divendres, de novembre 09, 2007

Esculapi, un nom equivocat per al déu d'Empúries



Pere Izquierdo, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), ha honorat aquest blog visitant-lo i deixant un comentari a una de les seves entrades. Cal agrair-li la voluntat de divulgació de la tasca del museu demostrat no solament amb aquest petit gest sinó sobretot en el seu propi blog. Imagino que també s'ha d'atribuir a ell el projecte actualment en preparació d'un nou web, esdevingut d'una necessitat imperiosa, atesa la pobresa de l'actual lloc. A més a més Izquierdo també s'ha preocupat en el passat de difondre la seva activitat d'arqueòleg a la xarxa, una actitud que, com a classicista aracniòfil que sóc, em sembla del tot digna d'elogi.

Però vaja, ara el que toca és centrar-nos en la qüestió que va provocar el comentari de Pere Izquierdo, que ha reprès amb una entrada en el seu propi blog: el MAC ha decidit mantenir el nom d'Esculapi per a la cèlebre escultura trobada als inicis de les excavacions d'Empúries en l'exposició monogràfica que el presenta després de la seva preciosa restauració. En el seu comentari qualificava de "bajanada" la proposta que feia jo i que també ha fet altra gent d'anomenar l'estàtua pel nom grec del déu de la medicina, al qual era atribuïda, és a dir, Asclepi en comptes del seu nom llatí, Esculapi. També convidava a anar a l'exposició i a consultar el catàleg per conèixer les dades i els arguments. Jo he fet totes dues coses, pagant els tres euros de l'entrada -tot i que des d'aquest any el personal docent pot entrar-hi de franc si té el nou carnet- i comprant-me el catàleg (15 €), a més d'escoltar l'explicació en la veu del mateix Izquierdo accessible en diverses llengües.

En el catàleg -molt recomanable tant pel seu contingut com per la seva presentació- hi ha tres estudis sobre l'atribució de l'escultura: Ruiz de Arbulo i David Vivó defensen que el déu representat és Serapis, Isabel Rodà creu que podria tractar-se d'una imatge sincrètica d'Asclepi i Serapis, i Stephan F. Schröder proposa la identificació amb Serapis o Àgatos Dèmon.

Queda clar que Serapis guanya per golejada. Però si ens fixem en els arguments -que he intentat resumir en una altra banda- són molt més sòlids els favorables a Serapis a seques que no pas a les altres possibilitats. Per identificar-lo amb Asclepi -encara que sigui en forma sincrètica- falta el seu famós bàcul amb la serp entortolligada, que (si no m'equivoco) porta en totes les representacions de cos sencer i que no hauria pogut dur en aquesta. D'altra banda Àgatos Dèmon és representat quasi sempre com una serp i ben poques vegades de manera antropomòrfica. Per tant no hi ha dades objectives a favor d'Asclepi ni d'Àgatos Dèmon, mentre que sí n'hi ha a favor de Serapis. A parer meu l'exposició -d'altra banda amb una presentació magnífica- no encerta a traslladar l'estat actual de la qüestió de la identitat del déu en posar en igualtat de condicions dues possibilitats -Serapis i Asclepi-, quan en el catàleg de la pròpia mostra la balança es decanta clarament cap a Serapis.

Jo, que sóc més aviat un llatinista, inicialment havia apuntat l'error de posar un nom llatí a una escultura grega. Es tracta d'una peça creada en el rovell de l'ou de l'hel·lenitat i enviada als confins del món grec per al culte d'una divinitat forjada en l'Alexandria hel·lenística. Què pot ser més grec? Posar noms llatins a imatges gregues és una pràctica decimonònica, fa temps caiguda en desús -amb alguna excepció com la Venus de Milo, que caldria denominar Afrodita de Melos. Pel que fa al déu d'Empúries es podia entendre el 1909, quan es va descobrir l'estàtua, però no pas el 2007, quan ja s'estava imposant el nom grec en molts àmbits, com per exemple la Viquipèdia, si és no ho ha canviat ara mateix.

Tanmateix no és això el més greu. El pitjor és la confusió que crea mantenir un nom que no correspon a la divinitat representada. Izquierdo es queixa que la gent que reclama el nom d'Asclepi en el llibre de visites de l'exposició no ha entès res. I és clar que no ho entén! Mentre es segueixi anomenant-lo oficialment Esculapi la gran majoria de la gent continuarà identificant-lo amb el déu de la medicina. De fet a mi mateix em va induir a l'error. En la meva opinió al MAC li ha faltat valentia per apostar per la solució més raonable i canviar l'atribució per la de Serapis. Ara bé, si encara creuen que hi ha un marge de dubte, es podria haver optat per una altra fórmula que ho reflectís: Serapis-Asclepi o simplement "el déu d'Empúries". Però l'opció conservadora de seguir anomenant-lo Esculapi es tradueix simplement a consolidar un equívoc que ja ha durat un segle.

És una llàstima que no s'hagi aprofitat per aclarir-lo ara, quan els focus es dirigeixen de nou a l'escultura. Els mitjans de comunicació parlen d'Esculapi i la gent ha d'entendre que el més probable és que no sigui un Esculapi? Que jo sàpiga no es tracta d'un producte comercial, a les vendes dels quals pugui perjudicar el canvi de nom, sinó de donar a conèixer una peça important del nostre patrimoni. I no oblidem que no això no afecta solament a l'estàtua sinó a la comprensió dels diversos temples que existien a la ciutat grega d'Empúries. Tot plegat fa que la política divulgativa del MAC en aquesta qüestió causi perplexitat.

