La vil·la romana de Torredembarra passa a ser propietat municipal

L'ajuntament de Torredembarra ha aconseguit la titularitat de la vil·la romana del Moro després d'arribar a un acord amb l'empresa propietària de la finca. Un conveni amb la Universitat Rovira i Virgili garanteix intervencions arqueològiques i la seva conversió en camp estable d'ensenyament especialitzat. A més l'ajuntament té intenció de condicionar el jaciment per fer-lo visitable.

Es pot tractar d'un dels assentaments rurals romans més antics de Catalunya, ja que el seu nucli original està datat al segle II a.C. i consta d'unes termes ben conservades i decorades amb mosaics. Al segle I es va construir sobre l'estructura precedent un gran edifici amb jardí porticat.

Notícia: El periódico

El II Fòrum Auriga a Amposta

El II Fòrum Auriga se celebrarà aquesta mateixa setmana, els dies 4 i 5 de novembre, al Museu Comarcal del Montsià, a Amposta. Després de l'èxit rotund de la primera edició realitzada l’any passat a Esparreguera, la revista Auriga vol tornar a reunir un nombre significatiu de persones i entitats amb el denominador comú que treballen per mantenir, difondre o investigar l'herència grecoromana des de Catalunya, i en aquesta ocasió també des del País Valencià: universitats, museus, centres de recerca, editorials, patrimoni, educació secundària... A través de presentacions orals, presentacions en format pòster i una taula rodona donaran a conèixer les respectives línies de treball.

El programa el podeu veure al web d'Auriga o en PDF. Una de les presentacions pòster serà la de Chiron (ja sé que és lleig això de tirar aigua al propi molí, però què voleu!).

La inscripció és gratuïta i inclou el dinar. Qui vulgui participar-hi s'ha d'inscriure al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya (T. 933 170 428). Podeu enviar un missatge a l'adreça matricula@cdl.cat, fent-hi constar el nom i cognoms; adreça; NIF; e-mail; centre on treballeu; si voleu dinar; si voleu guarderia. A l'assumpte del missatge indiqueu "II Fòrum Auriga". Places limitades.

Paral·lelament el Museu Comarcal del Montsià ha organitzat l’exposició temporal “El procés de romanització a les Terres de l’Ebre”.

Reobre el bordell de Pompeia

L'únic edifici dedicat en la seva totalitat a les funcions de lupanar o bordell de la ciutat romana de Pompeia, s'ha obert oficialment al públic després de la seva restauració. La casa tenia una desena de cambres repartides entre la planta baixa, destinada als clients humils i el primer pis per als visitants de més categoria. El prostíbul és famós pels frescos, situats sobretot damunt les portes de les habitacions, com un catàleg de les prestacions que s'hi oferien.

Més informació i fotos: El periódico / Soprintendenza archeologica di Pompei / i un document en PDF preparat per Álvaro Pérez Vilariño.

Trobat a l'Acròpolis un bust d'Aristòtil

Foto: Yahoo news

Les recents excavacions arqueològiques als voltants de l'Acròpolis d'Atenes han tret a la llum tres bustos d'època romana. Un d'ells és un retrat del filòsof grec Aristòtil. Segons l'arqueòleg Alkistis Horemi, aquest presenta punts comuns amb un bust que s'exposa al Museu del Louvre de París, encara que amb algunes diferències en els cabells. Els altres dos bustos representen un sacerdot i l'emperador romà Adrià.

Notícia: Avui.

Violència a les aules?

Darrerament vaig comentar aquí un cas d'agressivitat a les aules que va afectar -sentenciat, però no resolt, de manera absurdament paradoxal- el nostre company Carlos Cabanillas, el qual finalment va parlar-ne en diverses entrades del seu bloc. En Carlos, malgrat que ha recollit un ampli suport del seu entorn més pròxim -pares, alumnes i companys- i no tan pròxim, posava de manifest el poc suport que reben els professors en aquestes situacions per part de les instàncies que n'haurien de donar, inclosos els sindicats i l'administració educativa. Si no m'equivoco, va ser un professor valencià que, en el seu bloc, va posar-hi en relació el cas més greu del catedràtic de grec de l'IES Jordi de Sant Jordi de València, J. V. Vila, que va ser assassinat aquest estiu. Malgrat que els familiars han declarat que, abans de morir a causa de la pallissa rebuda, va apuntar a un alumne, el crim encara no s'ha aclarit i per tant no es pot afirmar per ara que sigui un cas de violència escolar. Tot i així sembla també prematur negar-ho taxativament com han fet les autoritats educatives valencianes, si no és que tenen més informació que la policia.

La novetat sobre aquest cas és l'abús que n'ha fet un mitjà de comunicació, l'ABC, tal com explicaven les Lletres d'Èlsinor dissabte passat, difamant la memòria del professor Vila.

La creixent violència contra els docents, silenciada sovint per l'administració, és un dels aspectes que denuncia una carta als candidats catalans d'un mestre de Girona publicada avui al Periódico a tota primera plana (també en versió castellana). Molt recomanable de llegir: sintètica però assenyada i aguda.

Coberta de nou la vil·la romana de les Pallargues

La vil·la romana de Talars (segles III i IV d.C.), descoberta la setmana passada a les Pallargues, al municipi de Plans de Sió (Segarra), serà tapada avui a l'espera que la concentració parcel·lària que afecta la zona doni la titularitat pública a aquests terrenys, fet que permetria la continuació de les excavacions arqueològiques. En la jornada de portes obertes d'abans d'ahir, els veïns de la zona han pogut visitar el jaciment.

Notícia: Catalunya Informació

Enginyeria romana a Barcelona

Grua romana (S.G.)

El Museu d’Arqueologia de Catalunya presenta des d'avui a Barcelona l'exposició Artifex. Enginyeria romana a Hispània, de la qual ja vaig parlar quan es va mostrar a Tarragona. La mostra permet conèixer moltes de les grans obres de l’enginyeria romana per mitjà de maquetes. En aquesta ocasió el Museu d’Arqueologia de Catalunya hi ha incorporat objectes i peces originals. Es tracta d'una mostra que val la pena veure, tant per la gran qualitat de les maquetes com per la seva claredat expositiva, que permet entendre com els romans construïen les magnífiques obres públiques que avui encara ens produeixen admiració.

Artifex. Enginyeria romana a Hispània,
Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona,
19 d'octubre 2006-5 de febrer 2007.

Les maquetes de la Catalunya romana

En relació a l'entrada "Les maquetes de la Catalunya romana en perill" publicada en aquest bloc el dia 5 de setembre passat, fa poc he rebut la carta que publico tot seguit, atenent-me al dret de rèplica.

----------------------

Des de fa anys l’alumnat de l’IES Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat dirigits per la professora Conxita Collellmir, ha anat construint maquetes d’edificis romans, fetes de paper, cartolina i plastilina, convertint-se en projectes cada cop més elaborats fins arribar a la realització de ciutats romanes com Tarraco i Barcino, vertaderes obres d’art

Aquest conjunt de maquetes constituïa una exposició permanent al Centre de Recursos Pedagògics de Sant Boi, el qual està ubicat en el CEIP Rafael Casanova d’aquest municipi i, que la professora Conxita Collellmir realitzava activitats amb l’alumnat del seu institut, IES Rafael Casanova, i amb altres nois i noies de Catalunya.

L’esmentada professora sabia, de fa anys, que havia de buscar una nova ubicació per a les maquetes, ja que el CEIP Rafael Casanova augmentava d’una a dues línies per necessitats d’escolarització i, per això no només les maquetes, sinó els propis Serveis Educatius han de traslladar-se en uns altres espais. Fins i tot, nosaltres vàrem fer al llarg d’aquests anys altres gestions amb: Ajuntament de Sant Boi, Conselleria de Cultura de la Generalitat, Biblioteques de St. Boi, etc., per tal de trobar-li un nou espai

