Bones festes!

Quart premi Hèracles per als treballs de recerca de clàssiques a Catalunya

La Secció Catalana de la SEEC convoca el quart premi Hèracles “El porc senglar d’Erimant” al millor treball de recerca de batxillerat a Catalunya dins de l’àmbit de les llengües i cultures grega i llatina. Informació i bases (PDF).

Convocatòria del Certamen Ciceronianum a Catalunya (2007-2008)

La Secció Catalana de la SEEC informa de les dades de la convocatòria del Certamen Ciceronianum d’aquest curs 2007-2008. Recordeu que el curs passat la Secció Catalana va tenir en compte la qualitat de l’exercici de Blanca Rodríguez Belló i li va concedir l’ajut per anar a Arpino a participar en la convocatòria europea de la prova.

La prova tindrà lloc el divendres 22 de febrer del 2008, a les 16 h.

Duració: 4 hores.

El lloc serà comunicat als inscrits amb l’oportuna anticipació. En principi la prova de Barcelona es farà a la Sala de Graus de la Universitat de Barcelona. Si hi hagués participants de Tarragona, Lleida i Girona, com succeí l’any passat, la prova per a ells es faria a les seus de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona, a la seu de la Universitat de Lleida i a la seu de la Universitat de Girona.

La prova consisteix en una traducció amb diccionari d’un passatge de Ciceró i d’un comentari literari i filosòfic que tingui en compte els aspectes següents:

1. Característiques de l’obra a la qual pertany el passatge (si es coneixen) dins l’obra de Ciceró
2. Estructura interna
3. Glosa i comentari del contingut en relació amb el pensament i l’obra de Ciceró.

El guanyador podrà assistir, acompanyat pel seu professor, al Certamen Ciceronianum d’Arpino, Itàlia. Tots els que superin la prova rebran un certificat signat per la SEEC.

Els interessats han d’enviar un missatge amb les dades de l’alumne -nom, adreça, telèfon, escola-, el nom del professor, una adreça electrònica de contacte a Begoña Usobiaga < begusobiaga@yahoo.es > abans del 15 de febrer del 2008.

Per a més informació sobre la prova a Itàlia podeu consultar el web del certamen. També podeu demanar els textos dels certàmens anteriors a Begoña Usobiaga < begusobiaga@yahoo.es >.

Conferències de batxillerat a Reus, 2008

Les conferències de batxillerat organitzades per la Secció Catalana de la SEEC a Reus per al curs 2007-2008 són:

Dilluns 4 de febrer del 2008

A les 16.00 h.

Conferència de Llatí: Tres poetes de l’època d’August.
A càrrec del Dr. Javier Velaza, Professor de Llatí de la Universitat de Barcelona.

A les 17.15 h.

Conferència de Grec: Les Guerres Mèdiques.
A càrrec del Dr. Jesús Carruesco, Professor de Grec de la Universitat Rovira i Virgili.

Lloc: IES “Baix Camp”, C/ Jacint Barrau, 1, 43201 Reus.

Cal enviar un missatge de confirmació al coordinador, Josep Lluís Queralt < jlluis@xtec.cat >, amb les següents dades:

Nom del Centre:
Nombre d’alumnes:
Nom del Professor responsable:
Adreça del correu electrònic:
Telèfon de contacte:

Conferències de batxillerat a Lleida, 2008

Les conferències de batxillerat organitzades per la Secció Catalana de la SEEC a Lleida per al curs 2007-2008 són:

Dilluns 4 de febrer del 2008

A les 16.00 h.

Conferència de Llatí: Tres poetes de l’època d’August.
A càrrec del Dr. Matías López, Professor de la Universitat de Lleida.

A les 17.15 h.

Conferència de Grec: Les Guerres Mèdiques.
A càrrec del Dr. Guillem Gracià, Professor de l’IES de l’Arboç.

Lloc: Rectorat de la Universitat de Lleida (aula a determinar).

Us preguem que envieu un missatge de confirmació al coordinador, Dr. Matías López < m.lopez@filcef.udl.es >, amb les següents dades:

Nom del Centre:
Nombre d’alumnes:
Nom del Professor responsable:
Adreça del correu electrònic:
Telèfon de contacte:

Conferències de batxillerat a Girona, 2008

Les conferències de batxillerat organitzades per la Secció Catalana de la SEEC a Girona per al curs 2007-2008 són:

Dilluns 4 de febrer del 2008

A les 10.30 h.

Conferència de Llatí: Tres poetes de l’època d’August.
A càrrec del Dr. Joan Gómez Pallarès, Professor de Llatí de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A les 11.30 h.

Conferència de Grec: Les Guerres Mèdiques.
A càrrec de la Dra. Pilar Gómez, Professora de Grec de la Universitat de Barcelona.

Lloc: Universitat de Girona. Facultat de Lletres. Campus Barri Vell, Plaça Ferrater i Mora, 1. Sala de Graus.

Cal enviar un missatge de confirmació a Begoña Usobiaga < begusobiaga@yahoo.es > amb les següents dades:

Nom del Centre:
Nombre d’alumnes:
Nom del Professor responsable:
Adreça del correu electrònic:
Telèfon de contacte:

Conferències de batxillerat a Tortosa, 2008

Les conferències de batxillerat organitzades per la Secció Catalana de la SEEC a Tortosa per al curs 2007-2008 seran:

Dimarts 29 de gener del 2008

A les 10.00 h.

Conferència de Llatí: Tres poetes de l’època d’August.
A càrrec de Pere E. Barreda, Professor de Llatí de la UB.

A les 11.30 h.

Conferència de Grec: Les Guerres Mèdiques.
A càrrec del Dr. Jesús Carruesco, Professor de Filologia Grega de la URV.

Lloc: IES Joaquín Bau, Avinguda de l’Estadi, 14, Tortosa, tel. 977.50.13.10

Cal enviar un correu electrònic a la coordinadora, Montserrat Segura < msegur32@xtec.cat > per confirmar la vostra assistència, amb les dades següents:

Nom del centre:
Nombre d’alumnes:
Nom del professor responsable:
Adreça del correu electrònic:
Telèfon de contacte:

Conferències de batxillerat a Barcelona, 2008

Les conferències de Batxillerat organitzades per la Secció Catalana de la SEEC a Barcelona per al curs 2007-2008 són:

Dilluns 4 de febrer del 2008

A les 18.30 h.

Conferència de Grec: Les Guerres Mèdiques.
A càrrec de la Dra. Montserrat Reig, professora del Departament de Grec de la UB.

A les 19.30 h.

Conferència de Llatí: Tres poetes de l’època d’August.
A càrrec del Dr. José Ignacio García Armendariz, professor del Departament de Llatí de la UB.

Dilluns 11 de febrer del 2008

A les 18.30 h.

Conferència de Grec: Les Guerres Mèdiques.
A càrrec de la Dra. Montserrat Nogueres, professora del Departament de Grec de la UB.

A les 19.30 h.

Conferència de Llatí: Tres poetes de l’època d’August.
A càrrec del Dr. José Ignacio García Armendariz, professor del Departament de Llatí de la UB.

Totes les conferències es faran a la capella de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 585.

Cal enviar un correu electrònic al coordinador, Dr. Ernest Marcos < emarcos@ub.edu >, per confirmar la vostra assistència, amb les dades següents:

Nom del Centre:
Nombre d’alumnes:
Nom del Professor responsable:
Adreça del correu electrònic:
Telèfon de contacte:

Trasllat del Museu Arqueològic de Tarragona a la Tabacalera

El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va anunciar divendres passat que ja és definitiu el trasllat del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona a les antigues dependències de Tabacalera i que reobrir la Necròpolis Paleocristiana, tancada des de fa catorze anys, és una prioritat del seu departament.

El director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat, Josep Maria Carreté, va assegurar va afirmar, a més, que «tenim la voluntat de recuperar el teatre romà i les termes de Sant Miquel, però és impossible tot alhora».

