L'arqueòleg László Borhy ha interpretat un fresc romà del s. III com un home menjant calçots. La pintura va ser trobada el 2000 a la ciutat de Szony (Hongria), a la riba del riu Danubi i avui es conserven al Museu Klapka György
Segons Borhy representen dos servents, un dels quals sosté en una mà una safata de plata amb els calçots mentre amb l'altra mà se'n menja un. L'altre, del qual només queden el bust i el braç dret, aguanta amb la mà un recipient de bronze que devia contenir la salsa per als calçots.
De fet, el romà Apici, al seu De re coquinaria, ja donava diverses receptes per a la preparació del porrus capitatus, una d'elles consistent a fer-los a la brasa. I el poeta hispà Marcial també hi feia referència a l'epigrama XIII, 19.Ara bé, no sé si es tracta de la mateixa espècie que el calçot.
Seria interessant saber què n'opinen els de Kuanum i si afegiran els calçots al seu repertori de menges romanes.
Una sèrie d'escultures d'Antoni Miró inspirades en la ceràmica i l'escultura gregues antigues han provocat una polèmica pel seu caràcter eròtic entre els veïns i turistes. Les escultures han estat instal·lades temporalment en el passeig marítim de Xàbia com una part del conjunt de la mostra més àmplia que aquest artista alcoià exposa en diversos espais d'aquesta població valenciana sota el títol de Viatge a Xàbia (PDF).
El suplement cultural de l'Avui del 12 de juliol va dedicar un reportatge als llibres que tracten l'ideal de Grècia en la literatura catalana. D'algunes de les obres ressenyades ja en vam parlar aquí fa temps. De tota manera la més destacada és El somni de Grècia. La recepció catalana de la cultura clàssica (Edicions l’Albí, 2006) de Josep Maria Solà.
El grup holandès Epica inclou sovint el llatí en les seves cançons, majoritàriament en anglès. Mónica Flores me n'ha fet arribar una totalment en llatí:
Com que costa una mica sentir-la, us deixo la lletra que he trobat:
Numquam Remotiores ab origine Media parte mundi Funditus aberramus Ultimum excidium sui
Pel que fa al títol de la cançó (Hunab K'u) només us sé dir que no és llatí.
Gràcies un cop més a la Gemma Garcia m'he assabentat que a l'espai Trazo Suelto del dominical de La VanguardiaJoma va publicant una sèrie de belles il·lustracions de l'Odissea que tenen l'encert d'incorporar el text grec del poema com a part integrant del dibuix. La llàstima és que el recull accessible per Internet ofereix les imatges en una resolució massa baixa per veure'n bé el dibuix i el text. Per ara se'n poden veure una setantena. Esperem que almenys el treball complet acabarà sortint en llibre, de manera que es pugui disfrutar com mereix.
Els que segueixen aquest blog de fa temps ja coneixen la meva debilitat per Catul. Un dels poemes que més m’agraden és el vuitè: davant la pèrdua d’interès de la seva estimada Lèsbia en el seu amor, Catul es proposa deixar de pretendre-la i no amargar-se més la vida. La voluntat hi és, tot i que podem dubtar seriosament de si Catul va perseverar realment en aquest propòsit. Ja se sap que una cosa és el que diu el cap i una altra el que fa el cor.
Aquí us deixo el poema en llatí, en traducció meva i en un vídeo recitat per Rubenshito en V.O.S.E. La traducció l'he enviada a aquest web sobre Catul, en què tothom pot col·laborar amb traduccions dels seus poemes. Entre les 33 llengües que hi trobem, el català només té 5 poemes traduïts i el castellà 51 (uns quants estan també disponibles en argentí/ríoplaterense). Ja ho sabeu, animeu-vos a participar-hi!
Infeliç Catul, deixa de fer el ximple, i el que veus perdut dóna-ho per perdut. Brillaren en altres temps sols resplendents per a tu, temps en què anaves on la noia et portava, aquella que hem estimat com cap altra no serà estimada. Aleshores tot eren jocs, allà, jocs que tu volies i que la noia no deixava de voler. Certament brillaren en altres temps sols resplendents per a tu. Ara ella ja no vol; no vulguis tampoc tu que no pots, i no li vagis al darrere, ara que fuig, ni visquis infeliç, ans resisteix amb voluntat tenaç, fes el cor fort. Adéu, noia. Catul ja fa el cor fort, i no et buscarà ni et requerirà a desgrat teu, però tu te’n doldràs, quan no seràs requerida. Ai, desgraciada, quina vida tindràs? Qui et rondarà ara? A qui semblaràs bella? Qui estimaràs ara? De qui diran que ets? Qui besaràs? A qui mossegaràs els llavis? Però tu, Catul, ben ferm, fes el cor fort.
---------
Miser Catulle, desinas ineptire,
et quod uides perisse perditum ducas.
fulsere quondam candidi tibi soles,
cum uentitabas quo puella ducebat
amata nobis quantum amabitur nulla.
ibi illa multa cum iocosa fiebant,
quae tu uolebas nec puella nolebat.
Fulsere uere candidi tibi soles.
nunc iam illa non uolt: tu quoque, impotens, noli,
nec quae fugit sectare, nec miser uiue,
sed obstinata mente perfer, obdura.
uale puella. Iam Catullus obdurat,
nec te requiret nec rogabit inuitam;
at tu dolebis, cum rogaberis nulla.
scelesta, uae te, quae tibi manet uita?
quis nunc te adibit? cui uideberis bella?
quem nunc amabis? cuius esse diceris?
quem basiabis? cui labella mordebis?
at tu, Catulle, destinatus obdura.
Les proves de carboni 14 han confirmat que la famosa escultura de bronze coneguda com la Lloba capitolina, conservada als Musei Capitolini, no és antiga sinó medieval, concretament del segle XIII. La factura medieval havia estat ja assenyalada per Anna Maria Carruba el 2006, tal com ens en vam fer ressò aquí. Fins ara la hipòtesi més acceptada era que es tractava d'una peça etrusca, seguint l'opinió ja formulada per Winckelmann (1764), i que es remuntava al s. V aC. Les figures de Ròmul i Rem hi van ser afegides al renaixement.
Ara ja és oficial. Potser non è ben trovato, ma è vero. Així és que ens hi hem de fer a la idea i canviar de xip. De tota manera m'agradaria saber quant de temps alguns seguiran repetint el que està demostrat que no és cert. La Wikipedia anglesa ja ho ha corregit. Però el govern municipal de Roma ha ocultat aquesta informació durant tot un any. Increïble, oi? I encara més si recordem que fa alguns mesos sí que es va anunciar a so de bombo i platerets la troballa del Lupercal, però sense proves que demostressin aquesta identificació.
L'últim programa de Nydia, emès pel Canal 33, dedica un reportatge força recomanable a la música de l'antiga Roma -en realitat seria més correcte dir a la música grecoromana- de la mà d'un grup de reconstrucció històrica anomenat Thaleia que participa a Tàrraco Viva. El reportatge dura del minut 1'47 al 11'32 del programa. Durant uns quants dies el podreu veure gratuïtament. Si voleu podeu complementar-ne la visió amb algunes fotos sobre música i dansa antigues.
Agraeixo a la Gemma Garcia que hagi respost tan de pressa a la demanda que feia ahir i m'hagi passat la recent prova de selectivitat de llatí a Catalunya. El text és el següent:
Hesiodus, qui primus aliqua de hoc prodidit, multa de hominum aeuo referens, cornici nouem nostras attribuit aetates, quadruplum eius ceruis; sed ut ad confessa transeamus, Arganthonium Gaditanum LXXX annis regnauisse certum est, et Gorgian Siculum CVIII uixisse.
Realment no hi ha res en concret que sigui inabastable, sinó més aviat ha coincidit una acumulació de dificultats com no recordo haver vist en anys anteriors: una subordinada de relatiu, una altra de ut i dues d'infinitiu, més un participi i alguns neutres plurals, a més d'una certa complexitat per relacionar conceptes semànticament dispars.
Actualització: (Aquíl'examen complet en PDF amb el vocabulari).
