Luci Minici Natal, la vida d'un senador i campió olímpic barceloní gravada en pedra

Entrada dedicada als quironians reunits en l'associació de centres.

Aquest estiu, mentre visitàvem el museu de Lepcis Magna, a Líbia, un company de viatge em va cridar l’atenció sobre una inscripció:

Fotografia, transcripció i traducció de la inscripció
que els lepcitans van dedicar a Minici Natal
(Museu de Lepcis Magna), SG

La nostra sorpresa es devia al fet que estava dedicada a un barceloní: Luci Minici Natal Quadroni Ver. D'aquí que em vinguessin ganes de seguir la pista d'aquest personatge, el més ben conegut de la Barcelona romana, gràcies a les nombroses inscripcions que s'han conservat repartides per quasi totes les diverses províncies en què es va desenvolupar la seva carrera política, al llarg de la qual va recórrer les províncies romanes des del Danubi fins al nord d’Àfrica i des de Britànnia fins a la Dàcia (l’actual Romania).

El pare, també anomenat Luci Minici Natal, ja havia esdevingut el primer senador de la família, la família barcelonina coneguda que va aconseguir abans la categoria senatorial. Tanmateix, més enllà de Minici Natal júnior se'n perd el rastre.

Luci Minici Natal Quadroni Ver (en llatí Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus) va néixer a Bàrcino el 96 d.C. El cogmen de Quadroni que fa afegir als noms paterns suggereix que la seva mare degué provenir d’aquesta altra important família, a la qual va pertànyer un senador de Bètulo (Badalona), anomenat Quint Licini Silvà Granià Quadroni Pròcul i col·lega del seu pare en el consolat.

La carrera política (cursus honorum) de Minici júnior va començar als divuit anys, durant el regnat de Trajà i als primers temps en proximitat als alts càrrecs que exercia el seu pare. Immediatament després de la mort de Trajà, segueix un període d’estancament durant els primers anys del govern d’Adrià, però al cap d'un temps reprèn la seva carrera meteòrica amb aquest emperador fins a ascendir a les responsabilitats més elevades amb Antoní Pius.

Tot i així, si avui recordem Luci Minici Natal no és perquè hagués gaudit de la confiança de tres emperadors i exercís alts càrrecs a Roma i a diverses províncies, sinó per un fet més anecdòtic: és l’únic "barceloní" que se sap que va participar -i a més va vèncer- en els Jocs Olímpics de l’antiguitat. En efecte, consta la seva victòria en la cursa de carros durant els 227ens Jocs Olímpics (129 d.C.), quan ja havia assolit la categoria de pretor. Ara bé, la seva participació no degué ser pas com a auriga sinó com a propietari de la quadriga i dels cavalls. Aquesta gesta va quedar plasmada en una inscripció a la base de la quadriga vencedora, que va deixar al santuari d'Olímpia com a donació commemorativa. La inscripció la va refer posteriorment, quan ja es trobava a la fi de la seva carrera, per afegir-hi els càrrecs que la van culminar: cònsol i governador de l’Àfrica Proconsular. En motiu dels Jocs Olímpics del 1992 es va encarregar una còpia de la inscripció conservada a Olímpia, que avui es pot veure davant l’edifici de l’INEFC, a Montjuïc:

Fotografia, transcripció i traducció de la rèplica
de la base per a la quadriga, SG.

Malgrat que el servei a l'imperi va allunyar tant el pare com el fill de Bàrcino, no van oblidar-se’n sinó que van fer-ne objecte de la seva munificiència, com demostren dues inscripcions avui conservades a la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya –una d’elles parcialment. La primera deixa constància de la donació realitzada l'any 125 pels dos Minicis Natals a la ciutat d’uns banys amb pòrtics i un aqüeducte en uns terrenys de la seva propietat. El conjunt s’ha identificat amb les termes trobades sota la plaça Sant Miquel.

Fotografia parcial, transcripció i traducció de la placa
que recorda les termes donades pels Minicis Natals (MAC), SG.

La segona inscripció està només dedicada al fill, en agraïment dels sèvirs augustals de Bàrcino per la seva disposició testamentària segons la qual tant ells com els decurions de la ciutat han de rebre cada any en la data de l’aniversari de Minici, una quantitat de diners dels interessos d’un capital donat a la colònia de Bàrcino, en la qual declara haver nascut. Els sèvirs eren un col·legi compost per sis lliberts que tenien cura del culte imperial, mentre que els decurions eren la corporació de govern de la ciutat.

Fotografia, transcripció i traducció del pedestal
dedicat pels sèvirs augustals a Minici Natal (MAC), SG.

El cursus honorum (avui en diríem currículum) de Luci Minici Natal és certament notable:

Sota Trajà:

• Triúmvir monetal (114).
• Tribú laticlavi de tres legions (115-118) a la frontera del Danubi mentre el seu pare era legat a la Pannònia Superior.

Sota Adrià:

• Qüestor i legat a Cartago, alhora que el pare era procònsol d’Àfrica.
• Tribú de la plebs (125).
• Àugur.
• Pretor (127-128)
• Legacions militars en algunes de les zones frontereres més amenaçades (130-131)
• Legat de la legió VI Victrix (Britànnia) just després d’acabar-se el mur d’Adrià
• Comandament d’una legió a Dàcia
• Legat d’una legió a Numídia
• Altres càrrecs a Roma:
• Curador de la via Flamínia.
• Prefecte de l’abastament.

Sota Antoní Pius:

• Cònsol (139).
• Curador de les obres públiques i dels temples (c. 140-142?).
• Governador imperial de la província de la Mèsia Inferior (142-144?).
• Governador d’Àfrica Proconsular (152-154).

Bibliografia:

• Georges Fabre - Marc Mayer - Isabel Rodà, Inscriptions romaines de Catalogne, París, Centre Pierre Paris - Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1984-2002.
• Isabel Rodà, "Luci Minici Natal Quadroni Ver i la societat barcelonina del seu temps", Revista de Catalunya, 22 (1988), pp. 37-51.
• Isabel Rodà - Rosa Comes (coord.), Scripta manent. La memòria escrita dels romans, 2002, Barcelona, Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2002.
• Frederic-Pau Verrié, "La inscripció olímpica del barcinonense Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus", Espacio. Tiempo y Forma, Serie I: Prehistoria y Arqueología, t. 2, (1989), t. 2, pp. 303-312 (PDF).
• Georges Fabre - Marc Mayer - Isabel Rodà, Inscriptions romaines de Catalogne, París, Centre Pierre Paris - Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1984-2002.
• J.M. Reynolds - J.B. Ward Perkins (eds.), The Inscriptions of Roman Tripolitania, Roma, British School, 1952.