró tornarà a obrir al públic

La Domus Aurea, el palau de Neró situat al costat del Colosseu, obrirà les portes al públic el pròxim 30 de gener, al cap d'un any d'estar tancada a causa dels problemes d'humitat que n'amenaçaven la conservació. I ara, per primera vegada, es podrà contemplar la volta daurada de la sala central, que fins ara no es podia visitar. Els treballs de restauració han descobert un passatge des de la Domus Aurea cap al Palatí.

La magnificent Domus Aurea va ser construïda per Neró sobre una gran extensió de Roma devastada pel famós incendi de Roma de l'any 64. Després de la mort de Neró es va destruir el conjunt, del qual avui es conserva la part que va ser sepultada per les termes de Trajà. El monument conserva encara intactes els frescos de l'època.

Notícia: Europa Press / La Vanguardia

Time ens declara la persona de l'any 2006

La revista nord-americana Time ha nomenat persona de l'any 2006 tots els milions de persones que participen a Internet i hi aporten continguts. A la portada de la revista hi apareix un ordinador amb la paraula you 'tu' reflectida a la pantalla: "per agafar les regnes dels mitjans a escala global, per fundar i estructurar la nova democràcia digital, per treballar a canvi de res i guanyar els professionals en el seu joc, el personatge de l'any 2006 de la revista Time ets tu". Sense caure en la idealització, Time considera la web 2.0 com "una revolució", que ha esdevingut evident durant aquest any. Tot posant com a exemple Wikipedia, YouTube, MySpace o Linux, al·ludeix a les dificultats i l'esforç de les grans corporacions per fer-hi front o adaptar-s'hi.

Vet-ne aquí alguns extractes:

"És una història sobre comunitat i col.laboració a una escala que no s'havia vist mai abans. És sobre moltes persones arrabassant el poder a unes quantes i ajudant-se les unes a les altres a canvi de res i sobre com això no només canviarà el món sinó també la manera com el món canvia... Estem veient una explosió de productivitat i innovació, i tot just és al començament... La web 2.0 vehicula tant l'estupidesa com la saviesa de les masses... La web 2.0 és un experiment social massiu, i com qualsevol experiment que val la pena assajar, podria fracassar... És una oportunitat de construir una nova mena d'entesa internacional, no pas de polític a polític, de gran home a gran home, sinó de ciutadà a ciutadà, de persona a persona".

T'hi sents identificat? Enhorabona a tu i a tots els milions de persones premiades.

Notícia: El Periódico

En canvi un estudi del gabinet Gartner que ofereix una prospectiva de les deu grans tendències de les TIC preveu que el moment àlgid dels blocs serà la primera meitat del 2007, però el boom acabarà per la fatiga del blogger. D'altra banda també preveu la fi del monopoli de Microsoft: Windows Vista serà el seu últim gran llançament.

Notícia: La vanguardia

Tàrraco al Times

A través del bloc d'ALT he sabut que el dominical del Times d'avui dedica un article a recomanar la visita de la Tarragona romana. La frase més bona és:

"En contrast amb els pagans hedonistes de la costa de més amunt, Tarragona ha estat sempre una ciutat de tipus pietós..."

Em queda el dubte de saber qui són els pagans hedonistes: els barcelonins, la Costa Brava?...

Unha de romanas III

El grup de teatre en gallec Furafollas, de Barcelona, presenta aquest dissabte 16 de desembre a la llibreria Sargadelos de Barcelona, Unha de romanas III, per acomiadar el calendari romà i donar la benvinguda al calendari gregorià.

Unha de Romanas, del cicle "Mulleres no Tempo"
16 de desembre, 20 h.
Galería Sargadelos Barcelona
Provença 274
Tel.: 93 215 03 68

Isabel Rodà dirigirà l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica

Isabel Rodà dirigirà l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb seu a Tarragona, a partit de l’1 de gener del 2007, en substitució de Josep Guitart. Isabel Rodà, catedràtica d’arqueologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, té una llarga trajectòria professional internacional en els camps de l’arqueologia i de les cultures clàssiques, en particular en els àmbits de l'epigrafia llatina i l'escultura romana.

Notícia: ICAC

Festival de Teatre Grecollatí de Tarragona 2007

Ha arribat el programa del Festival de Teatre Grecollatí de Tarragona del 2007.

Dimarts 24 d’abril del 2007 (no dijous com apareixia prèviament per un error).
A l'auditori del Camp de Mart, Tarragona.

12.00 h.

Deconstruyendo la casa de los Atridas, un espectacle basat en la relectura que Marguerite Yourcenar fa del mite en un dels contes de la seva obra Feux. Grup “Las Ménades” de Sabadell. Espectacle en castellà.

16.00 h.

Mostellaria de Plaute, Aula de Teatre de la Universitat Rovira i Virgili. Espectacle en català

Coordinadora: Begoña Usobiaga (begusobiaga@yahoo.es)

Més informació.

Atenció: el telèfon que apareix al programa de Prosopon per a les reserves estarà no operatiu però es poden fer reserves per correu electrònic < begusobiaga@yahoo.es > o al telèfon 649.63.21.81.

Clàssics impopulars

A partir de la Fundació Bernat Metge i de la comparació amb països europeus com Itàlia l'hel·lenista i escriptor valencià Joan Francesc Mira reivindica el paper fonamental de la literatura grecollatina en la civilització occidental en un article de l'Avui de dissabte passat: Clàssics impopulars. Uns extractes:

"La vigència dels clàssics grecs i llatins és essencial: són la nostra arrel, la base, els nostres fonaments.... Reconforta trobar els clàssics-clàssics en una llibreria d'estació [la Stazione Termini de Roma], i no en una secció amagada a la vista en un racó, sinó al centre del local... El viatger hi trobarà tota la riquesa antiga en original i traducció, en edicions populars baratíssimes... Feta l'odiosa comparació, no seria gens odiós meditar-ne les causes, les implicacions del cas, i les antigues i subtils diferències que fan que uns països siguen més civilitzats que uns altres".

Per llegir-lo sencer cliqueu aquí.

L'aqüeducte d'Eivissa

Aqüeducte de s'Argamassa
Foto original d'Ana Ovando.

Més d'una vegada he parlat aquí de l'aqüeducte romà d'Eivissa, amenaçat, com altres restes del patrimoni històric de l'illa, per la voracitat constructora/destructiva que sembla imparable. Però fins ara no n'havia vist cap foto. Ana Ovando ha aprofitat uns viatges evangelitzadors a Eivissa per fer un exhaustiu reportatge fotogràfic d'aquestes restes de Santa Eulària del Riu, que ens regala en el seu espai de Flickr. Feu-hi una ullada, que val la pena. Sense tenir les arcades tan espectaculars que hi acostumem a associar, és un jaciment molt interessant que necessita ser protegit i adequat per a la visita immediatament. Que no tan sols de sol i platja viu el turista!!

D'altra banda esperem que la bona nova tic-nològica divulgada per ella fructifiqui i puguem tenir notícies de primera mà sobre la situació a Eivissa a través dels blocs clàssics que ja s'hi han iniciat.

Oposicions de llatí i grec 2007-2010 a Catalunya

Segons el document provisional de la proposta d'acord de la Mesa Sectorial d'Educació sobre l'oferta d'ocupació a Catalunya durant el període d'implantació de la LOE (2007-2010), les places previstes per a grec i llatí i per als propers anys són les de la taula inferior (i tan inferior que m'ha quedat!). Aquesta nova oferta suposa un canvi important respecte a l'anterior proposta, sobretot pel que fa l'absència de convocatòria del 2008. Malgrat que la del 2007, amb un total de 6.856 places en tots els cossos, es presenta com la convocatòria més nombrosa que mai ha fet el Departament, les places de grec i llatí resulten força minses, especialment si es comparen amb altres matèries, fins i tot filosofia o francès, que també passen hores magres.

	2007	2008	2009	2010	total
Grec	20	0	20	20	60
Llatí	20	0	20	20	60
Cultura clàssica	0	0	0	0	0

Antígona triomfa als Premis Butaca

Antígona, la tragèdia de Sòfocles, en la producció dirigida per Oriol Broggi, va ser la gran triomfadora de la nit dels Premis Butaca. Es tracta d'una obra de petit format però que es va endur dos dels guardons més importants -els premis al millor muntatge i a la millor direcció-, passant cotra pronòstic per davant de grans produccions del Teatre Nacional de Catalunya i del Teatre Lliure.

Malgrat que l'obra va començar a ser representada en un espai bell però tan poc habitual com una sala gòtica de la Biblioteca de Catalunya, actualment gira per teatres convencionals de Catalunya. Si no l'heu vista i en teniu l'oportunitat vegeu-la, val la pena. La posada en escena minimalistament a la japonesa i el treball dels actors són esplèndids, malgrat que en destacaria Clara Segura en el paper de la protagonista. Una magnífica manera de posar els clàssics al dia.

Notícia: Vilaweb

La lloba capitolina no és etrusca sinó medieval

La famosa escultura de la lloba capitolina, fins ara considerada una obra mestra de l'art etrusc, és en realitat un bronze elaborat a l'alta edat mitjana, segons ha demostrat Anna Maria Carruba, a qui el 1997 se'n va encarregar la restauració. L'escultura, símbol de Roma i, per extensió, de la civilització romana, representa la lloba que va alletar els bessons Ròmul i Rem i es conserva als Musei Capitolini. Mentre ja se sabia que els bessons havien estat afegits cap al 1471, la lloba es datava entre el 480 i 470 a. C. Ara, però, l'estudi de Carruba ha revelat que tota l'escultura de la lloba és producte d'una sola fosa a la cera perduda, una tècnica medieval, i no segueix, per tant, la tècnica pròpia de la cera perduda de l'antiguitat, que consistia a fondre les diverses parts de la peça per separat i després soldar-les entre si.

Més informació: La Repubblica

Mosaics romans de Síria al Museu Egipci de Barcelona

Quaranta mosaics restaurats provinents de les vil·les romanes i esglésies de l'antiga Síria s'exhibeixen fins al 19 de març al Museu Egipci de Barcelona amb motiu de l'exposició Mosaics romans de Síria. Pintura de pedra. Els mosaics, que són datats entre el segle II i el VI i representen escenes de la vida quotidiana, animals i elements geomètrics i vegetals, vénen de la col.lecció d'art i arqueologia de Jordi Clos a l'Hotel Villa Real de Madrid. La mostra ja ha passat per Madrid, Aranjuez i Castelló, i ofereix, a més a més, una breu història de l'art del mosaic.

Mosaics romans de Síria. Pintura de pedra,
Fins al 19 de març
Museu Egipci de Barcelona,
C. València, 284.

Notícia: El periódico

Agustín García Calvo, Premio Nacional de traducció

Agustín García Calvo (Zamora, 1926) ha rebut avui el Premio Nacional de traducció d'enguany, concedit pel Ministeri de Cultura i dotat amb 15.000 euros, pel conjunt de la seva obra com traductor. Filòleg, escriptor i professor emèrit de la Universidad Complutense de Madrid, on va ser catedràtic de Filologia Llatina, García Calvo ha traduït del grec (Homer, Aristòfanes, presocràtics, Plató, Xenofont) i del llatí (Plaute, Virgili, Lucreci), a més de l'anglès (Shakespeare) i del francès (Marquès de Sade, Valéry).

Val la pena destacar -qui ho farà si no ho fem nosaltres?- que en la nòmina dels que han rebut el mateix premi hi ha una bona colla de filòlegs clàssics.

Després de la concessió del premi, García Calvo ha declarat que aquest premi pertany a la cultura del poder i es pot acceptar, però sense deixar de perdre de vista que el poder està en contra de la gent.

Amb tots els respectes per a la seva obra i la seva trajectòria -durant el franquisme va perdre la seva plaça universitària per donar suport a les protestes dels estudiants i es va exiliar- em sembla que aquesta frase reflecteix la contradicció entre el seu pensament i la seva manera d'actuar, de la mateixa manera que nega la legitimitat a l'Estat i la democràcia alhora que és l'autor de l'himne de la Comunitat de Madrid.

L'article de La vanguardia també diu que García Calvo ha traduït Sòcrates. Això sí que té mèrit, tant com l'expresident d'Argentina, Carlos Menem, que en una entrevista televisiva, a la pregunta de què llegia, va respondre que els clàssics: Plató, Aristòtil, Sòcrates... Així va acabar Argentina.

Primera valoració sobre la nau romana de la Vila Joiosa

El derelicte Bou-Ferrer, descobert l'any 2000 davant la costa de la Vila Joiosa (Marina Baixa), constitueix un dels jaciments arqueològics submarins més destacats del Mediterrani occidental, segons es desprèn dels resultats preliminars de la intervenció presentats a les cinquenes Jornades Internacionals d'Arqueologia Subaquàtica celebrades la setmana passada a Gandia. La importància de la troballa es deu no solament a les dimensions de la nau -de 30 m d'eslora-, sinó també al carregament de 1.200 àmfores conservades a l'interior i a la conservació de la fusta del vaixell enterrada en el fang. Per ara se n'han recuperat 40 àmfores de gàrum completes. Els arqueòlegs responsables daten el vaixell entorn de la meitat del segle I d.C. i el relacionen amb el comerç imperial cap al port de Roma.

Notícia: Terra

Troballes arqueològiques a Eivissa i Tarragona

Les últimes troballes arqueològiques a Eivissa en les obres del nou accés a l'aeroport han estat unes rases antigues de cultiu d'epoca púnica i romana i una petita i mal conservada necròpolis anterior a l'època imperial romana, ubicades als terrenys de la finca de Can Fonoll i que seran excavades en els pròxims dies.

D'altra banda una pedrera i unes restes d'habitatges d'època romana descoberts al terreny de la Rambla Nova on s'ha de construir el nou Teatre Tarragona no aturaran l'execució del projecte, sinó que hom es limitarà a documentar les troballes i a preservar-ne alguns elements.

Més informació: Europa Press / Diario de Ibiza / El periódico

Neix l'Associació Catalana de Neohel·lenistes

El 9 de novembre es presenta l'Associació Catalana de Neohel·lenistes en un acte que inclourà unes paraules de benvinguda de Carme Arenas, secretària general del PEN català, i una exposició sobre Els catalans i Catalunya a la literatura neogrega: una aproximació anecdòtica a càrrec de Rubén Montañés (Universitat Jaume I de Castelló). Ja es pot accedir al web de l'associació < http://www.neogrec.org >, on es troben la revista λαϊκή ἀγορά, una llista de traduccions i els ambiciosos projectes de l'entitat: fixar la transcripció del grec modern al català, elaborar un diccionari grec modern-català, editar traduccions i difondre les literatures gregues i catalanes en tots dos sentits.

Dijous, 9 de novembre de 2006, 8 h.
Sala del PEN català, Ateneu Barcelonès, c. Canuda, 6, 5è pis.
Barcelona

La vil·la romana de Torredembarra passa a ser propietat municipal

L'ajuntament de Torredembarra ha aconseguit la titularitat de la vil·la romana del Moro després d'arribar a un acord amb l'empresa propietària de la finca. Un conveni amb la Universitat Rovira i Virgili garanteix intervencions arqueològiques i la seva conversió en camp estable d'ensenyament especialitzat. A més l'ajuntament té intenció de condicionar el jaciment per fer-lo visitable.

Es pot tractar d'un dels assentaments rurals romans més antics de Catalunya, ja que el seu nucli original està datat al segle II a.C. i consta d'unes termes ben conservades i decorades amb mosaics. Al segle I es va construir sobre l'estructura precedent un gran edifici amb jardí porticat.

Notícia: El periódico

El II Fòrum Auriga a Amposta

El II Fòrum Auriga se celebrarà aquesta mateixa setmana, els dies 4 i 5 de novembre, al Museu Comarcal del Montsià, a Amposta. Després de l'èxit rotund de la primera edició realitzada l’any passat a Esparreguera, la revista Auriga vol tornar a reunir un nombre significatiu de persones i entitats amb el denominador comú que treballen per mantenir, difondre o investigar l'herència grecoromana des de Catalunya, i en aquesta ocasió també des del País Valencià: universitats, museus, centres de recerca, editorials, patrimoni, educació secundària... A través de presentacions orals, presentacions en format pòster i una taula rodona donaran a conèixer les respectives línies de treball.

El programa el podeu veure al web d'Auriga o en PDF. Una de les presentacions pòster serà la de Chiron (ja sé que és lleig això de tirar aigua al propi molí, però què voleu!).

La inscripció és gratuïta i inclou el dinar. Qui vulgui participar-hi s'ha d'inscriure al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya (T. 933 170 428). Podeu enviar un missatge a l'adreça matricula@cdl.cat, fent-hi constar el nom i cognoms; adreça; NIF; e-mail; centre on treballeu; si voleu dinar; si voleu guarderia. A l'assumpte del missatge indiqueu "II Fòrum Auriga". Places limitades.

Paral·lelament el Museu Comarcal del Montsià ha organitzat l’exposició temporal “El procés de romanització a les Terres de l’Ebre”.

Reobre el bordell de Pompeia

L'únic edifici dedicat en la seva totalitat a les funcions de lupanar o bordell de la ciutat romana de Pompeia, s'ha obert oficialment al públic després de la seva restauració. La casa tenia una desena de cambres repartides entre la planta baixa, destinada als clients humils i el primer pis per als visitants de més categoria. El prostíbul és famós pels frescos, situats sobretot damunt les portes de les habitacions, com un catàleg de les prestacions que s'hi oferien.

Més informació i fotos: El periódico / Soprintendenza archeologica di Pompei / i un document en PDF preparat per Álvaro Pérez Vilariño.

Trobat a l'Acròpolis un bust d'Aristòtil

Foto: Yahoo news

Les recents excavacions arqueològiques als voltants de l'Acròpolis d'Atenes han tret a la llum tres bustos d'època romana. Un d'ells és un retrat del filòsof grec Aristòtil. Segons l'arqueòleg Alkistis Horemi, aquest presenta punts comuns amb un bust que s'exposa al Museu del Louvre de París, encara que amb algunes diferències en els cabells. Els altres dos bustos representen un sacerdot i l'emperador romà Adrià.

Notícia: Avui.

Violència a les aules?

Darrerament vaig comentar aquí un cas d'agressivitat a les aules que va afectar -sentenciat, però no resolt, de manera absurdament paradoxal- el nostre company Carlos Cabanillas, el qual finalment va parlar-ne en diverses entrades del seu bloc. En Carlos, malgrat que ha recollit un ampli suport del seu entorn més pròxim -pares, alumnes i companys- i no tan pròxim, posava de manifest el poc suport que reben els professors en aquestes situacions per part de les instàncies que n'haurien de donar, inclosos els sindicats i l'administració educativa. Si no m'equivoco, va ser un professor valencià que, en el seu bloc, va posar-hi en relació el cas més greu del catedràtic de grec de l'IES Jordi de Sant Jordi de València, J. V. Vila, que va ser assassinat aquest estiu. Malgrat que els familiars han declarat que, abans de morir a causa de la pallissa rebuda, va apuntar a un alumne, el crim encara no s'ha aclarit i per tant no es pot afirmar per ara que sigui un cas de violència escolar. Tot i així sembla també prematur negar-ho taxativament com han fet les autoritats educatives valencianes, si no és que tenen més informació que la policia.

La novetat sobre aquest cas és l'abús que n'ha fet un mitjà de comunicació, l'ABC, tal com explicaven les Lletres d'Èlsinor dissabte passat, difamant la memòria del professor Vila.

La creixent violència contra els docents, silenciada sovint per l'administració, és un dels aspectes que denuncia una carta als candidats catalans d'un mestre de Girona publicada avui al Periódico a tota primera plana (també en versió castellana). Molt recomanable de llegir: sintètica però assenyada i aguda.

Coberta de nou la vil·la romana de les Pallargues

La vil·la romana de Talars (segles III i IV d.C.), descoberta la setmana passada a les Pallargues, al municipi de Plans de Sió (Segarra), serà tapada avui a l'espera que la concentració parcel·lària que afecta la zona doni la titularitat pública a aquests terrenys, fet que permetria la continuació de les excavacions arqueològiques. En la jornada de portes obertes d'abans d'ahir, els veïns de la zona han pogut visitar el jaciment.

Notícia: Catalunya Informació

Enginyeria romana a Barcelona

Grua romana (S.G.)

El Museu d’Arqueologia de Catalunya presenta des d'avui a Barcelona l'exposició Artifex. Enginyeria romana a Hispània, de la qual ja vaig parlar quan es va mostrar a Tarragona. La mostra permet conèixer moltes de les grans obres de l’enginyeria romana per mitjà de maquetes. En aquesta ocasió el Museu d’Arqueologia de Catalunya hi ha incorporat objectes i peces originals. Es tracta d'una mostra que val la pena veure, tant per la gran qualitat de les maquetes com per la seva claredat expositiva, que permet entendre com els romans construïen les magnífiques obres públiques que avui encara ens produeixen admiració.

Artifex. Enginyeria romana a Hispània,
Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona,
19 d'octubre 2006-5 de febrer 2007.

Les maquetes de la Catalunya romana

En relació a l'entrada "Les maquetes de la Catalunya romana en perill" publicada en aquest bloc el dia 5 de setembre passat, fa poc he rebut la carta que publico tot seguit, atenent-me al dret de rèplica.

----------------------

Des de fa anys l’alumnat de l’IES Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat dirigits per la professora Conxita Collellmir, ha anat construint maquetes d’edificis romans, fetes de paper, cartolina i plastilina, convertint-se en projectes cada cop més elaborats fins arribar a la realització de ciutats romanes com Tarraco i Barcino, vertaderes obres d’art

Aquest conjunt de maquetes constituïa una exposició permanent al Centre de Recursos Pedagògics de Sant Boi, el qual està ubicat en el CEIP Rafael Casanova d’aquest municipi i, que la professora Conxita Collellmir realitzava activitats amb l’alumnat del seu institut, IES Rafael Casanova, i amb altres nois i noies de Catalunya.

L’esmentada professora sabia, de fa anys, que havia de buscar una nova ubicació per a les maquetes, ja que el CEIP Rafael Casanova augmentava d’una a dues línies per necessitats d’escolarització i, per això no només les maquetes, sinó els propis Serveis Educatius han de traslladar-se en uns altres espais. Fins i tot, nosaltres vàrem fer al llarg d’aquests anys altres gestions amb: Ajuntament de Sant Boi, Conselleria de Cultura de la Generalitat, Biblioteques de St. Boi, etc., per tal de trobar-li un nou espai

Mentre la Sra. Collellmir feia gestions amb la direcció per ajornar fins el setembre el trasllat, des de la Secretaria dels nostres Serveis Territorials, el dia 20 de juliol, donat que les maquetes encara estaven a l’aula i aquest espai s’havia d’adequar per rebre un grup nou d’alumnes, es va comunicar a la Sra. Montserrat Saladrigas, directora del CEIP Rafael Casanova, que fes la gestió de buscar una empresa per realitzar el trasllat de les maquetes a l’institut l’IES Rafael de Casanova. La Sra. Saladrigas es va posar en contacte amb el director de l’institut per comunicar-li el fet. Per tant la decisió del trasllat va ser responsabilitat dels Serveis Territorials, mai de la directora Sra. Saladrigas. Només va fer bé, la gestió que se li va encomanar.

Lamentem profundament que es publiqués per internet, una informació no contrastada i plena de falsedats i de desqualificacions envers una persona la Directora Sra. Saladrigas, d’una ferma trajectòria professional i humana.

Considerem que el fet és gravíssim, hi ho és més pel fet d’usar el recurs informàtic que fa possible que els insults i els desqualificatius cap a la Sra Saladrigas li arribin amb la força brutal que només és capaç de fer-ho l’anonimat d’un escrit.

Un grup de professorat i alumnat ens ha fet arribar un escrit lamentant i demanant disculpes a la Directora Sra. Saladrigas, és de justícia aquesta manifestació, però els hi demanem, ho facin pel mateix mitjà, pel qual s’ha difós tan ràpida i extensament la difamació i així sigui en la mateixa mesura reparada l’ofensa.

També demanem a altres persones que s’han afegit al maldir d’aquest fet, que en facin pública declaració de disculpa.

I també demanem ho faci el Sr. Sebastià Giralt, per haver ofert el seu espai El dies de Dèdal, del qual n’és responsable, alhora que li agraïm la possibilitat que ens ofereix poder publicar la versió vertadera.

Atentament

Carme Arnau i Planella
Directora dels Serveis Territorials d’Educació i Universitats del Baix Llobregat-Anoia

----------------------

Amb motiu d'aquest carta em veig en l'obligació de fer un seguit consideracions. En primer lloc lamento si la publicació de l'entrada en qüestió ha pogut contribuir a provocar injustament un perjudici a alguna persona.

Ara bé, a la versió dels fets exposada en aquesta carta cal afegir, sobretot, que, a més de la desorganització que va provocar entre les diverses reproduccions, el trasllat va produir un greu dany a algunes de les maquetes de l'exposició. Això demostra que no es va realitzar amb la cura que la fragilitat dels materials requeria. No tinc notícia -i m'agradaria equivocar-me- que ningú s'hagi disculpat per la manera com es va realitzar el desnonament. Així mateix em pregunto si les autoritats competents han fet tot el que està en la seva mà per trobar una nova ubicació a la mostra, com mereix el seu valor pedagògic reconegut per tothom.

D'altra banda voldria deixar clar que l'escrit aquí publicat en absolut no era anònim. En canvi en aquest bloc van aparèixer una sèrie de comentaris que es van valer de l'anonimat per llençar desqualificacions personals i, malgrat que vaig oferir la possibilitat a les persones que els feien de publicar la seva versió dels fets si ho feien amb noms i cognoms, aquestes s'hi van negar reiteradament. Una d'aquestes persones, que es va autoanomenar "coneixedor de la veritat", va afirmar que les maquetes estaven perfectament, cosa que -segons em consta- és falsa.

Arran d'aquests comentaris vaig decidir eliminar l'entrada -i per això ja no és accessible- i no permetre més comentaris anònims en aquest bloc. Per tant, estalviïn-se aquestes persones de realitzar nous comentaris anònims, perquè no seran publicats.

Per part meva dono per tancada aquesta polèmica. Desitjo que les maquetes trobin una nova ubicació on puguin ser visitades per totes les escoles i que aquesta tasca pedagògica continuï donant tan bons fruits com fins ara. Si voleu més informació sobre les maquetes podeu rellegir l'entrada SOS Catalunya romana en miniatura i consultar els enllaços recollits.

