Blog de l'actualitat clàssica: notícies sobre la civilització grecoromana i la seva pervivència en el món actual.
dimarts, d’octubre 31, 2006
La vil·la romana de Torredembarra passa a ser propietat municipal
Es pot tractar d'un dels assentaments rurals romans més antics de Catalunya, ja que el seu nucli original està datat al segle II a.C. i consta d'unes termes ben conservades i decorades amb mosaics. Al segle I es va construir sobre l'estructura precedent un gran edifici amb jardí porticat.
Notícia: El periódico
dilluns, d’octubre 30, 2006
El II Fòrum Auriga a Amposta
El programa el podeu veure al web d'Auriga o en PDF. Una de les presentacions pòster serà la de Chiron (ja sé que és lleig això de tirar aigua al propi molí, però què voleu!).
La inscripció és gratuïta i inclou el dinar. Qui vulgui participar-hi s'ha d'inscriure al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya (T. 933 170 428). Podeu enviar un missatge a l'adreça matricula@cdl.cat, fent-hi constar el nom i cognoms; adreça; NIF; e-mail; centre on treballeu; si voleu dinar; si voleu guarderia. A l'assumpte del missatge indiqueu "II Fòrum Auriga". Places limitades.
Paral·lelament el Museu Comarcal del Montsià ha organitzat l’exposició temporal “El procés de romanització a les Terres de l’Ebre”.
diumenge, d’octubre 29, 2006
Reobre el bordell de Pompeia
Més informació i fotos: El periódico / Soprintendenza archeologica di Pompei / i un document en PDF preparat per Álvaro Pérez Vilariño.
dijous, d’octubre 26, 2006
Trobat a l'Acròpolis un bust d'Aristòtil
Les recents excavacions arqueològiques als voltants de l'Acròpolis d'Atenes han tret a la llum tres bustos d'època romana. Un d'ells és un retrat del filòsof grec Aristòtil. Segons l'arqueòleg Alkistis Horemi, aquest presenta punts comuns amb un bust que s'exposa al Museu del Louvre de París, encara que amb algunes diferències en els cabells. Els altres dos bustos representen un sacerdot i l'emperador romà Adrià.
Notícia: Avui.
dimecres, d’octubre 25, 2006
Violència a les aules?
La novetat sobre aquest cas és l'abús que n'ha fet un mitjà de comunicació, l'ABC, tal com explicaven les Lletres d'Èlsinor dissabte passat, difamant la memòria del professor Vila.
La creixent violència contra els docents, silenciada sovint per l'administració, és un dels aspectes que denuncia una carta als candidats catalans d'un mestre de Girona publicada avui al Periódico a tota primera plana (també en versió castellana). Molt recomanable de llegir: sintètica però assenyada i aguda.
divendres, d’octubre 20, 2006
Coberta de nou la vil·la romana de les Pallargues
Notícia: Catalunya Informació
dijous, d’octubre 19, 2006
Enginyeria romana a Barcelona
El Museu d’Arqueologia de Catalunya presenta des d'avui a Barcelona l'exposició Artifex. Enginyeria romana a Hispània, de la qual ja vaig parlar quan es va mostrar a Tarragona. La mostra permet conèixer moltes de les grans obres de l’enginyeria romana per mitjà de maquetes. En aquesta ocasió el Museu d’Arqueologia de Catalunya hi ha incorporat objectes i peces originals. Es tracta d'una mostra que val la pena veure, tant per la gran qualitat de les maquetes com per la seva claredat expositiva, que permet entendre com els romans construïen les magnífiques obres públiques que avui encara ens produeixen admiració.
Artifex. Enginyeria romana a Hispània,
Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona,
19 d'octubre 2006-5 de febrer 2007.
Les maquetes de la Catalunya romana
Des de fa anys l’alumnat de l’IES Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat dirigits per la professora Conxita Collellmir, ha anat construint maquetes d’edificis romans, fetes de paper, cartolina i plastilina, convertint-se en projectes cada cop més elaborats fins arribar a la realització de ciutats romanes com Tarraco i Barcino, vertaderes obres d’art
Aquest conjunt de maquetes constituïa una exposició permanent al Centre de Recursos Pedagògics de Sant Boi, el qual està ubicat en el CEIP Rafael Casanova d’aquest municipi i, que la professora Conxita Collellmir realitzava activitats amb l’alumnat del seu institut, IES Rafael Casanova, i amb altres nois i noies de Catalunya.
L’esmentada professora sabia, de fa anys, que havia de buscar una nova ubicació per a les maquetes, ja que el CEIP Rafael Casanova augmentava d’una a dues línies per necessitats d’escolarització i, per això no només les maquetes, sinó els propis Serveis Educatius han de traslladar-se en uns altres espais. Fins i tot, nosaltres vàrem fer al llarg d’aquests anys altres gestions amb: Ajuntament de Sant Boi, Conselleria de Cultura de la Generalitat, Biblioteques de St. Boi, etc., per tal de trobar-li un nou espai
Mentre la Sra. Collellmir feia gestions amb la direcció per ajornar fins el setembre el trasllat, des de la Secretaria dels nostres Serveis Territorials, el dia 20 de juliol, donat que les maquetes encara estaven a l’aula i aquest espai s’havia d’adequar per rebre un grup nou d’alumnes, es va comunicar a la Sra. Montserrat Saladrigas, directora del CEIP Rafael Casanova, que fes la gestió de buscar una empresa per realitzar el trasllat de les maquetes a l’institut l’IES Rafael de Casanova. La Sra. Saladrigas es va posar en contacte amb el director de l’institut per comunicar-li el fet. Per tant la decisió del trasllat va ser responsabilitat dels Serveis Territorials, mai de la directora Sra. Saladrigas. Només va fer bé, la gestió que se li va encomanar.
Lamentem profundament que es publiqués per internet, una informació no contrastada i plena de falsedats i de desqualificacions envers una persona la Directora Sra. Saladrigas, d’una ferma trajectòria professional i humana.
Considerem que el fet és gravíssim, hi ho és més pel fet d’usar el recurs informàtic que fa possible que els insults i els desqualificatius cap a la Sra Saladrigas li arribin amb la força brutal que només és capaç de fer-ho l’anonimat d’un escrit.
Un grup de professorat i alumnat ens ha fet arribar un escrit lamentant i demanant disculpes a la Directora Sra. Saladrigas, és de justícia aquesta manifestació, però els hi demanem, ho facin pel mateix mitjà, pel qual s’ha difós tan ràpida i extensament la difamació i així sigui en la mateixa mesura reparada l’ofensa.
També demanem a altres persones que s’han afegit al maldir d’aquest fet, que en facin pública declaració de disculpa.
I també demanem ho faci el Sr. Sebastià Giralt, per haver ofert el seu espai El dies de Dèdal, del qual n’és responsable, alhora que li agraïm la possibilitat que ens ofereix poder publicar la versió vertadera.
Atentament
Carme Arnau i Planella
Directora dels Serveis Territorials d’Educació i Universitats del Baix Llobregat-Anoia
Amb motiu d'aquest carta em veig en l'obligació de fer un seguit consideracions. En primer lloc lamento si la publicació de l'entrada en qüestió ha pogut contribuir a provocar injustament un perjudici a alguna persona.
Ara bé, a la versió dels fets exposada en aquesta carta cal afegir, sobretot, que, a més de la desorganització que va provocar entre les diverses reproduccions, el trasllat va produir un greu dany a algunes de les maquetes de l'exposició. Això demostra que no es va realitzar amb la cura que la fragilitat dels materials requeria. No tinc notícia -i m'agradaria equivocar-me- que ningú s'hagi disculpat per la manera com es va realitzar el desnonament. Així mateix em pregunto si les autoritats competents han fet tot el que està en la seva mà per trobar una nova ubicació a la mostra, com mereix el seu valor pedagògic reconegut per tothom.
D'altra banda voldria deixar clar que l'escrit aquí publicat en absolut no era anònim. En canvi en aquest bloc van aparèixer una sèrie de comentaris que es van valer de l'anonimat per llençar desqualificacions personals i, malgrat que vaig oferir la possibilitat a les persones que els feien de publicar la seva versió dels fets si ho feien amb noms i cognoms, aquestes s'hi van negar reiteradament. Una d'aquestes persones, que es va autoanomenar "coneixedor de la veritat", va afirmar que les maquetes estaven perfectament, cosa que -segons em consta- és falsa.
Arran d'aquests comentaris vaig decidir eliminar l'entrada -i per això ja no és accessible- i no permetre més comentaris anònims en aquest bloc. Per tant, estalviïn-se aquestes persones de realitzar nous comentaris anònims, perquè no seran publicats.
Per part meva dono per tancada aquesta polèmica. Desitjo que les maquetes trobin una nova ubicació on puguin ser visitades per totes les escoles i que aquesta tasca pedagògica continuï donant tan bons fruits com fins ara. Si voleu més informació sobre les maquetes podeu rellegir l'entrada SOS Catalunya romana en miniatura i consultar els enllaços recollits.
dilluns, d’octubre 16, 2006
Obre la necròpolis de la Via Triumfal a Roma
Des del 14 d'octubre es pot visitar, al Vaticà, el cementiri de la Roma antiga descobert el 2003. La necròpolis romana de la Via Triumfal, que conté 250 sepultures i 40 edificis fúneraris, decorats amb sarcòfags, mosaics i frescos, mostra un excepcional estat de conservació. Les restes, del segle I a. C. fins al IV d. C., han estat curosament restaurades per un equip de 30 experts en tan sols tres anys per celebrar el cinquè centenari dels Museus Vaticans.
