Novetats de literatura grega

El suplement cultural de l'Avui dedica un ampli reportatge a la literatura grega actual:

Des de fa uns anys, la literatura grega contemporània viu un moment d'expansió fora de les seves fronteres (Aida Segura)

El punt de partida d'aquesta obertura va ser l'any 2000 amb Grècia com a país convidat a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. Editors, autors i membres d'institucions culturals van arribar a la ciutat alemanya abans del començament de la fira i es van dedicar a promocionar una literatura rica i heterogènia, molt allunyada de la imatge folklòrica i tòpica que sovint s'ha projectat del país. El Liber 2005, aquest any celebrat a Madrid, també ha tingut Grècia com el país convidat d'honor, amb el lema Muchas Grecias. Perquè a la literatura grega hi tenen cabuda tots els gèneres i tendències, des de la novel·la social fins a la policíaca (...), passant per la narrativa històrica, el realisme màgic i la ciència-ficció. Grècia viu un moment de creativitat literària excepcional que ha decidit donar a conèixer malgrat ser un país allunyat dels circuits editorials dominats pel mercat anglosaxó.

Llegiu-ho tot

Magris

A cegues de Claudio Magris (Edicions de 1984)

Un arriscat punt de vista narratiu és el que ha triat Claudio Magris per a la més ambiciosa, fins ara, de les seves obres. Un llarguíssim monòleg que uneix un combatent comunista que viu tots els inferns del segle XX i un personatge real, un mariner danès del segle XVIII. Una narració amb tints èpics, en la qual també treu el nas el mite de mà de Jàson i els argonautes.
Llegiu-ne l'entrevista a l'Avui (primera pàgina i segona, PDF).

Avançament del cicle de pensament i cultura clàssica

Durant vuit setmanes successives a partir del dijous 26 de gener, a les vuit de la tarda, se celebra al CaixaForum de Barcelona un cicle de conferències d'estudiosos d'arreu sobre vuit grans figures de l'antiguitat grecollatina. Els temes són d'allò més variats, i els preus, mòdics: Alexandre: biografia i mite (Carlos García Gual), Virgili, la paraula poètica (Antonio Alvar), Diògenes el cínic: un provocador (Alberto Bernabé), August o com es fabrica un imperi (Marc Mayer), Pitàgoras, entre la religió i la ciència (Christoph Riedweg), Epicur: filosofia i felicitat (Francesc Casadesús), Sòcrates: entre la història i la llegenda (Tomàs Calvo), i Juli Cèsar, aspectes cinematogràfics (Pedro Luis Cano). La filosofia del cicle, coordinat pel professor de la Universitat de les Illes Balears Francesc Casadesús, es basa a resseguir les claus que fan de la cultura grecollatina un antecedent de la nostra amb moltes ramificacions en l'actualitat.

Baricco

Podeu veure el programa De llibres emès pel Canal 33 sobre Homer, Ilíada d'Alessandro Baricco (La Magrana/Anagrama), amb Ricard Ruiz i Jaume Pòrtulas de convidats des d'aquí (durant uns dies).

Restes romanes trobades fora del nucli arqueològic de Sagunt

Les obres d'urbanització al nord del riu Palància, a Sagunt, han tret a la llum diverses restes arqueològiques a més d'un quilòmetre de distància de la Ciutat Vella. Es tracta de peces originàriament d'època romana, entre les quals destaca una gran pedra que revela distints usos, atès que conté una inscripció funerària hebrea (c. 1300) i després va ser buidada per a utilitzar-la com pila en un molí del segle XV.També s'han trobat altres vuit peces que han estat datades en l'època romana: bases i fusts de columnes, rodes de molí i algunes materials arquitectònics. En opinió dels arqueòlegs, aquests elements van ser reaprofitats en èpoques posteriors per a altres obres. Des d'ahir estan dipositats en el nou Museu Històric de Sagunt.

Notícia: Levante
per cortesia d'Ana Ovando

Una nova casa per a l'emperador Marc Aureli

Foto: La repubblica

Els Museus Capitolins de Roma han ampliat la seva estructura fins a assolir els 10.000 metres quadrats. Una nova ala projectada per l'aquitecte Carlo Aymonino, una èxedra recoberta de vidre, acull des d'ahir l'estàtua de bronze eqüestre de Marc Aureli, l'emperador filòsof, a pocs metres de la còpia situada a la piazza del Campidoglio. L'acompanya el també famós cap gegantí de Constantí (amb altres membres de la mateixa estàtua), a més d'altres peces ja conegudes i troballes més recents.

