Un hipocaust romà es conservarà a Eivissa

El Consell d'Eivissa inicia l'expedient per declarar l'hipocaust -sistema de calefacció d'unes termes romanes- descobert a la vora de l'Hipòdrom de Sant Jordi com a bé catalogat. L'hipocaust, tret a la llum per les obres de l'autovia, conserva la planta gairebé íntegra, malgrat que els murs i les columnes que resten no arriben al mig metre. Un cop acabades les obres, es preveu estudiar el jaciment i condicionar-lo per a la visita.

Notícia: Última hora (via Terrae antiquae)

Neopaganisme light

Temple de Zeus Olímpic, Atenes, Foto: Andreas C.

Si vau llegir l'entrada de fa un setmana sobre la prohibició d'un ritual neopagà en favor de la pau al temple de Zeus Olímpic d'Atenes devíeu observar que no recollia com va acabar l'afer. I és que fins ara no me n'ha arribat el desenllaç: tot i que no va ser autoritzada pel Ministeri de Cultura, diumenge passat una vintena de membres del grup Ellinais van poder celebrar la cerimònia sense entrebancs just al costat del temple però fora de les restes, segons podeu comprovar en aquesta galeria de fotos. Imagino que això no devia suposar cap inconvenient per als neopagans, atès que en la religió grega antiga els rituals es realitzaven en un altar fora de l'edifici del temple.

A aquesta notícia dedicava un article al seu incisiu blog sobre cultura antiga i moderna del Times Mary Beard, "subversiva comentadora" i professora de clàssiques a Cambridge. A parer seu els neopagans d'Ellinais tenen poc a veure amb la veritable religió grega antiga: per començar a cap pagà real se li hauria passat pel cap pregar a Zeus per la pau mundial, però el més important és que manca en el nou paganisme el centre del sistema religiós antic: el sacrifici. Jo diria fins i tot que aquestes persones tenen més a veure amb el hippies que amb els grecs antics.

Notícia: Yahoo News, a través de Blogographos.

L'Orfeo de la Fura dels Baus

La fura dels Baus representarà l'òpera L'Orfeo de Monteverdi, basada en el mite d'Orfeu i considerada una de les primeres òperes. Amb motiu dels 400 anys de la seva estrena, el 24 de febrer del 1607, el Naumon 416 Ensemble la posarà en escena el mateix 24 de febrer d'enguany amb la tècnica que es feia servir al renaixement italià. A més hi haurà una funció especial el 8 de març, dia de la dona, exclusivament per a públic femení, com a desgreuge del muntatge original, que va excloure tota presència femenina tant en el repartiment com en el públic.

L'Orfeo, composta per Monteverdi
Vaixell Naumon, 24 de febrer i 8 de març,
Moll d'Espanya del Port Vell, davant de l'Imax,
Barcelona.

Notícia: Europa Press / El periódico

D'altra banda al web de Naumon podeu col·laborar en un recull de mites amb poca presència de la mitologia clàssica.

Per acabar i en un altre ordre de coses podeu donar una ullada a un reportatge del Diari de l'Escola sobre la recerca de l'Ítaca d'Ulisses i la hipòtesi recent que la situa a la península de Paliki, a la part occidental de l'illa de Cefalònia, al costat de l'Ítaca actual.

Eurípides a l'Hospitalet

El grup ELA-ela Teatre de l'I.E.S. Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat representa les Fenícies d'Eurípides aquest dissabte, 27 de gener, a les 20h.

Lloc : Centre cultural de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat
c/ Santa Eulàlia 62. L'Hospitalet.
Transport : Metro L1 Parada santa Eulàlia (direcció Bellvitge)
Entrada : voluntària.

El fòrum provincial de Tàrraco continua sorgint

Uns treballs de rehabilitació a la Casa Montoliu, seu del Conservatori de Música de la Diputació, al carrer Cavallers de Tarragona, han descobert diversos murs de la gran plaça inferior del fòrum provincial romà de Tàrraco. Sembla que es tracta de restes del pòrtic del fòrum i d'un accés fins ara desconegut entre aquest i el circ, situat just a sota. Fins ara s'ignorava que en aquesta banda del fòrum continuava el pòrtic que, segons constava, tancava els altres tres costats.

Notícia: Diari de Tarragona

Arqueologia gastronòmica

Juana María Huélamo i Josep María Solías són dos arqueòlegs heterodoxos que formen l'empresa KuanUm, de l'Hospitalet de Llobregat, que es dedica a la recerca sobre la història de l'alimentació i a la reconstrucció de la gastronomia antiga en tallers, exposicions i festivals diversos, com Tàrraco viva o la mostra realitzada a la Fundación Luis Seoane de A Coruña sobre la qual podeu llegir aquest reportatge tot just publicat a La voz de Galicia. Ara voldria enviar-vos a la seva pàgina web, però resulta que no en gasten. És que no sabeu que qui no surt a Internet no existeix?

El temple de Zeus d'Atenes tancat als seus fidels

El Ministeri de Cultura grec impedeix l'accés a les restes del temple de Zeus Olímpic d'Atenes a un grup de fidels dels déus olímpics que volien fer-hi una pregària per la pau. El grup, anomenat Ellinais, pertany al neopaganisme o moviment de recuperació de la religió grega antiga, que reprèn a Grècia i del qual vaig parlar fa mesos.

Notícia: Yahoo News, a través de Blogographos.

D'altra banda Glaucôpis ens dóna a conèixer un divertit vídeo sobre la vigència del cavall de Troia com a estratagema ofensiva, malgrat que amb els turcs no funciona (tenen bona memòria!). Esperem que no el vegi Bin Laden, per si de cas.

Temps de premis

Els visitants habituals ja saben que de tant en tant trec a la fresca del blog una tria de les activitats que es van acumulant a l'agenda de Labyrinthus. La finalitat no és que s'airegin, sinó simplement donar-los una divulgació més àmplia, atès que -em consta- passa més gent per aquí que no pas per l'agenda. Deu ser que aquesta queda molt recòndita, tot i que de fet només és a un clic d'aquí (al menú de la dreta).

Ara toca donar a conèixer premis, ja que sembla que ara n'és temporada. Vet aquí, doncs, la collita de premis d'enguany per a les clàssiques de secundària:

• Certamen Ciceronianum 2007. Fins al 31 de gener del 2007. Més informació (en general). Convocatòria a Catalunya.
• Concurso de teatro grecolatino, convocat pel Ministeri de Cultura i l'Instituto de Teatro Grecolatino de Segóbriga. Fins a principis de febrer. Bases del BOE (PDF).
  
• VII concurs Compitàlia, per a estudiants d'ESO i batxillerat inscrits al XI Festival de Teatre Grecollatí, Sagunt, març-abril.
• Sixth Annual European Competition Exploring the Ancient Greek Language and Culture , Ministeri d'Educació de Grècia.
• III premi Hèracles, atorgat per la secció catalana de la SEEC, al millor treball de recerca de batxillerat a Catalunya dins de l'àmbit de les llengües i cultures grega i llatina. Fins a l'1 de març de 2007. Informació i bases.
• Premis Insulae per a estudiants de secundària, Secció Balear de la SEEC.
• Concurs de Cultura clàssica (ESO), fins al 26 de maig del 2007, Instituto de Teatro Grecolatino de Segóbriga. Bases: Culturaclassica.com (PDF) amb qüestionari (PDF).
• Concurso Cartel "XXV Festival de Segóbriga 2008", convocat per l'Instituto de Teatro Grecolatino de Segóbriga, fins al 31 de maig.
  
• Premis Auriga 2007: Premi Didascàlia a una experiència docent i el Premi Núria Tudela a un treball d'estudiants d'ensenyament secundari i universitari. Concedits per la revista Auriga. Informació i fases (PDF). Fins al 30 de juny.

Doncs apa: fortuna als audaços!

La biblioteca del MAC torna a obrir

La biblioteca de la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya s’ha tornat a obrir després d’unes obres de millora i ampliació iniciades el 2005. Actualment s'està realitzant la catalogació informàtica del seu fons, per la qual cosa a partir d'ara serà possible la consulta en línia del catàleg. Aquesta històrica biblioteca té un ampli fons especialitzat en arqueologia amb més de 1500 títols de revistes i al voltant de 45.000 monografies i orienta el seu servei a professors universitaris, investigadors, estudiants i públic interessat en l’arqueologia.

Blog versus bloc

No sé si algú se n'ha adonat que amb l'entrada al 2007 aquest blog ha deixat de ser un bloc. Fins ara havia utilitzat la forma bloc per imperatiu legal, perquè és la forma autoritzada pel TERMCAT, l'organisme que té l'encàrrec d'acceptar noves paraules de lèxic especialitzat, però sense convicció ja des d'un bon principi. La relectura d'un article de Gabriel Bibiloni en defensa de blog, que darrerament m'han fer arribar diverses persones, i el mateix ús de la forma bloc, que s'ha revelat una font de confusions amb la paraula homònima, m'han fet reconsiderar la tria inicial. No hi ha dubte que les raons etimològiques i la coherència amb l'ortografia catalana i amb la resta de llengües europees -com explica Bibiloni- són de part de blog i naturalment els filòlegs hem de ser els primers a mostrar-nos-hi sensibles. D'altra banda l'acceptació de bloc deriva d'un ús certament estès -al costat d'una utilització no menyspreable de blog- però originalment promogut per persones que no tenien una preparació lingüística especial. Des del meu punt de vista, en acceptar una forma lingüísticament molt poc adient, el TERMCAT incompleix de manera flagrant una de les seves missions:

L'aprovació de les formes catalanes dels nous termes que sorgeixen en els àmbits tècnics, científics o humanístics, ja sigui perquè encara no hi ha cap proposta denominativa, ja sigui perquè es difonen formes poc adequades des del punt de vista lingüístic o terminològic.

Ha mort Jean-Pierre Vernant

A través del magister Lluís he sabut que ahir va morir Jean-Pierre Vernant (1914-2007), antropòleg i historiador francès especialitzat en la Grècia antiga. Al llarg de la seva vida ha estat professor d'institut, investigador del CNRS, director d'estudis a l'École Pratique des Hautes Études i professor al Collège de France, a més d'escriure un impressionant nombre de publicacions, tant de recerca com de divulgació, la major part de les quals sobre mitologia i religió gregues. Entre elles destaquen Les origines de la pensée grecque (París, 1962), Mythe et tragédie en Grèce ancienne (París, 1972) i Mythe et société en Grèce ancienne (París, 1974). Tanmateix he de dir que a mi no em convenç gaire el seu enfocament propi de l'estructuralisme que ha dominat les ciències humanes a França durant el segle XX i del qual va ser un conspicu representant.

Finalment, en consultar les seves biografies m'ha sorprès saber que durant la guerra va ser comandant de la Resistència comunista amb l'àlias de coronel Berthier.

Notícia: Europa Press

Pergamon, per als amants dels llibres, les pel·lícules, els documentals...

Per als pocs que seguiu la blogosfera clàssica i encara no us n'heu assabentat després que uns quants companys ja ho hagin estat anunciant, em faig ressò aquí, amb un cert retard, de la recent aparició de Pergamon. Aquest nou espai de Chiron s'ofereix a recollir, sota el format d'un blog, ressenyes no solament de llibres de recerca o de divulgació, sinó també de materials didàctics i audiovisuals sobre el món clàssic. Naturalment, com la resta d'espais de Chiron, Pergamon resta obert a la col·laboració de tothom i accepta contribucions de tot el qui hi vulgui participar. Com sempre el seu èxit dependrà de tots vosaltres.

