Pausa durant uns dies.
divendres, de març 31, 2006
dijous, de març 30, 2006
Trobades les grades superiors del circ romà de Tàrraco?
El circ romà de Tàrraco continua eixint a la llum. L'excavació d'una rasa en el carrer Ferrers de Tarragona, realitzada per dotar de subministrament elèctric a l'ascensor que es construirà a la Casa Castellarnau, ha posat al descobert restes de les grades superiors del circ, al cap de només dues setmanes d'haver-se localitzat les cotxeres o carceres del circ. La graderia sembla ser la més elevada respecte de la pista de totes les trobades fins ara i podria implicar retardar uns metres la ubicació del visorium o zona de passada per la qual podien caminar els espectadors i dirigir-se cap als seus seients.
Més informació: Commentariola Hispaniae
Més informació: Commentariola Hispaniae
La Generalitat valenciana convoca oposicions de llatí i de grec
A través de Los sueños de Hermes he sabut que la Generalitat valenciana, al contrari que la catalana, ha obert una convocatòria d'oposicions per a ensenyament secundari amb 10 places de llatí i 20 de grec. Trobareu una mica més d'informació a La caja de Pandora.
dimarts, de març 28, 2006
Defunció d'Eduard Ripoll
Ha mort l'arqueòleg i historiador Eduard Ripoll. Al llarg de la seva extensa carrera havia estat director del Museu Arqueològic de Barcelona i del Monogràfic d'Empúries, catedràtic de prehistòria i arqueologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la UNED i director del Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
dilluns, de març 27, 2006
Exposició de ceràmica grega al Museu de Prehistòria de València
El Museu de Prehistòria de la Diputació de València presenta, a partir de dimecres vinent, una exposició titulada els Fills de Cronos, formada per una selecció de mig centenar de les millors peces de ceràmica grega del Museo Arqueológico Nacional i que ja havia estat allotjada pel Museu Arqueològic Provincial d'Alacant.
La mostra, comissariada per Paloma Cabrera i organitzada per la Caixa d'Estalvis de la Mediterrània amb la col·laboració de la Diputació de València, s'aproxima a partir de les escenes pintades a la ceràmica als déus, els costums, les creences, els mites i la història de la Grècia antiga, des del segle VIII al II a.C..
Museu de Prehistòria de la Diputació de València, del 29 de març al 25 de juny del 2006.
Notícia: Europa Press / Panorama-Actual
La mostra, comissariada per Paloma Cabrera i organitzada per la Caixa d'Estalvis de la Mediterrània amb la col·laboració de la Diputació de València, s'aproxima a partir de les escenes pintades a la ceràmica als déus, els costums, les creences, els mites i la història de la Grècia antiga, des del segle VIII al II a.C..
Museu de Prehistòria de la Diputació de València, del 29 de març al 25 de juny del 2006.
Notícia: Europa Press / Panorama-Actual
Cuina romana a Badalona
El Museu de Badalona està oferint, des de la setmana passada i fins a la vinent, el seu primer curs de cuina romana amb la participació d'una trentena de curiosos i una dotzena de restauradors locals. Un cop acabat el curs, els participants esperen aplicar les receptes apreses. Em temo que ja heu fet tard per seguir-lo des de l'inici, però podeu llegir-ne un reportatge del Periódico o donar una ullada al programa.
diumenge, de març 26, 2006
Un jutge permet que els déus olímpics retornin a Grècia
Al cap de setze segles que l'emperador cristià Teodosi hagués prohibit la religió dels déus olímpics a Grècia i a la resta de l'Imperi romà, un jutjat de primera instància d'Atenes va legalitzar el passat dijous una associació que pretén recuperar el culte de Zeus i dels altres déus olímpics, malgrat la reticència de l'Església ortodoxa, segons informa la versió anglesa del diari grec Kathimerini (gràcies a Glaukôpidos).
El neopaganisme d'arrel clàssica ja havia reviscut sobretot als Estats Units (vegeu per exemple Hellenion o Religio Romana) abans de retornar als orígens. A Grècia organitzacions com Ύπατο Συμβούλιο των Ελλήνων Εθνικών (Consell Suprem de Grecs Ètnics) porten anys lluitant perquè l'antiga religió grega sigui reconeguda com un culte oficial.
Qui s'hi apunta?
dissabte, de març 25, 2006
RBA compra l'editorial Gredos
El grup editorial RBA ha comprat la totalitat del capital de l'editorial Gredos, especialitzada en la traducció de clàssics grecs i llatins, a més d'obres de filologia i humanitats en general. RBA, líder en col·leccionables i revistes, reforça així la seva dedicació cap a l'edició de llibres.
Els responsables de Gredos han expressat satisfacció pel "ferm compromís" de RBA de "mantenir l'esperit fundacional de l'editorial" i el seu "afany" per ampliar "la que fins avui constitueix la més extensa col·lecció de literatura clàssica del món occidental".
Cal recordar que RBA ja publica actualment una col·lecció de clàssics grecollatins en català sota el segell de La Magrana (l'Esparver clàssic).
Notícia: Europa Press
Els responsables de Gredos han expressat satisfacció pel "ferm compromís" de RBA de "mantenir l'esperit fundacional de l'editorial" i el seu "afany" per ampliar "la que fins avui constitueix la més extensa col·lecció de literatura clàssica del món occidental".
Cal recordar que RBA ja publica actualment una col·lecció de clàssics grecollatins en català sota el segell de La Magrana (l'Esparver clàssic).
Notícia: Europa Press
divendres, de març 24, 2006
Vídeos sobre els grecs i els romans a Catalunya
En el recent aparegut servei de la Videoteca Digital ofert per la XTEC podeu accedir a una sèrie dedicada a la història de Catalunya, produïda ja fa uns anys, que dedica dos vídeos a la presència grega i romana:
Els podeu veure a través d'Internet amb el RealPlayer10 o amb DivX.
Els podeu veure a través d'Internet amb el RealPlayer10 o amb DivX.
dimecres, de març 22, 2006
Euclides, un nou programa per escriure grec
Ha sortit el programa Euclides Grec Politònic per escriure en l'alfabet grec com a resultat de molts anys d'esforços i la col·laboració entre el Grup Electra del Departament de Filologia Grega i el Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Universitat de Barcelona. Euclides és un controlador de teclat de Grec Politònic que facilita la introducció de caràcters grecs politònics en les aplicacions Windows (2000 o superior) que acceptin la codificació Unicode. El programa és de llicència lliure i es pot descarregar i instal·lar gratuïtament en qualsevol ordinador.
Després d'haver-ne fet una prova puc dir que és el sistema més fàcil d'aprendre i utilitzar per escriure grec dels que jo conec, perquè permet introduir-hi tots els accents i esperits amb una sola tecla.
Per tenir més informació i descarregar-lo cliqueu aquí.
Després d'haver-ne fet una prova puc dir que és el sistema més fàcil d'aprendre i utilitzar per escriure grec dels que jo conec, perquè permet introduir-hi tots els accents i esperits amb una sola tecla.
Per tenir més informació i descarregar-lo cliqueu aquí.
Dos volums de la Fundació Bernat Metge
La col·lecció de clàssics grecs i llatins de la Fundació Bernat Metge presenta els dos primers volums de l'any. L'acte constarà de dues conferències:
- ARISTÒTIL. Qüestions mecàniques, per Joan Vaqué;
- HERÒDOT. Història, vol. III, per Joaquim Gestí.
dilluns, de març 20, 2006
Trobades les cotxeres del circ de Tàrraco
En la maqueta de la reconstrucció del circ s'hi indiquen els carceres, Museu d'Història de Tarragona (Foto: S.G.).Divendres passat es van trobar les restes dels carceres o arcs des d'on sortien les quadrigues del circ romà a la planta baixa de l'ajuntament de Tarragona durant unes obres de reforma de l'edifici, concretament en buidar els fonaments d'una escala a fi d'instal·lar-hi un ascensor.
L'ajuntament ha decidit avui que el consistori incorporarà les restes arqueològiques en l'estructura general de l'edifici, perquè a més no impedeixen la instal·lació de l'ascensor previst. Tot i que corrobora la restitució ja avançada pels arqueòlegs, la troballa té gran importància perquè serveix per delimitar amb seguretat el perímetre del circ per l'extrem fins ara menys conegut.
Realment el circ de Tàrraco va sorgint cada vegada més esplendorós de la ciutat que el cobria. Si voleu, conegueu una mica més de l'estructura del circ romà i de les curses de carros que s'hi celebraven.
Notícia: Diari de Tarragona / Europa Press
diumenge, de març 19, 2006
Esperant els bàrbars
Alguns dels bàrbars d'Anthony CaroA València no tot són falles, aquests dies. L'Institut Valencià d'Art Modern exhibeix, des del 15 de març i fins al 23 d'abril, set peces de la sèrie escultòrica The Barbarians, realitzades per l'artista britànic Anthony Caro entre 1999 i 2002 sota la inspiració del poema Esperant els bàrbars de l'alexandrí Konstantinos Kavafis (1904). Les peces, de quasi dos metres d'alçària i realitzades en terracota i fusta amb accessoris en acer i cuiro, representen sis homes a cavall, armats amb arcs, fletxes i fuets i un home solitari sobre un carro de fusta estirat per un bou. Els cavalls són originàriament poltres de gimnàs.
El poema Esperant els bàrbars se situa en la decadència de la civilització antiga, en la qual els bàrbars són gairebé tan esperats com els americans de Bienvenido, Mr Marshall: Περιμένοντας τους Βαρβάρους (versió original en grec, que també podeu escoltar recitada (en MP3). Ara, que si us ho estimeu més, el podeu llegir en la versió catalana de Carles Riba.
The Barbarians d'Anthony Caro
Institut Valencià d'Art Modern, València, 15 de març - 23 d'abril
Notícia: Europa Press / Levante
divendres, de març 17, 2006
La cançó de les declinacions
Avui seguim la vena musical dels darrers dies. Gràcies a Glaukopidos he descobert la cançó de les declinacions (The Endless Noun Ending Song) al Classics Technology Center. Res millor per recordar les terminacions dels substantius! A veure si els profes de llatí us atreviu a cantar-la amb els vostres alumnes. Per sentir-la cliqueu aquí (MP3). És en anglès però, encara que no el domineu, almenys identificareu les terminacions. Molt divertit!
dijous, de març 16, 2006
Música d'origen grec d'Eduard Iniesta
El músic català Eduard Iniesta acaba de publicar un nou CD i DVD amb el títol d'Andròmines, que barreja ritmes grecs que subsisteixen des dels segles VI-IV a.C. amb ritmes occidentals europeus i sonoritats turques, àrabs i portugueses. A més, s'inclou una cançó popular hebrea i una altra amb lletra del poeta Josep Palau i Fabre. La resta de lletres són d'Iniesta o escrites amb el seu germà, Xavier. Iniesta, intèrpret especialitzat en instruments de corda i doble corda, recorre en bona part a instruments grecs que ja existien fa uns 2.500 anys, encara que lògicament han evolucionat, de la mateixa manera que els ritmes, que, tot i haver arribat fins als nostres dies, es manifestaven en la música religiosa per evolucionar a la popular. El concert de presentació serà el divendres 28 d'abril a l'Ateneu Barcelonès.
Notícia: Europa Press
Notícia: Europa Press
La tetralogia de les guerres entre romans i germànics d'Artur Balder
L'editorial Inédita ha iniciat amb una tetralogia sobre les lluites entre l'Imperi Romà i el líder de les tribus germàniques, Armini (Hermann), del valencià Artur Balder, una nova col·lecció de narrativa històrica. Els dos primers títols de l'anomenada Tetralogia de Teutoburg, El último querusco i Liberator Germaniae, ja s'han publicat i els dos restants està previst que apareguin entre setembre i finals d'aquest any.
L'acció de la tetralogia se situa en l'imperi d'August i recorre la vida d'Armini, des que formava part de les legions romanes fins que va rebel·lar-se i va liderar els germànics en el seu alliberament de la dominació romana, que va culminar en la estrepitosa derrota de les legions de Var a Teutoburg (9 d.C.). El desastre va ser tan gran que va acabar amb l'expansió romana sobre la Germània i va treure el son a August, que es passejava a les nits pel palau, com a ànima en pena, exclamant "Var, torna'm les meves legions!"
Artur Balder (Alacant, 1974) ha explicat avui a Barcelona que sempre li ha atret el conflicte entre Roma i els germànics i, sobretot, la figura "contradictòria" d'Armini. Balder també ha afirmat que pretenia oferir una visió de l'"imperialisme cínic" d'August, en què "es reprodueixen qüestions i dinàmiques que observem en l'actualitat".
Notícia: Europa Press
L'acció de la tetralogia se situa en l'imperi d'August i recorre la vida d'Armini, des que formava part de les legions romanes fins que va rebel·lar-se i va liderar els germànics en el seu alliberament de la dominació romana, que va culminar en la estrepitosa derrota de les legions de Var a Teutoburg (9 d.C.). El desastre va ser tan gran que va acabar amb l'expansió romana sobre la Germània i va treure el son a August, que es passejava a les nits pel palau, com a ànima en pena, exclamant "Var, torna'm les meves legions!"
