Mort de Joan Triadú

Avui ha mort Joan Triadú (1921-2010). Entre les seves moltes activitats -poeta, pedagog, traductor, crític literari, promotor de la cultura catalana durant gairebé tot el franquisme...- aquí destacarem els seus estudis en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i la seva traducció parcial de les Olímpiques de Píndar publicada a la Bernat Metge.

Google engega un traductor online de llatí

A través de Rodrigo Portela m'he assabentat de la gran notícia que Google ha engegat un traductor de llatí online. L'empresa ho fa públic amb un anunci en llatí en el seu blog oficial. Així que ho he sabut, no he pogut estar-me de fer unes proves de traduir del llatí a diverses llengües (anglès, català i castellà). He començat amb un parell de passatges celebèrrims de Catul i de Ciceró:

Odi et amo. Quare id faciam, fortasse requiris. Nescio, sed fieri sentio et excrucior.

• I hate and I love. Why do I do perhaps you ask. I do not know but I feel it and this is torture.
• Odi i amo. ¿Per què ho faig potser se li pregunti. Jo no ho sé, però ho sento i això és una tortura.
• Odio y amo. ¿por qué lo hago tal vez se le pregunte. Yo no lo sé, pero lo siento y esto es una tortura.

Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? Quam diu etiam furor iste tuus nos eludet? Quem ad finem sese effrenata iactabit audacia?

• How long will you abuse at last, our patience, Catiline? How long is that madness of yours still to mock us? To what end will fling itself audacity!
• Fins quan l'abús a la paciència passat, Catilina? Per quant de temps és que la bogeria dels seus encara per burlar de nosaltres? Amb quina finalitat s'aventura pròpia audàcia!
• ¿Hasta cuándo el abuso a la paciencia pasado, Catilina? ¿Por cuánto tiempo es que la locura de los suyos aún para burlarse de nosotros? ¿Con qué fin se aventura propia audacia!

La traducció és bastant acceptable en anglès: naturalment és la llengua de referència de Google i de fet una de les frases (de Ciceró) coincideix exactament amb alguna traducció que corre per la xarxa. En català i en castellà la traducció és més aviat "una patata", com deia una professora meva. De fet fan tota la impressió de ser traduccions a partir de l'anglès.

La següent prova és amb una frase gens famosa, d'un autor medieval: Arnau de Vilanova. Després de reconvertir-la a llatí clàssic, la frase queda així:

Daemones coacti naturaliter ab homine ei non oboediunt.

• the demons were compelled by nature from the man they do not obey him.
• els dimonis es van veure obligats per la naturalesa de l'home a qui no li obeeixen
• los demonios se vieron obligados por la naturaleza del hombre al que no le obedecen.

La traducció anglesa no és gaire correcta, però la catalana i la castellana són terribles.

Com haureu observat els passatges que he provat són bastant senzilles, sense pràcticament frases subordinades. Ho provem amb una oració extensa, típicament ciceroniana?

Etsi vereor, iudices, ne turpe sit pro fortissimo viro dicere incipientem timere, minimeque deceat, cum T. Annius ipse magis de rei publicae salute quam de sua perturbetur, me ad eius causam parem animi magnitudinem adferre non posse, tamen haec novi iudici nova forma terret oculos, qui, quocumque inciderunt, consuetudinem fori et pristinum morem iudiciorum requirunt (Pro Milone).

• Even if I am afraid, gentlemen, that it is a disgrace for a very brave man He began to speak not be afraid, and not at all befitting the occasion, accompanied by T. Years he chiefly of the safety of the Republic than his own disturbed, me to his for a cause like the greatness of courage not to be able to bring, I know these things to the judge, however, a novel kind of terrifies the eyes, that have, wherever they are present, of the forum to the custom of the courts of justice and the manner of its former require it.
• Encara que em temo, senyors, que és una vergonya per a un home molt valent Va començar a parlar, no tinguis por, i no en tots d'acord amb l'ocasió, acompanyat pel Sr T. Anys, principalment de la seguretat de la República que el seu pertorbada pròpia, per a mi la seva per una causa com la grandesa del valor de no ser capaç de portar, jo sé que aquestes coses al jutge, però, un nou tipus de terroritza als ulls, que tenen, allà on es presenti, del fòrum al costum dels tribunals de justícia i la manera del que va ser ho requereixin.
• Aunque me temo, señores, que es una vergüenza para un hombre muy valiente Empezó a hablar, no tengas miedo, y no en todos acorde con la ocasión, acompañado por el Sr. T. Años, principalmente de la seguridad de la República que su perturbada propia, para mí la suya por una causa como la grandeza del valor de no ser capaz de llevar, yo sé que estas cosas al juez, sin embargo, un nuevo tipo de aterroriza a los ojos, que tienen, donde quiera que se presente, del foro a la costumbre de los tribunales de justicia y la manera de lo que fue lo requieran.