És clar, tot alhora no és possible (o sí?), però potser si s'haguessin posat d'acord abans entre les administracions governades per diferents partits polítics, no hauríem estat catorze anys amb la necròpolis tancada.

Més informació: Diari de Tarragona

El temple d'August sota la catedral de Tarragona

Sesterci encunyat a Tàrraco en honor d'August amb la representació del seu temple

Les prospeccions geofísiques que s'han realitzat al subsòl de la Catedral de Tarragona confirmen la presència d'una estructura de temple al seu interior que correspondria, "segons apunten tots els indicis", al temple dedicat a l'emperador August al segle I dC.

Més informació: Avui / Europa Press

Les clàssiques entren a Second Life

Desconec si hi ha alguna iniciativa anterior, però avui he sabut que Robin Delisle, a través del web francès Portique, acaba d'obrir un domini a Second Life anomenat Jardins d’Athéna o Jardin du Portique, i hi ha creat un curs de grec antic. A més a més posa aquest domini a disposició dels professors de llengües clàssiques -no sé si de França o del món- per oferir-hi cursos, ignoro amb quines condicions.

Second Life és un univers virtual on es pot viure una vida paral·lela. Podeu llegir-ne més informació en anglès, català o castellà. Jo encara no m'hi he introduït, però amb aquest incentiu potser ho faré un dia d'aquests. Cal dir que el procés per entrar en aquest món és una mica llarg: t'has d'obrir un compte, crear-te una identitat paral·lela o avatar i descarregar i instal·lar a l'ordinador una aplicació... Tot plegat fa una mica de mandra!

Luci Minici Natal, la vida d'un senador i campió olímpic barceloní gravada en pedra

Entrada dedicada als quironians reunits en l'associació de centres.

Aquest estiu, mentre visitàvem el museu de Lepcis Magna, a Líbia, un company de viatge em va cridar l’atenció sobre una inscripció:

Fotografia, transcripció i traducció de la inscripció
que els lepcitans van dedicar a Minici Natal
(Museu de Lepcis Magna), SG

La nostra sorpresa es devia al fet que estava dedicada a un barceloní: Luci Minici Natal Quadroni Ver. D'aquí que em vinguessin ganes de seguir la pista d'aquest personatge, el més ben conegut de la Barcelona romana, gràcies a les nombroses inscripcions que s'han conservat repartides per quasi totes les diverses províncies en què es va desenvolupar la seva carrera política, al llarg de la qual va recórrer les províncies romanes des del Danubi fins al nord d’Àfrica i des de Britànnia fins a la Dàcia (l’actual Romania).

El pare, també anomenat Luci Minici Natal, ja havia esdevingut el primer senador de la família, la família barcelonina coneguda que va aconseguir abans la categoria senatorial. Tanmateix, més enllà de Minici Natal júnior se'n perd el rastre.

Luci Minici Natal Quadroni Ver (en llatí Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus) va néixer a Bàrcino el 96 d.C. El cogmen de Quadroni que fa afegir als noms paterns suggereix que la seva mare degué provenir d’aquesta altra important família, a la qual va pertànyer un senador de Bètulo (Badalona), anomenat Quint Licini Silvà Granià Quadroni Pròcul i col·lega del seu pare en el consolat.

La carrera política (cursus honorum) de Minici júnior va començar als divuit anys, durant el regnat de Trajà i als primers temps en proximitat als alts càrrecs que exercia el seu pare. Immediatament després de la mort de Trajà, segueix un període d’estancament durant els primers anys del govern d’Adrià, però al cap d'un temps reprèn la seva carrera meteòrica amb aquest emperador fins a ascendir a les responsabilitats més elevades amb Antoní Pius.

Tot i així, si avui recordem Luci Minici Natal no és perquè hagués gaudit de la confiança de tres emperadors i exercís alts càrrecs a Roma i a diverses províncies, sinó per un fet més anecdòtic: és l’únic "barceloní" que se sap que va participar -i a més va vèncer- en els Jocs Olímpics de l’antiguitat. En efecte, consta la seva victòria en la cursa de carros durant els 227ens Jocs Olímpics (129 d.C.), quan ja havia assolit la categoria de pretor. Ara bé, la seva participació no degué ser pas com a auriga sinó com a propietari de la quadriga i dels cavalls. Aquesta gesta va quedar plasmada en una inscripció a la base de la quadriga vencedora, que va deixar al santuari d'Olímpia com a donació commemorativa. La inscripció la va refer posteriorment, quan ja es trobava a la fi de la seva carrera, per afegir-hi els càrrecs que la van culminar: cònsol i governador de l’Àfrica Proconsular. En motiu dels Jocs Olímpics del 1992 es va encarregar una còpia de la inscripció conservada a Olímpia, que avui es pot veure davant l’edifici de l’INEFC, a Montjuïc:

Fotografia, transcripció i traducció de la rèplica
de la base per a la quadriga, SG.

Malgrat que el servei a l'imperi va allunyar tant el pare com el fill de Bàrcino, no van oblidar-se’n sinó que van fer-ne objecte de la seva munificiència, com demostren dues inscripcions avui conservades a la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya –una d’elles parcialment. La primera deixa constància de la donació realitzada l'any 125 pels dos Minicis Natals a la ciutat d’uns banys amb pòrtics i un aqüeducte en uns terrenys de la seva propietat. El conjunt s’ha identificat amb les termes trobades sota la plaça Sant Miquel.

Fotografia parcial, transcripció i traducció de la placa
que recorda les termes donades pels Minicis Natals (MAC), SG.

La segona inscripció està només dedicada al fill, en agraïment dels sèvirs augustals de Bàrcino per la seva disposició testamentària segons la qual tant ells com els decurions de la ciutat han de rebre cada any en la data de l’aniversari de Minici, una quantitat de diners dels interessos d’un capital donat a la colònia de Bàrcino, en la qual declara haver nascut. Els sèvirs eren un col·legi compost per sis lliberts que tenien cura del culte imperial, mentre que els decurions eren la corporació de govern de la ciutat.

Fotografia, transcripció i traducció del pedestal
dedicat pels sèvirs augustals a Minici Natal (MAC), SG.

El cursus honorum (avui en diríem currículum) de Luci Minici Natal és certament notable:

Sota Trajà:

• Triúmvir monetal (114).
• Tribú laticlavi de tres legions (115-118) a la frontera del Danubi mentre el seu pare era legat a la Pannònia Superior.

Sota Adrià:

• Qüestor i legat a Cartago, alhora que el pare era procònsol d’Àfrica.
• Tribú de la plebs (125).
• Àugur.
• Pretor (127-128)
• Legacions militars en algunes de les zones frontereres més amenaçades (130-131)
• Legat de la legió VI Victrix (Britànnia) just després d’acabar-se el mur d’Adrià
• Comandament d’una legió a Dàcia
• Legat d’una legió a Numídia
• Altres càrrecs a Roma:
• Curador de la via Flamínia.
• Prefecte de l’abastament.

Sota Antoní Pius:

• Cònsol (139).
• Curador de les obres públiques i dels temples (c. 140-142?).
• Governador imperial de la província de la Mèsia Inferior (142-144?).
• Governador d’Àfrica Proconsular (152-154).

Bibliografia:

• Georges Fabre - Marc Mayer - Isabel Rodà, Inscriptions romaines de Catalogne, París, Centre Pierre Paris - Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1984-2002.
• Isabel Rodà, "Luci Minici Natal Quadroni Ver i la societat barcelonina del seu temps", Revista de Catalunya, 22 (1988), pp. 37-51.
• Isabel Rodà - Rosa Comes (coord.), Scripta manent. La memòria escrita dels romans, 2002, Barcelona, Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2002.
• Frederic-Pau Verrié, "La inscripció olímpica del barcinonense Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus", Espacio. Tiempo y Forma, Serie I: Prehistoria y Arqueología, t. 2, (1989), t. 2, pp. 303-312 (PDF).
• Georges Fabre - Marc Mayer - Isabel Rodà, Inscriptions romaines de Catalogne, París, Centre Pierre Paris - Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1984-2002.
• J.M. Reynolds - J.B. Ward Perkins (eds.), The Inscriptions of Roman Tripolitania, Roma, British School, 1952.

Un any (i escaig) de Chiron, per llegir o per veure

Olga exposant la comunicació
Foto: SG.

Si us interessa, a Methodos, revista d'Aula de latín, ja podeu llegir en PDF la comunicació sobre Chiron que vam presentar al congrés de la SEEC a València el passat 22 d'octubre. Es tracta d'un balanç del primer any de funcionament d'aquest portal. Si us fa mandra llegir les nou pàgines d'aquest document us podeu quedar simplement amb un preciós vídeo que Carlos Cabanillas va publicar en el seu blog fa uns dies. Ara que, ben mirat, també podeu fer totes dues coses.

Novetats romanes a Tarragona i Guissona

Acumulació de novetats arqueològiques recents:

• Apareix una piscina de 70 m2 a les grans termes romanes de Guissona (Europa Press)
• Descobertes sis grades de l'entrada principal de l'amfiteatre de Tàrraco (La Vanguardia)
• Un mosaic del 90 a.C. en blanc i negre en una antiga domus de Tàrraco (Diari de Tarragona)
• La vil·la romana del Moro de Torredembarra serà visitable a partir del 2010 (Avui)

Aquests arqueòlegs és que no paren!

Actualització 27-XI-2007

Trobareu una informació més detallada de dues de les notícies anteriors en aquests enllaços:

• Una piscina romana a Guissona (Avui)
  
• Aparecen seis escalones de la Puerta Triumphalis del Anfiteatro (Diari de Tarragona)

Excavant al país dels númides

Gràcies a l'amiga Vallisvera he sabut que el web de Recerca en acció permet seguir de ben a prop els passos d'una campanya arqueològica a l'antiga ciutat d'Althiburos (Tunísia), en la qual s'estudien les restes de la cultura númida, a més de la romana. A tots ens sona el nom de Masinissa, però què sabem dels númides que apareixen en els textos llatins? A més de saber una mica més d'aquests desconeguts es poden resoldre els enigmes que s'hi plantegen i fer preguntes als arqueòlegs, així com aprendre a convertir un test trencat en un opus signinum.

Una escultura de Barcelona rebrà un transplantament de l'Hermes de Praxíteles

Els genitals de l'Hermes de Praxíteles seran el model per restituir els que van ser arrancats a l'escultura situada al capdamunt de la font-monument dedicada al Geni Català, al pla del Palau de Barcelona, actualment en rehabilitació i d'un valor estètic que em guardaré prou de comentar. L'escultura original (1856) presentava un cos nu i uns atributs que, segons el bisbe de Barcelona, les dones es desficiaven per veure. Per això el bisbe va exercir tota la seva influència terrenal perquè el Geni Català fos castrat i cobert per una púdica túnica. Amb l'arribada del destape va retirar-se la túnica i, ja en la febre olímpica, se li van afegir toscament uns genitals que ara seran substituïts per uns atributs divins.

Imagino que la guia de l'Hermes serà tan sols parcial i que està previst complementar-ho amb algun altre model. No sigui que no s'hagin fixat bé en l'escultura de Praxíteles i que es trobin amb una sorpresa.

Ja em perdonareu el to de l'entrada, però és que tot plegat és ben surrealista. A més diuen que riure va bé per a la salut, ni que sigui de Praxíteles i del Geni Català.

Més informació: Avui

Google fa accessible per Internet la Fundació Bernat Metge

Un acord de l'Institut Cambó amb Google permetrà que totes les publicacions de l'Institut es puguin consultar a través d'Internet. Ens interessa destacar que la joia de l'institut és la col·lecció Bernat Metge, que actualment arriba a un total de 364 volums de clàssics grecs i llatins amb text original i traducció catalana, consultables des d'ara a través de la xarxa. Cal dir que la recerca no permetrà l'accés a la totalitat de cada llibre sinó solament a un breu fragment amb la finalitat de buscar referències concretes. D'altra banda la renovació del web de l'Institut ja permet la compra online d'exemplars de la col·lecció.


