Bones festes

Seminaris internacionals d’Arqueologia Clàssica de l'ICAC

L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) organitza quatre seminaris internacionals d’Arqueologia Clàssica durant el present curs acadèmic a la seva seu de Tarragona.

• Primer seminari: "Teatre i construccions públiques d’època romana", dirigit per J. Ch. Moretti (CNRS, Lió), 11, 12 i 13 de gener del 2010.
• Segon seminari: "La dona a l’antiguitat", dirigit per E. Cantarella (Università di Milano), 1, 2 i 3 de març del 2010.
• Tercer seminari: "Escultura romana de la península Ibèrica", dirigit per Th. G. Schattner (Deutsches Archäologisches Institut), 19, 20 i 21 d'abril del 2010.
• Quart seminari: "L’aigua al món romà: tècniques i usos", 12, 13 i 14 de maig de 2010.

Programa detallat (PDF).

Historiadors grecs per Nadal

Dues novetats editorials per a aquest Nadal: dos historiadors grecs traduïts per dos hel·lenistes valencians:

• Xenofont, Els deu mil (Anàbasi), traducció de Francesc J. Cuartero, "Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge", Edicions 62.
• Heròdot, Història, traducció de Rubén J. Montañés, "col·lecció L'Embosta", edicions La Magrana.

La mateixa versió de l'Anàbasi ja havia aparegut a la Fundació Bernat Metge. Pel que fa a traducció d'Heròdot és la primera completa en català. Tot i així els llibres I-VI ja havien eixit en dos volums dins la magnífica col·lecció de "L'Esparver", no sé si morta o congelada, però n'havia quedat inèdita la darrera part (llibres VII-IX). Als qui, com jo, s'havien comprat aquests dos volums els pot interessar saber que de La Magrana m'han assegurat que "L'Esparver" ressuscitarà o es descongelarà per publicar un volum amb els llibres que falten. Tant de bo que tingui continuïtat més enllà d'aquesta publicació.

Conferències sobre art i antiguitat grecollatina, a Tarragona

Cicle de conferències “Art i antiguitat grecollatina".
Organitzat per l'ICE de la Universitat Rovira i Virgili.
Centre Social i Cultural de la Fundació "la Caixa", Cristòfor Colom, 2, Tarragona.

Dilluns, 8 i 15 de febrer; 1,8 i 15 de març de 2010 a les 19 h.

1) Un monument excepcional: el Panteó de Roma (Antonio Alvar).
2) Temes del cicle èpic en la iconografia grega (Alberto Bernabé).
3) Iconografia d'Orfeu, el paper encisador de la música i la paraula (Francesc Casadesús).
4) Asklepios o Serapis? Una interpretació iconogràfica de la gran escultura emporitana (Joaquin Ruiz de Arbulo).

Més informació

La mitologia pagana no és cultura nostra?

Acabo de llegir una deliciosa entrada titulada Tradició catòlica i pagana del blog d'Antoni Veciana, d'on extrec el passatge inicial i la foto:

"Fa uns mesos demanaven retirar el déu Cronos que hi ha a l'entrada del cementiri de Reus, el popularment conegut com "Peret de la dalla". I que el canviessin per una creu amb el subterfugi que era una figura pagana i per tant no era de la nostra cultura".

La seva entrada, que us recomano vivament llegir, continua revisant la iconografia pagana, és a dir de la mitologia clàssica, que es pot veure als carrers de Reus, tan abundant com en qualsevol ciutat del nostre entorn. No sé si la idea que una figura pagana no pertany a la nostra cultura es deu a la simple ignorància o al fanatisme religiós. La veritat és que només fixar-s'hi una mica, com fa Antoni Veciana passejant-se per Reus, per veure com la mitologia grecomana amara tota la nostra cultura, passada i actual. La trobem per tot arreu: art, literatura, llenguatge, ciència, publicitat, cinema, televisió... Per això és imprescindible que els nostres estudiants la coneguin, com que també coneguin, almenys des d'un de vista cultural, la tradició cristiana, que també s'està oblidant ràpidament, perquè no es produeixi un trencament amb el nostre passat, perquè poguem seguir entenent tot el llegat que ens han deixat. Retirar escultures "paganes" s'assembla perillosament a la destrucció dels Budes de Bāmiyān. Per sort els talibans catòlics són una minoria.

Per cert l'escultura de Cronos en qüestió és un perfecte exemple de la confusió entre el déu Cronos o Saturn, fill d'Úranos i pare de Zeus (en grec Κρόνος), i la personificació del Temps, el nom del qual es transcriu igual en català i en altres llengües (Cronos), però en grec canvia la primera lletra (Χρόνος). Tanmateix ja en l'antiguitat es van confonen per la semblança dels seus noms. Per això porta la talla amb què Cronos-Saturn va tallar els genitals del seu pare, però també les ales i el rellotge del Temps.

Chiron en Compostela. Didáctica 2.0 para las lenguas y la cultura clásicas

Chiron·Χείρων presenta el darrer número de Cuadernos de literatura griega y latina, la revista de la Sección Galega de la SEEC, amb el títol Chiron en Compostela. Didáctica 2.0 para las lenguas y la cultura clásicas. Es tracta d'un monogràfic dedicat a l'aplicació educativa de la Web 2.0 en els estudis clàssics. El volum, concebut arran del curs “Chiron 2.0: clásicas en el aula” realizat a Santiago de Compostel·la (2008-2009), ofereix els articles següents:

• “Chiron: estudios clásicos en la web 2.0” per Sebastià Giralt,
• “La mochila clásica” per Carlos Cabanillas,
• “Taller de blogs” per Lluís Inclán i Sergi Ferrús,
• “Wikis, páginas web rápidas” per Ana Ovando i José M. Ciordia,
• “Aulas virtuales” per Olga Díez i Álvaro P. Vilariño.

Totes les contribucions, escrites per membres de Chiron·Χείρων, pretenen conciliar la informació tècnica amb la reflexió didàctica, sense allunyar-se d'una orientació fonamentalment pràctica, de manera que puguin servir d'ajuda al professorat que vulgui introduir-se o aprofundir en l'ús de les TIC en les matèries de clàssiques.

El volum es pot descarregar gratuïtament en format PDF des del web de la Sección Galega de la SEEC. També és possible adquirir-ne un exemplar en paper a l'editorial en línia Bubok.

L'origen del teatre occidental: Egipte i Grècia

Avui dimarts, 15 de desembre, a les 21 h., es presenta, al Teatre Zorrilla de Badalona, l'espectacle Set moviments-Egipte, amb idea i guió de la professora de la UAB, M. Isabel Panosa, i amb coreografia de Toni Gómez. L'obra es basa en la recerca de Panosa sobre l'origen de les arts escèniques a Egipte i Grècia, recollida en el seu recent llibre Grècia i Egipte en l'origen del drama (Tarragona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, 2009), on compara les primeres experiències escèniques de l’antic Egipte amb les primeres experiències teatrals gregues, que van originar la tragèdia.

Més informació: UAB, Set moviments-Egipte

Mitologia personal

L'editorial Adesiara acaba de publicar Escrits o Mitologia personal d'Andreas Embirikos (1901-1975), un dels grans poetes grecs del segle XX, en traducció d'Helena Badell. Vilaweb us ofereix llegir un dels relats del llibre: Ròmul i Rem o homes navegant vers l’ abraçada materna (PDF).

Cap a una nova Bàrcino?

L'XIè Congrés d'Història de Barcelona, que se celebra aquests dies sota el títol de La ciutat en xarxa, ha posat en comú les noves aportacions que estan redibuixant la imatge de la Barcelona romana: una muralla cívica simbòlica, uns espais públics exagerats per l’escala de la ciutat, uns suburbis extramurs tan extensos com el mateix recinte emmurallat i un ager o territori agrícola, que arribaria fins a Martorell i dividit en parcel·les.