Obre la necròpolis de la Via Triumfal a Roma

Tomba d'un infant a la necròpolis romana de la Via Triumfal.

Des del 14 d'octubre es pot visitar, al Vaticà, el cementiri de la Roma antiga descobert el 2003. La necròpolis romana de la Via Triumfal, que conté 250 sepultures i 40 edificis fúneraris, decorats amb sarcòfags, mosaics i frescos, mostra un excepcional estat de conservació. Les restes, del segle I a. C. fins al IV d. C., han estat curosament restaurades per un equip de 30 experts en tan sols tres anys per celebrar el cinquè centenari dels Museus Vaticans.

Per fer-vos-en una idea podeu veure una galeria de fotos.

Notícia: Avui, Ansa.it.

Les termes romanes de Lleida seran un museu

Les termes romanes del carrer Cardenal Remolins de Lleida, la Ilerda romana, es convertiran en la seu principal del centre d’interpretació del futur museu de la història de la ciutat que planeja la Paeria. L’ajuntament ja ha comprat l’edifici de les termes i la Generalitat s’ha compromès a col·laborar en la seva museització.

Notícia: Avui (PDF)

A la recerca del temple perdut a Tarragona

Tal com es ja es va recollir aquí fa mesos, el temple del culte imperial, el més gran de Tàrraco i presumptament dedicat a August, podria estar sota la nau central de la catedral de Tarragona o al carrer adjacent de Sant Pau, segons les restes trobades en les excavacions arqueològiques que s'han portat a terme des de l'any 2000 al subsòl de la Casa dels Canonges. L'arquebisbat de Tarragona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica van firmar ahir un conveni per continuar amb les recerques.

Notícia: Diari de Tarragona / El periódico.

Els mites d'Orfeu i Filomela revisitats al teatre

La companyia valenciana de teatre PTV-Clowns estrena avui al TAMA d'Aldaia el seu nou muntatge, Invisible, una obra d'Eduardo Zamanillo que revisa el mite d'Orfeu per a tots els públics. Música, mitologia, somnis i invisibilitat són alguns dels principals ingredients d'aquest divertit muntatge. La representació a Aldaia serà la primera d'una llarga gira.

D'altra banda el Teatre Rialto de València reprèn L'amor del rossinyol, una recreació del mite de Procne i Filomela de la nord-americana Timberlake Wertenbaker ja oferta el passat estiu pel festival de Sagunt. L'espectacle es representarà en castellà fins al 22 d'octubre i en català del 27 d'octubre al 4 de novembre.

Notícia: Europa Press

L'amor del rossinyol de Timberlake Wertenbaker,
Teatre Rialto, València, del 4/10/06 al 4/11/06.

Un any

Avui, 9 d'octubre del 2006, fa justament un any que van començar Els dies de Dèdal. Durant aquest any han aparegut dues-centes entrades i hi hagut més d'onze mil visites, de les quals no sé quantes han estat volgudes i quantes l'han ensopegat per la xarxa buscant qui sap què. Per exemple avui hi ha arribat un que cercava "agenda de la mostra de cultura balear a Santa Eulària des Riu". ??? Enigmes del googleig! En general el balanç és satisfactori, malgrat algun disgust, i crec que compleix la modesta finalitat d'anar donant algunes de les notícies sobre l'actualitat del món clàssic que es troben al meu abast. Fins quan duraran Els dies de Dèdal? Ni jo ho sé. Tothom sap que els blocs no són eterns i que desapareixen i reapareixen misteriosament...

Amb Carlos Cabanillas

El nom de Carlos Cabanillas, professor de llatí i cap d'estudis de l'IES Santiago Apóstol d'Almendralejo (Extremadura), ha sortit diverses vegades en aquestes pàgines. A més dels seus nombrosos projectes, que vaig enumerar en una ocasió, és un dels principals impulsors de Chiron, projecte entorn del qual ens trobem contínuament, tot i que fins ara de manera virtual. Tot i que no tinc la sort de conèixer-lo personalment, des de fa força temps he seguit la seva impressionant trajectòria en les TIC aplicades a les clàssiques i des de fa uns mesos he treballat amb ell a distància. El que puc dir d'ell és que és un professor plenament dedicat a la seva feina i en el seu àmbit professional és un referent per a molts dels seus col·legues -entre els quals m'incloc- dins i fora dels estudis clàssics.

Per tot això imagineu-vos la meva sorpresa quan avui he sabut que un jutge acaba de considerar-lo penalment responsable de la falta de injúries contra un alumne del seu centre sobre l'única base del testimoniatge del mateix alumne i un amic seu. L'única informació de la qual disposo és la que el mateix Carlos proporciona en una carta que ha enviat al diari extremeny Hoy i a la qual he arribat gràcies al blocs d'Ana Ovando i Francisco Muñoz de la Peña.

Malgrat l'enteresa i la serenitat socràtiques que hi mostra en Carlos, no puc deixar d'expressar el desassossec i la indignació que em produeix un fet com aquest. Primerament perquè afecta algú que ja considero un amic, a més d'un professional como la copa de un pino. En segon lloc perquè mostra una tendència preocupant en la societat actual, que ho exigeix tot als mestres i professors, sense dotar-los dels instruments necessaris, i que carrega l'escola amb cada cop més responsabilitats, alhora que, en la tasca fonamental de l'educació de les noves generacions, la va deixant sola i massa sovint mancada del suport de l'administració i de les famílies. Sense adonar-se del mal que fan als seus mateixos fills, molts pares, després de fracassar estrepitosament en la formació dels seus fills, no veuen un altre camí que aliar-se amb ells en contra dels professionals de l'educació. I ara només falta que alguns jutges donin la raó a aquesta mena de pares i a aquesta mena de fills. Quins mitjans i quin suport ens quedaran als mestres i professors? No sé si tots tindrem el valor de mantenir-nos fermament en el nostre lloc i en el nostre rumb com promet fer-ho en Carlos.

El laberinto del fauno inaugura el Festival de Sitges

El Festival Internacional de Cinema de Catalunya inaugura, avui a Sitges, la seva 39a edició amb El laberinto del Fauno, una pel·lícula de Guillermo del Toro amb el rerafons històric de la guerra civil espanyola. Una nena anomenada Ofelia s’evadeix dels horrors de la guerra i de la severitat d’un padrastre falangista entrant en un món de fantasia custodiat pel Faune, el qual li proposarà tres proves; si les supera, es convertirà en la princesa que està destinada a ser. El gènere de terror, el conte de fades i clars referents a la mitologia clàssica -el Laberint, Faune o Pan- es barregen amb la història recent en aquesta pel·lícula protagonitzada per Ivana Baquero, Sergi López, Ariadana Gil i Maribel Verdú. La informació de què disposo no deixa clar si el faune es refereix efectivament al nom llatí de Pan o a la denominació llatina d'un sàtir, però el títol anglès (Pan's labyrinth) desfà l'ambigüitat, curiosament amb el nom grec del déu en comptes del llatí. A partir de l'11 d'octubre el film es podrà veure als cinemes.

Descoberta una vil·la romana a la Ròtova

Al municipi de Ròtova (la Safor) s'ha descobert una vil·la romana. Les primeres excavacions fan pensar que es tractaria de la part residencial d'una vil·la de la segona meitat del segle I d.C.

Més informació: Las provincias (via Terrae antiquae).

El presumpte Asclepi tornarà a Empúries

L'escultura coneguda fins ara com a Asclepi tornarà a Empúries en els propers mesos. Així ho va anunciar ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en l'acte de creació del comitè organitzador del centenari d'aquest jaciment, que se celebrarà el 2008. Els pocs que em seguiu recordareu que l'escultura, assignada fins ara a la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya, es troba actualment en procés de restauració i estudi, entre altres coses per determinar quina divinitat representa. No és per penjar-me una medalla però, en realitat, des d'aquí ja vaig profetitzar-ne el retorn, malgrat no ser una Cassandra.

Entre els actes previstos per al centenari s'ha anunciat la intenció d'organitzar un congrés internacional l'octubre del 2008 i la publicació de sis nous números de la col·lecció Monografies Emporitanes.

Notícia: Avui

Chironweb, cultura clàssica 2.0

Fa vuit mesos es va començar a gestar i avui neix....

A l'antiga Grècia, el nom de Chiron (Χείρων) era sinònim de formació, d'educació, de saviesa. Sota el nom del centaure educador, un grup de docents de llengües clàssiques hem iniciat un projecte de treball col·laboratiu centrat en les nostres matèries.

Altres projectes molt interessants han propiciat aquesta iniciativa, assentant les bases per tal que nasquera aquesta nova proposta per a la cultura clàssica. Ho devem a pàgines com l 'Anillo de Clásicas, el Proyecto Grammaticus, Labyrinthus, www.culturaclasica.com , www.culturaclasica.net, tantes i tantes altres pàgines que ens serveixen diàriament per a les nostres classes. Chiron és l'evolució natural d'aquests recursos dintre una nova visió de l'ús d'Internet.

La pàgina de Chiron està realitzada per i per a professors de llengües clàssiques (tot i que també és una eina de consulta per a tot el qui vulga endinsar-se en l'antiguitat) interessats en l'ús de les noves tecnologies a l'aula, convençuts que el coneixement creix a mesura que es comparteix. Per això, els continguts d'aquest nou espai augmenten amb la participació de tots i tots ens en beneficiem.

De moment, devem a la XTEC l'allotjament de la pàgina. Disposem de versions en diferents llengües (de moment llatí, castellà, català, gallec i anglès), tot esperant més col·laboracions.

El contingut de la pàgina està estructurat en sis blocs:

• Wiki de recursos clàssics. Espai on recollim i classifiquem recursos sobre les llengües clàssiques i la seua cultura.
• Marcador social. Lloc on classifiquem enllaços interessants mitjançant etiquetes.
• Galeria d'imatges. Imatges de temàtica clàssica per a ús docent.
  
• Planeta Clàssic. Espai on es poden llegir les darreres actualitzacions dels blocs clàssics.
• Cursos. Oferta formativa per a professors en la plataforma moodle (encara en preparació).
• Calendari. Esdeveniments i notícies relacionats amb l'actualitat clàssica al dia.

Qualsevol d'aquestos blocs es pot emprar de consulta o referència, però allò més interessant és que és un projecte obert i que necessita de la teua participació per a crèixer.

Si consideres interessant aquest projecte, procura difondre'l entre els teus col·legues i amics, segons les teues possibilitats:

• Si tens un bloc o un web, reprodueix-hi aquest missatge.
• A més, pots enviar per e-mail un enllaç a la pàgina web de CHIRON:
  

http://www.chironweb.org

CIRCE 2007: clàssiques i TIC a Dinamarca

Professors aplicats davant les pantalles (foto: Jens Vermeersch)

El dissabte passat Ana Ovando, de tants ulls com Argos, alertava que ja havia sortit la convocatòria de Comenius del pròxim curs sobre clàssiques i TIC adreçat a professors de llatí i grec de secundària de tot Europa sota l'ègida de CIRCE, organització amb membres de diversos països europeus que promou les TIC en l'ensenyament de les clàssiques. L'estiu passat (sí, sí, per desgràcia ja ha passat de llarg) he tingut la sort de participar en la primer curs, realitzat a Oxford, on Ana i jo vam conèixer-nos en persona juntament amb una quarentena llarga de professors de clàssiques de diversos països europeus. El de l'estiu vinent, de l'1 al 7 d'agost, tindrà lloc a Dinamarca, a la població de Nyborg. Però no us amoïneu: el curs no és en danès sinó en anglès. I tampoc cal un domini absolut d'aquesta llengua per seguir-lo.

De tota manera no sé si des de l'agència espanyola es pot omplir ja el formulari per una beca Comenius 2.2.C, que cobreix les despeses de l'estada i la matrícula, segons els barems posats posteriorment pels departaments o conselleries d'educació, que tramiten la paperassa (en el cas de Catalunya l'Oficina de Cooperació Educativa i Científica Internacional). No sé si en aquesta convocatòria donaran prou diners per cobrir també el viatge, perquè, a diferència de les agències d'altres països, a nosaltres no ens va arribar.

Pel que fa als continguts s'hi dóna una visió prou completa i variada de l'aplicació de les TIC a la didàctica de les clàssiques amb la introducció a diferents eines complementàries entre si. El nivell inicial és zero: només cal dir que la primera lliçó és copiar i enganxar, tot i que en alguna sessió es fa diferenciació de nivell. En el nostre cas el programa va resultar potser una mica massa dens i intensiu per als pocs dies que durava -m'imagino que està ajustat al màxim-, i no es va oblidar d'incloure algunes activitats de lleure. D'altra banda l'hospedatge en un college d'Oxford va ser gairebé principesc.

De tota manera el millor va ser trobar-nos amb professors de clàssiques de tot Europa, poder treballar i divertir-nos junts i, malgrat les diferències de sistemes educatius, trobar un terreny comú i parlar de la possibilitat de projectes en col·laboració, mentre comprovàvem que les clàssiques estan disposades a seguir donant molta guerra a tot arreu. També vam constatar que, específicament els catalans, estem a la cua de tots en la situació de les nostres matèries al programa de secundària.

