Teofrast passa per L'hora del lector

Xavier Antich ens llegeix un dels curiosos, divertits i encertadíssims Caràcters de Teofrast al programa de televisió L'hora del lector del divendres passat. Aquesta edició ja la vaig recollir aquñi fa uns mesos.

Plató en primera persona: les Cartes i la filosofia platònica avui

Amb motiu de la publicació d'un nou volum de la Col·lecció Bernat Metge, la primera traducció catalana de les Cartes de Plató, els professors de filosofia Antoni Bosch-Veciana (Universitat Ramon Llull), Oriol Ponsatí-Murlà (Universitat de Girona) i Ramon Alcoberro (Universitat de Girona i vocal de l'Ateneu), així com Raül Garrigasait (traductor de les Cartes de Plató), parlaran de la significació que tenen aquests textos per a entendre Plató i de la vigència de la seva filosofia.

Plató en primera persona, dimecres 27 de gener a les 19:30 a la Sala d'Actes de l'Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6 - 08002 Barcelona).

Cronos narra història de la reina boudica

El programa Cronos dedica el capítol d'avui a Boudica, reina britànica que va encaçalar la revolta contra els ocupants romans el 61 després de Crist.

Dilluns 22/01/2010, 21.35 h., al 33.

Més informació.

S.O.S. Auriga

M'imagino que els lectors habituals d'aquest blog no necessiten que els presenti la revista Auriga. Però, ni que sigui per reconèixer la gran feina que hi ha al darrere, no crec inoportú fer-ne un recordatori. Des del 1991 ha estat una plataforma molt valuosa per divulgar el món clàssic i el llegat grecoromà, especialment al nostre país, amb una clara vocació didàctica, d'actualització i de debat. Si repassem les seves pàgines publicades gairebé al llarg de vint anys veurem la diversitat de perspectives i la varietat temàtica que ens ofereix -lingüística, literatura, arqueologia, art, història, mitologia, tradició clàssica- de la mà d'un gran nombre de col·laboradors, siguin especialistes o divulgadors, en una confluència fructífera i enriquidora. A més a més, s'ha convertit en un important element dinamitzador per mitjà dels premis al professorat i als estudiants, per mitjà del fòrum Auriga, celebrat anualment des del 2005, i per mitjà de la llista de distribució d'informacions sobre el món clàssic, que serveix sovint per alimentar aquest blog. Només cal visitar el web de la revista per adonar-nos de tot el que s'ha fet.

Ara, però, podem perdre tota aquesta rica experiència i prometedora activitat. Com ja se n'han fet ressò diversos blogs de clàssiques - Daidalea, Fil de les clàssiques, Aplec, Doceo et disco-, l'Auriga està en perill. El Departament d'Educació ha deixat de col·laborar-hi amb les subscripcions destinades a fer arribar la revista a molts instituts de Catalunya. De manera abrupta i poc argumentada --més enllà de la ja fressada crisi econòmica-- ha comunicat que les cancel·la.

Deixarem perdre tot el que significa Auriga? Hi podem fer res per salvar-la? El que sens dubte esdevindrà més efectiu és mostrar el nostre suport i la nostra voluntat que continuï en el mateix format actual tot subscrivint-nos a la revista personalment o fent subscriure el nostre centre de treball -altrament no la rebrem. Malauradament ben poca gent s'hi ha subscrit d'ençà que ha sortit a la llum aquest problema. També podem signar la petició impulsada per Ramon Torné a favor que el Departament d'Educació es faci enrere i mantingui les subscripcions.

