Amb l'estrena avui de la gran producció Ágora d'Alejandro Amenábar sobre l'astrònoma i filòsofa Hipàcia d'Alexandria s'han publicat o reeditat un bon nombre de llibres al voltant d'aquesta interessant figura de l'antiguitat tardana. Alguns d'ells dónen una informació molt més precisa que una pel·lícula d'estil hollywoodià, malgrat que aquesta l'ha fet conèixer a un públic molt més extens. Aquí en recullo alguns:
- Hipatia de Alejandría (Hypatia ediciones), de Carme Garcia, Laura Ruiz, Lídia Puigvert i Lourdes Rué. Segons la ressenya que fa Ignasi Aragay a l'Avui (8/10/2009) s'hi assenyalen alguns errors o llicències de la pel·lícula:
- Hipàcia no va morir als 45 anys sinó als 60,
- Hipàcia no es va enfrontar al cristianisme sinó que apostava per la convivència religiosa. La principal font sobre ella és Sinesi de Cirene, deixeble seu i cristià, i Orestes, prefecte d'Alexandria i també cristià, la va defensar dels atacs de Ciril, bisbe d'Alexandria.
- Hipatia de Alejandría, de Maria Dzielska (Madrid, Siruela), publicat el 2004 i reeditat ara.
- Hipatia, de Clelia Martínez Maza (Madrid, La Esfera de los libros, 2009), no es limita a la vida de la científica sinó que reconstrueix la seva època i la seva ciutat donant una visió històrica de la convulsa Alexandria.
Actualització: Montserrat Tudela i Sandra Ramos em passen l'avís sobre dues novel·les sobre Hipàcia:
- Ipazia, scienziata alessandrina, d'Adriano Petta (2004),
- Hipatia o Los últimos esfuerzos del paganismo en Alejandría de Charles Kingsley (1853).
D'altra banda també val la pena destacar que El diari de l'escola va dedicar una edició a Hipàcia.
Més informació: El Periódico, El País (9/10/2009)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada