dimecres, de novembre 28, 2007

Luci Minici Natal, la vida d'un senador i campió olímpic barceloní gravada en pedra

Entrada dedicada als quironians reunits en l'associació de centres.
Aquest estiu, mentre visitàvem el museu de Lepcis Magna, a Líbia, un company de viatge em va cridar l’atenció sobre una inscripció:


La nostra sorpresa es devia al fet que estava dedicada a un barceloní: Luci Minici Natal Quadroni Ver. D'aquí que em vinguessin ganes de seguir la pista d'aquest personatge, el més ben conegut de la Barcelona romana, gràcies a les nombroses inscripcions que s'han conservat repartides per quasi totes les diverses províncies en què es va desenvolupar la seva carrera política, al llarg de la qual va recórrer les províncies romanes des del Danubi fins al nord d’Àfrica i des de Britànnia fins a la Dàcia (l’actual Romania).
El pare, també anomenat Luci Minici Natal, ja havia esdevingut el primer senador de la família, la família barcelonina coneguda que va aconseguir abans la categoria senatorial. Tanmateix, més enllà de Minici Natal júnior se'n perd el rastre.
Luci Minici Natal Quadroni Ver (en llatí Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus) va néixer a Bàrcino el 96 d.C. El cogmen de Quadroni que fa afegir als noms paterns suggereix que la seva mare degué provenir d’aquesta altra important família, a la qual va pertànyer un senador de Bètulo (Badalona), anomenat Quint Licini Silvà Granià Quadroni Pròcul i col·lega del seu pare en el consolat.
La carrera política (cursus honorum) de Minici júnior va començar als divuit anys, durant el regnat de Trajà i als primers temps en proximitat als alts càrrecs que exercia el seu pare. Immediatament després de la mort de Trajà, segueix un període d’estancament durant els primers anys del govern d’Adrià, però al cap d'un temps reprèn la seva carrera meteòrica amb aquest emperador fins a ascendir a les responsabilitats més elevades amb Antoní Pius.
Tot i així, si avui recordem Luci Minici Natal no és perquè hagués gaudit de la confiança de tres emperadors i exercís alts càrrecs a Roma i a diverses províncies, sinó per un fet més anecdòtic: és l’únic "barceloní" que se sap que va participar -i a més va vèncer- en els Jocs Olímpics de l’antiguitat. En efecte, consta la seva victòria en la cursa de carros durant els 227ens Jocs Olímpics (129 d.C.), quan ja havia assolit la categoria de pretor. Ara bé, la seva participació no degué ser pas com a auriga sinó com a propietari de la quadriga i dels cavalls. Aquesta gesta va quedar plasmada en una inscripció a la base de la quadriga vencedora, que va deixar al santuari d'Olímpia com a donació commemorativa. La inscripció la va refer posteriorment, quan ja es trobava a la fi de la seva carrera, per afegir-hi els càrrecs que la van culminar: cònsol i governador de l’Àfrica Proconsular. En motiu dels Jocs Olímpics del 1992 es va encarregar una còpia de la inscripció conservada a Olímpia, que avui es pot veure davant l’edifici de l’INEFC, a Montjuïc:
Malgrat que el servei a l'imperi va allunyar tant el pare com el fill de Bàrcino, no van oblidar-se’n sinó que van fer-ne objecte de la seva munificiència, com demostren dues inscripcions avui conservades a la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya –una d’elles parcialment. La primera deixa constància de la donació realitzada l'any 125 pels dos Minicis Natals a la ciutat d’uns banys amb pòrtics i un aqüeducte en uns terrenys de la seva propietat. El conjunt s’ha identificat amb les termes trobades sota la plaça Sant Miquel.


La segona inscripció està només dedicada al fill, en agraïment dels sèvirs augustals de Bàrcino per la seva disposició testamentària segons la qual tant ells com els decurions de la ciutat han de rebre cada any en la data de l’aniversari de Minici, una quantitat de diners dels interessos d’un capital donat a la colònia de Bàrcino, en la qual declara haver nascut. Els sèvirs eren un col·legi compost per sis lliberts que tenien cura del culte imperial, mentre que els decurions eren la corporació de govern de la ciutat.

