Som romans, Quequicom, Televisió de Catalunya

Coneixement en el món grecoromà (ss. I-IV dC): formes, suports, difusió, transmissió

9-9.30 Presentació  – Francesca MESTRE (UB)

9.30-10.15 Ivana CHIALVA, La ciudad-kósmos y el conocimiento libresco: visiones de Alejandría desde la época imperial.

10.15-11 Emmanuelle VALETTE, Les livres latins et grecs d’Aulu-Gelle et de Macrobe : gestes, formes, fonctions des ‘commentarii’ dans les Nuits Attiques et les Saturnales.

11.30-12.45 Philippe BORGEAUD, Mythologies savantes sur le commerce des dieux à l’époque impériale.

12.45-13.30 Pilar GÓMEZ CARDÓ, Leer literatura griega: san Basilio entre retórica y teología.   

15.30-16.15 Alberto CAMEROTTO, Contro i modelli e le convenzioni. La satira e il coraggio della conoscenza (secondo Luciano). 

16.15-17 Magali DE HARO SÁNCHEZ, Médecine en magie et magie en médecine: comparaison entre les formulaires iatromagiques et les réceptaires médicaux grecs conservés sur papyrus.       

17.30-18.15 Serafina CUOMO, Greek and Roman mathematics – through the lens of different sources.

18.15-19 Cristian TOLSA DOMÈNECH, Ptolemy’s works: Between the dedicated treatises and the Criterion‘s philosophical text.

19-19.30 Conclusions – Francesca MESTRE (UB)

Més informació

 

Organitza: Grup de recerca GRAECIA CAPTA

Conferència: Cap del Vol. una embarcació ibèrica?

Visió del conjunt excavat l’any 2012 (Patrimoni. Generalitat de Catalunya)

Dimecres passat va tenir lloc dins la sèrie Tribuna d'Arqueologia la conferència a càrrec Gustau Vivar, Rut Geli i Carlos de Juan sobre una embarcació enfonsada a Cap del Vol, davant de les costes de Port de la Selva, en el canvi d’era, destinada al comerç de vi de la Tarraconense. Els seus trets distintius fan pensar que aquest vaixell va ser construït per la població ibèrica, amb tècniques pròpies del món indígena.

Resum, entrevista i vídeo de la conferència

Article de La Vanguardia

Novetats per a Sant Jordi

Novetats de l'editorial Adesiara

• Saviesa grega arcaica, traducció de Jaume Pòrtulas i Sergi Grau,
• Els bessons de Plaute, traducció d'Esther Artigas,
• La falsa i inventada donació de Constantí de Lorenzo Valla, traducció d'Alejandro Coroleu.

Novetats de la Fundació Bernat Metge:

• Fenòmens d'Arat, d'Aviè, traducció de Pere Villalba,
• Biblioteca (vol. II), de Pseudo-Apol·lodor, traducció de  Francesc J. Cuartero,
• Història de Roma (vol. II), de Titus Livi , traducció de Victòria Bescós.

A més d'altres títols una mica menys nous, La cuina romana per descobrir o el Tractat sobre l'amor heroic.

Tractat sobre l'amor heroic d'Arnau de Vilanova

Des dels metges grecs Erasístrat i Galè l'amor-passió era considerat una malaltia. Herència d'aquesta tradició, en la medicina medieval la malaltia de l'amor, de la qual parlaven els poetes medievals i que es considerava potencialment mortal, va rebre el nom d'amor hereos o amor heroicus (del grec eros). El Tractatus de amore heroico d'Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) és el primer tractat llatí de què és té constància dedicat monogràficament a l'amor heroic. El tractat explica les causes els símptomes d'aquesta malaltia d'acord amb les teories mèdiques de l'època i proposa alguns remeis per curar-la. Ara tot just ha aparegut la primera traducció en qualsevol llengua d'aquesta breu obra d'Arnau.

Tractat sobre l'amor heroic introducció i text llatí deMichael McVaugh i traducció i notes de Sebastià Giralt, Barcelona, editorial Barcino (Biblioteca Barcino, 7), 2011.

Per saber més de l'amor heroic: La malaltia de l’amor en la medicina medieval, UABDivulga, 02/2012 (català) /  La enfermedad del amor en la medicina medieval, UABDivulga, 02/2012 (castellà).

Fotografies eròtiques d'Albert Carreras inspirades en el Tractat sobre l'amor heroic.

El periodista Gaspar Hernández parla del Tractat de l'amor heroic:



Vídeo-resum de la presentació de Tractat sobre l'amor heroic d'Arnau de Vilanova (6/03/2012), amb Gaspar Hernández, Carles Duarte, Joan Santanach i Sebastià Giralt.



Ressenyes:

• El amor heroico (Jordi Llavina, La Vanguardia, 1/02/2012).
• La malaltia d´amor: símptomes i remeis (Paco Cerdà, Levante-EMV, 21/03/2012)
• Emmalaltir d'amor (Lluís Bonada, El Temps, 27/03/2012). 
• L'amor medieval: una delícia (Antònia Carré, Avui, 5/04/2012).
• L'amor heroic de l'Arnau (Ignasi Aragay, Ara, 19/05/2012
• Tractat sobre l’amor heroic i la seva actualitat! (Margalida Capellà, El fil de les clàssiques, 22/04/2012).

Notícia al diari Ara: Editorial Barcino publica el Tractat sobre l'amor heroic, d'Arnau de Vilanova.

 L'amor heroic al Suplement de Catalunya Ràdio:

La matemàtica grega com a problema historiogràfic i literari

Les Jornades d'història de la matemàtica grega, amb el títol de La matemàtica grega com a problema historiogràfic i literari, tindran lloc els dies 16, 17 i 18 d'abril a l’Institut d’Estudis Catalans de 18.00 a 20.00h, a càrrec de Fabio Acerbi, investigador de la matemàtica grega antiga al CNRS. Les tres sessions seran:

1. Què en resta de la matemàtica grega anterior a Euclides?
2. El sistema literari de les obres matemàtiques gregues
3. Recepció i transmissió del corpus matemàtic grec

Organitzadors: SCEC, SCM, SCF i SCHCT
Les conferències s’impartiran en italià.
L’assistència és gratuïta.

Programa complet (PDF)

Presentació del Tractat sobre l’amor heroic, d’Arnau de Vilanova

Activitats de l'ICAC a Tarragona

Aquesta tardor l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, en col·laboració amb altres institucions, organitza cursos i altres activitats:

• "La concepció de l’espai a l’Egipte grecoromà", reunió de treball a la Universitat Rovira i Virgili, 30 de setembre i 1 d’octubre, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili, l'ICAC i la Universitat Politècnica de Catalunya.
• Curs d'Història i Arqueologia Cristiana de Tàrraco: Tarraco, christiana civitas, organitzat per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós i el Museu Bíblic Tarraconense, Tarragona, del 14 d'octubre al 16 de desembre de 2010.
• Simposi internacional L'ager Tarraconensis. Paisatge, poblament, cultura material i història, organitzat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut d’Estudis Catalans, Tarragona, 27 i 28 d’octubre de 2010.

Exposicions diverses

Vet aquí algunes exposicions que es poden visitar actualment:

• L’altre Olimp, els Pirineus a l’antiguitat. Societat, economia i religió. MNAT (Museu Nacional Arqueològic de Tarragona). Des del 29 de gener al 16 de maig de 2010.
• Ars Medica. La medicina a Roma. Termes romanes del Museu de Sant Boi, C. de l'Hospital, 9, Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat). Del 22 de febrer de 2009 al 18 d'abril de 2010.
• La passada exposició Tàrraco pedra a pedra del MNAT accessible a la Revista d'Arqueologia en PDF.

Encara es persegueix Hipàcia?

Recupero una notícia de fa bastants dies sobre Agora, la pel·lícula sobre Hipàcia d'Alexandria. Properament es podrà veure a molts països però ara com ara a Itàlia no n'està prevista l'estrena. Justificadament o no, molts pensen que el Vaticà ha pressionat per evitar-hi la distribució d'un film que recorda la figura d'una màrtir de la "ciència" enfront del fanatisme religiós encarnat aquí per sant Ciril, bisbe d'Alexandria i pare de l'Església. Per aquest motiu s'han creat un grup al Facebook i un web per recollir signatures per demanar poder veure la pel·lícula a Itàlia.

Més informació: La Stampa

Uns quants llibres sobre Hipàcia d'Alexandria

Amb l'estrena avui de la gran producció Ágora d'Alejandro Amenábar sobre l'astrònoma i filòsofa Hipàcia d'Alexandria s'han publicat o reeditat un bon nombre de llibres al voltant d'aquesta interessant figura de l'antiguitat tardana. Alguns d'ells dónen una informació molt més precisa que una pel·lícula d'estil hollywoodià, malgrat que aquesta l'ha fet conèixer a un públic molt més extens. Aquí en recullo alguns:

• Hipatia de Alejandría (Hypatia ediciones), de Carme Garcia, Laura Ruiz, Lídia Puigvert i Lourdes Rué. Segons la ressenya que fa Ignasi Aragay a l'Avui (8/10/2009) s'hi assenyalen alguns errors o llicències de la pel·lícula:
• Hipàcia no va morir als 45 anys sinó als 60,
• Hipàcia no es va enfrontar al cristianisme sinó que apostava per la convivència religiosa. La principal font sobre ella és Sinesi de Cirene, deixeble seu i cristià, i Orestes, prefecte d'Alexandria i també cristià, la va defensar dels atacs de Ciril, bisbe d'Alexandria.
• Hipatia de Alejandría, de Maria Dzielska (Madrid, Siruela), publicat el 2004 i reeditat ara.
• Hipatia, de Clelia Martínez Maza (Madrid, La Esfera de los libros, 2009), no es limita a la vida de la científica sinó que reconstrueix la seva època i la seva ciutat donant una visió històrica de la convulsa Alexandria.

Actualització: Montserrat Tudela i Sandra Ramos em passen l'avís sobre dues novel·les sobre Hipàcia:

• Ipazia, scienziata alessandrina, d'Adriano Petta (2004),
• Hipatia o Los últimos esfuerzos del paganismo en Alejandría de Charles Kingsley (1853).
  

D'altra banda també val la pena destacar que El diari de l'escola va dedicar una edició a Hipàcia.

Més informació: El Periódico, El País (9/10/2009)

IV Workshop del Laboratorio mediterraneo di mito e teatro del Progetto Amazzone a Barcelona

Del dilluns dies 29 de juny al dimecres 1 de juliol tindrà lloc a Barcelona el IV Workshop del Laboratorio mediterraneo di mito e teatro del Progetto Amazzone, organitzat pel Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona amb la col·laboració de la Facultat de Filologia de la mateixa universitat i el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

El Laboratorio està integrat per professionals de les arts escèniques i la dramatúrgia antiga de diversos països. Les jornades, que inclouen conferències, debats i espectacles especialment entorn de la figura d'Ifigenia, conviden a la reflexió sobre el cos femení i la malaltia o l'exclusió social a través de l'experiència del mite i del teatre.

Més informació (PDF)

Un parell de notícies d'arqueologia romana

Arqueòlegs jordans troben un port romà al mar Mort.

La Tarragona romana tenia una escola de picapedrers

Cinc grans figures de l’antiguitat grecollatina a Tarragona

Entre els dimarts 3 de febrer i 3 de març Caixafòrum de Tarragona organitza el cicle de conferències Cinc grans figures de l’antiguitat grecollatina. El programa és el següent:

• 3/2/2009: Francesc Casadesús, “Pitàgoras: fundador llegendari d’una secta filosòfica”,
• 10/2/2009: Isabel Rodà, “Pompeu Magne”,
  
• 17/2/2009: Tomás Calvo, “Aristòtil, de la passió al sistema”,
• 24/2/2009: Antonio Guzmán, “Alexandre Magne: llums del mite i ombres de la història”,
• 3/3/2009: Josep Lluís Vidal, “Virgili i la paraula poètica”.

Les conferències són a les 19 hores a la seu del Caixafòrum (Cristòfor Colom, 2, Tarragona).

