Visita a Delos

L'hel·lenista i escriptor valencià Joan Francesc Mira publica a l'Avui d'avui un article titulat Missatge d'Apol·lo en el qual narra la seva visita a l'illa grega de Delos:

"El viatger amb un passat molt llarg d'hel·lenista modest fa algunes visites que tenia pendents... Camina entre les extenses ruïnes de Delos, desolada i eixuta, una illa mínima de només quatre o cinc quilòmetres, amb la poca vegetació tan cremada com la terra aspra, les pedres i el marbre. Un lloc que no seria res, si no fóra pel part de Latona.... Ací va residir durant quatre o cinc segles l'esperit dels hel·lens. Ací, com a Delfos, hi havia el seu tresor material, els seus llocs més sagrats, i ací acudien de tot arreu als festivals comuns i a fer els pelegrinatges més solemnes, les processons amb els joves dansants, els sacrificis de cent bous, hecatombes sagnants... A Delos, el lloc és tan sagrat que qualsevol mort era prohibida, i també qualsevol naixement: els moribunds i les embarassades de part imminent eren traslladats a l'illa veïna."

El podeu llegir sencer aquí.

Com queden la cultura clàssica i el llatí de l'ESO a Catalunya?

El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya va publicar la setmana passada les instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres per al curs 2007-2008, especialment importants perquè concreten la implantació de la LOE a l'ESO no sols per al curs vinent sinó probablement durant força temps. Malgrat que aquí ja havíem parlat de la cultura clàssica i el llatí a la nova ESO, finalment es aclarir algunes incògnites.

La matèria de cultura clàssica ja entra el curs vinent en el nou currículum optatiu LOE, atès que ara començarà a instaurar-se en el primer i tercer d'ESO. En aquest àmbit la normativa diu:

"Cada centre podrà proposar matèries optatives en els tres primers cursos dins del marge horari establert. L’organització temporal (trimestral, quadrimestral, anual o altres) d’aquestes matèries anirà a criteri del centre, si bé durant el període en què l’alumnat cursi cadascuna de les matèries optatives n’haurà de cursar un mínim de dues hores setmanals.

Dintre de l’oferta de matèries optatives, els centres oferiran una segona llengua estrangera i la cultura clàssica, que tindran una assignació mínima de 105 i 35 hores respectivament en el global dels tres cursos.

La matèria optativa de cultura clàssica s’atribueix al professorat de les especialitats de grec i llatí".

I entre els requisits finals que hauran de respectar les propostes de modificacions horàries en tot cas es rebla:

"L’oferta optativa en el total dels tres primers cursos haurà d’incloure la segona llengua estrangera i la cultura clàssica".

Així doncs, queda clar que cultura clàssica tindrà un mínim de 35 hores. Ens esperàvem més, la veritat! Pel que fa a la programació continua sense aparèixer en la llista de currículums publicada, encara que de fet n'hi ha un de redactat. A veure, senyors del Departament, que hem de començar el setembre vinent i ja som a finals de juny!

Però, a més, les instruccions ja contemplen la implantació del quart d'ESO per al curs 2008-2009. Sobre les optatives diu:

"L’alumnat ha de cursar tres matèries específiques a raó de tres hores setmanals d’entre les següents: biologia i geologia, física i química, educació visual i plàstica, música, tecnologia, informàtica, llatí i segona llengua estrangera".

Per tant sembla que es descobreix un altre misteri: el nombre d'hores del llatí queda en tres a la setmana. Aquí hem de reconèixer que són més del que ens esperàvem. Ara bé, per a perplexitat meva i de la meva cap d'estudis, al final es dóna una assignació horària mínima de les matèries de quart curs, en la qual el llatí -igual que la resta de matèries de la llista anterior- apareix amb 70 hores. I 70 hores són 2 hores setmanals. Bé, no ens esverem, després em vaig adonar que, en realitat, aquests mínims són per a aquells centres que impulsin projectes interdisciplinars o globalitzats.

Finalment convé no oblidar que els crèdits variables de cultura clàssica per a l'últim curs de l'antiga ESO (que hauria de ser quart) queden igual:

"Tots els centres han d’oferir obligatòriament, entre tercer i quart curs, un mínim de dos crèdits variables tipificats de cultura clàssica. Aquests crèdits s’atribueixen al professorat de les especialitats de grec i llatí".

Moda de la cort imperial bizantina a Tarragona

L'emperadriu Teodora, San Vitale, Ravenna
Foto: SG.

Una desfilada de models és l'última proposta del Museu Bíblic Tarraconense. La desfilada, juntament amb la interpretació de peces musicals orientals, servirà per inaugurar la mostra Imperium et Sacerdotium, que recrea el vestuari de la cort dels emperadors bizantins Justinià i Teodora, a partir dels mosaics que es conserven a l'església de Sant Vital de Ravenna (s. VI d.C.).

Els setze vestits recreats amb rigor històric són obra de l'especialista britànic Roger Oldhampstead, que ha treballat en creacions tan famoses com Jo, Claudi i la Cleopatra de Manckiewiz. Han estat encarregats per una productora de cinema nord-americana per a una futura pel·lícula sobre la vida de Teodora, que d'actriu còmica i prostituta va arribar a emperadriu.

Notícia: Avui / Diari de Tarragona

Museu Bíblic Tarraconense,
Inauguració: 26 de juny, 19 h.
Exposició: 30 de juny al 15 de juliol.

L'emperador Justinià, San Vitale, Ravenna
Foto: SG.

La vil·la romana del Campello: trasllat o destrucció?

Membres de la Colla Muntanyenca del Campello han denunciat que, segons van comprovar ahir a la tarda en una visita a la vil·la romana trobada en aquesta població, el que s'està fent-se no és el trasllat de les restes arqueològiques tal com s'havia anunciat, sinó la seva simple destrucció.

Més informació: Vilaweb

Blogger ja és en català

No sé si us hi heu fixat, però si el vostre blog és a Blogger, ja podeu configurar-lo en català, ja que s'ha afegit aquesta llengua entre altres, com el grec. La llàstima és que no inclou tots els serveis (falta per exemple l'ajuda) i, sobretot, que fa servir l'horrorosa forma bloc per blog.

Part de la vil·la del Campello es traslladarà

Després de l'informe d'un equip d'arqueòlegs la Conselleria de Cultura valenciana ha comunicat a l'empresa constructora de la circumval·lació del Campello (l'Alacantí) que ha de desmuntar per a la seva conservació la part de la vil·la romana afectada per aquesta obra abans de continuar els treballs. L'empresa espera que aquesta mateixa setmana es pugui realitzar el desmuntatge, mentre que la resta de jaciment es tancarà i es conservarà in situ, a disposició del que la Conselleria consideri oportú, ja sigui per habilitar-lo per a visites o seguir-lo estudiant. Per ara s'ignora si les restes que es desmuntin tornaran a reconstruir-se a la zona o en un altre lloc. D'altra banda cal recordar que una part de la vil·la ja va ser destruïda.

Notícia: Información.es (a través de Commentariola Hispaniae).

Reflexos d'Apol·lo viatja a València

L'exposició Reflexos d'Apol·lo. Esport i arqueologia a la Mediterrània antiga segueix el seu periple. Demà s'inaugurarà al Museu de Prehistòria de València, on es podrà veure del 20 de juny al 21 d'octubre. La mostra, produïda pel Ministeri de Cultura i que ja s'ha vist a diverses ciutats com Tarragona o Barcelona, conté un total de 122 peces procedents del Museo Arqueológico Nacional de Madrid. En la meva opinió val la pena visitar-la per la qualitat de les peces exposades, tot i que no és molt extensa ni se'n treu tot el suc didàctic o divulgatiu. Recordeu que podeu veure el reportatge fotogràfic d'Ana Ovando en el seu pas per Tarragona.

Més informació: Europa Press

Apareixen restes de la muralla romana de Dertosa (Tortosa)

Durant les obres de remodelació del carrer Sant Domènec un equip d'arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili han descobert el que podrien ser les restes més antigues de la muralla de la ciutat romana de Dertosa, l'actual Tortosa. El mur, format per pedres megalítiques, tindria una amplada de quatre metres i tindria, per tant, una tècnica constructiva similar a la muralla de Tarragona. Si es confirmés la datació avançada pels arqueòlegs -segles II i I a.C.-, la nova troballa es convertiria en l''estructura més antiga de la ciutat romana de Tortosa.

Corrobora la hipòtesi la recent descoberta al mateix carrer en obres de dos enterraments de l'època del baix Imperi romà (segles IV i V d.C.), atès que els romans enterraven els morts fora de les muralles.

L'ajuntament ha acceptat ampliar l'excavació per estudiar millor l'estructura i així poder confirmar-ne l'antiguitat.

Notícia: Diari de Tarragona / Ajuntament de Tortosa (amb foto inclosa)

Josep Tero: d'Alexandria a Igualada

Josep Tero presenta en concert 'D'Alexandria a Empúries', un recital de cançons sobre poemes d'amor de Konstandinos Kavafis i alguns poetes catalans de totes les èpoques. El recital es farà avui a les vuit del vespre, a l'Auditori del Museu Comarcal d'Igualada (Anoia).

Notícia: Vilaweb

Meme toca... iniciació en les TIC a l'aula

Ana Ovando ha reprès el seu simpàtic costum d'enviar memes a les seves víctimes propiciatòries. Ara me n'ha enviat un que fa:

"Imagina que tens un col·lega que imparteix la teva mateixa assignatura i vol incorporar les TIC a la seva matèria per al curs vinent. Ve a tu a cercar un consell, perquè li sona que tens un blog i estàs embolicat amb aquesta mena de coses. Què li diries? Quines serien les claus perquè el teu company tingués èxit en aquesta empresa?"

Precisament acabo de trobar, al blog d'Artur J. Tallada, un vídeo que podria ajudar a afermar aquest propòsit, per de cas si aquest professor no n'estigués gaire convençut, i a veure les infinites possibilitats que se li obren. Ja veieu que darrerament estic molt videòfil i això sí que és una novetat, una mostra que s'avança passet a passet.



Realment fa pensar, tot i que d'altra banda em sembla massa optimista pel que fa a l'alfabetització digital dels adolescents, que, almenys per la meva experiència, és molt desigual. De tota manera, segons com, tantes possibilitats per explorar d'entrada poden produir vertigen i, per tant, jo li diria que no s'espantés, que cal anar endinsar-se en aquest món a poc a poc. El millor seria començar veient com utilitzen altres col·legues, especialment de la mateixa matèria, els recursos TIC. I què millor que anar a Chiron a triar i remenar. Sí ja sé que és el que diem tots, però la meva experiència em diu que és el millor lloc per començar a buscar i veure què fa l'altra gent. Per començar li diria que aprofités els materials que han creat altres. Més endavant, quan ja se sentís amb més confiança, veiés què és el que li va més (perquè segurament ningú pot abastar totes les possibilitats sense tornar-se boig) i tingués més per la mà el software i el hardware, intentaria engrescar-lo a crear ell mateix els seus propis materials i a posar-los al seu torn a l'abast dels companys (a través de Chiron, és clar). Perquè per a mi el més interessant d'usar les TIC és la part creativa: crear, utilitzar i donar a conèixer els teus propis recursos.

Però, com sempre, l'Ana m'ha embolicat en aquest meme alhora que em tallava els possibles destinataris de la cadena. De debò creus, Ana, que ho has d'enviar a vuit persones? Una mica acaparadora, no? Així és que, com que no se m'acudeix a qui més li puc enviar, per la meva banda el tanco aquí.

La guerra de les Gal...

Acudit de Forges a El País (13/06/2007)

Dedicat a tots els estudiants del batxillerat humanístic que han patit la selectivitat d'enguany. Per fi s'ha acabat, xiquets! Alea iacta est!

Vist a les Lletres d'Èlsinor.

El RSS, clar i català (o castellà, anglès, xinès...)

Als qui no utilitzin encara la subscripció RSS per llegir blogs o altres espais que es van actualitzant us aconsello que vegeu aquest vídeo:



Aquí el teniu i podeu canviar a castellà o unes quantes altres llengües (vist al blog de Paco Rivière).

Roma reneix virtualment

Al cap de deu anys de treball un equip format per aquitectes, informàtics i arqueòlegs del Politecnico di Milano i University of Virginia han presentat la reconstrucció digital de l'antiga Roma, concretament del regnat de Constantí (s. IV d.C.). N'ha estat la base la gran maqueta del Museo della Civiltà Romana, però una trentena dels edificis principals han estat elaborats de nou amb més exactitud. Molts altres s'espera que es vagin reconstruint de manera més rigorosa amb el temps.

De moment no es comercialitzarà i només se'n poden veure quatre vídeos i algunes imatges al web del projecte i, per tant, us recomano que hi doneu un cop d'ull. Més endavant servirà per orientar els turistes que visitin algunes restes de la Roma antiga.

Notícia: Newsweek

El clàssic ven: una Àrtemis bat tots els rècords de preu d'escultura

El passat 8 de juny un bronze tardohel·lenístic, Àrtemis amb un cérvol, va ser adjudicat per 21,3 milions d'euros a la subhasta d'antiguitats egípcies, clàssiques i asiàtiques que Sotheby's va celebrar a Nova York. N'ha estat el comprador un col·leccionista privat europeu, i l'ha venuda el Museu Albright-Knox de Buffalo, que ha posat a la venda més de dues-centes antiguitats.

Malgrat que Àrtemis, la deessa de la caça, ha perdut el seu arc, la peça es conserva magníficament bé, i destaca pel detallisme de l'anatomia de la figura i el vestuari.

La xifra és un rècord tant pel que fa a les antiguitats com a l'escultura. Fins ara, l'antiguitat més cotitzada era l'anomenada Venus Jenkins, adjudicada per més de 8,7 milions el juny del 2002. I en el cas de l'escultura, la més cara era Ocell a l'espai, una escultura de Brancusi que va assolir 20,5 milions el 2005. Així doncs, l'art clàssic antic torna a ser reivindicat al mercat en un moment dominat per l'art contemporani. I, per tant, ara és un bon moment per vendre aquell Praxíteles que havíeu heretat de l'àvia.

Notícia: Avui / Televisa / Sotheby's (pdf), on s'expliquen els detalls de la subhasta.
Vegeu també: Las 10 esculturas más caras de todos los tiempos

Cursos de clàssiques per a l'estiu

Entre els diversos cursos de clàssiques per al proper estiu l'Escola d' Estiu del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya té programats els següents cursos sobre clàssiques:

• Recursos TIC per a llengües clàssiques,
• Papirologia grega I (iniciació) i II (continuació del curs passat),
• Les pedres parlen. Introducció a l'epigrafia romana i preromana,
• Cultura clàssica a l'ESO,

Aquí podreu trobar el programa de tots els cursos, però, encara que sigui tirar descaradament aigua al meu molí, em permetreu que destaqui Recursos TIC per a llengües clàssiques. Aquest curs presenta els principals recursos elaborats a Catalunya per a l’ensenyament del llatí i el grec i les eines telemàtiques perquè el professorat de secundària s'iniciï en l'elaboració del seu propi material. Entre els recursos que s'hi veuran hi ha Aula de Latín, Euclides Grec Politònic i Chiron. En aquest darrer cas es farà una introducció pràctica a l’ús de les eines col·laboratives del portal. A més s'oferirà una aproximació a la didàctica de les clàssiques en l’aula d’informàtica d’un IES i una iniciació pràctica en l'elaboració d’un blog. Els professors seran Pedro L. Cano, José L. Cimarras, Francesca Mestre, M. Jesús Espuña, Sebastià Giralt i Miquel Fernández (coordinador).