IV Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques

Les IV Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques se celebraran els dies 12 i 13 de març del 2010. El programa és el següent:

Divendres 12

9.30 – 10.00: Acte de benvinguda
10.00 – 11.00: Ponència inaugural, Latinitas viva, a càrrec de Luigi Miraglia, director de l’acadèmia Vivarium Novum (Roma)
11.30 – 12.15: Projecte Neptú. Centres Comarca Anoia. Salvador Oliva
12.15 – 13.00: Barcino oriens. El repte de la reconstrucció històrica. Escola Joan Pelegrí. Ricard Llop
13.00 – 13.45: Activitats del Grup de Clàssiques, ICE-Càtedra M. Àngels Anglada de la UdG
16.00 – 17.00: Presentació del Grup de Clàssiques de l’ICE de la UAB
17.00 – 19.00: Tallers simultanis:

1. Taller de llatí oral Latine loquendo. Luigi Miraglia
2. Taller de literatura. Mònica Miró Vinaixa
3. Taller d’itinera electronica. Xavier Yáñez i Jordi Saura (cal dur l’ordinador personal)
4. Taller d’itineraris clàssics in situ. Joan Alberich
5. Taller d’escriptura. Josefet Fuentes Gozálvez

Dissabte 13

9.00 – 13.30: Tallers. Ludi Saguntini, a càrrec de l’associació Ludere et discere de Sagunt:

1. Incipit Titivillus. Epigrafia i cal·ligrafia
2. Ars Cosmetica. Higiene i cosmètica
3. Fibulae. Indumentària grecoromana 
4. Tempore capto. El temps en l’antiguitat

Cada taller té nombre limitat de participants, per tant es respectarà l'ordre d'inscripció.

Més informació i inscripció: Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats

Dies 12 i 13 de març. Divendres de 9.00 a 19.00 h; dissabte, de 9.00 a 14.00 h
Lloc: ICE de la UAB, Casa de Convalescència. Recinte de Sant Pau, c/ Sant Antoni Maria Claret, 167.

Activitat reconeguda dins el Pla de Formació del Departament d’Educació.

Programa IV Jornades Clàssiques

Avui el Canal 33 emet un documental sobre Espàrtac a Cronos

Avui dilluns a les 21.35 el programa històric Cronos arrenca la nova temporada amb "Espàrtac: més enllà del mite", una producció d'Atlantic Productions. Aquest documental combina recerca històrica amb espectaculars dramatitzacions i les tecnologies més noves per portar a la vida els esdeveniments èpics de la història d'Espàrtac, l'esclau que es va rebel·lar contra els romans. Després d'escapar-se d'una escola de gladiadors i armat gairebé només amb ganivets de cuina, Espàrtac va formar un exèrcit prou fort per amenaçar amb la destrucció de Roma.

Més informació: Televisió de Catalunya

Lluita de titans (segona versió - 2010)

Ja es pot veure el tràiler de la nova versió de Lluita de titans (Clash of the titans), una pel·lícula que s'ha d'estrenar el 2010. Basada lliurement en el mite de Perseu, està protagonizada per Sam Worthington, Liam Neeson i Ralph Fiennes També es pot visitar el web del film.

Els mites clàssics representats als centres de CaixaForum de Catalunya

Als diversos centres dels CaixaForum de Catalunya es faran representacions de mites clàssics en el cicle Mites i tradició oral. Preu: 3 / 4 €. Places limitades.

Idea i coordinació: Marta Ràfols (Fundació "la Caixa")
Autor dels textos i selecció de mites: Antonio Alvar (catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat d’Alcalá de Henares)
Dramatúrgia i direcció: Jordi Prat i Coll
Disseny d’escenografia i vestuari: Ricard Prat i Coll
Música: Mario Mas

Amors mitològics: Orfeu i Eurídice, Eco i Narcís, Filemó i Baucis, intèrpretats per Carme González, Agustí Farré i Carles Alcoy.

CaixaForum de Barcelona, Av. Marquès de Comillas, 6-8.
Dissabte 23 de gener a les 17.30 h i diumenge 24 de gener a les 12.00 h,

CaixaForum Tarragona,  C/ Cristòfol Colom, 2.
Diumenge 24 de gener i diumenge 7 de març a les 18,00.

CaixaForum Lleida, Av. Blondel, 3. 
dissabtes 30 de gener i 6 de març a les 18.

Fundació "la Caixa" a Girona, Auditori Narcís de Carreras, C/ Santa Clara, 11 4art.
Dissabte 20 de març, a les 18.00 h i diumenge 21 de març, a les 12.00 h

El fil del mite: el Minotaure, Teseu, Ariadna, Dèdal i Ícar, interpretat per Fiona Rycroft, Mireia Piferrer i José Pedro García.

CaixaForum Lleida, Av. Blondel, 3.
Dissabte 16 i dissabte 23 de gener.

CaixaForumTarragona, C/ Cristòfol Colom, 2.
Diumenges 21 de febrer i 28 de març. a les 18.00 h

Fundació "la Caixa" a Girona, Auditori Narcís de Carreras, C/ Santa Clara, 11 4art.
Dissabte 27 de febrer, a les 18.00 h i diumenge 28 de febrer, a les 12.00 h

CaixaForum Barcelona, Av. Marquès de Comillas, 6-8.
Dissabte 17 d'abril a les 17.30 h i diumenge 18 d'abril a les 12.00 h

Bones festes

Seminaris internacionals d’Arqueologia Clàssica de l'ICAC

L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) organitza quatre seminaris internacionals d’Arqueologia Clàssica durant el present curs acadèmic a la seva seu de Tarragona.

• Primer seminari: "Teatre i construccions públiques d’època romana", dirigit per J. Ch. Moretti (CNRS, Lió), 11, 12 i 13 de gener del 2010.
• Segon seminari: "La dona a l’antiguitat", dirigit per E. Cantarella (Università di Milano), 1, 2 i 3 de març del 2010.
• Tercer seminari: "Escultura romana de la península Ibèrica", dirigit per Th. G. Schattner (Deutsches Archäologisches Institut), 19, 20 i 21 d'abril del 2010.
• Quart seminari: "L’aigua al món romà: tècniques i usos", 12, 13 i 14 de maig de 2010.

Programa detallat (PDF).

Historiadors grecs per Nadal

Dues novetats editorials per a aquest Nadal: dos historiadors grecs traduïts per dos hel·lenistes valencians:

• Xenofont, Els deu mil (Anàbasi), traducció de Francesc J. Cuartero, "Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge", Edicions 62.
• Heròdot, Història, traducció de Rubén J. Montañés, "col·lecció L'Embosta", edicions La Magrana.

La mateixa versió de l'Anàbasi ja havia aparegut a la Fundació Bernat Metge. Pel que fa a traducció d'Heròdot és la primera completa en català. Tot i així els llibres I-VI ja havien eixit en dos volums dins la magnífica col·lecció de "L'Esparver", no sé si morta o congelada, però n'havia quedat inèdita la darrera part (llibres VII-IX). Als qui, com jo, s'havien comprat aquests dos volums els pot interessar saber que de La Magrana m'han assegurat que "L'Esparver" ressuscitarà o es descongelarà per publicar un volum amb els llibres que falten. Tant de bo que tingui continuïtat més enllà d'aquesta publicació.

Conferències sobre art i antiguitat grecollatina, a Tarragona

Cicle de conferències “Art i antiguitat grecollatina".
Organitzat per l'ICE de la Universitat Rovira i Virgili.
Centre Social i Cultural de la Fundació "la Caixa", Cristòfor Colom, 2, Tarragona.

Dilluns, 8 i 15 de febrer; 1,8 i 15 de març de 2010 a les 19 h.

1) Un monument excepcional: el Panteó de Roma (Antonio Alvar).
2) Temes del cicle èpic en la iconografia grega (Alberto Bernabé).
3) Iconografia d'Orfeu, el paper encisador de la música i la paraula (Francesc Casadesús).
4) Asklepios o Serapis? Una interpretació iconogràfica de la gran escultura emporitana (Joaquin Ruiz de Arbulo).

Més informació

La mitologia pagana no és cultura nostra?

Acabo de llegir una deliciosa entrada titulada Tradició catòlica i pagana del blog d'Antoni Veciana, d'on extrec el passatge inicial i la foto:

"Fa uns mesos demanaven retirar el déu Cronos que hi ha a l'entrada del cementiri de Reus, el popularment conegut com "Peret de la dalla". I que el canviessin per una creu amb el subterfugi que era una figura pagana i per tant no era de la nostra cultura".

La seva entrada, que us recomano vivament llegir, continua revisant la iconografia pagana, és a dir de la mitologia clàssica, que es pot veure als carrers de Reus, tan abundant com en qualsevol ciutat del nostre entorn. No sé si la idea que una figura pagana no pertany a la nostra cultura es deu a la simple ignorància o al fanatisme religiós. La veritat és que només fixar-s'hi una mica, com fa Antoni Veciana passejant-se per Reus, per veure com la mitologia grecomana amara tota la nostra cultura, passada i actual. La trobem per tot arreu: art, literatura, llenguatge, ciència, publicitat, cinema, televisió... Per això és imprescindible que els nostres estudiants la coneguin, com que també coneguin, almenys des d'un de vista cultural, la tradició cristiana, que també s'està oblidant ràpidament, perquè no es produeixi un trencament amb el nostre passat, perquè poguem seguir entenent tot el llegat que ens han deixat. Retirar escultures "paganes" s'assembla perillosament a la destrucció dels Budes de Bāmiyān. Per sort els talibans catòlics són una minoria.

Per cert l'escultura de Cronos en qüestió és un perfecte exemple de la confusió entre el déu Cronos o Saturn, fill d'Úranos i pare de Zeus (en grec Κρόνος), i la personificació del Temps, el nom del qual es transcriu igual en català i en altres llengües (Cronos), però en grec canvia la primera lletra (Χρόνος). Tanmateix ja en l'antiguitat es van confonen per la semblança dels seus noms. Per això porta la talla amb què Cronos-Saturn va tallar els genitals del seu pare, però també les ales i el rellotge del Temps.

Chiron en Compostela. Didáctica 2.0 para las lenguas y la cultura clásicas

Chiron·Χείρων presenta el darrer número de Cuadernos de literatura griega y latina, la revista de la Sección Galega de la SEEC, amb el títol Chiron en Compostela. Didáctica 2.0 para las lenguas y la cultura clásicas. Es tracta d'un monogràfic dedicat a l'aplicació educativa de la Web 2.0 en els estudis clàssics. El volum, concebut arran del curs “Chiron 2.0: clásicas en el aula” realizat a Santiago de Compostel·la (2008-2009), ofereix els articles següents:

• “Chiron: estudios clásicos en la web 2.0” per Sebastià Giralt,
• “La mochila clásica” per Carlos Cabanillas,
• “Taller de blogs” per Lluís Inclán i Sergi Ferrús,
• “Wikis, páginas web rápidas” per Ana Ovando i José M. Ciordia,
• “Aulas virtuales” per Olga Díez i Álvaro P. Vilariño.

Totes les contribucions, escrites per membres de Chiron·Χείρων, pretenen conciliar la informació tècnica amb la reflexió didàctica, sense allunyar-se d'una orientació fonamentalment pràctica, de manera que puguin servir d'ajuda al professorat que vulgui introduir-se o aprofundir en l'ús de les TIC en les matèries de clàssiques.

El volum es pot descarregar gratuïtament en format PDF des del web de la Sección Galega de la SEEC. També és possible adquirir-ne un exemplar en paper a l'editorial en línia Bubok.

L'origen del teatre occidental: Egipte i Grècia

Avui dimarts, 15 de desembre, a les 21 h., es presenta, al Teatre Zorrilla de Badalona, l'espectacle Set moviments-Egipte, amb idea i guió de la professora de la UAB, M. Isabel Panosa, i amb coreografia de Toni Gómez. L'obra es basa en la recerca de Panosa sobre l'origen de les arts escèniques a Egipte i Grècia, recollida en el seu recent llibre Grècia i Egipte en l'origen del drama (Tarragona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, 2009), on compara les primeres experiències escèniques de l’antic Egipte amb les primeres experiències teatrals gregues, que van originar la tragèdia.

Més informació: UAB, Set moviments-Egipte

Mitologia personal

L'editorial Adesiara acaba de publicar Escrits o Mitologia personal d'Andreas Embirikos (1901-1975), un dels grans poetes grecs del segle XX, en traducció d'Helena Badell. Vilaweb us ofereix llegir un dels relats del llibre: Ròmul i Rem o homes navegant vers l’ abraçada materna (PDF).