El cursus honorum (avui en diríem currículum) de Luci Minici Natal és certament notable:
Sota Trajà:
  • Triúmvir monetal (114).
  • Tribú laticlavi de tres legions (115-118) a la frontera del Danubi mentre el seu pare era legat a la Pannònia Superior.
Sota Adrià:
  • Qüestor i legat a Cartago, alhora que el pare era procònsol d’Àfrica.
  • Tribú de la plebs (125).
  • Àugur.
  • Pretor (127-128)
  • Legacions militars en algunes de les zones frontereres més amenaçades (130-131)
    • Legat de la legió VI Victrix (Britànnia) just després d’acabar-se el mur d’Adrià
    • Comandament d’una legió a Dàcia
    • Legat d’una legió a Numídia
  • Altres càrrecs a Roma:
    • Curador de la via Flamínia.
    • Prefecte de l’abastament.
Sota Antoní Pius:
  • Cònsol (139).
  • Curador de les obres públiques i dels temples (c. 140-142?).
  • Governador imperial de la província de la Mèsia Inferior (142-144?).
  • Governador d’Àfrica Proconsular (152-154).
Bibliografia:
  • Georges Fabre - Marc Mayer - Isabel Rodà, Inscriptions romaines de Catalogne, París, Centre Pierre Paris - Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1984-2002.
  • Isabel Rodà, "Luci Minici Natal Quadroni Ver i la societat barcelonina del seu temps", Revista de Catalunya, 22 (1988), pp. 37-51.
  • Isabel Rodà - Rosa Comes (coord.), Scripta manent. La memòria escrita dels romans, 2002, Barcelona, Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2002.
  • Frederic-Pau Verrié, "La inscripció olímpica del barcinonense Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus", Espacio. Tiempo y Forma, Serie I: Prehistoria y Arqueología, t. 2, (1989), t. 2, pp. 303-312 (PDF).
  • Georges Fabre - Marc Mayer - Isabel Rodà, Inscriptions romaines de Catalogne, París, Centre Pierre Paris - Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1984-2002.
  • J.M. Reynolds - J.B. Ward Perkins (eds.), The Inscriptions of Roman Tripolitania, Roma, British School, 1952.

11 comentaris:

Ana ha dit...

Te mereces con creces el puesto entre los olímpicos, sin duda.

Es un artículo extraordinario en claridad, documentación e interés. Lo disfrutamos todos, pero ya sabes que los chironianos implicados en los "2000 años por correo" te lo agradecemos especialmente.

Creo que sería una buena idea invitarte a darnos una charla sobre este personaje, ahora que ya te lo sabes.

Muchas gracias, Sebastià, por estar siempre ahí.

Sebastià Giralt ha dit...

He de confessar que ha estat una feliç coincidència, perquè fa uns dies que hi donava voltes i, a més, ho he treballat amb els alumnes.

Magister-Διδασκαλος ha dit...

Sebastià,
això es diu col.laborar! Molt agraït!
Demà mateix paso la teva informació als meus alumnes implicats en el projecte... i que comencin a treballar.
Això que diu Ana de la xerrada... No vindràs mai per l'Empordà? Et convido a dinar i tot.
Una altra vegada gràcies.
Salutacions.

Blai ha dit...

Interessant història la de Luci Minici Natal, gràcies per fer-nos-la arribar.

Vale!

Álvaro P. Vilariño ha dit...

Impresionante la vida de Lucius y la erudicción de Sebastianus!!

Sebastià Giralt ha dit...

Lluís, d'aquí quinze dies vinc a l'Empordà (Empúries) i Girona, però per feina. Ja t'ho comentaré.
---
Gràcies Blai.
---
Todo un carrerón el Lucio, Álvaro.

toninicasanipasta ha dit...

No hi ha res com que algún xitxarel·lo faci la feina per qui paga i hom pugui presumir dels èxits aconseguits per aquell.
No hi ha res de gloriós en ser ric; més respecte es mereix qui realment fa la feina. Però massa s'ha parlat de Luci Minici, i un pueril nacionalisme atiat per unes olimpíades properes (Barcelona 92) va transformar l'anècdota en tota una gesta digna dels més grans elogis. Com fan ara amb això dels cotxes de cursa, que sembla que hagi de ser d'interès nacional...
Ben pensat, no haurien se ser els cavalls, els premiats?

Mª Dolors Moreno ha dit...

Moltes gràcies per a explicar-nos tot el que descobreixes. Els qui no podem o no tenim temps de fer-ho, t'ho agraïm molt

Sebastià Giralt ha dit...

Gràcies pel missatge, Dolors.

Toni, més que de nacionalisme, s'hauria de parlar de barcelonisme. De tota manera no deixa de ser un fet curiós i digne de recordar el cas d'aquest barceloní olímpic. I és una manera de connectar el passat amb el present.

I pel que fa a qui mereix ser premiat o recordat, jo diria que això és la norma de tota la història de la humanitat: reis, emperadors, cabdills, nobles, presidents... són els que s'emporten la glòria, mentre que els que sofreixen i s'esforcen són oblidats. I aquest no és un cas diferent. No podem registrar ni el nom dels cavalls ni el nom de l'auriga i per tant no tenim gaires opcions.

Isra ha dit...

¡Qué peligro tienes, Sebastià!
El artículo es magnífico y la ocurrencia genial.
Espero que no sientes cátedra y que no te copien la idea porque como salga en forma de meme vamos a ir todos locos buscando inscripciones para rastrear a los personajes en cuestión.
Felicidades, ha sido muy grato leerlo.

Talofito ha dit...

Sin perder de vista que es una novela histórica y no la propia historia, os recomiendo leer El Sabor de la Miel, Una Historia de Barcino, pues Minici Natal es el personaje en torno al cual gira toda la obra