Artur Balder (Alacant, 1974) ha explicat avui a Barcelona que sempre li ha atret el conflicte entre Roma i els germànics i, sobretot, la figura "contradictòria" d'Armini. Balder també ha afirmat que pretenia oferir una visió de l'"imperialisme cínic" d'August, en què "es reprodueixen qüestions i dinàmiques que observem en l'actualitat".
Notícia: Europa Press
dimecres, de març 15, 2006
Un Idomeneu tirànic
Idomeneo, de Mozart, Liceu, Barcelona, 14-26/03/2006.
Notícia: Avui
dimarts, de març 14, 2006
Habitatges subterranis de la resistència jueva contra els romans
Un equip d'arqueòlegs ha descobert cambres i túnels subterranis construïts al poble araboisraelià de Kfar Kana (al nord d'Israel) pels jueus que s'ocultaven de l'ocupació romana durant la revolta dels anys 66-70 d.C., que va acabar amb la destrucció de Jerusalem per part de Titus, fill del llavors emperador Vespasià. Els pous, interconnectats mitjançant túnels, haurien servit com a habitatges subterranis.
Yardenna Alexandre, de l'Oficina d'Antiguitats, ha afirmat que això demostra que els jueus van fer plans i preparatius per a l'aixecament, respecte a la idea estesa que va començar espontàniament. Els refugis trobats fins ara estaven tallats en la roca. Però a Kfar Kana es van construir les cambres amb materials per a habitatge, força acollidors i molt ben dissimulats sota els terres de les seves cases des de les quals s'hi accedia directament.
Notícia i foto: Europa Press / Univisión
diumenge, de març 12, 2006
Tarragona i Mérida entren al club espanyol de les ciutats patrimoni de la humanitat
El grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya va aprovar, a l'assemblea celebrada ahir a Cáceres, admetre com a membres de ple dret Tarragona i Mérida, totes dues gràcies als seus monuments romans. D'aquesta manera, s'uneixen a Còrdova, Segovia, Santiago de Compostel·la, Ávila, Cáceres, Toledo, Salamanca, Conca, Alcalá de Henares, La Laguna i Eivissa. Per acceptar Tarragona i Mèrida es van modificar els estatuts del grup, que no preveien conjunts patrimonials disseminats per un territori supramunicipal, com és el cas de les dues ciutats. El passat de les 13 ciutats es difondrà aquest estiu a Nova York i Toronto.
Notícia: El periódico
Notícia: El periódico
dissabte, de març 11, 2006
Restaurades les restes subaquàtiques de Pinedo
El Centre d'Arqueologia Subaquàtica valencià ha finalitzat la restauració d'un conjunt de restes arqueològiques submarines d'època romana procedents de la platja de Pinedo, a València. Els materials són claus i planxes pertanyents al casc, anelles de plom del velam, coixinets de la bomba d'aigua i una pàtera de bronze. Les restes proven un naufragi on, en els anys 60, va aparèixer una estatueta de bronze coneguda com l'Apol·lo de Pinedo, encara que no s'ha pogut establir ara com ara relació entre els dos descobriments. Totes les restes es traslladaran ben aviat al Museu de Prehistòria de València, on està exposat l'Apol·lo de Pinedo.
Notícia: Panorama-actual
Notícia: Panorama-actual
Incendi forestal a la vora de la pedrera romana del Mèdol
Un incendi, probablement intencionat, va arrasar ahir a la matinada un total de 28 hectàrees de pins repoblats i matolls al Tarragonès. Les flames van arribar a 500 metres del a la pedrera romana del Mèdol, paratge declarat patrimoni de la humanitat, però els Bombers de la Generalitat van aconseguir frenar-les malgrat el fort vent, de manera que el monument no va quedar afectat.
Més informació: El periódico
Més informació: El periódico
dijous, de març 09, 2006
Llum verda al projecte de les termes romanes de Caldes de Malavella
El projecte de protecció i condicionament de les termes romanes de Caldes de Malavella ha superat el preceptiu pas per la Comissió del Patrimoni. El projecte inclou cobrir aquest jaciment arqueològic amb una combinació de fusta i vidre que deixarà a cel obert la part central i evocarà l'edifici original. Ara l'ajuntament ha d'optenir el suport econòmic d´altres institucions per poder executar unes obres amb un pressupost elevat. D'altra banda el Museu d´Arqueologia de Catalunya proposarà subscriure un conveni amb l'ajuntament de Caldes per incorporar la vila als itineraris de la Catalunya romana.
