Epica en llatí

El grup holandès Epica inclou sovint el llatí en les seves cançons, majoritàriament en anglès. Mónica Flores me n'ha fet arribar una totalment en llatí:




Com que costa una mica sentir-la, us deixo la lletra que he trobat:

Numquam Remotiores ab origine
Media parte mundi
Funditus aberramus
Ultimum excidium sui

Pel que fa al títol de la cançó (Hunab K'u) només us sé dir que no és llatí.

Confirmat: la lloba capitolina és medieval

Les proves de carboni 14 han confirmat que la famosa escultura de bronze coneguda com la Lloba capitolina, conservada als Musei Capitolini, no és antiga sinó medieval, concretament del segle XIII. La factura medieval havia estat ja assenyalada per Anna Maria Carruba el 2006, tal com ens en vam fer ressò aquí. Fins ara la hipòtesi més acceptada era que es tractava d'una peça etrusca, seguint l'opinió ja formulada per Winckelmann (1764), i que es remuntava al s. V aC. Les figures de Ròmul i Rem hi van ser afegides al renaixement.

Ara ja és oficial. Potser non è ben trovato, ma è vero. Així és que ens hi hem de fer a la idea i canviar de xip. De tota manera m'agradaria saber quant de temps alguns seguiran repetint el que està demostrat que no és cert. La Wikipedia anglesa ja ho ha corregit. Però el govern municipal de Roma ha ocultat aquesta informació durant tot un any. Increïble, oi? I encara més si recordem que fa alguns mesos sí que es va anunciar a so de bombo i platerets la troballa del Lupercal, però sense proves que demostressin aquesta identificació.

Notícia: La Repubblica

El grec antic a l'Economist

L'Economist, setmanari econòmic de referència a tot el món, tot just ha publicat un agredolç article (que ja ha rebut nombrosos comentaris) sobre la situació del grec antic en l'àmbit educatiu mundial, segons he sabut gràcies a Domingo. Els nostres clàssics es mantenen de manera vacil·lant, però suportaran l'impacte de la globalització i l'emergència de noves potències arrelades en unes altres poderoses tradicions culturals?

La Generalitat demanarà no desmantellar la reforma del teatre de Sagunt

La comissió d'experts de la Generalitat valenciana insta a no executar la sentència del Suprem espanyol per desfer la reforma del teatre romà de Sagunt. Al mes de març, el Tribunal Superior del País Valencià va donar tres mesos al govern valencià per presentar un pla per desmantellar la reforma del teatre, segons la sentència del Tribunal Suprem espanyol.

Els experts al·leguen que aplicar la sentència del Suprem espanyol no suposa que el teatre torni a l'estat en el qual estava abans de la intervenció dels arquitectes Giorgio Grassi i Manuel Portaceli. A més, al·leguen qüestions de seguretat, problemes per mantenir l'ús cultural del teatre i una despesa molt important de diners.

Més informació: Vilaweb

Fundada l'Associació de Professors de Llengües Clàssiques

Tal com estava previst divendres passat, 18 d'abril, va quedar formalment constituïda l'Associació de Professors de Llengües Clàssiques, amb una junta jove i entusiasta, formada per Meritxell Blay (presidenta), Sergi Ricart (secretari), Guillem Cintas (tresorer) i Mireia Garcia (vocal), als quals cal agrair la responsabilitat que han adquirit i animar-los en una feina que no serà fàcil. Els objectius fonamentals d'aquesta associació seran la defensa dels interessos professionals dels professors de clàssiques, la formació permanent d'aquest col·lectiu i l'impuls a la didàctica de la cultura i les llengües clàssiques. Poseu-vos en contacte amb la nova associació a través del seu blog, si esteu interessats a formar-ne part.

Esperem que aquesta nova associació suposi un revulsiu per al món de les clàssiques a Catalunya, que bona falta ens fa. Cal sobretot la implicació d'un gran nombre de persones -un repte que no serà fàcil d'aconseguir si tenim en compte la passivitat en què ens trobem ara com ara, reflectida en la poca assistència en l'acte fundacional d'aquesta associació, i la dispersió de les iniciatives que es van realitzant. Un dels models a seguir és sens dubte el dels col·legues valencians, que la setmana passada han repetit un cop més l'impressionant èxit dels Ludi Saguntini, el gran festival didàctic de les clàssiques (aquí en podeu veure nombroses fotos).

De moment feu córrer la notícia.

El Geni Català seguirà castrat

L'Avui informava que la restauració de la font del Geni Català del Pla de Palau de Barcelona finalment no ha restituït una part dels genitals de l'escultura que van ser mutilats el 1856 per ordre d'un bisbe, com podeu comprovar a la foto de l'esquerra. Segons la notícia aquí ja comentada s'havia pensat completar l'òrgan mutilat segons el model de l'Hermes de Praxíteles (a la dreta). Tot i així, segueixo sense entendre què hauria aportat el model praxitelià, tal com ha arribat fins a l'actualitat. Vegeu la foto d'aquesta escultura, si no, en resolució alta.

Tibet lliure!

| View | Upload your own

Prou de repressió del poble tibetà!

MAC: Marxa enrere o canvi de nom?

La contestació que ha aixecat en medis culturals el pla de museus de Catalunya, en especial per la pèrdua de categoria i autonomia del Museu d'Arqueologia de Catalunya, ha provocat alguns primers canvis en el projecte de la Conselleria de Cultura.

El que era anomenat "museu de la societat catalana" o Catalònia ara consta al document com a Museu Nacional d'Història, Arqueologia i Etnologia. A més, s'hi ha afegit un paràgraf on s'afirma que "per al disseny d'aquest museu, es crearà una comissió d'experts liderada per un comissionat que elaborarà el projecte definitiu i que es definirà sobre la conveniència, apuntada per un sector de la Junta de Museus, de mantenir la marca de Museu d'Arqueologia de Catalunya, que podria encapçalar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona", malgrat que aquest encara és de titularitat estatal.

La conselleria, doncs, sembla que fa una parcial marxa enrere a la recerca de consens davant l'alarma plasmada en el manifest SOS Museu d'Arqueologia de Catalunya, que ja ha aconseguit més de 600 adhesions. Atesa la repercussió, potser valdria la pena que en fossin moltes més i que es fessin altres mobilitzacions.

Premis Auriga

Per cert ahir justament al MAC es va donar els XV Premis Auriga: el premi Didascàlia concedit ex aequo als professors Santiago Carbonell (ES Cotes Baixes d’Alcoi) i a Mercè Otero (IES Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat), a més del premi Núria Tudela i Penya atorgat a Helena Arévalo (alumna de l’IES Gabriel Ferrater de Reus). Enhorabona als premiats!

Més informació: Avui / Pla de Museus (PDF)

Entrevista a Pere Izquierdo, director del MAC

Al diari Avui d'ahir podeu llegir una entrevista a Pere Izquierdo, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, en la qual parla de la dissolució del museu i d'altres temes.

Contra el tancament del Museu d'Arqueologia de Catalunya

Contra la dissolució del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) s'han manifestat diversos companys en els seus blogs: Ramon Torné, Margalida Capellà i Montserrat Tudela. La Margalida es preguntava què s'hi podia fer. Potser no gaire, però la primera iniciativa que s'ha donat a conèixer -i esperem que no l'última- és un manifest impulsat per Arqueòlegs i Museòlegs de Catalunya al qual us podeu adherir:

S.O.S. Museu d'Arqueologia de Catalunya

Cultura projecta diluir el Museu d'Arqueologia de Catalunya en un museu de ciències socials

El pla de museus que va presentar dilluns passat el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, preveu tancar el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) amb la intenció de diluir-lo en un nou museu nacional de ciències socials amb el nom provisional de Catalònia, juntament amb el Museu d'Història de Catalunya i les col·leccions etnològiques. Es pretén que el nou museu s'inauguri el 2014 a Barcelona i que en un únic discurs universalista centrat en la societat catalana, vinculi passat, present i futur, amb una posada en escena altament tecnològica.

El projecte ja ha tingut una mala acollida entre arqueòlegs i acadèmics per l'efecte negatiu que es creu que tindrà en la divulgació i el conreu científic de l'arqueologia.

Així doncs, després d'una decadència provocada per anys d'abandonament el MAC serà enterrat en ares d'un discurs postfòrum i post-ESO, difícil de conciliar amb la recerca aprofundida i la divulgació del passat. En comptes de destinar recursos a rellançar un museu nacional ja existent, coherent, arrelat al territori i amb un potencial molt considerable -atès que inclou els jaciments d'Empúries, Ullastret i Olèrdola, a més del CASC i de les seus de Barcelona i Girona-, resulta que es vol desmantellar-lo per aixecar un macromuseu poti-poti, on les nostres arrels grecoromanes quedaran difuminades i on es reuniran conjunts molt diferents. Per adonar-se d'aquesta disparitat només cal pensar que el Museu d'Història de Catalunya no presenta peces originals, mentre que l'Arqueològic aplega no tan sols una àmplia col·lecció constituïda per peces originals sinó també importants jaciments. I encara no se sap si hi haurà recursos disponibles per construir el nou museu, ja que per ara la prioritat són els petits museus. No m'estranyaria gens que aquest projecte tan "ambiciós" quedés en no-res i que només servís per accelerar la decadència del MAC.

I si faltava reequilibrar territorialment el MAC, fins ara circumscrit a les províncies de Barcelona i Girona, amb la incorporació del Museu Arqueològic de Tarragona, sembla que el traspàs quedarà per al pròxim estatut.

Actualització: un reportatge a l'Avui recull les primeres reaccions dels especialistes, a favor i en contra, davant el nou museu.

Actualització (25/1/2008): Entrevista: Eduard Voltas, Secretari de Cultura de la Generalitat, assegura que se seguirà invertint al Museu d'Arqueologia i al d'Història de Catalunya els pròxims anys (Avui).

Per cert, si voleu, podeu veure una mostra fotogràfica de les peces del MAC.

Tancament del consolat de Grècia a Barcelona

El Ministeri d'afers exteriors grec ha decidit tancar el consolat grec de Barcelona aquest mateix any, concretament el proper mes d'octubre. Des d'aquí proposo fer una una campanya de correus i de cartes de protesta dirigida a la ministra d'exteriors grega per demanar que no es tanqui el consolat de Grècia a Barcelona.

Podríem començar redactant un model de carta per carregar-nos d'arguments. Entre les raons que es podrien adduir, se m'acuden:

• Relacions històriques entre Grècia i Catalunya,
• Les relacions econòmiques actuals
• La presència d'una activa comunitat grega a Catalunya.

Això de moment resulta molt esquemàtic i caldria desenvolupar-ho i, si és possible, afegir més arguments. Si algú hi vol fer suggeriments, observacions, afegits, li agrairé que ho posi en els comentaris. Naturalment, un cop redactada, convindria traduir la carta al grec i, per tant, seria necessària la col·laboració d'algú que en sabés.

A veure si ens belluguem, hel·lenistes, filohel·lènics, classicistes...

Una escultura de Barcelona rebrà un transplantament de l'Hermes de Praxíteles

Els genitals de l'Hermes de Praxíteles seran el model per restituir els que van ser arrancats a l'escultura situada al capdamunt de la font-monument dedicada al Geni Català, al pla del Palau de Barcelona, actualment en rehabilitació i d'un valor estètic que em guardaré prou de comentar. L'escultura original (1856) presentava un cos nu i uns atributs que, segons el bisbe de Barcelona, les dones es desficiaven per veure. Per això el bisbe va exercir tota la seva influència terrenal perquè el Geni Català fos castrat i cobert per una púdica túnica. Amb l'arribada del destape va retirar-se la túnica i, ja en la febre olímpica, se li van afegir toscament uns genitals que ara seran substituïts per uns atributs divins.

Imagino que la guia de l'Hermes serà tan sols parcial i que està previst complementar-ho amb algun altre model. No sigui que no s'hagin fixat bé en l'escultura de Praxíteles i que es trobin amb una sorpresa.

Ja em perdonareu el to de l'entrada, però és que tot plegat és ben surrealista. A més diuen que riure va bé per a la salut, ni que sigui de Praxíteles i del Geni Català.

Més informació: Avui

Tornen les notícies en grec clàssic

Després de nou mesos d'inactivitat Joan Coderch ens torna a delectar des d'ahir amb la seva versió de l'actualitat mundial en grec clàssic. Arran d'un ascens professional, pel qual li donem l'enhorabona, ara ja no serà des d'Oxford sinó des de la universitat de Saint Andrews, situada a les fredes terres d'Escòcia.

De tota manera jo li faria dos suggeriments: coincideixo amb altres persones a aconsellar-li passar-se a l'Unicode per publicar en grec i, a més, crec que hi guanyaria convertint el seu espai de notícies en un blog, de manera que poguéssim seguir-lo més de prop per RSS.

Notícies en grec clàssic: Acropolis World News

Esculapi, un nom equivocat per al déu d'Empúries

Serapis d'Empúries
Foto: SG.

Pere Izquierdo, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), ha honorat aquest blog visitant-lo i deixant un comentari a una de les seves entrades. Cal agrair-li la voluntat de divulgació de la tasca del museu demostrat no solament amb aquest petit gest sinó sobretot en el seu propi blog. Imagino que també s'ha d'atribuir a ell el projecte actualment en preparació d'un nou web, esdevingut d'una necessitat imperiosa, atesa la pobresa de l'actual lloc. A més a més Izquierdo també s'ha preocupat en el passat de difondre la seva activitat d'arqueòleg a la xarxa, una actitud que, com a classicista aracniòfil que sóc, em sembla del tot digna d'elogi.

Però vaja, ara el que toca és centrar-nos en la qüestió que va provocar el comentari de Pere Izquierdo, que ha reprès amb una entrada en el seu propi blog: el MAC ha decidit mantenir el nom d'Esculapi per a la cèlebre escultura trobada als inicis de les excavacions d'Empúries en l'exposició monogràfica que el presenta després de la seva preciosa restauració. En el seu comentari qualificava de "bajanada" la proposta que feia jo i que també ha fet altra gent d'anomenar l'estàtua pel nom grec del déu de la medicina, al qual era atribuïda, és a dir, Asclepi en comptes del seu nom llatí, Esculapi. També convidava a anar a l'exposició i a consultar el catàleg per conèixer les dades i els arguments. Jo he fet totes dues coses, pagant els tres euros de l'entrada -tot i que des d'aquest any el personal docent pot entrar-hi de franc si té el nou carnet- i comprant-me el catàleg (15 €), a més d'escoltar l'explicació en la veu del mateix Izquierdo accessible en diverses llengües.

En el catàleg -molt recomanable tant pel seu contingut com per la seva presentació- hi ha tres estudis sobre l'atribució de l'escultura: Ruiz de Arbulo i David Vivó defensen que el déu representat és Serapis, Isabel Rodà creu que podria tractar-se d'una imatge sincrètica d'Asclepi i Serapis, i Stephan F. Schröder proposa la identificació amb Serapis o Àgatos Dèmon.

