Per a molts llatí-grec i ciències són antagònics: és allò de "Ciències o lletres?". Doncs bé, com molts altres, és un dilema artificial. Podríem donar moltes raons per afirmar-ho, però ara ens fixarem en el rànquing dels 25 llibres de ciència més importants de tots els temps segons la tria feta per la revista divulgativa Discover. Entre els primers llocs trobem aquests títols:
3. Al Philosophiae naturalis principia mathematica de l'anglès Isaac Newton (1687) van aparèixer les tres lleis que van esdevenir la base de la mecànica juntament amb la llei de la gravitació universal. Hi podeu accedir a la base digitalitzada Dioscórides de la UCM.
5. El De revolutionibus orbium coelestium del polonès Nicolau Copèrnic (1543) és text fundacional de l'astronomia moderna. S'hi formulava el sistema heliocèntric per primera vegada en època moderna -malgrat que a l'antiguitat havia estat exposat ja per Aristarc de Samos. També teniu accés a l'edició original.
6. La Physica de l'estagirita Aristòtil (c. 330 a.C.) representa una aproximació sistemàtica a l'estudi del món natural que duria al cap de dos mil·lenis al mètode científic modern. És possible consultar-ne el text grec al TLG.
7. El De humani corporis fabrica del flamenc Andreas Vesal (1543) és l'obra fundacional de l'anatomia moderna: un manual il·lustrat del cos humà basat en l'observació directa realitzada per mitjà de les disseccions. Aquí i aquí en podeu fullejar la primera edició gràcies al Flash.
Ja us haureu adonat de què tenen en comú els títols que he seleccionat: estan escrits originalment en llatí o grec -a més, és clar, de ser presents a la xarxa en la llengua original. Així doncs quatre del Top-10 dels llibres científics de la història de la humanitat estan escrits en una llengua clàssica. Encara penseu que les ciències no tenen res a veure amb el llatí i el grec?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada