Oposicions a Catalunya 2009

No ha sortit encara la convocatòria oficial però les fonts sindicals ja han anunciat les places previstes per a les properes oposicions a cossos docents (2009). En el cas de grec i de llatí es manté el nombre de 20 places cadascuna, tal que s'havia acordat fa dos anys. Malgrat que no són gaires, si més no, no es redueixen com en altres matèries. Algunes fins i tot desapareixen del tot, com ha succeït amb filosofia, que ha passat de 60 a 0.

Fonts: SPS, CCOO

Cursos, conferències i concursos organitzats per la SEEC a Catalunya

Conferències:

La Secció Catalana de la SEEC ha organitzat, com cada any, un cicle de dues conferències per als estudiants de Batxillerat de Catalunya.

• Conferència de Llatí: L’urbanisme romà: Tàrraco i Emèrita Augusta.
• Conferència de Grec: Déus i herois a la Literatura grega.

El cicle es farà a Barcelona, Reus, Tortosa, Lleida i Girona. Més informació sobre els ponents, el calendari, les seus i la forma d'inscripció.

Cursos:

• Els dimarts de la Roma antiga, 15 hores, del 3 de febrer al 14 d'abril de 2009.
  
• La tradició dels grans mites clàssics: Acteó, Afrodita, Dafne, Apol·lo, Diana, Èdip, Electra, Helena, els bessons a la mitologia clàssica, 15 hores (del 27 de gener al 31 de març de 2009).
• Literatura i tècnica a l’antiguitat grecoromana, 7 de novembre - 27 de març.

Més informació: calendari, horaris, seus i programes.

Concursos:

Organització de les proves a Catalunya dels concursos internacionals següents:

• Certamen Ciceronianum
• Explorant la llengua i la cultura de l'Antiga Grècia

Més quaderns virtuals clàssics

Al fil de les darreres entrades sobre l'estrena de Mama Medea i Ludus aprofito per repescar algunes activitats elaborades amb quaderns virtuals que m'havien quedat al calaix:

• Les declinacions llatines: casos i funcions de Victoria Bescós,
• Jàson i Medea de Margalida Capellà per treballar el mite al batxillerat,
  
• A l'època dels romans d'Ana Padilla sobre pobles preromans i romans a Catalunya (per a primària),
• Nombres romans de Gaietà Casaponsa (per a primària).

Mama Medea al Romea

Sota la direcció de Magda Pueyo s'ha començat a representar al teatre Romea de Barcelona Mama Medea (2001) de l'autor flamenc Tom Lanoye, una actualització del mite basada en la tragèdia Medea d'Eurípides i Les argonàutiques d’Apol·loni de Rodes. Podeu llegir-ne una elogiosa crítica de Juan Carlos Olivares al diari Avui.

Teatre Romea, Barcelona
del 29 de novembre de 2008 a l'1 de febrer de 2009.

Nous materials online per a la didàctica del llatí

Francesc Sánchez Elvira (IES Ferran Casablancas de Sabadell) m'ha donat a conèixer Ludus, un ampli i variat conjunt format per 12 quaderns virtuals amb més de 300 activitats per practicar la gramàtica llatina, que ha confeccionat durant una llicència d'estudis i que val la pena que us mireu. També m'adverteix que la visualització correcta d'aquests materials només és possible amb el navegador Firefox. Si encara no el teniu instal·lat, us el podeu descarregar gratuïtament per exemple des d'aquí.

A través seu he arribat a Hesperia latina, un web en construcció del Departament de filologia llatina de la Universitat de Barcelona per a l'aprenentatge del llatí, amb un lèxic, una gramàtica llatina i un seguit d'activitats, realitzades les unes amb Hotpotatoes i les altres amb PDF. Aquest recurs es pot utilitzar tant a l'ensenyament universitari com en el secundari.

Commemoració del 75è aniversari de la mort de Kavafis

Com a commemoració del setanta-cinquè aniversari de la mort del poeta grec d’Alexandria, Konstandinos Kavafis, l’Associació Catalana de Neohel·lenistes organitza un cicle de conferències i diàlegs que abordaran diversos aspectes de la seva poesia, la seva transcendència i la seva influència per finalitzar amb un recital de la seva obra.

Dijous 6 de novembre
19:30 El poeta Konstandinos Kavafis
Rubén Montañés (Universitat Jaume I, Castelló)

Dimecres 12 de novembre
19:00 Traduir Kavafis
Pedro Bádenas de la Peña (traductor, membre del CSIC)
Quim Gestí (traductor)

Divendres 21 de novembre
19:30 Kavafis i la poesia grega
Dimitris Kalokiris (poeta, crític i traductor)
Vicente Fernández (Universitat de Màlaga)

Dimecres 26 de novembre
19:00 La influència de Kavafis a la poesia europea
Sam Abrams (poeta i crític)
Manuel Forcano (poeta i traductor)
Jordi Julià (poeta i crític)

Dimecres 3 de desembre
19:00 Homenatge a Kavafis
Lectura de poemes

Tots els actes es fan a la sala d’Actes de la Residència d’Investigadors,
carrer Hospital, 64, Barcelona.
Barcelona, del 6 de novembre al 3 de desembre.

Programa (PDF)

Reapareix Odisseu d'Agustí Bartra

Coincidint amb el centenari del naixement i l'homenatge que ha fet Kosmòpolis al poeta i novel·lista Agustí Bartra (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982), l'editorial Proa acaba de publicar l'edició completa d'Odisseu (1953), una de les seves obres més significatives, en la qual el mite homèric serveix per expressar el dolor de l'exili. L'edició va a càrrec del crític Sam Abrams i té el suport del fill de l'escriptor, l'antropòleg mexicà Roger Bartra.

Notícia: Vilaweb

Latin is cool

Encara que darrerament aquest blog està en hores baixes, avui que fa tres anyets no podia restar en silenci.

Al New York Times es va publicar el dilluns passat un article titulat "Una llengua morta que està molt viva" sobre el creixement espectacular que experimenta el llatí a les escoles de secundària dels Estats Units fins al punt que podria desplaçar l'alemany del tercer lloc que aquest ocupa com segona llengua més estudiada. S'hi apunten diversos factors per explicar-ho:

• Prestigi social: "és la llengua de la gent educada ... i que té èxit".
• La presència en llibres com els de Harry Potter o pel·lícules de tema clàssic com Gladiator i Troy.
• Canvi en la metodologia didàctica, abans limitada a la gramàtica i ara enfocada cap a la cultura i un ús més viu de la llengua.

Ho diu una alumna: "és cool dir ‘Faig llatí’."

Esperem que, com sol passar, aquesta moda nord-americana també arribarà a casa nostra.

Finalment, per si no el coneixeu, vet aquí un exemple d'un nivell d'oratòria llatina a l'americana del nivell educatiu més elevat:

Segon aniversari de Chiron

El centaure Quiró, crater àtic, c. 460-450 a.C.,
Museum of Fine Arts, Boston (SG).

Ana Ovando ens ha recordat als despistats que aquest 27 de setembre el portal Chiron ha fet dos anyets en línia. Per molts anys!

Aprofito per advertir que, per raons professionals, durant una temporadeta em temo que no podré actualitzar el blog. Però hi tornarem!

Andròmaca de Racine al TNC

A partir d'avui es representarà Andromaque de Jean Racine al TNC en una posada en escena de la companyia Théâtre des Bouffes du Nord sota la direcció de Declan Donnellan. L'espectacle es farà en francès amb subtítols en català.

Teatre Nacional de Catalunya, 17 al 21 de setembre.

Més activitats sobre el món clàssic a l'agenda de Labyrinthus.

Es crearà un jardí romà al costat de l'amfiteatre de Tarragona

El parc situat a l'entorn de l'amfiteatre romà de Tarragona esdevindrà, abans que acabi l'any, recrearà un jardí d'època romana, amb arbres autòctons, plantes aromàtiques i medicinals, arbres fruiters i un petit estany.

Més informació: Avui,

Els romans feien calçotades?

L'arqueòleg László Borhy ha interpretat un fresc romà del s. III com un home menjant calçots. La pintura va ser trobada el 2000 a la ciutat de Szony (Hongria), a la riba del riu Danubi i avui es conserven al Museu Klapka György

Segons Borhy representen dos servents, un dels quals sosté en una mà una safata de plata amb els calçots mentre amb l'altra mà se'n menja un. L'altre, del qual només queden el bust i el braç dret, aguanta amb la mà un recipient de bronze que devia contenir la salsa per als calçots.

De fet, el romà Apici, al seu De re coquinaria, ja donava diverses receptes per a la preparació del porrus capitatus, una d'elles consistent a fer-los a la brasa. I el poeta hispà Marcial també hi feia referència a l'epigrama XIII, 19. Ara bé, no sé si es tracta de la mateixa espècie que el calçot.

Seria interessant saber què n'opinen els de Kuanum i si afegiran els calçots al seu repertori de menges romanes.

Més informació: Avui

Les escultures d'inspiració grega d'Antoni Miró escandalitzen Xàbia

Una sèrie d'escultures d'Antoni Miró inspirades en la ceràmica i l'escultura gregues antigues han provocat una polèmica pel seu caràcter eròtic entre els veïns i turistes. Les escultures han estat instal·lades temporalment en el passeig marítim de Xàbia com una part del conjunt de la mostra més àmplia que aquest artista alcoià exposa en diversos espais d'aquesta població valenciana sota el títol de Viatge a Xàbia (PDF).

En podeu veure el reportatge emès pel Telenotícies de TV-3 i la notícia de Vilaweb (per cortesia de Margalida Capellà).

El somni de Grècia en les nostres lletres

El suplement cultural de l'Avui del 12 de juliol va dedicar un reportatge als llibres que tracten l'ideal de Grècia en la literatura catalana. D'algunes de les obres ressenyades ja en vam parlar aquí fa temps. De tota manera la més destacada és El somni de Grècia. La recepció catalana de la cultura clàssica (Edicions l’Albí, 2006) de Josep Maria Solà.

Podeu llegir-lo en PDF: 1a pàg. / 2a pàg.

Epica en llatí

El grup holandès Epica inclou sovint el llatí en les seves cançons, majoritàriament en anglès. Mónica Flores me n'ha fet arribar una totalment en llatí:




Com que costa una mica sentir-la, us deixo la lletra que he trobat:

Numquam Remotiores ab origine
Media parte mundi
Funditus aberramus
Ultimum excidium sui

Pel que fa al títol de la cançó (Hunab K'u) només us sé dir que no és llatí.

L'Odissea escrita i dibuixada per Joma

Gràcies un cop més a la Gemma Garcia m'he assabentat que a l'espai Trazo Suelto del dominical de La Vanguardia Joma va publicant una sèrie de belles il·lustracions de l'Odissea que tenen l'encert d'incorporar el text grec del poema com a part integrant del dibuix. La llàstima és que el recull accessible per Internet ofereix les imatges en una resolució massa baixa per veure'n bé el dibuix i el text. Per ara se'n poden veure una setantena. Esperem que almenys el treball complet acabarà sortint en llibre, de manera que es pugui disfrutar com mereix.

Infeliç Catul, deixa de fer el ximple

Els que segueixen aquest blog de fa temps ja coneixen la meva debilitat per Catul. Un dels poemes que més m’agraden és el vuitè: davant la pèrdua d’interès de la seva estimada Lèsbia en el seu amor, Catul es proposa deixar de pretendre-la i no amargar-se més la vida. La voluntat hi és, tot i que podem dubtar seriosament de si Catul va perseverar realment en aquest propòsit. Ja se sap que una cosa és el que diu el cap i una altra el que fa el cor.

Aquí us deixo el poema en llatí, en traducció meva i en un vídeo recitat per Rubenshito en V.O.S.E. La traducció l'he enviada a aquest web sobre Catul, en què tothom pot col·laborar amb traduccions dels seus poemes. Entre les 33 llengües que hi trobem, el català només té 5 poemes traduïts i el castellà 51 (uns quants estan també disponibles en argentí/ríoplaterense). Ja ho sabeu, animeu-vos a participar-hi!

A més podeu escoltar la lectura que en fa Vojin Nedeljkovic rescatada de la difunta Viva voce per a la La fonoteca di Senecio.