Queda clar que Serapis guanya per golejada. Però si ens fixem en els arguments -que he intentat resumir en una altra banda- són molt més sòlids els favorables a Serapis a seques que no pas a les altres possibilitats. Per identificar-lo amb Asclepi -encara que sigui en forma sincrètica- falta el seu famós bàcul amb la serp entortolligada, que (si no m'equivoco) porta en totes les representacions de cos sencer i que no hauria pogut dur en aquesta. D'altra banda Àgatos Dèmon és representat quasi sempre com una serp i ben poques vegades de manera antropomòrfica. Per tant no hi ha dades objectives a favor d'Asclepi ni d'Àgatos Dèmon, mentre que sí n'hi ha a favor de Serapis. A parer meu l'exposició -d'altra banda amb una presentació magnífica- no encerta a traslladar l'estat actual de la qüestió de la identitat del déu en posar en igualtat de condicions dues possibilitats -Serapis i Asclepi-, quan en el catàleg de la pròpia mostra la balança es decanta clarament cap a Serapis.

Jo, que sóc més aviat un llatinista, inicialment havia apuntat l'error de posar un nom llatí a una escultura grega. Es tracta d'una peça creada en el rovell de l'ou de l'hel·lenitat i enviada als confins del món grec per al culte d'una divinitat forjada en l'Alexandria hel·lenística. Què pot ser més grec? Posar noms llatins a imatges gregues és una pràctica decimonònica, fa temps caiguda en desús -amb alguna excepció com la Venus de Milo, que caldria denominar Afrodita de Melos. Pel que fa al déu d'Empúries es podia entendre el 1909, quan es va descobrir l'estàtua, però no pas el 2007, quan ja s'estava imposant el nom grec en molts àmbits, com per exemple la Viquipèdia, si és no ho ha canviat ara mateix.

Tanmateix no és això el més greu. El pitjor és la confusió que crea mantenir un nom que no correspon a la divinitat representada. Izquierdo es queixa que la gent que reclama el nom d'Asclepi en el llibre de visites de l'exposició no ha entès res. I és clar que no ho entén! Mentre es segueixi anomenant-lo oficialment Esculapi la gran majoria de la gent continuarà identificant-lo amb el déu de la medicina. De fet a mi mateix em va induir a l'error. En la meva opinió al MAC li ha faltat valentia per apostar per la solució més raonable i canviar l'atribució per la de Serapis. Ara bé, si encara creuen que hi ha un marge de dubte, es podria haver optat per una altra fórmula que ho reflectís: Serapis-Asclepi o simplement "el déu d'Empúries". Però l'opció conservadora de seguir anomenant-lo Esculapi es tradueix simplement a consolidar un equívoc que ja ha durat un segle.

És una llàstima que no s'hagi aprofitat per aclarir-lo ara, quan els focus es dirigeixen de nou a l'escultura. Els mitjans de comunicació parlen d'Esculapi i la gent ha d'entendre que el més probable és que no sigui un Esculapi? Que jo sàpiga no es tracta d'un producte comercial, a les vendes dels quals pugui perjudicar el canvi de nom, sinó de donar a conèixer una peça important del nostre patrimoni. I no oblidem que no això no afecta solament a l'estàtua sinó a la comprensió dels diversos temples que existien a la ciutat grega d'Empúries. Tot plegat fa que la política divulgativa del MAC en aquesta qüestió causi perplexitat.

Noces baleàriques

Recullo un meme de Mertxu i Ana, que l'ha deixat voluntari:

Cadascú de nosaltres ha de posar en el seu blog algun fragment, nota o comentari d'un autor grec o romà dels rars, rars, d'aquells que duem uns quants anys sense sentir ni pronunciar.

En resposta reprodueixo un passatge de Diodor Sícul, un historiador grec de Sicília del segle I a.C. No sé si és un autor prou rar per a la cadena, però el text és per sucar-hi... pa.

"Perquè [els balears] són més amants de les dones que tots els altres, les valoren tant que, quan algunes dones són capturades pels pirates que ataquen pel mar, les rescaten donant tres o quatre homes a canvi d'una sola dona [...] Entre ells es dóna un estrany costum pel que fa a les noces. A les festes de noces, el primer dels familiars i dels amics segons l’edat i el segon i els restants se colguen l’un rera l’altre amb les núvies i el nuvi és el darrer a aconseguir aquest honor".