Ricardo Mar, investigador del Seminari de Topografia Antiga (Universitat Rovira i Virgili / Institut Català d’Arqueologia Clàssica), hi ha presentat destacades novetats a partir del treball de modelat de la ciutat que ha iniciat el seu equip:

• la reconstrucció hipotètica de la monumental porta de mar, a l’actual carrer Regomir, i de les dues illes que se situarien darrere el temple d’August,
• la reinterpretació del que s'havia considerat un castellum a favor d'unes termes públiques adossades a les muralles del segle I i englobades dins la muralla només al segle IV.

D'altra banda Eduard Riu-Barrera, del servei de Patrimoni de la Generalitat, ha ofert una reinterpretació de la construcció d’una potent muralla al segle IV que van permetre a la ciutat sobreviure amb èxit a l'enfonsament de l'Imperi romà. Aquesta no seria l’expressió d’una Barcelona amb iniciativa, autònoma i potent, disposada a sobreviure a les invasions bàrbares, sinó la imposició del poder imperial que va arrasar suburbis i monuments funeraris de les grans famílies al fortificar la regió que controlaven el pas dels Pirineus.

Per a més informació podeu consultar l'article de El periódico d'avui, que aporta uns gràfics molt interssants en PDF (plànol de la ciutat, el territori de Bàrcino), i el web del congrés, on trobareu resums de les ponències i les comunicacions.

Ressuscita el Circulus Latinus Barcinonensis

Aquest divendres es reprendran les trobades d'un renovat i rejovenit Circulus Latinus Barcinonensis. Qui vulgui practicar la conversa en llatí pot apuntar-s'hi al seu web.

Vè curs sobre clàssiques i TIC de CIRCE, Aquileia, juliol 2010

El cinquè curs de formació permanent sobre clàssiques i TIC, organitzat per CIRCE i adreçat a professors de tot Europa, tindrà lloc a Aquileia, Itàlia, des del 4 fins al 11 de juliol del 2010. En trobareu més informació i el programa a la base de dades de Grundtvig de Comenius. El termini per demanar una borsa d'estudis és el 15 de gener del 2010: poseu-vos en contacte amb l'agència estatal per als impresos de sol·licitud. També us podeu descarregar un tríptic amb la informació detallada (cal registrar-se).

XIII Festival de teatre grecollatí de les Illes Balears, 2010

Organitzat per Pàrodos, Institut Balear de Teatre Clàssic

MALLORCA: Teatre Principal de Palma, dimarts, 9 de març de 2010

• 10:00: Les troianes d’Eurípides, Escola d’Arts Escèniques del Teatre Sans de Palma de Mallorca.
• 12:00: Miles gloriosus de Plaute, Taller de Teatre de l’IES Pau Casesnoves d’Inca.

MENORCA: Teatre Principal de Maó, divendres, 12 de març de 2010

• 10:00: Les troianes d’Eurípides, Escola d’Arts Escèniques del Teatre Sans de Palma de Mallorca.
• 12:00: Miles gloriosus de Plaute, Taller de Teatre de l’IES Pau Casesnoves d’Inca.

Es farà una representació per a públic adult al teatre Principal de Maó el mateix dia. L’hora i preus es comunicaran oportunament.

EIVISSA: Teatre Can Ventosa d’Eivissa, dimarts, 16 de març de 2010

• 10:00: Les troianes d’Eurípides, Escola d’Arts Escèniques del Teatre Sans de Palma de Mallorca.
• 12:00: Miles gloriosus de Plaute, Taller de Teatre de l’IES Pau Casesnoves d’Inca.

Més informació i inscripció

XV Festival Juvenil de Teatre Grecollatí de Catalunya

Organitzat per la Societat Catalana de Teatre Grecollatí

Dimarts 23 de març. Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat

• 12.00 h. La Odisea, Homer, Grup “Clásicos Luna”, de l'IES Pedro de Luna de Saragossa
• 16.00 h. La Odisea, Homer, Grup “Clásicos Luna”, de l'IES Pedro de Luna de Zaragoza

Dilluns 19 d’abril. Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat

• 12.00 h. Los gemelos, Plaute, Grup “La parrocha” de l'IES Elviña de la Corunya

Dimarts 20 d’ abril. Tarragona Auditori del Camp de Mart

• 12.00 h. Troyanas, Eurípides, Grup “La parrocha” de l'IES Elviña de la Corunya.
• 16.00 h. Los gemelos, Plaute, Grup “La parrocha” de l'IES Elviña de la Corunya

Més informació i inscripció

Presentació: Antologia obituària dels filòsofs de la Grècia antiga

Adesiara Editorial presenta els darrers títols publicats en un acte que se celebrarà el dimarts 24 de novembre a les 19 h a la Llibreria La Central (Mallorca, 237):

• Antologia obituària dels filòsofs de la Grècia antiga,
• Georg Büchner, Lenz

La presentació anirà a càrrec de Jaume Casals, professor de filosofia a la UPF, Ramon Farrés, poeta i professor de traducció a la UAB, i Sergi Grau i Jordi Ibáñez Fanés, curadors de les obres.

A l'Antologia obituària dels filòsofs de la Grècia antiga Sergi Grau ha recollit la mort dels cinquanta filòsofs més importants de la Grècia clàssica a partir de les Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres de Diògenes Laerci. En general els filòsofs moren vells, d'acord amb una tipologia que inclouen mort fallida o ridícula, mort de retruc --en la qual les paraules del filòsof en les seves obres se li giren en contra--, per suïcidi, per fam, per desencís, per malaltia, devorat pels gossos, mort de fam, castigat per impietat, per voluntat d'un déu, per joia immensa, per violència, a l'exili.

Més informació

Dues trobades: Carles Riba i l’espai a Grècia

Informació sobre dues trobades d'estudis clàssics properes:

• III Simposi Carles Riba, organitzat per l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans en commemoració del cinquantè aniversari de la seva mort. Barcelona, 30 de novembre i 1 i 2 de desembre de 2009. Programa i inscripció.
  
• II Col·loqui Internacional sobre la concepció de l’espai a Grècia, organitzat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i la Societat Catalana d’Estudis Clàssics. En aquesta edició es tractarà la relació entre els animals i l’espai a l’antiga Grècia. Barcelona i Tarragona, 3 i 4 de desembre. Programa i inscripció.

Apareix per sorpresa una vil·la romana al Poblenou de Barcelona

En unes prospeccions sota les naus de Can Ricart del Poblenou s'han trobat per sorpresa les restes d'una vil·la romana a més de les esperables restes d'arqueologia industrial.

L'excavació en principi havia de ser molt superficial, però a causa d'un clavegueró que supurava massa es va baixar per sota del metre i mig i aleshores es va descobrir la vil·la. Aquestes ruïnes s'han hagut de tornar a tapar a corre-cuita per evitar que les malmeti la propera festa de col·locació de la primera pedra de la Casa de les Llengües, que tindrà seu permanent a Can Ricart.

La setmana que ve l'ajuntament i el govern decidiran si s'aturen les obres que s'han de fer en l'antic recinte fabril fins que les restes estiguin excavades i valorades. Les troballes romanes podrien reforçar la protecció de la vella fàbrica.

Més informació: Avui.

Actualització (14/11/2009):

Els arqueòlegs es troben en fase de valoració de les restes. El resultat d’aquestes anàlisis es donarà a conèixer la setmana que ve. De tota manera les primeres estimacions remunten aquesta vil·la rural al segle I i apunten a un estat deficient de conservació.


Més informació: Avui, El Periódico

Selecció de notícies de la setmana:

• Miquel de Palol explora el heroísmo femenino en su nueva obra ´El testament d´Alcestis´
• Xulio Ricardo Trigo publica la novel·la 'El somni de Tàrraco', amb web pròpia
• Hallan en Samos pecios de 2.400 años de antigüedad
• Les troyens de Berlioz al Palau de les Arts de València
• Entre el luxe i l'incivisme (necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid, Barcelona)

Aquestes i altres notícies al nou canal de Chiron.

