Cannes, batalla virtual

Gràcies a Blai, un avantatjat estudiant de primer de batxillerat de l'IES Pedreguer, he arribat a una reconstrucció de la batalla de Cannae elaborada amb el joc d'estratègia d'ordinador Rome: Total War. La batalla de Cannes (216 a.C.) va ser un dels enfrontaments principals de la segona guerra púnica. El general cartaginès Anníbal hi va infligir una severa derrota a les legions romanes dins la mateixa Itàlia i va posar Roma contra les cordes. Tanmateix els romans van perdre la batalla, però no la guerra, que finalment van guanyar amb la batalla de Zama (202 a.C.). Pel que fa a la reconstrucció virtual en qüestió no hi ha dubte que fa el seu efecte, amb un acurat fons musical, però sóc absolutament incapaç de dir si és fidel a la realitat històrica o no, ignorant empedreït com sóc de totes les coses militars (només he de dir que vaig ser declarat inútil total per a la mili).

Per cert que, al web de Total War, he vist que acaben de treure una nova extensió sobre Alexandre el Gran, per a qui es vulgui entretenir en aquestes coses.

Es treu a la llum una ciutat antiga a Mallorca

Les excavacions al jaciment del Pedret de Bóquer, al Port de Pollença (Mallorca), es podran ampliar i allargar gràcies als ajuts del Consell de Mallorca i l'Obra Social de la Caixa. Les recerques, sota la direcció de Josep Merino, hi van començar fa dos anys, però no ha estat fins ara que s'han trobat les primeres estructures.

Bóquer (Boccoris) va ser una ciutat indígena que va arribar al seu esplendor als segles III i II a.C. i que va esdevenir federada de Roma. Per això hi ha moltes restes romanes. Ara com ara al jaciment de Bóquer s'ha realitzat una prospecció de la zona i s'hi han trobat restes de construccions talaiòtiques, un tros de muralla i diverses estructures exteriors.

Notícia: Diari de Balears i Diario de Mallorca (a través de Terrae antiquae)

Materials per al grec i per al llatí de la selectivitat a Catalunya

Labyrinthus ha obert una secció dedicada als estudiants que enguany s'examinen de grec i llatí a les PAU de Catalunya. Hi podeu accedir des de l'índex principal (mireu a baix de tot). A més dels enllaços a les pàgines oficials de les PAU, s'hi inclouen enllaços als temes de selectivitat exposats per Labyrinthus. S'hi pot trobar una bona part dels dels temes de llatí -incloent-hi la relació de monuments romans d'Hispània i la llista dels llatinismes- i alguns de grec. Naturalment he desenvolupat els temes segons el meu propi criteri, sense cap relació amb l'Oficina de les PAU. Els materials no són oficials sinó que tan sols pretenen donar un cop de mà als estudiants i als professors que els vulguin consultar.

Perquè la Dama es quedi a Elx

Fa uns dies em vaig fer ressò que la Dama d'Elx -inclosa dins la col·lecció del Museo Arqueológico Nacional, a Madrid- havia tornat a la ciutat on va ser trobada però només per a sis mesos, en motiu de l'exposició D'Ilici a Elx, 2.500 anys d'història. Ara el web Valencianisme.com ha engegat una campanya a favor de la cessió definitiva de la Dama a Elx.

Restes de pintura romana recuperades a Montornès del Vallès

Arqueòlegs de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica han trobat en les excavacions del jaciment de Can Tacó-Turó d'en Roina, entre els termes de Montmeló i Montornès del Vallès, un dels exemplars més antics de decoració mural romana de la península, en el primer estil pompeià. La troballa s'ha fet en l'interior d'un castellum del segle II a. C., fortificació que protegia la via Hercúlia, posteriorment denominada via Augusta , i que degué ser residència d'un magistrat important. La restauració de les restes trobades d'estuc blanc i de part d'una motllura denticulada ha permès fer-se una idea de les pintures, que imiten un aparell de carreus amb aplicació de plaques de marbre.

Notícia: La Vanguardia (a través de Terrae Antiquae)

Simposi grec a València

El Museu de Prehistòria de la Diputació de València celebrarà dissabte en el Centre Cultural La Beneficència la Nit blanca dels Museus, dins la setmana en la qual es commemora el Dia Internacional dels Museus. Enguany el museu organitza un simposi o banquet a la grega després de la visita a l'exposició temporal Fills de Cronos. Vasos Grecs. Tot seguit es podrà tastar vins a l'estil grec i es representarà els principals esdeveniments i situacions dels simposis grecs.

Notícia: Panorama-actual

Tàrraco reviu durant deu dies

També avui s'han inaugurat les més grans jornades de recreació històrica del món antic en el nostre país: Tàrraco viva. El gran nombre i varietat d'activitats que s'hi realitzen, per part de grups vinguts de diversos punts d'Europa fan que em vegi incapaç de reproduir aquí el programa, que podeu consultar fàcilment al web del Museu d'Història de Tarragona. Només m'atreveixo a donar una enumeració de les activitats, que es realitzaran en gran part als diversos espais monumentals de la Tarragona romana: recreació del món ibèric, exèrcit grec, legions romanes, lluites de gladiadors i pugilat a l'amfiteatre, representació de Mostellaria o La comèdia del fantasma de Plaute i reconstrucció d'un frons scaenae, cuina romana, música i danses romanes, fira internacional de museus, monuments i jaciments arqueològics d'època romana, fira de productes de divulgació històrica romana, escenificació d'un funeral, de la situació dels esclaus, dels primers cristians, de la cort imperial i de bacanals, demostració d'instruments i tècniques de topografia dels antics romans, narracions de mites, tallers, activitats i jocs per a escolars, taller d'escriptura romana, inscripcions de Pompeia, exposicions, jornades de portes obertes a museus i monuments, visites comentades als monuments, conferències, llibreria, i finalment bibliografia i enllaços per Internet.

Tàrraco Viva. VIII Jornades internacionals de divulgació històrica romana, Tarragona, del 18 al 28 de maig.

Magna Celebratio a Badalona

(Foto: Museu de Badalona).

El Museu de Badalona celebra la segona edició de la Magna Celebratio. Avui s'ha presentat l'Associació de Reconstrucció Històrica de Badalona. Des de demà fins diumenge tindran lloc les activitats següents:

Divendres 19 i dissabte 20
Visites gratuïtes (prèvia inscripció) a les termes romanes acabades d'inaugurar i a diversos espais de la ciutat romana de Bètulo normalment no visitables.

Divendres 19, dissabte 20 i diumenge 21
Jornades de cuina romana: recreació dels millors menús romans per diferents restaurants de la ciutat i petita xerrada sobre els costums a taula i els plats dels romans.

Dissabte 20 de maig
Jornades de reconstrucció històrica:
El grup Jano, amb la col·laboració de l'Associació de Reconstrucció Històrica de Badalona, escenificarà la vida quotidiana en el campament militar romà.

Dissabte 20 de maig
Taller de cuina romana: explicació i tast de plats romans pel grup Kuanum.

Diumenge 21 de maig
Desfilada de més de 300 soldats romans de tot Catalunya (armats, manaies, estaferms).

Més informació: Magna celebratio, Museu de Badalona.

Continua la confusió hermètica

Seguint amb el post anterior avui trobem al Periódico la notícia de la presentació, en la qual quan es recull la narració de la troballa per part de l'arqueòloga del Museu d'Arqueologia de Catalunya d'Empúries, Marta Santos, parla d'una "herma bàquica". Ara, tot just abans es diu: "Es tracta del cap d'un Hermes". En cap moment s'hi esmenta Bacus. El Diari de Girona, en canvi, diu clarament: "representa el déu Bacus". Ara, després es refereix als hermes, com a categoria escultòrica, en majúscules. Bé, ja hem acabat la crítica als diaris: això sembla un d'aquests blocs que critiquen la premsa, com Fum i estalzí o Malaprensa.

Perdó, no era Mercuri sinó un hermes (o un herma?)

Hermes o herma de Bacus d'Empúries.

Abans d'ahir vaig donar la notícia que s'havia trobat una escultura de Mercuri a la ciutat romana d'Empúries. Avui he de corregir l'error a què em va portar la premsa. En les notícies que havia llegit (El Periódico, La Vanguardia, Europa Press) es parlava de la troballa d'un Hermes o fins i tot del déu Hermes, que jo vaig rebatejar pel nom llatí equivalent de Mercuri, a parer meu més adient per la seva època i el lloc on s'havia trobat. Però en realitat no representa Hermes sinó que consisteix en un hermes (així, amb minúscula) o herma, tal com s'anomenaven en el món grec als pilars que servien per marcar els límits dels camins o de les propietats i per allunyar el mal d'ull o l'infortuni. Sovint al capdamunt s'hi representava el bust del déu Hermes -i d'aquí el nom-, però altres voltes el d'altres déus. A més a més, era habitual representar un fal·lus al pilar. En època romana s'utilitzava amb finalitats simplement decoratives, freqüentment als jardins.