L'Economist, setmanari econòmic de referència a tot el món, tot just ha publicat un agredolç article (que ja ha rebut nombrosos comentaris) sobre la situació del grec antic en l'àmbit educatiu mundial, segons he sabut gràcies a Domingo. Els nostres clàssics es mantenen de manera vacil·lant, però suportaran l'impacte de la globalització i l'emergència de noves potències arrelades en unes altres poderoses tradicions culturals?
Els mitjans de comunicació en van plens: a les PAU de Catalunya d'enguany (juny del 2008) el llatí ha estat la matèria amb la nota més baixa (4,91) darrere de la química (4,51). Totes dues són les úniques que tenen una nota mitjana inferior al 5.
Jo no he vist l'examen i agrairé que algú me'l passi, però els comentaris que m'han arribat de diversos professors coincideixen que el text tenia una especial dificultat.
No hem d'oblidar que les notes mitjanes de la prova de juny d'anys anteriors havia estat força més alta (del 2007 al 2005: 5,71; 5,91; 5,87) i per tant m'imagino que no hi hagut voluntat d'endurir les proves sinó més aviat un error d'apreciació en preparar l'examen. Però resulta que en la difícil situació en què actualment es troben les nostres matèries a batxillerat -el llatí i el grec- no ens podem permetre badades com aquesta, sinó que s'ha de ser molt prudent a l'hora de preparar una prova d'una trascendència tan pronunciada per al futur dels nostres estudiants i d'una projecció social tan gran.
Per acabar una nota optimista: "La tercera millor nota de Catalunya ha sigut una noia de Lleida, Ares Llop, de l'IES Samuel Gili i Gaya. Ha tret un 9,73, després d'haver superat el batxillerat amb un 10. Li agraden les llengües, sobretot el llatí, i estudiarà filologia catalana". Font: Avui.
Aquest any el teatre grec (sobretot), llatí (molt menys) i de tradició clàssica torna a ser força present en els festivals d'estiu de Barcelona i Sagunt, tot i que no arriba a l'envejable i exportadora abundància del Festival de Mérida, que enguany celebra el seu 75è aniversari de l'inici de les representacions en el teatre romà amb una senequiana Medea encarnada per Margarida Xirgu.
Així, al festival Grec de Barcelona trobem els següents espectacles d'arrel clàssica:
Andromaque d'Eurípides, Teatre Grec, Barcelona, 2-4 de juliol. En francès i àrab, sobretitulat en català.
Finalment no oblidarem els arxienemics dels romans, als quals va dedicat el macroespectacleCarthage, que 4 de juliol, obre el festival de Les Estivales de Perpinyà, en francès però també amb una veu catalana.
Com sempre, si m'arriben més notícies les inclouré a l'agenda.
Dins el minifestival d'estiu Avantime de Barcelona, s'estrena Èdip 1, 2, 3, 4, de la companyia Projecte Èdip, amb direcció de Josep Galindo i dramatúrgia de Pablo Ley.El muntatge, basat en Sòfocles, és una gran producció de petit format, amb 14 actors i un equip de direcció, composta per cinc tragèdies del cicle tebà i del cicle troià comprimides en una tragicomèdia grega grotesca.
Èdip 1, 2, 3, 4. Versus Teatre del 17 de juny al 6 de juliol, C/ Castillejos 179, Barcelona. De dimecres a dissabte a les 21:30 h, diumenge a les 19:30 h. Més informació: Avui
"Qualsevol teatre públic responsable ha de programar periòdicament els clàssics universals, incloent-hi els grecs. L'Odéon Théâtre de l'Europe tanca temporada amb l'única trilogia d'Èsquil conservada íntegrament, L'Orestea (Agamèmnon, Les Coèfores, Les Eumènides), en un innovador muntatge del seu director artístic, Olivier Py. Es tracta d'un espectacle acurat, valent, rigorós i decididament contemporani...". Continueu llegint la ressenya de Francesc Massip de l'Orestie, representat a l'Odéon Théâtre, París, fins al 21 de juny. Queden pocs dies per fer una escapadeta a París!
El Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal finalment apareix en català en una traducció realitzada pels classicistes Montserrat Franquesa, Joaquim Gestí i Andreu Martí. La primera edició original francesa és de l'any 1951, però se n’ha traduït l’última que va revisar Grimal mateix (mort el 1996), publicada el 2001. El diccionari, que pretén ser exhaustiu, incorpora un aparat crític de fonts gregues i romanes de cada personatge mitològic.
Un dels propòsits del diccionari traduït és fixar un corpus de més de quatre mil noms, sobre la base de La transcripció dels noms propis grecs i llatins de Joan Alberich i Montserrat Ros (Enciclopèdia Catalana, 1993), tot i que s'ha optat, en alguns noms grecs, per la variant de tradició llatina (Ulisses, en lloc d’Odisseu), o han adoptat l'accentuació popular en lloc de la culta (amazona, per comptes d’amàzona o Harmonia, en lloc d’Harmònia). Les abreviatures han estat manllevades del Diccionari grec-català, encara inèdit.
És una bona notícia però, posats a fer, ara tocaria traduir The Routledge Handbook of Greek Mythology de Robin Hard (2004), aparegut en castellà com El gran libro de la mitología griega (Madrid, Esfera de los libros, 2008), un manual molt complet i molt més actualitzat sobre mitologia clàssica. Més informació: Vilaweb
Des d'ahir el portal col·laboratiu de clàssiques Chiron està fora de servei a causa d'una agressió per part d'algun o alguns d'aquells nenets que l'únic al·licient que tenen a la vida és destruir el que fan els altres. Perdoneu les molèsties. Estem intentant resoldre-ho.
ELA teatre, el grup de teatre del departament de clàssiques de l’IES Santa Eulàlia (l'Hospitalet de Llobregat) presenta Els ocells d'Aristòfanes: la història d'uns homes que volien ser ocells i viure més amunt del cel per evitar que els déus els manessin. Però, humans com eren, la seva nova república també va ser humana.
L'Institut Cambó i el Grup 62 han signat un acord per promoure la difusió de la col·lecció Bernat Metge de traduccions dels clàssics grecs i llatins. L'acord preveu tres actuacions: a primers del 2009 la Bernat Metge, amb la col·laboració del canal de quiosc de Grup Planeta (Altaya), publiqui una cinquantena de les principals obres, en reproducció literal bilingüe. Els volums, de contingut i composició idèntics als de la col·lecció Bernat Metge, es distribuiran amb periodicitat regular als quioscos a un preu entre 10 i 15 €.
La segona operació és el llançament, a través d'un segell per concretar del Grup 62, d'una trentena de títols de la Bernat Metge però només amb la traducció catalana i amb una introducció feta expressament.
La tercera part de l'acord implica l'altre gran accionista del Grup 62, Enciclopèdia Catalana, que donarà un impuls a la política de vendes a terminis: s'oferiran subscripcions a tota o a parts de la col·lecció. Enciclopèdia també estudia treure algun dels títols en edicions especials de luxe per a bibliòfils.
La comissió d'experts de la Generalitat valenciana insta a no executar la sentència del Suprem espanyol per desfer la reforma del teatre romà de Sagunt. Al mes de març, el Tribunal Superior del País Valencià va donar tres mesos al govern valencià per presentar un pla per desmantellar la reforma del teatre, segons la sentència del Tribunal Suprem espanyol.
Els experts al·leguen que aplicar la sentència del Suprem espanyol no suposa que el teatre torni a l'estat en el qual estava abans de la intervenció dels arquitectes Giorgio Grassi i Manuel Portaceli. A més, al·leguen qüestions de seguretat, problemes per mantenir l'ús cultural del teatre i una despesa molt important de diners.
"Entre els segles IV i VIII, a Occident, l'art evoluciona cap a una estètica nova que integra la cultura clàssica i noves aportacions vingudes de fora... Però la cultura de l'antiguitat tardana és la d'una societat que es cristianitza tot continuant vivint en les tradicions clàssiques. Avui els especialistes ja no creuen en la idea d'una decadència romana en el Baix Imperi, sinó més aviat en una societat que es transforma creant una nova civilització, la de l'antiguitat tardana, que a través de l'alta Edat Mitjana portarà directament al món medieval..."
Entrades