Justament el proper 20 de novembre es fa la presentació dels dos nous títols de la col·lecció Bernat Metge, amb Conferències a càrrec de tots dos traductors:

• Pseudo-Cebrià: Poemes (edició de Josep M. Escolà)
• Heròdot: Història, vol. IV (edició de Joaquim Gestí)

Dimarts 20 de novembre a les 19 h., al saló d'actes d'Òmnium Cultural (c. Diputació 276, pral. Barcelona).

Notícia: Avui / El País

Tornen les notícies en grec clàssic

Després de nou mesos d'inactivitat Joan Coderch ens torna a delectar des d'ahir amb la seva versió de l'actualitat mundial en grec clàssic. Arran d'un ascens professional, pel qual li donem l'enhorabona, ara ja no serà des d'Oxford sinó des de la universitat de Saint Andrews, situada a les fredes terres d'Escòcia.

De tota manera jo li faria dos suggeriments: coincideixo amb altres persones a aconsellar-li passar-se a l'Unicode per publicar en grec i, a més, crec que hi guanyaria convertint el seu espai de notícies en un blog, de manera que poguéssim seguir-lo més de prop per RSS.

Notícies en grec clàssic: Acropolis World News

La lliçó existencial de Grècia i Roma per als homes i les dones d’avui

L'Institut d’Estudis Ilerdencs i la Secció Catalana de la Sociedad Española de Estudios Clásicos han organitzat la jornada "La lliçó existencial de Grècia i Roma per als homes i les dones d’avui", que se celebrarà a Lleida el proper 1 de desembre 2007. Les sessions programades són les següents:

• Inauguració (Joan J. Busqueta i Pau Gilabert),
• “Heraclit per a l’home contemporani: exigències del riu imparable de la vida” (Pau Gilabert Barberà, Universitat de Barcelona),
• “Plató: la seducció permanent de l’ideal” (Pau Gilabert Barberà, Universitat de Barcelona),
• “Aristòtil: la seducció permanent de l’experiència” (Miguel Candel, Universitat de Barcelona),
• “La poesia llatina com a vehicle de pensament” (Matías López, Universitat de Lleida),
• “Marc Aureli: reflexionant ahir i avui en un món convuls” (Teresa Fau, Universitat de Barcelona).

Horari, lloc i més informació (PDF).

Esculapi, un nom equivocat per al déu d'Empúries

Serapis d'Empúries
Foto: SG.

Pere Izquierdo, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), ha honorat aquest blog visitant-lo i deixant un comentari a una de les seves entrades. Cal agrair-li la voluntat de divulgació de la tasca del museu demostrat no solament amb aquest petit gest sinó sobretot en el seu propi blog. Imagino que també s'ha d'atribuir a ell el projecte actualment en preparació d'un nou web, esdevingut d'una necessitat imperiosa, atesa la pobresa de l'actual lloc. A més a més Izquierdo també s'ha preocupat en el passat de difondre la seva activitat d'arqueòleg a la xarxa, una actitud que, com a classicista aracniòfil que sóc, em sembla del tot digna d'elogi.

Però vaja, ara el que toca és centrar-nos en la qüestió que va provocar el comentari de Pere Izquierdo, que ha reprès amb una entrada en el seu propi blog: el MAC ha decidit mantenir el nom d'Esculapi per a la cèlebre escultura trobada als inicis de les excavacions d'Empúries en l'exposició monogràfica que el presenta després de la seva preciosa restauració. En el seu comentari qualificava de "bajanada" la proposta que feia jo i que també ha fet altra gent d'anomenar l'estàtua pel nom grec del déu de la medicina, al qual era atribuïda, és a dir, Asclepi en comptes del seu nom llatí, Esculapi. També convidava a anar a l'exposició i a consultar el catàleg per conèixer les dades i els arguments. Jo he fet totes dues coses, pagant els tres euros de l'entrada -tot i que des d'aquest any el personal docent pot entrar-hi de franc si té el nou carnet- i comprant-me el catàleg (15 €), a més d'escoltar l'explicació en la veu del mateix Izquierdo accessible en diverses llengües.

En el catàleg -molt recomanable tant pel seu contingut com per la seva presentació- hi ha tres estudis sobre l'atribució de l'escultura: Ruiz de Arbulo i David Vivó defensen que el déu representat és Serapis, Isabel Rodà creu que podria tractar-se d'una imatge sincrètica d'Asclepi i Serapis, i Stephan F. Schröder proposa la identificació amb Serapis o Àgatos Dèmon.

Queda clar que Serapis guanya per golejada. Però si ens fixem en els arguments -que he intentat resumir en una altra banda- són molt més sòlids els favorables a Serapis a seques que no pas a les altres possibilitats. Per identificar-lo amb Asclepi -encara que sigui en forma sincrètica- falta el seu famós bàcul amb la serp entortolligada, que (si no m'equivoco) porta en totes les representacions de cos sencer i que no hauria pogut dur en aquesta. D'altra banda Àgatos Dèmon és representat quasi sempre com una serp i ben poques vegades de manera antropomòrfica. Per tant no hi ha dades objectives a favor d'Asclepi ni d'Àgatos Dèmon, mentre que sí n'hi ha a favor de Serapis. A parer meu l'exposició -d'altra banda amb una presentació magnífica- no encerta a traslladar l'estat actual de la qüestió de la identitat del déu en posar en igualtat de condicions dues possibilitats -Serapis i Asclepi-, quan en el catàleg de la pròpia mostra la balança es decanta clarament cap a Serapis.

Jo, que sóc més aviat un llatinista, inicialment havia apuntat l'error de posar un nom llatí a una escultura grega. Es tracta d'una peça creada en el rovell de l'ou de l'hel·lenitat i enviada als confins del món grec per al culte d'una divinitat forjada en l'Alexandria hel·lenística. Què pot ser més grec? Posar noms llatins a imatges gregues és una pràctica decimonònica, fa temps caiguda en desús -amb alguna excepció com la Venus de Milo, que caldria denominar Afrodita de Melos. Pel que fa al déu d'Empúries es podia entendre el 1909, quan es va descobrir l'estàtua, però no pas el 2007, quan ja s'estava imposant el nom grec en molts àmbits, com per exemple la Viquipèdia, si és no ho ha canviat ara mateix.

Tanmateix no és això el més greu. El pitjor és la confusió que crea mantenir un nom que no correspon a la divinitat representada. Izquierdo es queixa que la gent que reclama el nom d'Asclepi en el llibre de visites de l'exposició no ha entès res. I és clar que no ho entén! Mentre es segueixi anomenant-lo oficialment Esculapi la gran majoria de la gent continuarà identificant-lo amb el déu de la medicina. De fet a mi mateix em va induir a l'error. En la meva opinió al MAC li ha faltat valentia per apostar per la solució més raonable i canviar l'atribució per la de Serapis. Ara bé, si encara creuen que hi ha un marge de dubte, es podria haver optat per una altra fórmula que ho reflectís: Serapis-Asclepi o simplement "el déu d'Empúries". Però l'opció conservadora de seguir anomenant-lo Esculapi es tradueix simplement a consolidar un equívoc que ja ha durat un segle.

És una llàstima que no s'hagi aprofitat per aclarir-lo ara, quan els focus es dirigeixen de nou a l'escultura. Els mitjans de comunicació parlen d'Esculapi i la gent ha d'entendre que el més probable és que no sigui un Esculapi? Que jo sàpiga no es tracta d'un producte comercial, a les vendes dels quals pugui perjudicar el canvi de nom, sinó de donar a conèixer una peça important del nostre patrimoni. I no oblidem que no això no afecta solament a l'estàtua sinó a la comprensió dels diversos temples que existien a la ciutat grega d'Empúries. Tot plegat fa que la política divulgativa del MAC en aquesta qüestió causi perplexitat.