Biblioteca històrica, V, 1, traducció de C. Blanes i altres

ADVERTIMENT

Després de llegir els justificadíssims comentaris d'algunes de les meves víctimes del meme anterior i com que no m'agrada gaire que em posin en compromisos ni posar jo l'altra gent en compromisos, deixo llibertat de contestar o no contestar als meus nominats i faig la solemne declaració -jurant per les aigües de l'Estix si cal- que a partir d'ara els únics memes que acceptaré d'ara en endavant seran els voluntaris, com aquest. I que ningú s'ho prenguin malament: jo crec que els que escrivim blogs el que volem és escriure del que volem i quan volem.

Itàlia ferma els blogs

Segons La Repubblica el govern italià ha preparat un projecte de llei que obligarà els bloguers a pagar una taxa i a tenir un periodista professional que es faci responsable dels seus continguts. També s'hi preveuen penes de presó per als bloguers que editin continguts difamatoris. El projecte ja hauria estat aprovat pel govern i només necessitaria el vist-i-plau del parlament.

Amb aquesta mesura Itàlia es posa al nivell de la Xina pel que fa a la llibertat d'expressió a la xarxa. Che bella compagnia!

Notícia: Vilaweb / La Repubblica

Llibertat per a Birmània

Diguem no! Nosaltres no som d'eixe món.

Si estirem tots ella caurà.

Adheriu-vos a la campanya.

2008: centenari de les excavacions d'Empúries

El 23 de març del 2008 farà cent anys justos que Josep Puig i Cadafalch va començar oficialment les excavacions al jaciment arqueològic grecoromà d'Empúries. Els actes de commemoració del centenari s'iniciaran amb el retorn de l'estàtua d'Asclepi, restaurada i amb els braços i la identitat recuperats, després de ser objecte d'una exposició a la seu barcelonina del MAC (a partir del 25 d'octubre), a Badalona i a Mataró. Altres activitats que s'organitzaran l'any vinent per celebrar el centenari, segons que va anunciar ahir Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, seran:

• continuació de les excavacions a la insula 30 de la ciutat romana, a la stoá (pòrtic) de la ciutat grega i a les esglésies medievals de Santa Magdalena i Santa Margarida.
• millores al recinte: es construiran nous magatzems arqueològics i un centre d'interpretació i de recepció de visitants, es musealitzarà el fòrum romà i s'arreglaran els aparcaments i els accessos.
• congressos i cursos dirigits a especialistes,
• edició de noves publicacions científiques i divulgatives.
• exposicions, viatges, teatre, dansa i concerts,
• un homenatge a Josep Puig i Cadafalch.

Notícia: Avui / El Periódico

Sed nominandus est Asclepius (nec Aesculapius).

El llatí, llengua oficial d'Almacelles

M'acaben d'arribar dues notícies sobre l'ús administratiu del llatí a Almacelles, població del Segrià. Segons un article publicat al Periódico fa uns dies i que he llegit a l'Ágora d'Extremaduraclásica.com, l'Ajuntament d'Almacelles comunica les altes i baixes del seu padró municipal en català, castellà i llatí. A més, segons he sabut per indicació de Lluís Inclán, el web del mateix ajuntament ofereix versió en llatí, al costat de quatre llengües més. Cal destacar que el latí és l'única llengua que es pot també escoltar en el web i que està assenyalat amb la bandera de la Unió Europea. La iniciativa em sembla molt lloable naturalment, però em sap greu dir que caldria corregir alguns errors d'escriptura i de lectura.

Aquest ús del llatí s'emmarca en la pertinença de la població a un organisme internacional que aplega les ciutats creades segons els cànons de la Il·lustació, quan el llatí encara s'usava per redactar molts documents. Segons l'alcalde d'Almacelles, Josep Ibarz, si països com Suècia han promogut la utilització del llatí, és lògic que també es faci en els llocs on es parlen llengües que provenen del llatí. A més Ibarz projecta celebrar aquesta tardor a Almacelles una trobada per impulsar el llatí.