Llegir Heròdot

Ja és accessible a l'Avui la ressenya de la traducció de Rubén J.Montañés de la Història completa d'Heròdot (La Magrana), publicada fa una setmana. En els mateixos fulls es reprodueix el preciós pròleg de Joan F. Mira, del qual reprodueixo alguns fragments:

"Llegir Heròdot és tornar a conviure amb els primers que observar en el món amb ulls curiosos, crítics i reflexius, i els primers que entengueren, també,que la llibertat és mare de moltes bondats [...]: 'si els atenesos,quan vivien sota la tirania,mai no van superar en afers de guerra aquells que els envoltaven, en quedar lliures de tirania esdevingueren, de molt, els primers.Tal cosa palesa que, oprimits, actuaven amb deliberada inoperància, com l’esclau que feineja per a un amo; mentre que, un cop alliberats, cadascun es va afanyar a treballar per ell mateix'. [...] El fundador de la història com a forma escrita, com a disciplina i com a actitud davant dels fets del passat, era un bon home que menjava pa amb formatge i olives, i que es passà la vida voltant per camins i ciutats preguntant i informant-se,prenent notes no sabem ben bé com, o retenint-ho tot en la memòria, i en acabat va escriure una obra prodigiosa, com mai no se n’havia escrita cap, sobre les guerres que els perses van fer contra els grecs, inclòs el detall, ara de moda al cinema, dels tres-cents espartans de les Termòpiles. Heròdot, pare de la història i de l’etnologia, va fer allò que abans d’ell no havia fet ningú: voler saber què havia passat, conèixer els pobles i els protagonistes, informar-se dels fets, i després posar tot això per escrit. Escriure per salvar la memòria."

Val la pena llegir-lo tot (PDF): primera part / segona part.