Força desastrós, oi? Aquesta vegades tenim "patates" en totes les llengües. Encara una altra prova: traduir de l'anglès al llatí. Ho faig amb una frase que extrec de la Wikipedia i que també tradueixo al català i al castellà per comparar:

Theseus overpowered the Minotaur with his strength and used his sword to stab the beast in the throat.

• Theseus Minotaurum fames ac viribus suis gladio sit usus confodere bestiam in faucibus.
• Teseu vençut el Minotaure amb la seva força i utilitza la seva espasa per apunyalar la bèstia a la gola.
• Teseo vencido al Minotauro con su fuerza y utiliza su espada para apuñalar a la bestia en la garganta.

Veiem clarament que la traducció llatina és bastant pitjor que les altres dues.

La conclusió és que el traductor de Google no estalviarà als nostres soferts alumnes de traduir, encara que potser ajudarà els principiants anglòfons. La traducció automàtica del llatí (o al llatí) està encara lluny, però esperem que això sigui tot just un començament. En realitat, el fet que una empresa com Google (al costat de la ja veterana versió llatina del cercador o, per part d'un altre gran de l'actual Internet, la versió llatina del Facebook) tingui en compte el llatí ja és magnífic i demostra que el llatí continua present en el nostre món, per més que alguns vulguin enterrar-lo.

Finalment també val la pena esmentar dues opcions més que té el traductor: la lectura, que en el cas del llatí queda entremig de la pronunciació clàssica i l'eclesiàstica (per què no basar-se només en la clàssica, molt més senzilla?) i que només apareix amb trossos breus, i la possibilitat de millorar un mateix la traducció.

La Ilíada i l'Odissea, a l'Ateneu barcelonès

El dimarts 5 d'octubre a les 19:30 a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6 - 08002 Barcelona) se celebrarà l'acte titulat "La Ilíada i l'Odissea, els poemes fundacionals d'Europa, a la Bernat Metge", amb motiu de l'aparició de dos nous volums de la Bernat Metge, la Ilíada (vol. III), traduïda per Montserrat Ros, i l'Odissea (vol. I), en la versió de Carles Riba.

Hi participaran el lingüista Joan Solà, professor de la Universitat de Barcelona i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, l'hel·lenista Francesc J. Cuartero, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Ramon Alcoberro, ponent de la secció de filosofia de l'Ateneu Barcelonès.

La comunicació i la publicitat a l'antiguitat centren un congrés a la UAB

Des d'avui fins al 2 d'octubre se celebra la 64ª sessió de la Societat internacional "Fernand de Visscher" per a la Història del dret de l'antiguitat. Aquesta trobada tractarà sobre comunicació i publicitat a l'antiguitat des d'una triple vessant jurídica, econòmica i social.

Programa complet (PDF).

Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal, clàssiques

L’Aula Carles Riba, enceta una nova via d’estudi centrada en escriptores catalanes, especialment en l’anàlisi de la presència d’elements clàssics en la seva obra. La primera activitat està dedicada a dues autores amb prou punts de coincidència per tractar-les en una mateixa jornada: Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal, totes dues poetes, novel·listes, traductores i llicenciades en Filologia Clàssica.

Clàssiques. Jornades sobre Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal, 30 de setembre i 1 d'octubre de 2010, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona.

Programa i inscripció (PDF).

Activitats de l'ICAC a Tarragona

Aquesta tardor l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, en col·laboració amb altres institucions, organitza cursos i altres activitats:

• "La concepció de l’espai a l’Egipte grecoromà", reunió de treball a la Universitat Rovira i Virgili, 30 de setembre i 1 d’octubre, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili, l'ICAC i la Universitat Politècnica de Catalunya.
• Curs d'Història i Arqueologia Cristiana de Tàrraco: Tarraco, christiana civitas, organitzat per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós i el Museu Bíblic Tarraconense, Tarragona, del 14 d'octubre al 16 de desembre de 2010.
• Simposi internacional L'ager Tarraconensis. Paisatge, poblament, cultura material i història, organitzat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut d’Estudis Catalans, Tarragona, 27 i 28 d’octubre de 2010.