--------------------------------------------------------------------

ΓΝΩΘΙ ΠΡΩΙ ΗΜΕΤΕΡΟΝ ΚΕΝΤΑΥΡΟΝ
NOSCE CRAS NOSTRUM CENTAURUM

Esport i arqueologia al món greco-romà

Ahir es va inaugurar al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona una exposició sobre sobre la pràctica esportiva i el seu esperit en les civilitzacions grega i romana dins el context religiós, polític i social en el qual es desenvolupava. El recorregut està estructurat en cinc àmbits -competitivitat, gimnàs i palestra, modalitats esportives, península Ibèrica i els jocs al món romà-, i en conjunt s'hi exposen 122 peces -escultures, mosaics, ceràmiques, bronzes i monedes- procedents de les col·leccions del Museo Arqueológico Nacional de Madrid. Entre les activitats programades paral·lelament hi ha un cicle de conferències a càrrec de Paloma Cabrera (7 de novembre), Ricardo Olmos (14 de novembre) i Joaquín Ruíz de Arbulo (Per què els romans odiaven l’esport?, 21 de novembre), el taller D'Olímpia a Tàrraco i un club de lectura.

La mostra, organitzada pel Ministerio de Cultura i inaugurada a Almería amb motiu de la celebració dels XV Jocs del Mediterrani, es podrà veure a partir de febrer a la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Reflexos d'Apol·lo, esport i arqueologia a la Mediterrània antiga,
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
del 22 de setembre de 2006 al 4 de febrer de 2007,
entrada gratuïta.

Notícia: Diari de Tarragona

Paraula de Medusa a l'Hospitalet

El Museu d'Història de l'Hospitalet de Llobregat acaba d'inaugurar l'exposició Paraula de Medusa, una reflexió sobre els mites femenins a partir del cap de Medusa romà trobat als voltants de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. És una producció conjunta del Museu d'Història de l'Hospitalet i el Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Actualització: Més informació

Paraula de Medusa,
Museu d'Història de l'Hospitalet, c. Joan Pallarès, s/n
De dimarts a divendres, de 10 a 13 h i de 17 a 20 h
Dissabtes i diumenges, d'11 a 14 h
Del 19/09/2006 al 10/12/2006.

Arquimedes escanejat amb un accelerador de partícules

El palimpsest d’Arquimedes és un important manuscrit del segle X que conté set tractats del matemàtic grec Arquimedes (287–212 a.C.) i que va ser rascat per copiar-hi al damunt, l'any 1229 a Constantinoble, un llibre de pregàries. Dos dels tractats només es conserven en aquest còdex, que, a més, inclou l'única còpia grega coneguda d'un tercer. El manuscrit va ser descobert el 1906 pel filòleg danès Johan Ludwig Heiberg, que va començar a estudiar amb profunditat els textos del còdex original, malgrat la seva dificultat de lectura. Un temps després se'n va perdre la pista, fins que va reaparèixer en una subhasta el 1998. Un col·leccionista nord-americà el va adquirir de manera anònima per dos milions de dòlars i el va dipositar al Walters Art Museum de Baltimore per al seu estudi i conservació.

Del 28 de juny al 7 d’agost d'enguany un equip científic va escanejar el manuscrit a la universitat de Stanford amb un accelerador de partícules amb la finalitat d'obtenir-ne la millor lectura possible dels tractats d'Arquimedes i oferir-ne una nova edició.

La papirologia, doncs, continua estant de moda.

Webs:

• L'Exploratorium ofereix un vídeo sobre el procés.
• Walters Art Museum dedica un web al palimpsest d'Arquimedes.
• Article de la Wikipedia sobre el palimpsest

Monedes descobertes a Ullastret

54 monedes de plata del segle III a.C. s'han trobat en unes excavacions del jaciment ibèric d'Ullastret realitzades aquest mes de setembre, 54. Malgrat que encara han de ser estudiades a fons, les monedes semblen dracmes fabricades a Empúries. En les dues peces ja analitzades apareix en una de les seves cares Pegas i en el seu revers la llegenda Ἐμποριτῶν (dels emporitans).

Més informació: Europa Press

Trobades unes termes amb mosaics a Tarragona

Els treballs arqueològics previs a la construcció d'un bloc d'habitatges al carrer August de Tarragona han posat al descobert les restes d'unes termes romanes privades del segle III. Contenen un mosaic figuratiu i un altre de geomètric. En el primer, molt bé conservat, s'observen peixos i un pop. En canvi el geomètric ha aparegut molt fet malbé. De tota manera els dos elements seran conservats in situ sense afectar al projecte constructiu.

Notícia: Diari de Tarragona, 13 de setembre del 2006.

Classical blog fever

Si us fixeu s'ha allargat la llista de blocs clàssics de la columna de la dreta. Hi he afegit els següents:

• Bestiaria Latina
• Bread and circuses d'Adrian Murdoch
• Carpe diem de Manolo, Mertxu, Isra, Ana i Javi
• Curculio
• De re coquinaria de Charo
• Diari d'un profe malalt d'Ovidi
  
• Doceo et disco de Luis
• Hans' classical corner
• Pro linguae Latinae magistris
• Secretos de Argos d'Ana i Isra
• The Latin Zone
• Voces Griegas (desde Benicàssim) d'Ana

Alguns són ja veterans, que no m'havia vagat d'incloure abans, però molts són nous d'aquest estiu. Sembla que la febre blocaire s'estén com la pólvora entre els medis clàssics. I una de les principals responsables n'és Ana Ovando, que ha deixat l'assessoria del CEFIRE de Sagunt, des d'on promovia amb ardor aquesta febre, per tornar al seu institut de Benicàssim. Tot i així no ha arriat veles: només ella ja n'ha obert tres, de nous blocs, sola o en companyia.

Documentada la presència romana més antiga a la península Ibèrica

La descoberta de dos campaments de la segona guerra púnica a l'antiga desembocadura de l'Ebre ha permès documentar la primera presència de Roma a la península Ibèrica així com el desenvolupament de la lluita entre romans i cartaginesos al voltant del riu, segons va dir Ángel Morillo (Universidad de León) en el XX Congreso Internacional de Estudios sobre la Frontera Romana, que se celebra aquests dies a Lleó. També va destacar l'important paper que va jugar Hispània en les guerres civils de la fi de la república romana, segons testimonien els campaments militars trobats recentment a Las Casas de Reina (Badajoz), La Puebla de Don Fabrique (Granada) i al turó de les Fuentes de Archivel (Murcia).

Notícia: Terra actualidad i bloc de Josep Torta (per cortesia de Miracle Sala).

Torna al Colosseu una estàtua recuperada a Barcelona

L'estàtua d'un senador romà robada el 1986 del Colosseu de Roma hi tornarà avui al cap de vint anys. La peça de marbre, que data del segle II d.C., va aparèixer l'any passat al magatzem d'un antiquari de Barcelona i fins avui ha estat custodiada al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Notícia i foto: Vilaweb

On holidays

Aquest bloc es pren unes vacances. Bon estiu a tothom.