Notícia: Diari de Girona
Notícia: Diari de Girona
dilluns, de març 06, 2006
Els perses aquemènides arriben a Barcelona
El rei Xerxes en un relleu de Persèpolis, Museu Nacional d'Iran, Teheran (S.G.)
El proper dimecres s'inicia al CaixaForum l'exposició més completa fins ara sobre l'Imperi persa dels Aquemènides (c. 556-331 aC), que reuneix per primera vegada una selecció d'obres procedents del Museu Nacional de Teheran, del British Museum i el Musée du Louvre. L'Imperi aquemènida va arribar al seu màxim esplendor amb Darios el Gran i en l'imaginari grec va esdevenir l'enemic per antonomàsia, perquè va intentar envair Grècia en les guerres mèdiques i finalment va ser conquerit per Alexandre el Gran. La mostra, comissariada per John Curtis i Nigell Tallis (British Museum), aplega fins a cinc-cents objectes aproximadament, entre escultures, vasos d'or, joies, armes, murals... provinents de les capitals reials de Susa i Persèpolis. També s'hi inclouran apartats sobre l'expansió de l'imperi persa, la guerra, el comerç, l'escriptura, objectes de luxe (vaixelles i joieria) i objectes litúrgics i funeraris. Paral·lelament a l'exposició es celebrarà un cicle de conferències per part de reputats especialistes europeus i un seminari.
L'imperi oblidat. El món de l'antiga Pèrsia,
CaixaForum, Barcelona, del 8/3/2006 al 11/6/2006.
divendres, de març 03, 2006
El passeig Arqueòlogic de Tarragona torna a estar obert
Mentrestant s'han iniciat els estudis per avaluar l'estat en què es troben els 1.300 metres de muralla conservats a fi de redactar un pla integral de conservació del monument.
La intervenció, que ha costat 120.000 euros, ha consistit a col.locar quatre contraforts metàl.lics en el tram que es va ensorrar parcialment per filtracions d'aigua. Després de retirar la runa es numeraran els carreus que van saltar i s'examinarà el rebliment que separa els dos murs de la muralla, de 12 metres d'altura.
Notícia: El Períodico
dijous, de març 02, 2006
Una Antígona contemporània a la Biblioteca de Catalunya
El director teatral Oriol Broggi ha preparat una versió "un xic contemporània" de la tragèdia grega Antígona de Sòfocles però amb una posada en escena "clàssica" per a la Biblioteca de Catalunya. Broggi ha pretès acostar el text a l'espectador, adaptat per Jeroni Ribó, a partir de les traduccions d'Antígona en català, castellà i francès en lloc de traduir directament del grec.
L'antiga Escola d'Arts i Oficis, una nau gòtica en desús que pròximament serà restaurada per a l'ús de la biblioteca, ha estat l'escenari escollit. El director del muntatge ha disposat un espai escènic de manera rectangular amb capacitat per a 140 espectadors situats als dos costats de l'escenari, molt a prop dels actors. Entre els actors destaquen els televisius Clara Segura en el paper d'Antígona i Pep Cruz en el de Creont.
Antígona, companyia LaPerla 29, Biblioteca de Catalunya, 8 de març - 7 de maig.
Notícia. Europa Press
L'antiga Escola d'Arts i Oficis, una nau gòtica en desús que pròximament serà restaurada per a l'ús de la biblioteca, ha estat l'escenari escollit. El director del muntatge ha disposat un espai escènic de manera rectangular amb capacitat per a 140 espectadors situats als dos costats de l'escenari, molt a prop dels actors. Entre els actors destaquen els televisius Clara Segura en el paper d'Antígona i Pep Cruz en el de Creont.
Antígona, companyia LaPerla 29, Biblioteca de Catalunya, 8 de març - 7 de maig.
Notícia. Europa Press
dimecres, de març 01, 2006
La veu recuperada de Safo
Fresc pompeià d'una dona que s'ha identificat sovint amb Safo, Museo Archeologico Nazionale, Nàpols.No és gaire freqüent fer descobertes sobtades entorn d'un autor clàssic, ja estudiat pel dret i pel revés, i per això l'any passat va ser força esbombada, fins a arribar a alguns mitjans de comunicació, la reconstrucció d'un poema de Safo. Potser cal aclarir d'entrada, perquè fora del món de la filologia clàssica no se sap gaire, que els filòlegs de vegades han d'actuar, amb els papirs o les inscripcions, com els arqueòlegs quan recuperen una part o el conjunt d'un vas o una escultura enganxant-ne peça a peça.
Tot això ve a tomb perquè, avui, Carles Miralles, catedràtic de filologia grega a la Universitat de Barcelona, ens ofereix un llarg i bell article titulat Safo al diari Avui, en el qual ens regala la traducció catalana del poema restituït amb un magnífic comentari. Però abans d'entrar-hi potser val la pena repescar la notícia que vaig redactar quan es va divulgar el poema (25/06/2005):
S'ha recuperat un poema fins ara desconegut de Safo (nascuda vers el 630 a.C.) a partir d'un papir amb fragments de la poeta de Lesbos, trobat a la cobertura d'una mòmia egípcia i identificat el 2004 a la Universitat de Colònia. El papir es remunta al segle III a.C. i és el més antic conegut de Safo. Les restes que s'hi conserven, al costat dels fragments preservats en un altre papir més tardà, han permès a Martin West (Oxford) reconstruir quasi tot el poema, compost de 12 versos, que ha publicat en l'original grec i en traducció anglesa, en el The Times Literary Suplement. Així s'ha afegit un quart poema -una petita obra mestra en la seva opinió- als tres més o menys sencers que ja es coneixien de Safo, que va escriure nou llibres de poemes, els quals han arribat als nostres dies de manera molt fragmentària. El poema, adreçat a les seves joves deixebles, és un malencònic plany de Safo pel procés d'envelliment que experimenta davant la joventut de les noies, tot evocant el mite de Titonos, que envellia indefinidament al costat de la seva immortal esposa, l'Aurora.
La traducció que ara publica Carles Miralles és aquesta:
"... noies, als bells dons [de les Muses] vestides de violeta
[dediqueu-vos] i a l'amiga del cant, sonora tortuga.
El cos que era [abans tan tendre], la vellesa ja
[el marceix, i blancs] es tornen els cabells de negres que eren.
Pesant se m'ha fet l'ànim i els genolls no m'aguanten
que altre temps eren àgils per a la dansa, com de cérvola.
De tot plegat, sovint me'n queixo, però què puc fer-hi?
Un humà és un humà i no pot no tornar-se vell.
Mira Titonos, que Eos de rosats colzes, diuen,
per amor... als límits de la terra va endur-se'n
quan era bell i jove, i igual l'enxampà
amb el temps la vellesa canuda, ell que jeia amb una immortal".
No m'allargaré amb el comentari de Miralles, que us recomano llegir sencer, però m'aturo a la conclusió: "la poesia de Safo parlava de la humanitat i que pot seguir-ne parlant si no és llegida des d'un món d'homes, tancat, que se n'apropiï tergiversant-la o exclogui el que representa de la comuna humanitat". Imagino que és una crítica a la tan fressada etiqueta de "literatura femenina" que es penja a l'escrita per dones, com si només pogués anar destinada a altres dones, mentre que l'escrita per homes no rep mai el qualificatiu de "masculina", perquè ja s'entén que és universal.
L'única objecció que posaria a l'article de Miralles és quan afirma que el poema 51 de Catul, coneguda versió llatina d'un altre poema de Safo, "dóna per descomptat que només la rivalitat entre dos homes per una dona pot exemplificar el desig". Al meu parer l'únic que fa Catul és adaptar -ben lícitament- el poema a la seva pròpia experiència, i per tant no hi veig el sentit excloent que li retreu. Recordem que Catul va anomenar Lèsbia la seva estimada justament en homenatge a Safo, tal vegada perquè l'admiració que sentien tots dos per la poeta de Lesbos va tenir un paper en l'inici de la seva apassionada i turbulenta relació.
En poc temps el poema recuperat de Safo ja té un ressò a Internet. Vet aquí algunes mostres:
- Versió grega en Unicode (Department of Greek and Latin, Ohio State University)
- Versió grega comentada William S. Annis del poema (Fragment 58) en PDF a Aoidoi.org (i també sense comentari), a més d'alguns altres poemes accessibles a Aoidoi.org
- Les adreces esmentades les he trobades a l'article sobre Safo a la Wikipedia anglesa, que ja s'ha actualitzat amb la troballa (realment de vegades és una enciclopèdia meravellosa).
- Pel que fa a l'article de Martin West al The Times Literary Suplement que va aixecar la llebre podeu llegir-lo aquí, al costat d'altres versions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