Mentre la Sra. Collellmir feia gestions amb la direcció per ajornar fins el setembre el trasllat, des de la Secretaria dels nostres Serveis Territorials, el dia 20 de juliol, donat que les maquetes encara estaven a l’aula i aquest espai s’havia d’adequar per rebre un grup nou d’alumnes, es va comunicar a la Sra. Montserrat Saladrigas, directora del CEIP Rafael Casanova, que fes la gestió de buscar una empresa per realitzar el trasllat de les maquetes a l’institut l’IES Rafael de Casanova. La Sra. Saladrigas es va posar en contacte amb el director de l’institut per comunicar-li el fet. Per tant la decisió del trasllat va ser responsabilitat dels Serveis Territorials, mai de la directora Sra. Saladrigas. Només va fer bé, la gestió que se li va encomanar.

Lamentem profundament que es publiqués per internet, una informació no contrastada i plena de falsedats i de desqualificacions envers una persona la Directora Sra. Saladrigas, d’una ferma trajectòria professional i humana.

Considerem que el fet és gravíssim, hi ho és més pel fet d’usar el recurs informàtic que fa possible que els insults i els desqualificatius cap a la Sra Saladrigas li arribin amb la força brutal que només és capaç de fer-ho l’anonimat d’un escrit.

Un grup de professorat i alumnat ens ha fet arribar un escrit lamentant i demanant disculpes a la Directora Sra. Saladrigas, és de justícia aquesta manifestació, però els hi demanem, ho facin pel mateix mitjà, pel qual s’ha difós tan ràpida i extensament la difamació i així sigui en la mateixa mesura reparada l’ofensa.

També demanem a altres persones que s’han afegit al maldir d’aquest fet, que en facin pública declaració de disculpa.

I també demanem ho faci el Sr. Sebastià Giralt, per haver ofert el seu espai El dies de Dèdal, del qual n’és responsable, alhora que li agraïm la possibilitat que ens ofereix poder publicar la versió vertadera.

Atentament

Carme Arnau i Planella
Directora dels Serveis Territorials d’Educació i Universitats del Baix Llobregat-Anoia

----------------------

Amb motiu d'aquest carta em veig en l'obligació de fer un seguit consideracions. En primer lloc lamento si la publicació de l'entrada en qüestió ha pogut contribuir a provocar injustament un perjudici a alguna persona.

Ara bé, a la versió dels fets exposada en aquesta carta cal afegir, sobretot, que, a més de la desorganització que va provocar entre les diverses reproduccions, el trasllat va produir un greu dany a algunes de les maquetes de l'exposició. Això demostra que no es va realitzar amb la cura que la fragilitat dels materials requeria. No tinc notícia -i m'agradaria equivocar-me- que ningú s'hagi disculpat per la manera com es va realitzar el desnonament. Així mateix em pregunto si les autoritats competents han fet tot el que està en la seva mà per trobar una nova ubicació a la mostra, com mereix el seu valor pedagògic reconegut per tothom.

D'altra banda voldria deixar clar que l'escrit aquí publicat en absolut no era anònim. En canvi en aquest bloc van aparèixer una sèrie de comentaris que es van valer de l'anonimat per llençar desqualificacions personals i, malgrat que vaig oferir la possibilitat a les persones que els feien de publicar la seva versió dels fets si ho feien amb noms i cognoms, aquestes s'hi van negar reiteradament. Una d'aquestes persones, que es va autoanomenar "coneixedor de la veritat", va afirmar que les maquetes estaven perfectament, cosa que -segons em consta- és falsa.

Arran d'aquests comentaris vaig decidir eliminar l'entrada -i per això ja no és accessible- i no permetre més comentaris anònims en aquest bloc. Per tant, estalviïn-se aquestes persones de realitzar nous comentaris anònims, perquè no seran publicats.

Per part meva dono per tancada aquesta polèmica. Desitjo que les maquetes trobin una nova ubicació on puguin ser visitades per totes les escoles i que aquesta tasca pedagògica continuï donant tan bons fruits com fins ara. Si voleu més informació sobre les maquetes podeu rellegir l'entrada SOS Catalunya romana en miniatura i consultar els enllaços recollits.

Obre la necròpolis de la Via Triumfal a Roma

Tomba d'un infant a la necròpolis romana de la Via Triumfal.

