Enquesta al professorat de clàssiques de Catalunya

La SEEC ha rebut notificacions de diversos socis i sòcies, tot manifestant-nos la preocupació per la indefensió en què alguns professors de clàssiques s'han trobat davant la possible arbitrarietat
de la direcció dels seus instituts en la supressió o la no oferta de matèries de clàssiques, sobretot quan decideixen eliminar el grec de batxillerat.

Per tal d'esbrinar quina és la situació real de les matèries de clàssiques al teu centre, i poder així parlar amb coneixement de causa davant l'administració educativa, et preguem que contestis el breu qüestionari que hi ha a continuació. Totes les dades seran tractades amb absoluta confidencialitat i no se'n farà cap ús que no sigui el que especifica aquest correu.

Moltes gràcies.

Victoria Bescós, Sebastià Giralt i la Junta de la Secció Catalana de la SEEC

Per respondre cliqueu al qüestionari. En acabat us sortirà un missatge per enviar amb les respostes.

NB. Donat que no tenim les adreces personals de tot el professorat de grec i llatí, et preguem facis arribar als professors que coneguis aquest correu.

Qui vol jugar al còtabos?

Jugador de còtabos (esquerra). Tomba del Tuffatore, Pèstum.

Els grecs d'època clàssica tenien el costum de jugar al còtabos (κότταβος) en els simposis. El joc consistia a llençar les últimes gotes de vi de la copa de manera que anessin a parar dins un recipient posat a una certa distància. Aquesta era estructura bàsica però el còtabos va anar prenent modalitats més rebuscades per augmentar-ne la dificultat. Encertar o no l'objectiu era interpretat com un auguri favorable o desfavorable en matèria d'amors. En aquest sentit podem comparar-ho al costum de desfullar una margarida, que no sé si és encara vigent.

El cas és que diumenge vinent, el dia 4 de març a les 12 h., teniu la possibilitat de saber si teniu bona punteria jugant al còtabos.

Dins les activitats de l’exposició Reflexos d’Apol·lo al MAC-Barcelona, KuanUm ofereix un taller de divulgació històrica dedicada al públic familiar sota el títol de “Kóttabos: el sillon-ball de l’antiguitat”. La finalitat és explorar la dicotomia de l'apol·lini i el dionisíac d’una forma desenfadada i mostrar que l’esport preferit de la majoria dels hel·lens era el simposi. L'activitat consistirà en una visita comentada a l’exposició utilitzant algun objecte relacionat. Seguirà una petita degustació, molt elemental i amb un gust adaptat als temps actuals i, es finalitzarà jugant al còtabos. Això sí, amb aigua, per no empastifar gaire.

La llàstima és que es faci amb aigua, però és clar, amb públic infantil ja se sap. De tota manera jo els proposaria que fessin una altra sessió amb vi, nocturna si pot ser, per al públic adult. I ja posats, per què no reconstruir un simposi sencer?

Novetats al Museu d'Arqueologia de Catalunya

Mosaic d'una quadriga
Foto: Ana Ovando.

Pere Izquierdo i Tugas (Gavà, 1963) ha estat nomenat director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. Pere Izquierdo ha estat fins ara director del programa d'estudis i projectes de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Izquierdo va participar en la fundació del Museu de Gavà el 1978 i ha treballat al Museo Nacional de Arqueologia Marítima i el Centro Nacional de Investigaciones Arqueológicas Submarinas, dependents del Ministeri de Cultura.

Justament avui s'inaugura a la seu barcelonina del MAC l'exposició Reflexos d'Apol·lo, esport i arqueologia al Mediterrani antic, del 22 de febrer al 20 de maig, que anteriorment havia passat per MNAT. Podeu veure'n unes prometedores fotos d'Ana Ovando. Com és habitual hi haurà conferències, activitats i tallers paral·lels.

Finalment l'exposició Artifex. Enginyeria romana a Hispània, fins ara visitable a la secció de Barcelona, farà escala ben aviat a la seu gironina del MAC (28 de febrer - 3 de juny). Cal dir que la versió presentada al MAC és bastant reduïda respecte a la que vaig veure a Tarragona ara fa un any. Aquí en teniu quatre fotos.

Apareix un teatre a Atenes

En el decurs d'unes obres s'ha descobert a Atenes 13 fileres de grades pertanyents a un teatre probablement del segle IV a.C. La troballa s'ha realitzat a la zona de Menidi, anomenada Acàrnia en l'antiguitat. Naturalment això ens fa pensar immediatament en la comèdia Els acarnesos d'Aristòfanes.