DIES: del 2 al 13 de juliol
LLOC: Facultat de Geografia i Història UB.

Primer màster en papirologia

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) ofereix per al pròxim curs el primer màster en papirologia de l’Estat espanyol, amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta iniciativa, sorgida arran d'una proposta de la direcció de la revista Auriga, s'emmarca dins la recuperació de la papirologia a Catalunya promoguda per aquesta revista. Com a mostra ja ha publicat la primera aportació a l’inventari papirològic de Catalunya.

Més informació i programa (PDF).

El Museu de l'Acròpolis tancat a partir del juliol per trasllat

Atena pensarosa, estela, c. 470, Atenes, Museu de l'Acròpolis.

Si algú té previst viatjar a Atenes aquest estiu es trobarà probablement el Museu de l'Acròpolis tancat a causa del trasllat de la col·lecció a la seva nova seu situada als peus de l'Acròpolis i dissenyada per l'arquitecte francosuís Bernard Tschumi. Amb la construcció del nou edifici, que s'ha d'inaugurar el 2008, el govern grec espera reforçar la seva perenne reivindicació del retorn dels marbres del Partenó conservats des fa dos-cents anys al British Museum. De fet està previst que la galeria superior resti buida fins que tornin. L'esperança és l'últim que es perd, diuen.

Més informació: El Periódico

Cicle de conferències entorn d'Homer al CaixaFòrum de Barcelona.

Avui comença un cicle de conferències al CaixaFòrum de Barcelona s'aproxima als aspectes essencials, literaris, ètics i artístics entorn de l'obra d'Homer amb la finalitat d'oferir-ne les principals claus interpretatives.

A l'entorn d'Homer: La Ilíada i l'Odissea, 30 de maig-7 de juliol,
CaixaFòrum, Barcelona.

Labyrinthus ja té grec

Us presento una nova secció del web Labyrinthus: la gramàtica grega, una gramàtica sense pretensions que vol ser essencialment didàctica, orientada als estudiants de secundària o als qui s'inicien en el grec clàssic. De moment es tracta d'una versió beta: no està acabada i encara li cal una última revisió. Per tant, si hi veieu cap cosa que s'hagi de corregir o voleu fer-hi observacions, us agrairé que m'ho feu arribar amb un comentari o un missatge.

Praxíteles a París

Diverses còpies de l'Afrodita de Praxíteles
coneguda com la Venus d'Arle (foto: SG).

Fins el 18 de juny encara es pot veure una magnífica exposició sobre Praxíteles al Museu del Louvre de París. Atès que només es conserven ben poques peces atribuïbles directament a aquest escultor atenès del segle IV a.C. -i la principal, Hermes amb Dionís infant, no ha viatjat a París-, s'hi exhibeixen testimonis de les obres perdudes, sobretot còpies romanes, d'atribució més o menys segura, tant les que es troben en aquest museu parisenc com en d'altres, així com monedes i textos. També s'hi poden veure obres posteriors que traspuen la seva perdurable influència, moltes relacionades amb famosa Frine, hetera que va ser la seva amant i model. La mostra acaba amb un bronze rescatat recentment de les aigües que, segons una hipòtesi, seria un original de Praxíteles. Molt recomanable és també la visita al web de l'exposició (en francès o anglès).

Aquí teniu fotos d'algunes de les peces de la mostra, malgrat que només un parell són preses a l'exposició i encara no gaire bones. Com que desgraciadament no va ser possible fer-ne més, la resta reprodueixen obres que també hi han estat incloses però fotografiades en visites anteriors al Louvre. Tanmateix no podreu gaudir de la suggerent il·luminació que realça les peces d'una mostra que aconsegueix endinsar-nos bocabadats en la recerca de la Bellesa que tant va obsessionar els antics grecs.

Praxitèle, un maître de la sculpture antique,
Musée du Louvre, del 23-3-2007 al 18-6-2007.