Com sabreu l'estàtua de Marc Aureli és el motiu de la moneda italiana de 50 cèntims:

Foto: Banc Central Europeu

Notícia: La repubblica / Avui

El Castell de Sagunt parador nacional?

El president del Consell Valencià de Cultura, Santiago Grisolía, ha defensat a les Corts Valencianes que el Castell de Sagunt es convertexi en un parador nacional per aconseguir més reconeixement internacional del conjunt històric, al seu parer poc valorat per la gent.

Notícia: Panorama Actual

Donació d'un retrat funerari romà al Museu d'Història de la Ciutat

La família Aragó Gassiot ha donat al fons del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona un retrat funerari de marbre blanc procedent de la muralla romana de Bàrcino, segons fonts del centre, que han qualificat aquesta donació particular "com la més important de la història del museu". El retrat, d'un personatge masculí de Bàrcino, va ser fet en un taller d'escultura local en marbre de Carrara.

Notícia: Europa Press

Nous recursos didàctics

Tot i que ara que s'acosten les festes no és el millor moment, potser voleu donar una ullada a dos recursos pensats per a clàssiques a secundària:

Projecte tempus fugit és una iniciativa d'uns professors valencians: un llibre-agenda (2006) per treballar la mesura del temps a Grècia i a Roma, el temps i mitologia, el vocabulari llatí i català-valencià relacionat amb el temps. Podeu consultar un tríptic que m'ha fet arribar Ana Ovando.

Odissea. El retorn d'Ulisses és una versió en Flash de la navegació descrita a l'Odissea sobre el mapa del Mediterrani (Labyrinthus).

Jordi Pujol en la presentació de la Ilíada de la Fundació Bernat Metge

Jordi Pujol, expresident de la Generalitat, parlarà avui de la contribució de la Fundació a la cultura catalana. També hi intervindrà Jaume Pòrtulas, catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, que parlarà d'Homer i la Ilíada. L'acte se celebra amb motiu de la presentació del volum 350 de la col·lecció Bernat Metge, La Ilíada d'Homer, I. També està prevista l'assistència de la consellera de cultura de la Generalitat, Caterina Mieras, el rector de la UB, Màrius Rubiralta, i el secretari general de l'Institut Cambó, Ramon Guardans.

Universitat de Barcelona, Aula Magna (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), 19 de desembre, 19 h.

Font: Avui / Universitat de Barcelona

Una inscripció confirma que Xàtiva era munipici romà

Una inscripció romana, trobada per sorpresa pels arqueòlegs mentre treballaven en el palau islàmic de la costa del castell de Xàtiva, demostra que la ciutat de Sètabis (Saetabis) va esdevenir municipi de dret llatí en època d'August. La inscripció està gravada a la base del pedestal d'una estàtua dedicada al geni o divinitat protectora de la ciutat. Això ha fet pensar també que a la vora s'hi podria alçar un temple.



Notícia i foto: Levante
(Per cortesia d'Ana Ovando)

Astèrix a Alacant

La pròxima aventura cinematogràfica d'Astèrix serà rodada a la Ciutat de la Llum, el complex cinematogràfic d'Alacant, segons ha anunciat el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps. La tercera pel·lícula de l'heroi gal en carn i ossos serà Astèrix als Jocs Olímpics. Els alacantins, doncs, podran veure estrelles del firmament francès com Gerard Dépardieu (Obèlix) i Alain Delon (Cèsar), passejant-se per la seva ciutat.

Notícia: Panorama-actual.es

Posts revisited

Avui toca fer una revisió de temes tractats en altres posts. De primer ja han sortit les primeres crítiques de la sèrie Roma, que no la deixen pas malament. Per exemple la de Salvador Llopart, a La Vanguardia, acaba així:

"Será cierto o no, pero, desde luego, Roma consigue transmitir el sentimiento de extrañeza que produce adentrarse en una cultura - y en unas vidas- regidas por unos parámetros tan distintos. Roma resulta un ilustrativo viaje en el tiempo. La visita a una cultura que no es la nuestra ni lo puede ser". Per llegir-la tota (cal estar registrat).

Joan Tharrats, a l'Avui, diu:

"L'ambient, a la Roma antiga estava fatal. Quan menys s'ho esperaven, per qualsevol motiu els podien clavar un ganivet dels grossos. Això sí, abans molt probablement, haurien consumat un fotimer d'actes sexuals. És la impressió que fa aquesta sèrie. Molt ben realitzada, amb un tic de fotografia consistent en el contrallum (en tot moment hi ha un clarobscur per realçar els perfils) i una posada en escena perfecta per introduir-nos en aquesta ficció de romans agressius".
Llegiu la resta.

Si voleu dir-hi la vostra en un comentari, podrem contrastar opinions.



Són bojos aquests romans!

D'altra banda El Periódico promociona el nou llibre d'Astèrix:

Des de fa gairebé tres dècades -Goscinny va morir el 1977- Uderzo no només dibuixa sinó que també inventa les històries. "El més difícil de tot va ser ser guionista", va reconèixer ahir. En aquesta història d'extraterrestres El cap dels alienígenes dolents té un nom semblant a Bush i el seu interès per la Terra és fer-se càrrec d'una arma secreta, "en referència a les que buscaven a l'Iraq".

Realment té tota la raó del món. Saber dibuixar no implicar saber fer guions. I un ha de conèixer les pròpies limitacions i, en comptes de deixar-se endur per la cobdícia o l'orgull, buscar-se un nou col·laborador per seguir fent bones històries i no ensorrar una sèrie amb tant d'èxit.

Finalment us recomano que visiteu els dos posts (i 2) al web d'Èlsinor sobre la Domus Aurea.

Domus Aurea de Roma i termes de Lleida

La Domus Aurea de Neró estarà tancada almenys dos anys

Segons informa La Vanguardia el Ministeri de Cultura d'Itàlia va anunciar ahir el tancament al públic durant almenys dos anys de la Domus Aurea, la luxosa residència que l'emperador Neró va construir-se al centre de Roma, sobre la zona devastada pel famós incendi del 64 d.C. El motiu és el perill d'ensorrament per infiltració de l'aigua després de les pluges abundants de les darreres dues setmanes, que ja han afectat alguns frescos. El monument, que rep un miler de visites diàries, va ser obert al público el 1999, després d'haver estat vint anys en restauració. El ministre de Cultura reclama una inversió de 60 milions per condicionar-la enfront de la retallada que han patit els pressupostos de l'estat del 2006. En altres monuments de la ciutat, com les termes de Caracal·la i el Palatí, s'hi han detectad problemes similars. Al passat novembre va ensorrar-se un tram de mur de quinze metres del fòrum romà (si sí, com a la nostra Tàrraco, agermanada també en això amb la seva ciutat mare). La ciutat dita eterna sobreviurà Berlusconi o s'enfonsarà finalment? La Domus Aurea estarà uns altres vint anys amb el temible cartellet de "in restauro"? Tot això només ens ho dirà el temps.

Les termes romanes de Lleida declarades Bé Cultural d'Interès Nacional

Considerant que es tracta d'un dels jaciments arqueològics més rellevants del país, el Consell executiu de la Generalitat de Catalunya ha aprovat avui la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional les termes públiques romanes d'Ilerda (Lleida). Les termes. que es van descobrir el 1998, sembla que van ser construïdes l'últim terç del segle I d.C., i ocupen una superfície de 1800 metres quadrats d'un edifici de planta quadrada situat en una important cruïlla de carrers de la ciutat. Les termes constaven de diferents espais, una palestra i un cos de bany.

Notícia: Europa Press

Roma, la sèrie, comença a emetre's

Fa uns dies ens fèiem ressò de l'emissió per la BBC de Roma, una sèrie en dotze episodis ambientada als darrers temps de la República romana, des de l'any 52 fins al 44 a.C., que havia provocat escàndol a la Gran Bretanya per les seves escenes de sexe i violència. Bé, doncs, ara ja la podrem criticar (o elogiar) des d'aquí perquè a partir de demà, dimarts, a les 22h., l'emetrà el nou canal de televisió Cuatro (atenció: dos episodis seguits!). Al web del canal en trobareu informació i algun vídeo d'avançament, entre altres materials com un mapa i un joc.



Per cert és del tot recomanable (almenys des del meu punt de vista) un llibre relativament recent que narra la història de l'última etapa de la república romana, però amb un període força més ampli, centrat en el darrer segle de la república: Rubicon de Tom Holland (traducció castellana a Planeta, 2005). No és una novel·la, però es llegeix com si ho fos: amb molta grapa i amb molt de rigor, entra en els intersticis de la política i de la societat romanes, sense idealitzar-la.

Inversions al circ romà i al castell de Sagunt

L'ajuntament de Sagunt ha donat el vist-i-plau als projectes que l'elèctrica Unión Fenosa, dins del conveni de col·laboració firmat per a cinc anys. Entre altres obres, l'empresa emprendrà un projecte ajornat des de fa anys a Sagunt i pressupostat ara en 180.000 euros: el condicionament de les restes de l'antic circ romà amb la construcció d'una plaça en un solar que porta dècades utilitzant-se com a aparcament públic. La nova plaça es farà a l'altura de monument, perquè se'n pugui apreciar la magnificència.

D'altra banda Unión Fenosa, que actualment construeix la central de cicle combinat a Sagunt per a la producció d'energia elèctrica, patrocinarà el projecte de nova il·luminació per al Castell de Sagunt.

A més, el govern espanyol destinarà 1'2 milions d'euros a l'adequació del Castell de Sagunt i altres actuacions durant el 2006 i s'ha compromès a arribar a un conveni amb l'ajuntament de Sagunt i la Generalitat Valenciana perquè anualment es destinin inversions similars al patrimoni de la ciutat.

Informació: Levante (per cortesia d'Ana Ovando) i ajuntament de Sagunt

S'acaben les excavacions a l'Embassament de Sau

Avui és previst que finalitzi la primera fase de les excavacions arqueològiques a la vora del campanar de Sant Romà de Sau, que han tret a la llum un nucli de població humana anterior a la construcció de l'església romànica. Les troballes han permès concretar que l'assentament pot ser de l’època romana, d'entre els segles II i IV. Fins ara s'han descobert les restes de tres cosos humans en tombes enllossades antropomòrfiques, alguns fragments de ceràmica i els fonamentes del que podria ser una casa romana. Si els nivells de l'aigua ho permeten, a principis de l'any 2006 podria iniciar-se la segona campanya arqueològica.

Més informació: Vilaweb

La Ilíada, un manual d'autoajuda per pujar a tercera divisió

El president del Saguntí, Jorge Raúl Ferrer, regalarà un exemplar de la Ilíada a tots els jugadors d'aquest equip de futbol valencià. L'objectiu és ascendir a tercera divisió. Segons Ferrer el poema d'Homer servirà per convèncer els jugadors que una utopia es pot fer realitat: "Amb aquest manual tot és possible. Són molt bons jugadors, ara cal que s'ho creguin". Però naturalment amb tenir el llibre a la prestatgeria no n'hi ha prou i està previst organitzar un sopar per fer preguntes sobre la Ilíada, altrament dit: una prova de lectura. Pel que fa als jugadors han quedat la mar de contents amb la idea.

Haurem d'estar atents a la trajectòria del Saguntí per saber si la iniciativa tindrà èxit (i des d'aquí ho desitgem de tot cor).

Notícia: Las provincias
per gentilesa d'Ana Ovando

Tarraco iterum / again

Aquests dies en què se celebren els cinc anys des de la declaració de patrimoni universal per a Tarragona és un bon moment per fer-ne balanç, com ja hem vist aquí. Avui us recomano un article que ens posa al dia de la situació monument per monument:

Patrimoni per apuntalar d'Oriol Margalef (Avui)

Fossa militar i altres notícies

Fossa d'un campament romà a la Vilajoiosa

S'han descobert unes fosses romanes a la Vilajoiosa (Marina Baixa) que envoltaven la tanca que envoltava un campament dels legionaris romans, probablement pertanyents a l'exèrcit de Pompeu que va arrasar la ciutat València el 75 a.C. durant la guerra de Sertori, segons l'arquèoleg responsable, Antonio Espinosa. La fossa, de 2 metres d'alçada per dos de profunditat, s'ha trobat al solar de l'antic cine Olímpia, i representa una de les poques troballes militars romanes en terres valencianes.

Notícia: Panorama actual.es

El perfum dels romans

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ha presentat una nova activitat per als nens durant aquest Nadal, amb el lema 'Perfuma't el Nadal!', en què els nens podran crear el seu propi perfum a l'estil dels romans.

Notícia: Europa Press

Mort de Pere de Palol

Pere de Palol (Girona, 1923), especialista en Arqueologia Paleocristina i Medieval, expresident de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), catedràtic d'Arqueologia Cristiana i Medieval a la Universitat de Barcelona, va morir ahir a Barcelona als 82 anys.

Notícia: Europa Press

Donació a la Biblioteca d'Alexandria

La Generalitat de Catalunya donarà un fons de 146 llibres i documents de música i vídeo a la Biblioteca d'Alexandria, Egipte, representatiu de la història, la ciència, l'art i la literatura de Catalunya. La selecció del fons documental l'han fet els bibliotecaris de la Biblioteca Marià Vayreda de Olot (Garrotxa), que aquest any celebra el seu centenari. L'acte d'entrega es farà diumenge que ve a les 11.30 hores a la seu de la Biblioteca d'Alexandria.

Notícia: Europa Press

Tàrraco cinc anys després

Toni Orensanz publica avui una interessant crònica a La vanguardia sobre els canvis que ha observat a Tarragona en els cinc anys des de la declaració de patrimoni universal per a la ciutat. Visita els monuments romans acompanyant un grup de llatí de Sant Sadurní d´Anoia. A banda de l'interès detectat en els adolescents, de les seves impressions destacaria els avenços que hi ha hagut en la gestió del patrimoni arqueològic romà, malgrat la poca inversió de les administracions catalana i espanyola, el creixement del turisme cultural i, sobretot, el canvi de mentalitat dels tarragonins, que han passat de considerar les pedres com una guitza per a qualsevol construcció fins a l'orgull actual per la ciutat i el seu passat romà. Els ciutadans s'han convertit ara en promotors i defensors de les restes, de manera que s'afanyen a avisar de qualsevol possible vestigi.

Per llegir-lo: Tarraco, año V, La Vanguardia

A Sagunt els arqueòlegs desenterren tombes, restes d'edificis i més de mil peces

La campanya arqueològica sota la Glorieta de Sagunt ha descobert quasi 90 enterraments humans, més de mil peces d'èpoques romana i medieval, tant islàmica com cristiana, entre les quals monedes romanes, agulles i punxons d'os, elements decoratius, a més de restes d'un convent franciscà del 1294 i estructures romanes dels segles II i III d.C. L'excavació es tornarà a cobrir almenys fins al nivell del convent, que probablement quedarà a la vista. Amb aquestes troballes el projecte inicial de fer-hi un aparcament subterrani es veu cada volta més difícil de portar a terme.

Més informació: Las provincias
(gentilesa d'Èlsinor)

Aqüeductes: Tarragona 0, Segovia 1

El projecte de restauració de l'aqüeducte de Tarragona, en el qual han intervingut arqueòlegs, arquitectes, químics, entre altres, amb l'objectiu d'aplicar les últimes tecnologies per recuperar-lo pedra a pedra, resta a l'espera d'iniciar-se des del 2003. El govern espanyol anterior s'havia compromès a aportar 2'8 milions d'euros, però el govern actual no ha complert encara amb el conveni signat i els pressupostos per a l'any vinent tampoc no preveuen ni un euro per al monument, malgrat que l'ajuntament de Tarragona ja n'ha condicionat tot l'entorn.


En canvi l'ajuntament de Segovia podrà rehabilitar l'aqüeducte d'aquesta ciutat gràcies al fet que fos inclòs, a iniciativa de la conselleria de Patrimoni municipal, en la llista dels cent monuments en més perill segons el Fons Mundial de Monuments. La inclusió, tot i que força criticada en el seu moment, suposarà una inversió de 531.000 euros per a la seva restauració. Per ara s'han engegat ja els treballs preliminars, alhora que l'ajuntament s'ha interessat pel projecte de Tarragona, que serà explicat a la mateixa Segovia per Maria Mercè Martorell, consellera de Patrimoni de la ciutat catalana.

Més informació: La vanguardia

El Museu d´Empúries s'ampliarà per sota terra

La seu del Museu d´Arqueologia de Catalunya a Empúries tindrà un nou edifici de dues plantes subterrani al costat de l´antiga esglèsia del convent dels monjos i l´antic port. El projecte permetrà disposar d´un magatzem per guardar les restes de les excavacions arqueològiques que han desbordat les actuals instal·lacions i també ampliar l´espai museístic. El nou edifici, de dues plantes, se situarà entre l´església del segle XVII i l´antic port romà al sector occidental de la ciutat grega d´Empúries. La superfície serà de 1000 metres quadrats. El projecte ha estat adjudicat al prestigiós despatx d´arquitectes Obiol, Moya i Associats S.L. La construcció s´emmarca en les actuacions previstes pel Pla Director d´Empúries, que s´ha d´executar abans del 2008, any del centenari de l´inici de les excavacions institucionals a Empúries.

Més informació: Diari de Girona