12 comentaris:

Álvaro P. Vilariño ha dit...

Me sumo a la contundencia de tus argumentos (mi variante barcelonesa progresa cada día).
Por cierto, ¿que significa bajanada?

Sebastià Giralt ha dit...

Graciñas, Álvaro, por tu apoyo. "Bajanada" significa "bobada, tontería".

Magister-Διδασκαλος ha dit...

Sebastià,
m'ha agradat molt la teva explicació del problema. Jo també n'estic d'acord amb el que dius. A veure si tinc ocasió de anar a veure l'exposició.
Per cert: el nou disseny del blog també m'agrada: és clar i net.
Salutacions.
Lluís.

Sebastià Giralt ha dit...

Gràcies, Lluís. Val la pena anar a l'exposició per veure com ha quedat l'escultura. La il·luminació i presentació són òptimes.

toninicasanipasta ha dit...

Totalment d'acord: els interessos econòmics s'han imposat a l'arqueologia. Per altra banda, hi ha un cert sentiment de por i ningú s'atreveix a rectificar l'errada.

Felicitats pel blog; difondre la cutura per la xarxa és una bona tria, però també una tasca difícil...

Sebastià Giralt ha dit...

Gràcies pel teu comentari, Toni. De tota manera no hi veig tants interessos econòmics, més aviat una errònia política de "marketing".

Pere ha dit...

Benvolguts,

em sap greu haver emprat la paraula bajanada i vull demanar-ne disculpes. També us he d'aclarir que no li mantenim el nom ni per por ni per màrketing. El fet és que hi ha un ampli marge de dubte sobre la identificació del déu d'Empúries. He parlat amb tots els sabis del comitè científic i no n'hi ha cap disposat a posar la mà al foc per defensar la seva teoria. En conseqüència, li mantenim el nom pel qual tothom el coneix, aquí i a l'estranger, i intentem anar aclarint que es tracta tan sols d'un nom POPULAR, evidentment decimonònic, incorrecte i tot allò que vulgueu. Imagineu-vos que el Museu d'Arqueologia de Catalunya s'inclina per una de les hipòtesis. De debó és la seva funció? Què passa amb tots els científics que sostenen altres opinions? Què passa si l'endemà trobem per allà a prop una prova definitiva de que no és ni Esculapi, ni Serapis, ni l'Agathós Demon? Potser sí que l'hauríem d'haver anomenat simplement "el déu d'Empúries", però és que tothom el coneix per l'Esculapi. I que es vagi assumint que la identificació és dubtosa és tasca d'anys.

Sebastià Giralt ha dit...

Moltes gràcies, Pere, per les teves explicacions. Diu molt a favor teu que ens les donis a uns aficionats (enderiats, això sí). He d'aclarir que en el context en el qual l'utilitzaves no m'havia semblat pas que la paraula "bajanada" tingués un valor despectiu o ofensiu i per tant tampoc calia pas que et disculpessis. De tota manera continuo pensant que enfortir el nom d'Esculapi no és la millor manera d''enfocar els problemes d'identificació de l'escultura.

D'altra banda insisteixo que val la pena anar a l'exposició. El que jo no vaig notar és el perfum. Només apareix en moments puntuals?

Pere ha dit...

Felicitats per la web de defensa de l'atribució de l'estàtua a Serapis. M'ha semblant realment magnífica... però em sembla que els Doctors Ruiz de Arbulo i Vivó, que són els que sostenen aquesta hipòtesi, no n'estan tan convençuts com tu. En ciència, quan es treballa amb hipòtesis, cal temps per a contrastar-les i sempre hi ha el risc que apareguin nous elements de judici.

En qualsevol cas, en aquests temes, la prudència no és cap defecte.

Pel que fa a l'olor de l'exposició, efectivament se'ns va acabar l'essència, però ara ja en tenim prou fins al darrer dia, funciona millor que les primeres setmanes i ha estat millorada pels perfumistes, de manera que ja és directament sublim. A mi, almenys, em trasllada alhora a la infantesa quan anava pel massís de Garraf amb l'avi i als camps de Creta del mes de juny. Et recomano una nova visita a l'exposició. Si demanes per mi i hi sóc, entraràs de franc i ens podrem saludar.

Sebastià Giralt ha dit...

Naturalment cal estar oberts a noves proves o indicis i, si n'apareixen de nous, a revisar hipòtesis. Això sempre. Però, amb els que hi ha ara, per a mi l'atribució a Serapis és la més sòlida, i amb diferència.

Ja miraré de tornar-hi, si puc vindré a la conferència de Ruiz de Arbulo del dijous vinent.

Lluís ha dit...

Hmmmm.... no podria ser un Esculapi que ha pedut el bàcul amb la serp?

No em facis cas, és un comentari totalment a cegues... sóc biòleg, jo!

Per cert, a EGB anava a classe amb en David Vivó, a qui veig que cites i a qui fa anys que no veig.

Salut!

Sebastià Giralt ha dit...

Alguna cosa ha perdut, sens dubte. El que diu el teu antic company i en Ruiz de Arbulo és que la posició del cos no indica que portés un bàcul sinó una vara.