Catulli carmina, VIII

Infeliç Catul, deixa de fer el ximple,
i el que veus perdut dóna-ho per perdut.
Brillaren en altres temps sols resplendents per a tu,
temps en què anaves on la noia et portava,
aquella que hem estimat com cap altra no serà estimada.
Aleshores tot eren jocs, allà,
jocs que tu volies i que la noia no deixava de voler.
Certament brillaren en altres temps sols resplendents per a tu.
Ara ella ja no vol; no vulguis tampoc tu que no pots,
i no li vagis al darrere, ara que fuig, ni visquis infeliç,
ans resisteix amb voluntat tenaç, fes el cor fort.
Adéu, noia. Catul ja fa el cor fort,
i no et buscarà ni et requerirà a desgrat teu,
però tu te’n doldràs, quan no seràs requerida.
Ai, desgraciada, quina vida tindràs?
Qui et rondarà ara? A qui semblaràs bella?
Qui estimaràs ara? De qui diran que ets?
Qui besaràs? A qui mossegaràs els llavis?
Però tu, Catul, ben ferm, fes el cor fort.

---------

Miser Catulle, desinas ineptire,
et quod uides perisse perditum ducas.
fulsere quondam candidi tibi soles,
cum uentitabas quo puella ducebat
amata nobis quantum amabitur nulla.
ibi illa multa cum iocosa fiebant,
quae tu uolebas nec puella nolebat.
Fulsere uere candidi tibi soles.
nunc iam illa non uolt: tu quoque, impotens, noli,
nec quae fugit sectare, nec miser uiue,
sed obstinata mente perfer, obdura.
uale puella. Iam Catullus obdurat,
nec te requiret nec rogabit inuitam;
at tu dolebis, cum rogaberis nulla.
scelesta, uae te, quae tibi manet uita?
quis nunc te adibit? cui uideberis bella?
quem nunc amabis? cuius esse diceris?
quem basiabis? cui labella mordebis?
at tu, Catulle, destinatus obdura.

Confirmat: la lloba capitolina és medieval

Les proves de carboni 14 han confirmat que la famosa escultura de bronze coneguda com la Lloba capitolina, conservada als Musei Capitolini, no és antiga sinó medieval, concretament del segle XIII. La factura medieval havia estat ja assenyalada per Anna Maria Carruba el 2006, tal com ens en vam fer ressò aquí. Fins ara la hipòtesi més acceptada era que es tractava d'una peça etrusca, seguint l'opinió ja formulada per Winckelmann (1764), i que es remuntava al s. V aC. Les figures de Ròmul i Rem hi van ser afegides al renaixement.

Ara ja és oficial. Potser non è ben trovato, ma è vero. Així és que ens hi hem de fer a la idea i canviar de xip. De tota manera m'agradaria saber quant de temps alguns seguiran repetint el que està demostrat que no és cert. La Wikipedia anglesa ja ho ha corregit. Però el govern municipal de Roma ha ocultat aquesta informació durant tot un any. Increïble, oi? I encara més si recordem que fa alguns mesos sí que es va anunciar a so de bombo i platerets la troballa del Lupercal, però sense proves que demostressin aquesta identificació.

Notícia: La Repubblica

Música (greco)romana

L'últim programa de Nydia, emès pel Canal 33, dedica un reportatge força recomanable a la música de l'antiga Roma -en realitat seria més correcte dir a la música grecoromana- de la mà d'un grup de reconstrucció històrica anomenat Thaleia que participa a Tàrraco Viva. El reportatge dura del minut 1'47 al 11'32 del programa. Durant uns quants dies el podreu veure gratuïtament. Si voleu podeu complementar-ne la visió amb algunes fotos sobre música i dansa antigues.

L'examen de selectivitat de llatí

Agraeixo a la Gemma Garcia que hagi respost tan de pressa a la demanda que feia ahir i m'hagi passat la recent prova de selectivitat de llatí a Catalunya. El text és el següent:

Hesiodus, qui primus aliqua de hoc prodidit, multa de hominum aeuo referens, cornici nouem nostras attribuit aetates, quadruplum eius ceruis; sed ut ad confessa transeamus, Arganthonium Gaditanum LXXX annis regnauisse certum est, et Gorgian Siculum CVIII uixisse.

Realment no hi ha res en concret que sigui inabastable, sinó més aviat ha coincidit una acumulació de dificultats com no recordo haver vist en anys anteriors: una subordinada de relatiu, una altra de ut i dues d'infinitiu, més un participi i alguns neutres plurals, a més d'una certa complexitat per relacionar conceptes semànticament dispars.

Actualització: (Aquí l'examen complet en PDF amb el vocabulari).