Les escultures d'inspiració grega d'Antoni Miró escandalitzen Xàbia

Una sèrie d'escultures d'Antoni Miró inspirades en la ceràmica i l'escultura gregues antigues han provocat una polèmica pel seu caràcter eròtic entre els veïns i turistes. Les escultures han estat instal·lades temporalment en el passeig marítim de Xàbia com una part del conjunt de la mostra més àmplia que aquest artista alcoià exposa en diversos espais d'aquesta població valenciana sota el títol de Viatge a Xàbia (PDF).

En podeu veure el reportatge emès pel Telenotícies de TV-3 i la notícia de Vilaweb (per cortesia de Margalida Capellà).

El somni de Grècia en les nostres lletres

El suplement cultural de l'Avui del 12 de juliol va dedicar un reportatge als llibres que tracten l'ideal de Grècia en la literatura catalana. D'algunes de les obres ressenyades ja en vam parlar aquí fa temps. De tota manera la més destacada és El somni de Grècia. La recepció catalana de la cultura clàssica (Edicions l’Albí, 2006) de Josep Maria Solà.

Podeu llegir-lo en PDF: 1a pàg. / 2a pàg.

Epica en llatí

El grup holandès Epica inclou sovint el llatí en les seves cançons, majoritàriament en anglès. Mónica Flores me n'ha fet arribar una totalment en llatí:




Com que costa una mica sentir-la, us deixo la lletra que he trobat:

Numquam Remotiores ab origine
Media parte mundi
Funditus aberramus
Ultimum excidium sui

Pel que fa al títol de la cançó (Hunab K'u) només us sé dir que no és llatí.

L'Odissea escrita i dibuixada per Joma

Gràcies un cop més a la Gemma Garcia m'he assabentat que a l'espai Trazo Suelto del dominical de La Vanguardia Joma va publicant una sèrie de belles il·lustracions de l'Odissea que tenen l'encert d'incorporar el text grec del poema com a part integrant del dibuix. La llàstima és que el recull accessible per Internet ofereix les imatges en una resolució massa baixa per veure'n bé el dibuix i el text. Per ara se'n poden veure una setantena. Esperem que almenys el treball complet acabarà sortint en llibre, de manera que es pugui disfrutar com mereix.

Infeliç Catul, deixa de fer el ximple

Els que segueixen aquest blog de fa temps ja coneixen la meva debilitat per Catul. Un dels poemes que més m’agraden és el vuitè: davant la pèrdua d’interès de la seva estimada Lèsbia en el seu amor, Catul es proposa deixar de pretendre-la i no amargar-se més la vida. La voluntat hi és, tot i que podem dubtar seriosament de si Catul va perseverar realment en aquest propòsit. Ja se sap que una cosa és el que diu el cap i una altra el que fa el cor.

Aquí us deixo el poema en llatí, en traducció meva i en un vídeo recitat per Rubenshito en V.O.S.E. La traducció l'he enviada a aquest web sobre Catul, en què tothom pot col·laborar amb traduccions dels seus poemes. Entre les 33 llengües que hi trobem, el català només té 5 poemes traduïts i el castellà 51 (uns quants estan també disponibles en argentí/ríoplaterense). Ja ho sabeu, animeu-vos a participar-hi!

A més podeu escoltar la lectura que en fa Vojin Nedeljkovic rescatada de la difunta Viva voce per a la La fonoteca di Senecio.

Catulli carmina, VIII

Infeliç Catul, deixa de fer el ximple,
i el que veus perdut dóna-ho per perdut.
Brillaren en altres temps sols resplendents per a tu,
temps en què anaves on la noia et portava,
aquella que hem estimat com cap altra no serà estimada.
Aleshores tot eren jocs, allà,
jocs que tu volies i que la noia no deixava de voler.
Certament brillaren en altres temps sols resplendents per a tu.
Ara ella ja no vol; no vulguis tampoc tu que no pots,
i no li vagis al darrere, ara que fuig, ni visquis infeliç,
ans resisteix amb voluntat tenaç, fes el cor fort.
Adéu, noia. Catul ja fa el cor fort,
i no et buscarà ni et requerirà a desgrat teu,
però tu te’n doldràs, quan no seràs requerida.
Ai, desgraciada, quina vida tindràs?
Qui et rondarà ara? A qui semblaràs bella?
Qui estimaràs ara? De qui diran que ets?
Qui besaràs? A qui mossegaràs els llavis?
Però tu, Catul, ben ferm, fes el cor fort.

---------

Miser Catulle, desinas ineptire,
et quod uides perisse perditum ducas.
fulsere quondam candidi tibi soles,
cum uentitabas quo puella ducebat
amata nobis quantum amabitur nulla.
ibi illa multa cum iocosa fiebant,
quae tu uolebas nec puella nolebat.
Fulsere uere candidi tibi soles.
nunc iam illa non uolt: tu quoque, impotens, noli,
nec quae fugit sectare, nec miser uiue,
sed obstinata mente perfer, obdura.
uale puella. Iam Catullus obdurat,
nec te requiret nec rogabit inuitam;
at tu dolebis, cum rogaberis nulla.
scelesta, uae te, quae tibi manet uita?
quis nunc te adibit? cui uideberis bella?
quem nunc amabis? cuius esse diceris?
quem basiabis? cui labella mordebis?
at tu, Catulle, destinatus obdura.

Confirmat: la lloba capitolina és medieval

Les proves de carboni 14 han confirmat que la famosa escultura de bronze coneguda com la Lloba capitolina, conservada als Musei Capitolini, no és antiga sinó medieval, concretament del segle XIII. La factura medieval havia estat ja assenyalada per Anna Maria Carruba el 2006, tal com ens en vam fer ressò aquí. Fins ara la hipòtesi més acceptada era que es tractava d'una peça etrusca, seguint l'opinió ja formulada per Winckelmann (1764), i que es remuntava al s. V aC. Les figures de Ròmul i Rem hi van ser afegides al renaixement.

Ara ja és oficial. Potser non è ben trovato, ma è vero. Així és que ens hi hem de fer a la idea i canviar de xip. De tota manera m'agradaria saber quant de temps alguns seguiran repetint el que està demostrat que no és cert. La Wikipedia anglesa ja ho ha corregit. Però el govern municipal de Roma ha ocultat aquesta informació durant tot un any. Increïble, oi? I encara més si recordem que fa alguns mesos sí que es va anunciar a so de bombo i platerets la troballa del Lupercal, però sense proves que demostressin aquesta identificació.

Notícia: La Repubblica

Música (greco)romana

L'últim programa de Nydia, emès pel Canal 33, dedica un reportatge força recomanable a la música de l'antiga Roma -en realitat seria més correcte dir a la música grecoromana- de la mà d'un grup de reconstrucció històrica anomenat Thaleia que participa a Tàrraco Viva. El reportatge dura del minut 1'47 al 11'32 del programa. Durant uns quants dies el podreu veure gratuïtament. Si voleu podeu complementar-ne la visió amb algunes fotos sobre música i dansa antigues.