Trobareu fotografies i més informació a Terrae antiquae, malgrat que un dels articles recollits cau en l'error "clàssic" d'anomenar el teatre "amfiteatre", quan tothom sap que són dos edificis diferents. L'altre error típic és anomenar l'amfiteatre "circ".

Grec antic als suburbis de París

Gemma Garcia m'ha fet arribar un preciós reportatge publicat a Le Monde (15.02.07) al voltant d'un professor de clàssiques a la perifèria de París. Augustin d'Humières ha obrat el miracle no solament de salvar el grec en extinció del seu centre sinó d'estimular els seus deixebles de sortir de la marginació social per mitjà del grec i el teatre.

Alguns testimonis dels estudiants:

• "Gràcies a les llengües antigues, hem aconseguit sortir-nos-en i viure millor que els nostres pares."
• "En començar dret, havia comprès gràcies al grec els principis de la democràcia atenesa."
• "En medicina, el grec m'ha permès memoritzar les paraules complicades."
• "El llatí i el grec m'han aportat el gust de la cultura, i per tant de la conversa. Quan es desembarca a París, és un plus enorme."

Si no sabeu francès recordeu que avall a la dreta teniu un traductor que va força bé.

A la recerca d'Iluro

Les tasques de l'excavació arqueològica de la nau central de la basílica de Santa Maria de Mataró (Maresme) han començat aquesta setmana i els experts consideren que a sota de l'edifici podrien localitzar restes del fòrum d'Iluro, la ciutat romana de Mataró. L'excavació és promoguda pel Patronat Municipal de Cultura i el Museu Arxiu de Santa Maria, en el marc del pla director de restauració de la basílica.

Més informació: Europa Press

300 arriba a Europa

300

Ahir es va presentar a la Berlinale la pel·lícula 300, dirigida per Zack Snyder, de la qual ja vam parlar aquí fa un any. Es tracta d'una fidel adaptació de l'excel·lent còmic de Frank Miller sobre la batalla de les Termòpiles (480 a.C.), on 300 espartans comandats pel rei Leònides es van enfrontar a un immens exèrcit persa comandat pel rei Xerxes.

Podeu veure'n uns tràilers al web de la pel·lícula, però l'estrena no és fins al 9 de març. I encara més: a la veloç Wikipedia ja teniu les entrades per al còmic i la pel·lícula.

Notícia: Avui / El Periódico

El llatí a Catalunya Ràdio

Avui el programa El Matí de Catalunya Ràdio ha dedicat una petita conversa a l'actualitat del llatí, en la qual Antoni Bassas ha parlat amb Joan Josep Pintor, Daniel Ramon i un servidor. La podeu escoltar aquí (a partir del min. 8'25), però sigueu benevolents.

Recordatori: Certamen Ciceronianum a Catalunya

La prova a Catalunya del Certamen Ciceronianum d’aquest curs 2006-2007 tindrà lloc el divendres 23 de febrer a les 16 h.

En principi la prova de Barcelona es farà a la Sala de Graus de la Universitat de Barcelona, a la seu de la Universitat de Lleida i a la seu de la Universitat de Girona.

Els interessats han d’omplir la butlleta d’inscripció i enviar-la a la SEEC abans del 15 de febrer del 2007. Per correu electrònic: begusobiaga@yahoo.es

Més informació: Labyrinthus / SEEC

Conferències de llatí i grec per a 2n de batxillerat a Reus

Dilluns 26 de febrer del 2007

Lloc: IES Baix Camp, C/ Jacint Barrau, 1. 43201 Reus.

A les 16.00 h. Conferència de Llatí:

Cultura material de la Hispània Romana.
A càrrec de la Professora Isabel Serras, Graduada en Arqueologia Clàssica per la URV.

A les 17.15 h. Conferència de Grec:

El teatre a l’Atenes del segle V a.C.: Tragèdia i Comèdia.
A càrrec del Dr. Jesús Carruesco, Professor de Grec de la URV.

Coordinador: Josep Lluís Queralt: jlluis@xtec.cat

Cal enviar un correu electrònic al coordinador per confirmar l'assistència, amb les dades següents:

Nom del Centre:
Nombre d’alumnes:
Nom del Professor responsable:
Adreça del correu electrònic:
Telèfon de contacte:

Conferències de llatí i grec per a 2n de batxillerat a Barcelona

Com cada curs la secció catalana de la SEEC ha organitzat conferències destinades a tractar algun dels temes de la programació de segon de batxillerat i fetes per especialistes. Les conferències es realitzaran a Barcelona, Girona, Lleida i Reus. De moment m'ha arribat la informació de les de Barcelona i Reus. Quan rebi la resta també ho publicaré aquí.

BARCELONA

Dilluns 26 de febrer del 2007

A les 18.30 h. Conferència de Grec

El teatre a l’Atenes del segle V a.C.: Tragèdia i Comèdia.
A càrrec de la Dra. Montserrat Noguera, professora del Departament de Grec de la UB.

A les 19.30 h. Conferència de Llatí

Cultura material de la Hispània Romana.
A càrrec de la Dra. Isabel Rodà, Catedràtica d’Arqueologia de la UAB i directora del ICAC de Tarragona.

Lloc: Capella de la Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona.
Gran Via de les Corts Catalanes, 585.

Dilluns 5 març del 2007

A les 18.30 h. Conferència de Llatí

Cultura material de la Hispània Romana.
A càrrec de Rosario Navarro, professora titular de la Facultat de Geografia i Història de la UB.

A les 19.30 h. Conferència de Grec

El teatre a l’Atenes del segle V a.C.: Tragèdia i Comèdia.
A càrrec de la Dra. Montserrat Noguera, professora del Departament de Grec de la UB.

Lloc: Capella de la Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona.
Gran Via de les Corts Catalanes, 585.

ATENCIÓ
(Actualitzat 12/2/2007)

Cal enviar un correu electrònic al coordinador per confirmar l'assistència, amb les dades següents:

Dia d'assistència
Nom del Centre:
Nombre d’alumnes:
Llatí / Grec
Nom del Professor responsable:
Adreça del correu electrònic:
Telèfon de contacte:

Coordinador: Dr. Ernest Marcos: emarcos@ub.edu

Roma: El Palatí obrirà noves àrees visitables malgrat la precària situació del conjunt

Mapa elaborat del professor Croci sobre la situació del Palatí (Avui).

El Palatí, un dels tradicionals set turons de Roma, en el qual s'aixecaven el palau dels emperadors i les grans residències de la noblesa, reobrirà aquest any al públic els tresors més ocults: la Domus Tiberiana i una part de la Casa de Lívia, que fa 30 anys que estan tancats. A més, s'està treballant per permetre el 2008 la visita de la Casa d'August, fins ara mai oberta al públic. La reobertura, però, es farà encara enmig d'intervencions urgents davant el risc d'esfondraments. En efecte, el ministre italià dels Béns Culturals, Francesco Rutelli, acaba de presentar un informe amb els resultats de l'estudi del professor Giorgio Croci sobre les condicions d'estabilitat del Palatí, després de l'alarma que es va produir fa dos anys, quan una muralla de contenció va cedir, amb el consegüent tancament al públic de gran part dels monuments. Segons Croci la situació del Palatí és alarmant, a causa fonamentalment dels murs que lluiten contra la pressió que exerceix el cúmul de terra del turó i l'aigua no canalitzada. Per condicionar-lo el govern italià destinarà set milions d'euros, però en realitat només per assegurar-ne les parts inestables en caldrien com a mínim 20 milions en tres anys.

Més informació: Avui

Romans a la Xina?

Un equip de científics ha pres mostres de sang de 93 persones que viuen a la zona de Liqian, una remota població del nord-oest de la Xina, als marges del desert de Gobi, per fer-los una prova d'ADN i esbrinar si són descendents de legionaris romans. El primer a suggerir un vincle d'aquesta ciutat amb Roma va ser Homer Dubs, un professor d'història xinesa a Oxford durant els anys 1950, relacionant les cròniques xineses segons les quals Liqian va ser fundada per soldats capturats a la batalla de Zhizhi pels xinesos el 36 a.C. i la llegenda de la legió perduda de Marc Licini Cras, membre juntament amb Juli Cèsar i Pompeu del primer triumvirat, derrotat i decapitat pels parts a la batalla de Carres, actualment Harran (53 a.C.). La hipòtesi de Dubbs apuntava que un cert nombre de soldats romans supervivents s'haurien anat desplaçant com a mercenaris cap a orient fins a ser capturats pels xinesos disset anys més tard a Zhizhi, defensada segons les cròniques per uns misteriosos soldats que empraven tècniques militars similars a les romanes, com la famosa testudo.

Abans de ser demostrada la teoria ja ha quallat tant a Liqian que un dels seus habitants, Cai Junnian, amb alguns trets físics occidentals com altres conciutadans seus, va viatjar al consolat italià de Xangai per trobar els seus suposats parents. I és que el poble té lesperança de sortir de la misèria i convertir-se en una atracció turística si es confirma el seu pretès origen romà.

Notícia: Daily Telegraph (a través d'ARLT) / La vanguardia