Cap a una nova Bàrcino?

L'XIè Congrés d'Història de Barcelona, que se celebra aquests dies sota el títol de La ciutat en xarxa, ha posat en comú les noves aportacions que estan redibuixant la imatge de la Barcelona romana: una muralla cívica simbòlica, uns espais públics exagerats per l’escala de la ciutat, uns suburbis extramurs tan extensos com el mateix recinte emmurallat i un ager o territori agrícola, que arribaria fins a Martorell i dividit en parcel·les.

Ricardo Mar, investigador del Seminari de Topografia Antiga (Universitat Rovira i Virgili / Institut Català d’Arqueologia Clàssica), hi ha presentat destacades novetats a partir del treball de modelat de la ciutat que ha iniciat el seu equip:

• la reconstrucció hipotètica de la monumental porta de mar, a l’actual carrer Regomir, i de les dues illes que se situarien darrere el temple d’August,
• la reinterpretació del que s'havia considerat un castellum a favor d'unes termes públiques adossades a les muralles del segle I i englobades dins la muralla només al segle IV.

D'altra banda Eduard Riu-Barrera, del servei de Patrimoni de la Generalitat, ha ofert una reinterpretació de la construcció d’una potent muralla al segle IV que van permetre a la ciutat sobreviure amb èxit a l'enfonsament de l'Imperi romà. Aquesta no seria l’expressió d’una Barcelona amb iniciativa, autònoma i potent, disposada a sobreviure a les invasions bàrbares, sinó la imposició del poder imperial que va arrasar suburbis i monuments funeraris de les grans famílies al fortificar la regió que controlaven el pas dels Pirineus.

Per a més informació podeu consultar l'article de El periódico d'avui, que aporta uns gràfics molt interssants en PDF (plànol de la ciutat, el territori de Bàrcino), i el web del congrés, on trobareu resums de les ponències i les comunicacions.

Ressuscita el Circulus Latinus Barcinonensis

Aquest divendres es reprendran les trobades d'un renovat i rejovenit Circulus Latinus Barcinonensis. Qui vulgui practicar la conversa en llatí pot apuntar-s'hi al seu web.

Vè curs sobre clàssiques i TIC de CIRCE, Aquileia, juliol 2010

El cinquè curs de formació permanent sobre clàssiques i TIC, organitzat per CIRCE i adreçat a professors de tot Europa, tindrà lloc a Aquileia, Itàlia, des del 4 fins al 11 de juliol del 2010. En trobareu més informació i el programa a la base de dades de Grundtvig de Comenius. El termini per demanar una borsa d'estudis és el 15 de gener del 2010: poseu-vos en contacte amb l'agència estatal per als impresos de sol·licitud. També us podeu descarregar un tríptic amb la informació detallada (cal registrar-se).

XIII Festival de teatre grecollatí de les Illes Balears, 2010

Organitzat per Pàrodos, Institut Balear de Teatre Clàssic

MALLORCA: Teatre Principal de Palma, dimarts, 9 de març de 2010

• 10:00: Les troianes d’Eurípides, Escola d’Arts Escèniques del Teatre Sans de Palma de Mallorca.
• 12:00: Miles gloriosus de Plaute, Taller de Teatre de l’IES Pau Casesnoves d’Inca.

MENORCA: Teatre Principal de Maó, divendres, 12 de març de 2010

• 10:00: Les troianes d’Eurípides, Escola d’Arts Escèniques del Teatre Sans de Palma de Mallorca.
• 12:00: Miles gloriosus de Plaute, Taller de Teatre de l’IES Pau Casesnoves d’Inca.

Es farà una representació per a públic adult al teatre Principal de Maó el mateix dia. L’hora i preus es comunicaran oportunament.

EIVISSA: Teatre Can Ventosa d’Eivissa, dimarts, 16 de març de 2010

• 10:00: Les troianes d’Eurípides, Escola d’Arts Escèniques del Teatre Sans de Palma de Mallorca.
• 12:00: Miles gloriosus de Plaute, Taller de Teatre de l’IES Pau Casesnoves d’Inca.

Més informació i inscripció