El presumpte retrat més fidel de Juli Cèsar en una exposició a Arles

Les campanyes d'excavacions subaquàtiques entre la desembocadura del Roine i la ciutat d'Arles de Provença han descobert un gran nombre de vestigis romans. Ara més de 600 d'aquestes troballes es poden veure a la mostra "Cèsar, el Roine per a la memòria: 20 anys d'excavacions al riu Arles" al Museu d'Arles antiga.

La mostra es podrà veure fins el 19 de setembre del 2010. Probablement la peça més destacada és un bust de Juli Cèsar que podria ser un dels retrats més antics i fidels del dictador romà, potser fins i tot fet en vida. Trobareu una presentació en línia de l'exposició al web del Museu d'Arles antiga. També podeu veure la notícia en aquest reportatge de TV3:

Exposició sobre les campanyes d'excavació a Boquer a Pollença / Vacants de clàssiques a les Balears

El Museu de Pollença acaba d'inaugurar l'exposició Les campanyes d'excavació a Boquer, un recorregut històric a través de peces, reproduccions i panells que mostra els treballs arqueològics realitzats en el jaciment talaiòtic i l'antiga ciutat romana de Bòcor (Bocchorum o Bocchoris en llatí, Port de Pollença) des de l'any 2001. Fins al 30 de novembre.

Més informació: Diario de Baleares

Encara vacants les places de llatí i grec a instituts de les Balears

La Conselleria d'Educació balear va publicar fa dues setmanes una convocatòria extraordinària per cobrir algunes vacants de llengües clàssiques amb professors de les Illes o de fora. Però de moment els alumnes d'aquests centres encara estan obligats a estudiar llatí i grec per Internet.

Més informació: Diario de Baleares

Seminaris a quatre bandes Pròxim Orient antic i món egeu

Cicle organitzat pels professors Jaume Pòrtulas (Departament de Filologia Grega UB) i Joaquín Sanmartín (Departament de Filologia Semítica UB - IPOA).

Les relacions entre el Pròxim Orient Antic i el Món egeu i mediterrani, abans i després de l’any 1000 aC, constitueixen un tema actualment en estudi. En cada una de les cinc trobades que formen aquest cicle, ens proposem que dos estudiosos joves lectors, doctorands, estudiants de Màster) discuteixin amb dos especialistes més avançats.

Els debats tindran lloc els dies indicats, a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia UB, de 18 a 21 hores.

• 29 d’octubre: Els mapes mentals i l’orientació en l’espai. Països remots i confins de la terra. La idea de mapa. Ponents: J. Sanmartín i J. Pòrtulas. Moderadors: Cristian Tolsa i Constantino Vidal
• 19 de novembre: El temps i la seva expressió lingüística. Ponents: Mariona Vernet i Eulàlia Vernet. Moderadors: Gregorio del Olmo i Roser Homar
• 10 de desembre: Estructures i recursos de la narrativa: de Gilgamesh a Homer. Ponents: Adelina Millet i Jesús Carruesco. Moderadors: Maite Clavo i J. Sanmartín
• 14 de gener: Guerres santes. Imperialisme i religió. Religió, mite i política. Ponents: Jordi Vidal i Xavier Riu. Moderadors: Jaume Llop i Sergi Grau
• 28 de gener Déus astrals: Sol, Lluna, Venus. Els mites de catasterisme. Ponents: Lluís Feliu i Jordi Pàmias. Moderadors: Montserrat Reig i Rodrigo Hernáiz

Encara es persegueix Hipàcia?

Recupero una notícia de fa bastants dies sobre Agora, la pel·lícula sobre Hipàcia d'Alexandria. Properament es podrà veure a molts països però ara com ara a Itàlia no n'està prevista l'estrena. Justificadament o no, molts pensen que el Vaticà ha pressionat per evitar-hi la distribució d'un film que recorda la figura d'una màrtir de la "ciència" enfront del fanatisme religiós encarnat aquí per sant Ciril, bisbe d'Alexandria i pare de l'Església. Per aquest motiu s'han creat un grup al Facebook i un web per recollir signatures per demanar poder veure la pel·lícula a Itàlia.

Més informació: La Stampa