Crida a participar en el grup Garum per a l'ensenyament actiu del llatí al C.R.P. de Montcada i Reixac

Segons em fa saber Javier Ortiz, el grup de treball Garum s'obre de nou aquest curs als professors que desitgin participar-hi com una activitat reconeguda pel Departament d'Educació. La finalitat d'aquest grup, amb seu al C.R.P. de Montcada i Reixac, és aplicar a la didàctica del llatí tècniques i exercicis que ja s'utilitzen per a l'ensenyament de les llengües modernes. Trobareu una informació més detallada sobre aquesta proposta al blog de Garum, en el qual podeu veure també la memòria de les activitats realitzades el curs passat. Qui s'hi engresqui pot escriure a Javier Ortiz o deixar comentari al blog.

Sota terra a Empúries

El programa de TV3 Sota terra dedica l'edició avui en dos problemes de la ciutat romana d'Empúries: d'una banda pretén esbrinar si la trama urbana rectangular ja excavada té continuïtat per la part del recinte que encara mai s'ha excavat i, de l'altra, confirmar o no que hi havia un misteriós mur que dividia en dues parts la ciutat romana. Les troballes són ben interessants i les conclusions prometedores. Al final una recepte romana d'Apici: mandonguilles de gamba! Uhmm!

Trobat el temple d'August de Tàrraco?

Ja s'ha acabat el "culebrot" arqueològic d'aquest estiu amb un resultat prometedor: les excavacions del subsòl de la nau central de la catedral de Tarragona, que ahir divendres es van donar per finalitzades, han tret a la llum restes que tots els indicis apunten que pertanyen al temple d'August. De tota manera encara cal estudiar-les més a fons i fins a final de mes els arqueòlegs no en donaran resultats més definitius. Trobareu més informació al Diari de Tarragona, al blog de l'excavació A la recerca del temple d'August
i al Telenotícies comarques d'ahir (del min. 5,33 al 7,50):

Visita a la Domus Baebia de Sagunt

El passat divendres 9 de juliol un grup de professors vam visitar la Domus Baebia de Sagunt. Podeu llegir-ne la crònica i veure'n les fotografies al web de l'Equip de Clàssiques de l'ICE de la UAB.

Avui ha començat la recerca del temple d'August sota la catedral de Tarragona

Avui han començat les excavacions arqueològiques a la catedral de Tarragona per buscar restes del temple romà dedicat a l'emperador August, després que les proves d'alta tecnologia al subsòl han donat pistes d'on es podrien trobar. Podeu veure el vídeo del Telenotícies, llegir la notícia al Diari de Tarragona o, encara millor, seguir les excavacions dia a dia des del blog A la recerca del temple d'August.

La situació de les clàssiques a Catalunya a Chiron

Chiron dedica la portada a la situació de les clàssiques a Catalunya. Podeu fer els vostres comentaris al fòrum de Chiron.

"Sota terra" (TV3): Cabrera de Mar, Ilturo: ciutat o vila romana?

A Cabrera de Mar estan apareixent gran quantitat de restes romanes. Pertanyen a una gran vil·la agrícola? O es tracta d'una gran ciutat? I si és una ciutat, com és que no n'ha arribat notícia fins als nostres dies?

Avui a TV3 "Sota terra" va dedicat a l'arqueologia romana de Cabrera de Mar

Avui dilluns, a les 22.25, a TV3 "Sota terra" dedica un dels seus pocs espais sobre l'arqueologia clàssica a Cabrera de Mar. El que es planteja és si Cabrera de Mar va ser una gran ciutat romana durant el segle II aC. La descoberta fa uns quants anys d'unes termes romanes a Cabrera (les més antigues de la península Ibèrica) n'era un clar indici, però cal demostrar-ho.


Més informació.