Més informació

Més de dos segles i mig de noms en llatí

El 2007 va fer tres-cents anys del naixement de Carl von Linné, el naturalista suec que va instaurar les bases de la nomenclatura científica de les espècies dels éssers vius, els noms científics de les plantes i els animals. Perquè la gent de tot el món s'entengui aquests noms, compostos de dos elements, són en llatí, fins i tot de les espècies que es descobreixen actualment. I si no us creieu, podeu comprovar-ho amb aquest vídeo o aquesta explicació del programa El medi ambient (TVC). Per internet el poden veure també els valencians als quals el seu govern ha privat la recepció de TV3. Encara no hi ha arribat la censura!

Arquimediana

Cargol d'Arquimedes, exposició "Artifex. Enginyeria romana a Hispània" (S.G.).

Des d'aquesta setmana Ramon M. publica un blog on va recollint anotacions mentre estudia l’obra d’Arquimedes amb la finalitat d'oferir-ne una edició i traducció al català. Imagino que agrairà un cop de mà per part d'uns quants hel·lenistes. El nou blog es diu Arquimediana.

El top-25 dels llibres científics de tots els temps

Per a molts llatí-grec i ciències són antagònics: és allò de "Ciències o lletres?". Doncs bé, com molts altres, és un dilema artificial. Podríem donar moltes raons per afirmar-ho, però ara ens fixarem en el rànquing dels 25 llibres de ciència més importants de tots els temps segons la tria feta per la revista divulgativa Discover. Entre els primers llocs trobem aquests títols:

3. Al Philosophiae naturalis principia mathematica de l'anglès Isaac Newton (1687) van aparèixer les tres lleis que van esdevenir la base de la mecànica juntament amb la llei de la gravitació universal. Hi podeu accedir a la base digitalitzada Dioscórides de la UCM.

5. El De revolutionibus orbium coelestium del polonès Nicolau Copèrnic (1543) és text fundacional de l'astronomia moderna. S'hi formulava el sistema heliocèntric per primera vegada en època moderna -malgrat que a l'antiguitat havia estat exposat ja per Aristarc de Samos. També teniu accés a l'edició original.

6. La Physica de l'estagirita Aristòtil (c. 330 a.C.) representa una aproximació sistemàtica a l'estudi del món natural que duria al cap de dos mil·lenis al mètode científic modern. És possible consultar-ne el text grec al TLG.

7. El De humani corporis fabrica del flamenc Andreas Vesal (1543) és l'obra fundacional de l'anatomia moderna: un manual il·lustrat del cos humà basat en l'observació directa realitzada per mitjà de les disseccions. Aquí i aquí en podeu fullejar la primera edició gràcies al Flash.

Ja us haureu adonat de què tenen en comú els títols que he seleccionat: estan escrits originalment en llatí o grec -a més, és clar, de ser presents a la xarxa en la llengua original. Així doncs quatre del Top-10 dels llibres científics de la història de la humanitat estan escrits en una llengua clàssica. Encara penseu que les ciències no tenen res a veure amb el llatí i el grec?

Arquimedes escanejat amb un accelerador de partícules

El palimpsest d’Arquimedes és un important manuscrit del segle X que conté set tractats del matemàtic grec Arquimedes (287–212 a.C.) i que va ser rascat per copiar-hi al damunt, l'any 1229 a Constantinoble, un llibre de pregàries. Dos dels tractats només es conserven en aquest còdex, que, a més, inclou l'única còpia grega coneguda d'un tercer. El manuscrit va ser descobert el 1906 pel filòleg danès Johan Ludwig Heiberg, que va començar a estudiar amb profunditat els textos del còdex original, malgrat la seva dificultat de lectura. Un temps després se'n va perdre la pista, fins que va reaparèixer en una subhasta el 1998. Un col·leccionista nord-americà el va adquirir de manera anònima per dos milions de dòlars i el va dipositar al Walters Art Museum de Baltimore per al seu estudi i conservació.

Del 28 de juny al 7 d’agost d'enguany un equip científic va escanejar el manuscrit a la universitat de Stanford amb un accelerador de partícules amb la finalitat d'obtenir-ne la millor lectura possible dels tractats d'Arquimedes i oferir-ne una nova edició.

La papirologia, doncs, continua estant de moda.

Webs:

• L'Exploratorium ofereix un vídeo sobre el procés.
• Walters Art Museum dedica un web al palimpsest d'Arquimedes.
• Article de la Wikipedia sobre el palimpsest