Des del 14 d'octubre es pot visitar, al Vaticà, el cementiri de la Roma antiga descobert el 2003. La necròpolis romana de la Via Triumfal, que conté 250 sepultures i 40 edificis fúneraris, decorats amb sarcòfags, mosaics i frescos, mostra un excepcional estat de conservació. Les restes, del segle I a. C. fins al IV d. C., han estat curosament restaurades per un equip de 30 experts en tan sols tres anys per celebrar el cinquè centenari dels Museus Vaticans.

Per fer-vos-en una idea podeu veure una galeria de fotos.

Notícia: Avui, Ansa.it.

Les termes romanes de Lleida seran un museu

Les termes romanes del carrer Cardenal Remolins de Lleida, la Ilerda romana, es convertiran en la seu principal del centre d’interpretació del futur museu de la història de la ciutat que planeja la Paeria. L’ajuntament ja ha comprat l’edifici de les termes i la Generalitat s’ha compromès a col·laborar en la seva museització.

Notícia: Avui (PDF)

A la recerca del temple perdut a Tarragona

Tal com es ja es va recollir aquí fa mesos, el temple del culte imperial, el més gran de Tàrraco i presumptament dedicat a August, podria estar sota la nau central de la catedral de Tarragona o al carrer adjacent de Sant Pau, segons les restes trobades en les excavacions arqueològiques que s'han portat a terme des de l'any 2000 al subsòl de la Casa dels Canonges. L'arquebisbat de Tarragona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica van firmar ahir un conveni per continuar amb les recerques.

Notícia: Diari de Tarragona / El periódico.

Els mites d'Orfeu i Filomela revisitats al teatre

La companyia valenciana de teatre PTV-Clowns estrena avui al TAMA d'Aldaia el seu nou muntatge, Invisible, una obra d'Eduardo Zamanillo que revisa el mite d'Orfeu per a tots els públics. Música, mitologia, somnis i invisibilitat són alguns dels principals ingredients d'aquest divertit muntatge. La representació a Aldaia serà la primera d'una llarga gira.

D'altra banda el Teatre Rialto de València reprèn L'amor del rossinyol, una recreació del mite de Procne i Filomela de la nord-americana Timberlake Wertenbaker ja oferta el passat estiu pel festival de Sagunt. L'espectacle es representarà en castellà fins al 22 d'octubre i en català del 27 d'octubre al 4 de novembre.

Notícia: Europa Press

L'amor del rossinyol de Timberlake Wertenbaker,
Teatre Rialto, València, del 4/10/06 al 4/11/06.

Un any

Avui, 9 d'octubre del 2006, fa justament un any que van començar Els dies de Dèdal. Durant aquest any han aparegut dues-centes entrades i hi hagut més d'onze mil visites, de les quals no sé quantes han estat volgudes i quantes l'han ensopegat per la xarxa buscant qui sap què. Per exemple avui hi ha arribat un que cercava "agenda de la mostra de cultura balear a Santa Eulària des Riu". ??? Enigmes del googleig! En general el balanç és satisfactori, malgrat algun disgust, i crec que compleix la modesta finalitat d'anar donant algunes de les notícies sobre l'actualitat del món clàssic que es troben al meu abast. Fins quan duraran Els dies de Dèdal? Ni jo ho sé. Tothom sap que els blocs no són eterns i que desapareixen i reapareixen misteriosament...

Amb Carlos Cabanillas

El nom de Carlos Cabanillas, professor de llatí i cap d'estudis de l'IES Santiago Apóstol d'Almendralejo (Extremadura), ha sortit diverses vegades en aquestes pàgines. A més dels seus nombrosos projectes, que vaig enumerar en una ocasió, és un dels principals impulsors de Chiron, projecte entorn del qual ens trobem contínuament, tot i que fins ara de manera virtual. Tot i que no tinc la sort de conèixer-lo personalment, des de fa força temps he seguit la seva impressionant trajectòria en les TIC aplicades a les clàssiques i des de fa uns mesos he treballat amb ell a distància. El que puc dir d'ell és que és un professor plenament dedicat a la seva feina i en el seu àmbit professional és un referent per a molts dels seus col·legues -entre els quals m'incloc- dins i fora dels estudis clàssics.

Per tot això imagineu-vos la meva sorpresa quan avui he sabut que un jutge acaba de considerar-lo penalment responsable de la falta de injúries contra un alumne del seu centre sobre l'única base del testimoniatge del mateix alumne i un amic seu. L'única informació de la qual disposo és la que el mateix Carlos proporciona en una carta que ha enviat al diari extremeny Hoy i a la qual he arribat gràcies al blocs d'Ana Ovando i Francisco Muñoz de la Peña.

Malgrat l'enteresa i la serenitat socràtiques que hi mostra en Carlos, no puc deixar d'expressar el desassossec i la indignació que em produeix un fet com aquest. Primerament perquè afecta algú que ja considero un amic, a més d'un professional como la copa de un pino. En segon lloc perquè mostra una tendència preocupant en la societat actual, que ho exigeix tot als mestres i professors, sense dotar-los dels instruments necessaris, i que carrega l'escola amb cada cop més responsabilitats, alhora que, en la tasca fonamental de l'educació de les noves generacions, la va deixant sola i massa sovint mancada del suport de l'administració i de les famílies. Sense adonar-se del mal que fan als seus mateixos fills, molts pares, després de fracassar estrepitosament en la formació dels seus fills, no veuen un altre camí que aliar-se amb ells en contra dels professionals de l'educació. I ara només falta que alguns jutges donin la raó a aquesta mena de pares i a aquesta mena de fills. Quins mitjans i quin suport ens quedaran als mestres i professors? No sé si tots tindrem el valor de mantenir-nos fermament en el nostre lloc i en el nostre rumb com promet fer-ho en Carlos.

El laberinto del fauno inaugura el Festival de Sitges

El Festival Internacional de Cinema de Catalunya inaugura, avui a Sitges, la seva 39a edició amb El laberinto del Fauno, una pel·lícula de Guillermo del Toro amb el rerafons històric de la guerra civil espanyola. Una nena anomenada Ofelia s’evadeix dels horrors de la guerra i de la severitat d’un padrastre falangista entrant en un món de fantasia custodiat pel Faune, el qual li proposarà tres proves; si les supera, es convertirà en la princesa que està destinada a ser. El gènere de terror, el conte de fades i clars referents a la mitologia clàssica -el Laberint, Faune o Pan- es barregen amb la història recent en aquesta pel·lícula protagonitzada per Ivana Baquero, Sergi López, Ariadana Gil i Maribel Verdú. La informació de què disposo no deixa clar si el faune es refereix efectivament al nom llatí de Pan o a la denominació llatina d'un sàtir, però el títol anglès (Pan's labyrinth) desfà l'ambigüitat, curiosament amb el nom grec del déu en comptes del llatí. A partir de l'11 d'octubre el film es podrà veure als cinemes.

Descoberta una vil·la romana a la Ròtova

Al municipi de Ròtova (la Safor) s'ha descobert una vil·la romana. Les primeres excavacions fan pensar que es tractaria de la part residencial d'una vil·la de la segona meitat del segle I d.C.

Més informació: Las provincias (via Terrae antiquae).

El presumpte Asclepi tornarà a Empúries

L'escultura coneguda fins ara com a Asclepi tornarà a Empúries en els propers mesos. Així ho va anunciar ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en l'acte de creació del comitè organitzador del centenari d'aquest jaciment, que se celebrarà el 2008. Els pocs que em seguiu recordareu que l'escultura, assignada fins ara a la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya, es troba actualment en procés de restauració i estudi, entre altres coses per determinar quina divinitat representa. No és per penjar-me una medalla però, en realitat, des d'aquí ja vaig profetitzar-ne el retorn, malgrat no ser una Cassandra.

Entre els actes previstos per al centenari s'ha anunciat la intenció d'organitzar un congrés internacional l'octubre del 2008 i la publicació de sis nous números de la col·lecció Monografies Emporitanes.

Notícia: Avui