I per anar fent boca unes receptes romanes, inclòs l'Epityrum (segons Cató):

Prorrogada la inscripció a la Jornada de tallers de cultura clàssica a Sagunt

El termini d'inscripció per a la Jornada de Tallers de Cultura Clàssica del proper 9 de juliol a Sagunt s'ha ampliat fins al 29 de juny. No us perdeu aquesta oportunitat!

Grup de discussió del professorat de clàssiques de Catalunya

Durant uns quants dies ha arribat al correu de l'Equip de Clàssiques de l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona un enorme flux de missatges -que podeu consultar reunits en un sol document- sobre alguns esdeveniments concrets que afecten i fins i tot posen en risc les matèries de clàssiques al batxillerat. Sembla clar que això és indici d'una profunda i creixent preocupació que, de manera general, el professorat de grec i llatí sent cada vegada més de cara al futur. L'Equip de Clàssiques, que vam donar ja ocasió per a un debat sobre aquestes qüestions amb l'enquesta elaborada el curs passat, creiem que aquesta rica i viva discussió no ha de quedar estroncada sinó que la inquietud que ha fet sortir a la llum s'ha de vehicular per unes vies més adequades que no pas l'efímer correu electrònic. Així és que hem obert un espai de debat en un grup de discussió que resta públic i obert a tothom -i on es pot participar des del mateix correu electrònic- perquè el professorat de clàssiques pugui exposar-hi lliurement els problemes del seu dia a dia i potser trobar-hi estratègies per fer-hi front, aportar-hi suggeriments, opinions, inciatives, experiències, etc. L'important és, a parer nostre, trencar l'aïllament dels professors i poder disposar d'un espai on ens podrem donar suport els uns als altres i potser organitzar-nos i trobar algunes solucions. De moment i en uns pocs dies ja s'han superat 100 membres inscrits, tot i que encara estem pendents que s'obri el foc. Esperem que les ganes de participació que han evidenciat els missatges anteriors i aquest esperançador nombre d'inscripcions no decaiguin pel canvi de format o perquè es tracti d'una simple fogonada. No tingueu vergonya i animeu-vos a participar-hi. Registreu-vos i uniu-vos al grup si encara no hi sou! I, un cop registrats, per enviar-hi un missatges només cal enviar un missatge electrònic a l'adreça professorat-de-classiques-de-catalunya@googlegroups.com.

Es destrueix un aqüeducte romà trobat a Tarragona mentre es projecta la restauració d'un altre a Constantí

Avui va d'aqüeductes tarragonins, amb una de freda i una de calenta. En plena celebració del festival Tàrraco Viva i quasi deu anys després de la declaració del conjunt arqueològic romà de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat, ahir es va iniciar la destrucció de part d'un aqüeducte romà en molt bon estat de conservació, a més de les parets d'un edifici, un conjunt de restes que ha aparegut al carrer Colom, en el decurs de les obres del Mercat Central. El tram d'aqüeducte trobat té una longitud d'uns cinquanta metres, amb un canal de 60 cm. d'ample, una altura de 81 cm. i una amplada entorn d'1,5 m.

Aqüeducte en procés de destrucció, Tarragona

La demolició d'estructures arqueològiques abans que hagi finalitzat l'excavació constitueix un fet inusual. El procediment normal consisteix que, una vegada conclosa la fase de desenterrament de les estructures, s'elabora un informe que posteriorment es remet al Departament de Cultura perquè la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural determini què es fa amb les restes aparegudes. En aquest cas la Generalitat ja ha autoritzat la destrucció d'aquestes troballes.

Potser hauríem de parlar de Tarraco Exstincta en comptes de Tarraco Viva? No saben l'ajuntament i la Generalitat que la declaració de Patrimoni de la Humanitat comporta la responsabilitat de conservar les restes i, en cas d'incompliment, es pot retirar aquest títol?
Foto i més informació: Diari de Tarragona.

Com a contrapunt la bona notícia és que l'anomenat Pont de les Caixes de Constantí serà restaurat i reconstruït de forma integral. Es tracta d'un aqüeducte considerat fins fa pocs anys medieval, però que en realitat reaprofita l'estructura d'una conducció romana, segons va quedar demostrar el 2008. Les restes perillaven perquè hi passava traçat de la carretera que ha d'unir Reus i l'estació del tren d'alta velocitat a la Secuita. Però finalment la modificació d'aquest projecte permetrà respectar l'aqüeducte.Foto i més informació: El Punt.

Aqüeducte de Constantí

Per acabar amb una nota més frívola aquí teniu la foto de la maqueta del Pont del Diable, el famós aqüeducte de Tarragona, a MiniTàrraco. Foto i més informació: El Punt.

Jornada de tallers de cultura clàssica a Sagunt

Els passats dies 12 i 13 de març varen tenir lloc a la Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau les IV Jornades de Didàctica de les Clàssiques, organitzades pel Col·legi de Doctors i Llicenciats amb la col·laboració de l’ICE de la UAB. Una de les propostes que s’hi van presentar van ser els tallers de la Domus Baebia de Sagunt. Atesa l'excel·lent acollida que van tenir aquests tallers entre el professorat assistent -i amb la voluntat d'oferir una jornada completa i estimulant-, l’Equip de Clàssiques de l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona ha organitzat per al dia 9 de juliol una sortida a Sagunt, en la qual  es podran visitar les instal·lacions de la Domus Baebia, participar en dos tallers diferents dels oferts a les passades jornades (a triar entre quatre), i fer una visita guiada a les restes romanes, a més de gaudir d'un àpat romà.

PROGRAMA 

06:00-11:00: Viatge d'anada, amb possibilitat de recolllida a Tarragona.
11:00-11:30: Visita a la Domus Baebia.
11:30-13:00: Primera tanda de tallers: Cuina / Màgia.
13:00-15:00: Dinar romà al restaurant Le Fou.
15:00-16:30: Segona tanda de tallers: Escriptura / Mosaic.
16:30-18:00: Visita a Sagunt.
18:00-23:00: Viatge de tornada, amb parada a Tarragona si s'escau.

CALENDARI: divendres 9 de juliol del 2010

DURADA DE L'ACTIVITAT: 7 hores

PLACES LIMITADES: 50*

INSCRIPCIÓ: des del web de l'ICE de la UAB
Preu inscripció: 55€. Inclou: trasllat en autocar (Barcelona/Tarragona-Sagunt i tornada), visita de les restes romanes, visita de la Domus Baebia, dos tallers de cultura clàssica i dinar romà al restaurant Le Fou).
Dates d’inscripció: fins el 22 de juny

* Per dur a terme aquesta activitat caldrà la participació d'un mínim de 45 persones.
* El professorat participant rebrà un certificat d’assistència emès per l’ICE de la UAB.

Cursos d'estiu a les universitats

Entre els nombrosos cursos d'estiu que ofereixen les universitats en trobem alguns relacionats amb els estudis clàssics: 

• Cultura material e historia. El método y las técnicas de trabajo en Arqueología, Palma de Mallorca, Menorca i Eivissa, dins els cursos d'estiu de la UNED de les Illes Balears.
• Dones i deesses a la prehistòria i a l’antiguitat, coordinat per Josep Bosch Argilagós, Museu de Gavà, dins els Els Juliols de la UB.
• Mites i arquetips al cinema, a càrrec de Jèssica Jaques, Enric Puig i Gisela Llobet, dins la Universitat d'estiu de la UAB.
• Pensament, onomàstica i tradició clàssica en el món medieval, coordinat per Josep Antoni Clua Serena i Joan Salvadó Monturiol, dins la Universitat d'Estiu de la Universitat de Lleida.
• Viatge a Ítaca: de l'Ulisses d'Homer a l'illa de Kavafis, a càrrec de Salvador Oliva, Josep Pelfort i Josep Maria Solà, dins la Universitat d’Estiu Ramon Llull.

Cursos d'estiu 2010

Dins els cursos de l'Escola d'Estiu de Secundària, organitzada pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats (de l'1 al 14 de juliol) estan programats els cursos de clàssiques següents:

• Recursos TIC per a llengües clàssiques (Miquel Fernández i Sebastià Giralt),
• El món clàssic: com apropar-lo als alumnes des d'una perspectiva lúdica i creativa (Ana Echezarreta),
• Vivències i pervivències clàssiques en la lectura de l'obra de Marc Aureli en algun espai públic (Joan Alberich),

D'altres cursos relacionats amb els estudis clàssics:

• Introducció al vocabulari de Plató (Gregorio Luri), 
• L’origen de les paraules (Carles Riera),
• Terra Antiqua: introducció a l'arqueologia (Victòria Medina).

Informació i matrícula.