Perdó, no era Mercuri sinó un hermes (o un herma?)

Hermes o herma de Bacus d'Empúries.

Abans d'ahir vaig donar la notícia que s'havia trobat una escultura de Mercuri a la ciutat romana d'Empúries. Avui he de corregir l'error a què em va portar la premsa. En les notícies que havia llegit (El Periódico, La Vanguardia, Europa Press) es parlava de la troballa d'un Hermes o fins i tot del déu Hermes, que jo vaig rebatejar pel nom llatí equivalent de Mercuri, a parer meu més adient per la seva època i el lloc on s'havia trobat. Però en realitat no representa Hermes sinó que consisteix en un hermes (així, amb minúscula) o herma, tal com s'anomenaven en el món grec als pilars que servien per marcar els límits dels camins o de les propietats i per allunyar el mal d'ull o l'infortuni. Sovint al capdamunt s'hi representava el bust del déu Hermes -i d'aquí el nom-, però altres voltes el d'altres déus. A més a més, era habitual representar un fal·lus al pilar. En època romana s'utilitzava amb finalitats simplement decoratives, freqüentment als jardins.

En concret el déu que representa l'escultura trobada a Empúries és Bacus o Dionís, el déu del vi. Es tracta d'un bell bust de marbre de Luni (Carrara) d'estil arcaïtzant, datada entre els segles I i II d.C., de 22,5 cm d’alçada i 16 cm d’amplada. Va ser trobada fa quasi un any a l'illa o insula de les termes, recentment excavades. La foto (a dalt reproduïda) i la informació de la peça les ha difoses el Museu d'Arqueologia de Catalunya en un document PDF en català, castellà, anglès i francès.

Aquesta troballa ens planteja un problema filològic. El nom del déu Hermes (Ἑρμῆς) servia en grec per anomenar aquest tipus de pilar (en plural ἑρμαῖ). En llatí es fa servir Hermes o Herma tant per al déu com per al pilar (en plural hermae -arum). El terme per designar el pilar esdevé diferent del que anomena el déu en castellà (herma) i en anglès (herm o herma), mentre que el francès són iguals excepte per la inicial (hermès). En català la nota del MAC també l'anomena hermes, igual que el nom del déu, d'acord amb la proposta del TERMCAT, no incorporada per ara a l'oficial Diccionari de l'IEC. Ara, jo em demano: què seria millor, dir-ne hermes o bé herma? (Això sí en tots dos casos en masculí, igual que en grec i en llatí). Si utilitzéssim hermes seria més fidel a l'original i es mantindria la relació amb el déu; però si ens decantéssim per herma, ens estalviaríem confusions com la creada en els diaris abans citats. I és que dir un hermes de Bacus queda una mica estrany. Què n'opineu els filòlegs?