Asclepi a l'UVI

Si voleu saber com va la restauració i estudi de l'Asclepi-Serapis d'Empúries, que encara s'allargarà fins a finals d'any, podeu llegir-ne un article a l'Avui de dissabte passat.

S.O.S. Catalunya romana en miniatura

El fòrum de Tàrraco en maqueta.

A través de la llista d'Auriga s'ha distribuït un S.O.S. del qual val la pena fer-se ressò. Des de fa anys l'alumnat de l'IES Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat ha anat construint maquetes fonamentalment d'edificis i ciutats de la Catalunya romana sota el guiatge de la professora Conxita Collellmir. La finalitat és apropar els estudiants al món clàssic i fer-los entendre i valorar el nostre patrimoni cultural. L'exposició està formada per 40 maquetes, que ocupen 50 m2, i que reprodueixen els edificis següents:

• L'habitatge: domus, insulae, vil·les (incloses les de Torre Llauder, Els Munts i Sant Boi).
• Els espectacles públics: teatre de Mérida, teatre, amfiteatre i circ de Tàrraco.
• Les ciutats: Tàrraco, Bàrcino i Empúries.
• Els temples: els de Tàrraco, Bàrcino, Empúries i Vic.
• Les necròpolis: Plaça de la Vila de Madrid a Barcelona, necròpolis paleocristiana de Tàrraco.
• Les termes: les de Badalona i Sant Boi, les termes públiques del fòrum d'Empúries.
• Altres monuments: Arc de Berà, Torre dels Escipions, pont romà de Martorell, la Ciutadella de Roses, Partenó d'Atenes, Olímpia.
  

L'exposició va acompanyada de plafons explicatius, dossiers, vídeos i CDs. Aquest conjunt ha estat exposat en diversos llocs i es mostra habitualment a professors i alumnes. Actualment constitueix una exposició permanent al Centre de Recursos de Sant Boi. Però aquest està ubicat en un Centre d'Educació Infantil i Primària, que ara reclama les aules on estan exposades les maquetes, i per tant l'exposició es queda sense lloc. Per això es demana a les entitats, centres i persones amants de la cultura clàssica, amb possibilitats d'acollir el conjunt d'aquest material, que ajudin a trobar-li una nova ubicació. Si teniu alguna idea brillant per mantenir aquest valuós treball a la vista de tothom deixeu-la en els comentaris sense oblidar-vos de posar el vostre correu electrònic.

Podeu trobar infomació sobre l'exposició i la realització de les maquetes, amb una mostra virtual d'unes quantes d'elles al web del Centre de Recursos de Sant Boi. A més podeu consultar Els edificis romans a les aules una memòria en PDF de la llicència d'estudis desenvolupada per Conxita Collellmir (2003-2004).

Novetats de Pol·lència

Un mosaic del segle II o III és la troballa més destacada d'aquest any a les excavacions del jaciment romà de Pol·lència, al municipi d'Alcúdia (Mallorca). Es tracta d'un mosaic, possiblement del segle II o III, en opus sectile, format per múltiples peces geomètriques de marbre i pissarra.

Les àrees d'excavacions actuals al jaciment són el camí sud del fòrum i la necròpolis. Aquest estiu s'han invertit uns 48.000 euros, amb unes 40 persones entre professionals i estudiants treballant-hi.

D'altra banda el proper 25 de juliol s'inaugurarà la remodelació del museu de Pol·lència, que feia 15 anys que no havia tingut cap millora.

Més informació: Diari de Balears

La papirologia està de moda

Avui comença a Montserrat el curs sobre papirs grecs del qual em vaig fer ressò fa un temps. Vilaweb ho publica i dedica un monogràfic del Diari de l'escola als papirs.

El Getty Museum torna dues peces a Grècia

El Getty Museum de Los Angeles, objecte d'un escàndol per unes antiguitats presumptament tretes il·legalment de Grècia i Itàlia, ha decidit retornar dues peces a Grècia. Els objectes són un relleu del segle VI a.C. de l'illa de Tassos i una pedra de tomba de Tebes del segle IV a.C.

El centre fa dies que negocia el retorn de peces, tant a Itàlia com a Grècia. En l'afer hi han estat involucrats la responsable d'antiguitats del museu, Marion True, i el marxant d'art Robert Hecht, tots dos acusats d'haver traslladat als Estats Units 82 obres d'art grecoromà amb mètodes il·legals. Pel que fa a Itàlia, el museu podria oferir a l'Estat italià 21 objectes. Marion True ha negat els càrrecs però ha dimitit.

Val la pena recordar aquí que la primera seu del Getty és una recreació, bastida a Malibú (Califòrnia) a principis dels anys 70, de la famosa Vil·la dels papirs d'Herculà destruïda en l'erupció del Vesubi del 79 d.C.

Notícia: Avui

L'arbre del meme-tic

Fa un parell de setmanes vaig penjar en aquest bloc una entrada per assajar una resposta a un meme o cadena blogosfèrica sobre la pregunta: Què consideres fonamental perquè la integració de les TIC a l’aula sigui possible? Ara ja podem veure gràficament quin és el resultat en forma d'arbre d'aquesta cadena desencadenada per Charo des de Los mundos de Yalocín. Doneu-hi una ullada perquè és força curiós, però tingueu en compte que és un meme, és a dir uns "deures" que es van passant virtualment d'un bloc a un altre. Sobretot no penséssiu pas que és una altra cosa menys etèria.

L'òpera Andromaca de Martín y Soler es representa a Granada i a València

El Festival Internacional de Música y Danza de Granada estrena avui una versió inèdita per a veus i quartet de corda de l'òpera Andromaca, que el compositor valencià Vicente Martín y Soler (1754-1806) va presentar el 1781 a Torí. L'espectacle es podrà veure també els dies 7 i 9 de juliol al claustre de l'edifici històric de La Nau de la Universitat de València dins de la programació de Serenates al Claustre, al mòdic preu de 5 €, en el marc d'un cicle dedicat a Martín y Soler.

L'obra és fruit de la recerca que Luis Llácer, membre del Quartet Canales, va realitzar a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid i a Torí. El material d'aquesta òpera va ser descobert per casualitat, igual que les parts instrumentals soltes d'Ifigenia in Aulide i la comèdia L'amor geloso.

La direcció escènica d'Andromaca, una coproducció de l'Institut Valencià de la Música amb la Societat Estatal de Commemoracions Culturals, anirà a càrrec d'Alexander Herold i la música serà interpretada pel Cuarteto Canales. Hi cantaran artistes valencians o lligats a València: Elena de la Merced, Flavio Oliver, José Ferrero, Beatriz Lanza, María José Martos i Pilar Moral.

Notícia: Europa Press