Amb Carlos Cabanillas

El nom de Carlos Cabanillas, professor de llatí i cap d'estudis de l'IES Santiago Apóstol d'Almendralejo (Extremadura), ha sortit diverses vegades en aquestes pàgines. A més dels seus nombrosos projectes, que vaig enumerar en una ocasió, és un dels principals impulsors de Chiron, projecte entorn del qual ens trobem contínuament, tot i que fins ara de manera virtual. Tot i que no tinc la sort de conèixer-lo personalment, des de fa força temps he seguit la seva impressionant trajectòria en les TIC aplicades a les clàssiques i des de fa uns mesos he treballat amb ell a distància. El que puc dir d'ell és que és un professor plenament dedicat a la seva feina i en el seu àmbit professional és un referent per a molts dels seus col·legues -entre els quals m'incloc- dins i fora dels estudis clàssics.

Per tot això imagineu-vos la meva sorpresa quan avui he sabut que un jutge acaba de considerar-lo penalment responsable de la falta de injúries contra un alumne del seu centre sobre l'única base del testimoniatge del mateix alumne i un amic seu. L'única informació de la qual disposo és la que el mateix Carlos proporciona en una carta que ha enviat al diari extremeny Hoy i a la qual he arribat gràcies al blocs d'Ana Ovando i Francisco Muñoz de la Peña.

Malgrat l'enteresa i la serenitat socràtiques que hi mostra en Carlos, no puc deixar d'expressar el desassossec i la indignació que em produeix un fet com aquest. Primerament perquè afecta algú que ja considero un amic, a més d'un professional como la copa de un pino. En segon lloc perquè mostra una tendència preocupant en la societat actual, que ho exigeix tot als mestres i professors, sense dotar-los dels instruments necessaris, i que carrega l'escola amb cada cop més responsabilitats, alhora que, en la tasca fonamental de l'educació de les noves generacions, la va deixant sola i massa sovint mancada del suport de l'administració i de les famílies. Sense adonar-se del mal que fan als seus mateixos fills, molts pares, després de fracassar estrepitosament en la formació dels seus fills, no veuen un altre camí que aliar-se amb ells en contra dels professionals de l'educació. I ara només falta que alguns jutges donin la raó a aquesta mena de pares i a aquesta mena de fills. Quins mitjans i quin suport ens quedaran als mestres i professors? No sé si tots tindrem el valor de mantenir-nos fermament en el nostre lloc i en el nostre rumb com promet fer-ho en Carlos.