Per fer-vos-en una idea podeu veure una galeria de fotos.
Notícia: Avui, Ansa.it.
Les termes romanes de Lleida seran un museu
Notícia: Avui (PDF)
dijous, d’octubre 12, 2006
A la recerca del temple perdut a Tarragona
Notícia: Diari de Tarragona / El periódico.
dimecres, d’octubre 11, 2006
Els mites d'Orfeu i Filomela revisitats al teatre
D'altra banda el Teatre Rialto de València reprèn L'amor del rossinyol, una recreació del mite de Procne i Filomela de la nord-americana Timberlake Wertenbaker ja oferta el passat estiu pel festival de Sagunt. L'espectacle es representarà en castellà fins al 22 d'octubre i en català del 27 d'octubre al 4 de novembre.
Notícia: Europa Press
L'amor del rossinyol de Timberlake Wertenbaker,
Teatre Rialto, València, del 4/10/06 al 4/11/06.
dilluns, d’octubre 09, 2006
Un any
diumenge, d’octubre 08, 2006
Amb Carlos Cabanillas
Per tot això imagineu-vos la meva sorpresa quan avui he sabut que un jutge acaba de considerar-lo penalment responsable de la falta de injúries contra un alumne del seu centre sobre l'única base del testimoniatge del mateix alumne i un amic seu. L'única informació de la qual disposo és la que el mateix Carlos proporciona en una carta que ha enviat al diari extremeny Hoy i a la qual he arribat gràcies al blocs d'Ana Ovando i Francisco Muñoz de la Peña.
Malgrat l'enteresa i la serenitat socràtiques que hi mostra en Carlos, no puc deixar d'expressar el desassossec i la indignació que em produeix un fet com aquest. Primerament perquè afecta algú que ja considero un amic, a més d'un professional como la copa de un pino. En segon lloc perquè mostra una tendència preocupant en la societat actual, que ho exigeix tot als mestres i professors, sense dotar-los dels instruments necessaris, i que carrega l'escola amb cada cop més responsabilitats, alhora que, en la tasca fonamental de l'educació de les noves generacions, la va deixant sola i massa sovint mancada del suport de l'administració i de les famílies. Sense adonar-se del mal que fan als seus mateixos fills, molts pares, després de fracassar estrepitosament en la formació dels seus fills, no veuen un altre camí que aliar-se amb ells en contra dels professionals de l'educació. I ara només falta que alguns jutges donin la raó a aquesta mena de pares i a aquesta mena de fills. Quins mitjans i quin suport ens quedaran als mestres i professors? No sé si tots tindrem el valor de mantenir-nos fermament en el nostre lloc i en el nostre rumb com promet fer-ho en Carlos.
divendres, d’octubre 06, 2006
El laberinto del fauno inaugura el Festival de Sitges
El Festival Internacional de Cinema de Catalunya inaugura, avui a Sitges, la seva 39a edició amb El laberinto del Fauno, una pel·lícula de Guillermo del Toro amb el rerafons històric de la guerra civil espanyola. Una nena anomenada Ofelia s’evadeix dels horrors de la guerra i de la severitat d’un padrastre falangista entrant en un món de fantasia custodiat pel Faune, el qual li proposarà tres proves; si les supera, es convertirà en la princesa que està destinada a ser. El gènere de terror, el conte de fades i clars referents a la mitologia clàssica -el Laberint, Faune o Pan- es barregen amb la història recent en aquesta pel·lícula protagonitzada per Ivana Baquero, Sergi López, Ariadana Gil i Maribel Verdú. La informació de què disposo no deixa clar si el faune es refereix efectivament al nom llatí de Pan o a la denominació llatina d'un sàtir, però el títol anglès (Pan's labyrinth) desfà l'ambigüitat, curiosament amb el nom grec del déu en comptes del llatí. A partir de l'11 d'octubre el film es podrà veure als cinemes.
dimecres, d’octubre 04, 2006
Descoberta una vil·la romana a la Ròtova
Més informació: Las provincias (via Terrae antiquae).
dilluns, d’octubre 02, 2006
El presumpte Asclepi tornarà a Empúries
Entre els actes previstos per al centenari s'ha anunciat la intenció d'organitzar un congrés internacional l'octubre del 2008 i la publicació de sis nous números de la col·lecció Monografies Emporitanes.
Notícia: Avui