En concret el déu que representa l'escultura trobada a Empúries és Bacus o Dionís, el déu del vi. Es tracta d'un bell bust de marbre de Luni (Carrara) d'estil arcaïtzant, datada entre els segles I i II d.C., de 22,5 cm d’alçada i 16 cm d’amplada. Va ser trobada fa quasi un any a l'illa o insula de les termes, recentment excavades. La foto (a dalt reproduïda) i la informació de la peça les ha difoses el Museu d'Arqueologia de Catalunya en un document PDF en català, castellà, anglès i francès.

Aquesta troballa ens planteja un problema filològic. El nom del déu Hermes (Ἑρμῆς) servia en grec per anomenar aquest tipus de pilar (en plural ἑρμαῖ). En llatí es fa servir Hermes o Herma tant per al déu com per al pilar (en plural hermae -arum). El terme per designar el pilar esdevé diferent del que anomena el déu en castellà (herma) i en anglès (herm o herma), mentre que el francès són iguals excepte per la inicial (hermès). En català la nota del MAC també l'anomena hermes, igual que el nom del déu, d'acord amb la proposta del TERMCAT, no incorporada per ara a l'oficial Diccionari de l'IEC. Ara, jo em demano: què seria millor, dir-ne hermes o bé herma? (Això sí en tots dos casos en masculí, igual que en grec i en llatí). Si utilitzéssim hermes seria més fidel a l'original i es mantindria la relació amb el déu; però si ens decantéssim per herma, ens estalviaríem confusions com la creada en els diaris abans citats. I és que dir un hermes de Bacus queda una mica estrany. Què n'opineu els filòlegs?

La Dama torna a Elx per a l'exposició de la història de la ciutat

La Dama d'Elx (Wikipedia)

Des d'ahir la Dama d'Elx ha tornat a la ciutat on va ser trobada. Però el retorn d'aquesta escultura ibèrica -normalment dipositada al Museo Arqueológico Nacional- a Madrid, només ha de durar mig any, el temps que durarà l'exposició D'Ilici a Elx, 2.500 anys d'història, que ha preparat l'Ajuntament d'Elx: des de demà fins a l'1 de novembre. L'inici de l'exposició coincidirà amb la inauguració del Museu Arqueològic i d'Història d'Elx, una de les cinc seus d'aquesta magna exposició. Serà aquest nou museu el que acollirà la Dama, en el marc de la mostra Iberia, Hispania, Spania. Una mirada des d'Ilici, anteriorment vista a Alacant i València i Barcelona, que abraça des de la cultura ibèrica fins a la visigòtica (entre el 500 a. C. i el 500 d. C.), tal com es va produir a Ilici, vora l'actual Elx. L'exposició presenta quasi 300 peces arqueològiques, entre les procedents del jaciment d'Ilici (Museu de l´Alcúdia d'Elx), on es va trobar la Dama, i les provinents de diversos museus de l'estat. D'altra banda l'exposició el Museu Arqueològic i d'Història d'Elx mantindrà dins la seva col·lecció arqueològica permanent, una secció dedicada a l'Ilici romà i una altra a l'època paleocristiana i visigòtica.

Notícia: Vilaweb

Iberia, Hispania, Spania. Una mirada des d'Ilici (per cortesia d'Èlsinor),
al 18 de maig a l'1 de novembre,
Museu Arqueològic i d'Història d'Elx (web només en castellà).

Mercuri aparegut a Empúries

Els arqueòlegs han descobert una nova escultura de marbre al jaciment d'Empúries per primera vegada en 40 anys. La peça, datada entre els segles I i II d.C., representa el déu Mercuri, Hermes per als grecs. L'escultura, en molt bon estat de conservació, s'ha trobat quan el projecte d'excavacions a la ínsula 30 de la ciutat romana estava a punt de finalitzar.

El Mercuri d'Empúries es presentarà en públic dimecres i s'incorporarà a l'exposició permanent del Museu d'Arqueologia de Catalunya- Empúries el dijous pròxim, coincidint amb la celebració del Dia Internacional dels Museus.

Notícia: Europa Press

Espònsor per a la restauració i l'estudi de papirs i teixits coptes de Montserrat

Tot coincidint amb l'entrada anterior, precisament avui mateix la companyia d'assegurances italiana Reale ha signat un acord amb l'Abadia de Montserrat per patrocinar la restauració i l'estudi de papirs i teixits coptes que conserva el monestir. Els papirs i una part dels teixits coptes -de l'Egipte cristià- procedeixen de la donació del canonge Ramon Roca-Puig, mentre que una altra part de les teles provenen del col·leccionista i industrial Vilabella.

El monestir de Montserrat preveu publicar les edicions i els estudis en la nova col·lecció Orientalia Montserratensia. L'estudi i la interpretació dels papirs s'està fent gràcies al treball de filòlegs del CSIC.

Imagino que aquest patrocini no deu ser una conseqüència (positiva) de l'esbombat llançament tan recent de l'Evangeli de Judes.

Notícia: Europa Press

Iniciació als papirs grecs a Montserrat

L’Abadia de Montserrat impartirà un curs pràctic de papirologia grega amb la lectura de facsímils i originals de papirs grecs del fons papirològic Roca-Puig de l’Abadia de Montserrat, coordinat per la revista Auriga dins el marc de l’Escola d’Estiu de Secundària del Col·legi Oficial de Doctors i de Llicenciats de Catalunya.

El curs, adreçat a llicenciats en filologia clàssica o a qui tingui un nivell mitjà-alt de grec clàssic, serà del 17 al 20 de juliol, amb una durada de 30 hores i un horari de 10 a 14 i de 15 a 18.

Informació completa sobre el curs

Campanya 2006 a Iesso (Guissona)

Parc Arqueològic de Iesso (S.G.)

La setzena campanya d'excavacions en el Parc Arqueològic de Iesso, la Guissona romana (Segarra), se centraran en la recuperació de les principals vies de la ciutat i les termes. Els treballs es prepararan al juny i s'allargaran fins al mes de setembre, sota la direcció de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Patronat del Parc Arqueològic de Iesso. Els últims dies ja s'estan portant a terme treballs de neteja del jaciment. La pretensió del Museu és dissenyar un projecte d'adequació de les visites turístiques al jaciment i traslladar en un futur a l'espai de la Fassina, contigu al Parc Arqueològic, les peces arqueològiques recuperades fins a ara, en l'actualitat exposades en el Museu Eduard Camps.

Notícia: Commentariola Hispaniae

Tresors submarins d'Egipte a Berlín

La deessa Isis sorgida de les aigües,
Bibliotheca Alexandrina, Antiquities Museum (S.G.).

El centre d'exhibicions Martin Gropius Bau de Berlín mostra des de demà el més gran descobriment arqueològic submarí del Mediterrani: 500 peces trobades sota l'aigua, testimoni de 1.500 anys d'història d'Egipte, des del 700 a.C. fins al 800 d.C. i fruit dels dotze anys de feina de Franck Goddio i el seu equip de l'Institut Européen d'Archéologie Sous Marine (IEASM). Es tracta d'una exposició que vol ser exhaustiva i que posteriorment anirà a París i a Egipte.

El focus principal dels descobriments de Goddio és davant la costa d'Alexandria, però igual d'important és, també al delta del Nil, la localització per primera vegada de les restes de les ciutats d'Heraclèon i Canop. Aquest triangle urbà va ser el centre de les fructíferes relacions entre les cultures egípcia, grega i romana durant els períodes hel·lenístic i romà, en els quals Egipte va ser governat per la dinastia grega dels Ptolemeus, que va acabar amb Cleòpatra, i va passar a formar part de l'Imperi romà. Heraclèon va ser la ciutat grega principal abans de la fundació d'Alexandria i va ser descoberta per Goddio l'any 2000, mentre que Canop va ser famosa per ser un centre de diversió durant l'era romana.

Ägyptens versunkene Schätze - Tresors submergits d'Egipte (en alemany i anglès).
Informació en castellà
Berín, Martin Gropius Bau,
Del 13 de maig al 4 de setembre del 2006
També és recomanable visitar el web de la Franck Goddio Society, que inclou diversos vídeos i algunes fotos espectaculars i el Museu Grecoromà d'Alexandria.

Notícia: Avui

Llatinismes per a una selectivitat

Dins el El laberint de Roma (secció de Latinum) podeu consultar un recull d'expressions llatines (versió beta) utilitzades en l'actualitat. Vaja, allò que tota la vida se n'ha dit llatinades o llatinòrums. Òbviament no hi són totes les que hi ha, però sí tots els llatinismes que entren enguany a les PAU de llatí a Catalunya.

L'òpera Lisístrata s'estrena amb un cor d'estudiants de secundària al Mercat de les Flors

Dimecres 10 i dijous 11 de maig es representarà per primera vegada l'òpera Lisístrata del compositor Albert Carbonell i Sauri, al Mercat de les Flors de Barcelona. La part coral de l'obra anirà a càrrec d'alumnes d'ESO de 25 centres d'ensenyament diferents, en el marc del programa educatiu Òpera a Secundària. També hi intervenen els cantants professionals Maria Ponsatí, en el paper de Lisístrata, i Pau Bordas, en el de Cinèsies, a més de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya.

Lisístrata va guanyar fa un any el III Concurs de Composició d'Òperes per a Escolars, dotat amb un premi de 9.000 euros i convocat per l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona, el Liceu i l'Escola Superior de Música de Catalunya. El mateix autor va adaptar lliurement el text a partir de la comèdia d'Aristòfanes, en la qual Lisístrata incita les dones gregues a declarar-se en vaga de sexe per acabar amb la Guerra del Peloponnès, entre els atenesos i els espartans.

Al web del compositor trobareu els arxius en mp3 de la grabació completa de l'òpera, que podeu obtenir un cop us hi hàgiu registrat.

Notícia: Vilaweb

Mercat de les Flors, Barcelona.
sala Maria Aurèlia Capmany
10 i 11 de maig de 2006.

Les muses i els poetes arriben a Lleida

Una de les peces exhibides: El sarcòfag de les Muses, s. III d.C., Museo de la Catedral de Murcia (S.G.).

Després de passar per Girona, com vaig ressenyar al seu dia, demà inicia la seva estada a Lleida l'exposició Mitologia i creació. El poeta i els seus déus a l'antiguitat, comissariada per Miguel Ángel Elvira. Ara que ja l'he vista, recomano a tothom que en tingui l'oportunitat i que l'interessi el tema que la vegi. La mostra, tot i que és poc extensa, inclou peces força belles i interessants, relacionades amb els poetes i les divinitats que els inspiraven: Apol·lo, les Muses i Dionís. A més paral·lelament s'organitzaran un seguit d'activitats variades, especialment adreçades als grups escolars: visites comentades i dinamitzades, audicions comentades de composicions de tots els temps sobre el mite d'Orfeu i altres personatges mítics, cinema, taller de narracions i jocs teatrals amb els actors Cal·líope i Dionís (Caixa de muses). Fins i tot la companyia Tant de Teatre hi representarà Antígones, sobre textos de Sòfocles, Brecht, Anouilh, Espriu, Bergamín, Coca... els dies 17-19 de maig, 12.00 h.

En resum, una bonica manera de combinar les arts pàstiques i la literatura. Imagino que li agradaria a l'autor de l'interessant bloc Et ego in Arcadia, racó visual de literatura i cultura grecoromana que cerca la unió harmònica entre imatge i lletra. La llàstima és que li queda un poquet lluny.

Per cert podreu saber qui és qui de les muses de la foto si aneu a la pàgina abans enllaçada.

Mitologia i creació. El poeta i els seus déus a l'antiguitat,
Centre Social i Cultural de la Fundació "la Caixa", Lleida,
del 9/5/2006 al 23/7/2006, entrada gratuïta.
Més informació (PDF).

L'ajuntament d'Écija destrueix les restes d'una ciutat romana per fer un aparcament

Des de 1997 la construcció d'un aparcament municipal subterrani a la Plaza del Salón de la ciutat anadalusa d'Écija ha anat treient a la llum un fòrum romà en bon estat de conservació, unes termes, un gimnàs i un temple, així com dotzenes de cases particulars i centenars de mosaics i estàtues. No és estrany, perquè Écija, que se n'orgulleix d'haver estat declarada conjunt històrico-artístic, havia estat en època romana la Colonia Augusta Signa Astigi, una de les grans ciutats de la Hispània Bètica, enriquida gràcies a l'exportació d'oli. Tanmateix, malgrat la lluita del director del Museo Histórico Municipal de Écija, Antonio Fernández Ugalde per preservar les restes, l'ajuntament presidit per l'alcalde socialista Juan Wic, d'infausta memòria, ha arrasat aquest magnífic jaciment per seguir endavant amb les obres previstes. Només se'n preservaran una petita part integrada en l'aparcament i un gran nombre de peces -soltes i descontextualitzades- en el museu. La més destacada és una bella amazona que conserva moltes restes de la policromia original i que podeu veure en aquesta foto (gràcies a Alicia Canto).

Això sí, ara es podrà aparcar al centre de la ciutat.

Aquesta barbaritat ha merescut un article al Times on line (traducció castellana accessible a Commentariola Hispaniae). També podeu llegir una edulcorada Informació ciutadana sobre l'excavació.

Rases agrícoles a Eivissa

A Eivissa els arqueòlegs han trobat, durant el seguiment de les obres d'ampliació de la carretera que uneix Sant Rafel amb Santa Eulàlia, un àrea repleta de cavitats datada del segle I d.C. En un talús afectat per l'obra de 110 metres de longitud s'han trobat fins a 79 fosses, que, segons la interpretació dels arqueòlegs, corresponen antigues rases de cultiu lligades a una explotació agrària.

Més informació: Última hora (a través de Commentariola Hispaniae).

Talaiot usat en època romana

Al cap de més de sis mesos d'excavacions i estudi del talaiot de Son Fred, a Sencelles (Mallorca), s'ha arribat a la conclusió que aquesta construcció d'època talaiòtica -en concret entre 900 i 600 aC s'emprava originàriament com a lloc de reunió del consell del poble. Amb posterioritat, durant l'època romana -des del canvi d'era fins l'any 600 d.C.- va servir de torre d'observació annexa al poblat que es va alçar als voltants.

Més informació: Diari de Balears

Quan es va enfonsar l'illa de Tera?

Foto de satèl·lit de Tera o Santorini (Wikipedia)

La revista científica Science ha publicat un article (28 abril) en el qual s'aporten noves evidències a favor d'endarrerir la datació de la famosa erupció de l'illa grega de Tera (actualment Santorini, al mar Egeu) més d'un segle respecte de la que donen els arqueòlegs (c. 1500). Proves realitzades amb el mètode del carboni 14 situen l'erupció en el segle XVII a.C. Tot i així, un altre article publicat per arqueòlegs en el mateix número s'hi mostra escèptic. La polèmica encara no està tancada. Tot plegat dóna un bon garbuix cronològic que implica la datació geològica, la de carboni 14, l'arqueologia de Tera i Creta i les dinasties dels faraons egípcies.

L'enorme erupció de Tera ha estat objecte d'una gran atenció per part dels historiadors i de certes espècies més o menys exòtiques. A més d'enfonsar tot el centre de l'illa, tal com es pot veure a la foto, s'ha suposat que hauria estat la causa de la fi de la civilització minoica a Creta i, fins i tot, l'origen dels mites de la Titanomàquia i de l'Atlàntida, narrat per Plató i que ha donat peu a moltes altres teories, al meu parer menys creïbles. Fins i tot algun il·luminat l'ha relacionat amb les plagues d'Egipte i la retirada de les aigües del mar Roig al pas de Moisès. Ja veieu que serveix per explicar-ho tot.

Podeu trobar un dossier de premsa i fotogràfic a Terra antiquae. I la Wikipedia anglesa m'ha deixat de pedra una vegada més. Ja recull les noves dades en l'article abans enllaçat!

Tona romana

El dissabte 29 d'abril es va inaugurar el Museu Jaciment del Camp de les Lloses, a Tona (Osona), que comprèn un centre d'interpretació i un museu, units al Museu Arqueològic de Catalunya. Les restes, datades al segle II a.C., es vinculen als soldats romans que van fer la via que va unir Tona, Collsuspina i el Vallès. El dijous 18 de maig teniu l'ocasió d'escoltar la conferència “El Camp de les Lloses. Un vicus militar romanorepublicà (Tona)”, a càrrec d’Imma Mestres, dins un cicle de conferències sobre els jaciments arqueològics d'Osona.

Notícia El Periódico / La revistona.