Esperem que Pergamon ajudi a demostrar que Internet no és enemiga dels llibres i la lectura, sinó que pot ser un excel·lent mitjà per a la seva difusió.

El top-25 dels llibres científics de tots els temps

Per a molts llatí-grec i ciències són antagònics: és allò de "Ciències o lletres?". Doncs bé, com molts altres, és un dilema artificial. Podríem donar moltes raons per afirmar-ho, però ara ens fixarem en el rànquing dels 25 llibres de ciència més importants de tots els temps segons la tria feta per la revista divulgativa Discover. Entre els primers llocs trobem aquests títols:

3. Al Philosophiae naturalis principia mathematica de l'anglès Isaac Newton (1687) van aparèixer les tres lleis que van esdevenir la base de la mecànica juntament amb la llei de la gravitació universal. Hi podeu accedir a la base digitalitzada Dioscórides de la UCM.

5. El De revolutionibus orbium coelestium del polonès Nicolau Copèrnic (1543) és text fundacional de l'astronomia moderna. S'hi formulava el sistema heliocèntric per primera vegada en època moderna -malgrat que a l'antiguitat havia estat exposat ja per Aristarc de Samos. També teniu accés a l'edició original.

6. La Physica de l'estagirita Aristòtil (c. 330 a.C.) representa una aproximació sistemàtica a l'estudi del món natural que duria al cap de dos mil·lenis al mètode científic modern. És possible consultar-ne el text grec al TLG.

7. El De humani corporis fabrica del flamenc Andreas Vesal (1543) és l'obra fundacional de l'anatomia moderna: un manual il·lustrat del cos humà basat en l'observació directa realitzada per mitjà de les disseccions. Aquí i aquí en podeu fullejar la primera edició gràcies al Flash.

Ja us haureu adonat de què tenen en comú els títols que he seleccionat: estan escrits originalment en llatí o grec -a més, és clar, de ser presents a la xarxa en la llengua original. Així doncs quatre del Top-10 dels llibres científics de la història de la humanitat estan escrits en una llengua clàssica. Encara penseu que les ciències no tenen res a veure amb el llatí i el grec?

Bene vivere: la lliçó existencial dels clàssics grecollatins

La secció catalana de la SEEC ha organitzat de nou, en col·laboració amb la Casa Elizalde de Barcelona, un curs. Enguany es titula "Bene vivere: la lliçó existencial dels clàssics grecollatins”. Es tracta d’un curs de quinze hores, i en demanarem el reconeixement de crèdits al Departament d’Educació. Seran deu sessions d’una hora i mitja, els dilluns de les 18.30 a les 20 hores a la seu de la Casa Elizalde, al carrer València. Els títols de les ponències i els ponents són els següents:

1. “Clàssics per viure bé: Introducció” (Dr. Enric Romero, professor d’IES) 29 de gener.
2. “Heraclit i Parmènides” (Dr. Pau Gilabert, UB) 5 de febrer.
3. “Sòcrates – Plató” (Dr. Nemrod Carrasco, UB) 12 de febrer.
4. “Aristòtil” (Dr. Miguel Candel, UB) 19 de febrer.
5. “Diògenes el Cínic” (Sr. Joan Josep Mussarra, UB) 26 de febrer.
6. “Epicur” (Dra. Montserrat Jufresa, UB) 5 de març.
7. “Lucreci” (Dr. Matías López, UdL) 12 de març.
8. “Ciceró” (Dr. Lambert Ferreres, UB) 19 de març.
9. “Sèneca” (Dra. Mercè Puig, UB) 26 de març.
10. “Marc Aureli” (Dra. Teresa Fau, UB) 16 d’abril.

Inscripcions a la Casa Elizalde.

Centre Cultural La Casa Elizalde. València 302. 08009 Barcelona (Barcelona).
Telèfon: 934880590. Fax: 934875275. E-mail: casaelizalde@casaelizalde.com