El nom de Carlos Cabanillas, professor de llatí i cap d'estudis de l'IES Santiago Apóstol d'Almendralejo (Extremadura), ha sortit diverses vegades en aquestes pàgines. A més dels seus nombrosos projectes, que vaig enumerar en una ocasió, és un dels principals impulsors de Chiron, projecte entorn del qual ens trobem contínuament, tot i que fins ara de manera virtual. Tot i que no tinc la sort de conèixer-lo personalment, des de fa força temps he seguit la seva impressionant trajectòria en les TIC aplicades a les clàssiques i des de fa uns mesos he treballat amb ell a distància. El que puc dir d'ell és que és un professor plenament dedicat a la seva feina i en el seu àmbit professional és un referent per a molts dels seus col·legues -entre els quals m'incloc- dins i fora dels estudis clàssics.
Per tot això imagineu-vos la meva sorpresa quan avui he sabut que un jutge acaba de considerar-lo penalment responsable de la falta de injúries contra un alumne del seu centre sobre l'única base del testimoniatge del mateix alumne i un amic seu. L'única informació de la qual disposo és la que el mateix Carlos proporciona en una carta que ha enviat al diari extremeny Hoy i a la qual he arribat gràcies al blocs d'Ana Ovando i Francisco Muñoz de la Peña.
Malgrat l'enteresa i la serenitat socràtiques que hi mostra en Carlos, no puc deixar d'expressar el desassossec i la indignació que em produeix un fet com aquest. Primerament perquè afecta algú que ja considero un amic, a més d'un professional como la copa de un pino. En segon lloc perquè mostra una tendència preocupant en la societat actual, que ho exigeix tot als mestres i professors, sense dotar-los dels instruments necessaris, i que carrega l'escola amb cada cop més responsabilitats, alhora que, en la tasca fonamental de l'educació de les noves generacions, la va deixant sola i massa sovint mancada del suport de l'administració i de les famílies. Sense adonar-se del mal que fan als seus mateixos fills, molts pares, després de fracassar estrepitosament en la formació dels seus fills, no veuen un altre camí que aliar-se amb ells en contra dels professionals de l'educació. I ara només falta que alguns jutges donin la raó a aquesta mena de pares i a aquesta mena de fills. Quins mitjans i quin suport ens quedaran als mestres i professors? No sé si tots tindrem el valor de mantenir-nos fermament en el nostre lloc i en el nostre rumb com promet fer-ho en Carlos.
diumenge, d’octubre 08, 2006
divendres, d’octubre 06, 2006
El laberinto del fauno inaugura el Festival de Sitges
El Festival Internacional de Cinema de Catalunya inaugura, avui a Sitges, la seva 39a edició amb El laberinto del Fauno, una pel·lícula de Guillermo del Toro amb el rerafons històric de la guerra civil espanyola. Una nena anomenada Ofelia s’evadeix dels horrors de la guerra i de la severitat d’un padrastre falangista entrant en un món de fantasia custodiat pel Faune, el qual li proposarà tres proves; si les supera, es convertirà en la princesa que està destinada a ser. El gènere de terror, el conte de fades i clars referents a la mitologia clàssica -el Laberint, Faune o Pan- es barregen amb la història recent en aquesta pel·lícula protagonitzada per Ivana Baquero, Sergi López, Ariadana Gil i Maribel Verdú. La informació de què disposo no deixa clar si el faune es refereix efectivament al nom llatí de Pan o a la denominació llatina d'un sàtir, però el títol anglès (Pan's labyrinth) desfà l'ambigüitat, curiosament amb el nom grec del déu en comptes del llatí. A partir de l'11 d'octubre el film es podrà veure als cinemes.
dimecres, d’octubre 04, 2006
Descoberta una vil·la romana a la Ròtova
Al municipi de Ròtova (la Safor) s'ha descobert una vil·la romana. Les primeres excavacions fan pensar que es tractaria de la part residencial d'una vil·la de la segona meitat del segle I d.C.
Més informació: Las provincias (via Terrae antiquae).
Més informació: Las provincias (via Terrae antiquae).
dilluns, d’octubre 02, 2006
El presumpte Asclepi tornarà a Empúries
L'escultura coneguda fins ara com a Asclepi tornarà a Empúries en els propers mesos. Així ho va anunciar ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en l'acte de creació del comitè organitzador del centenari d'aquest jaciment, que se celebrarà el 2008. Els pocs que em seguiu recordareu que l'escultura, assignada fins ara a la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya, es troba actualment en procés de restauració i estudi, entre altres coses per determinar quina divinitat representa. No és per penjar-me una medalla però, en realitat, des d'aquí ja vaig profetitzar-ne el retorn, malgrat no ser una Cassandra.
Entre els actes previstos per al centenari s'ha anunciat la intenció d'organitzar un congrés internacional l'octubre del 2008 i la publicació de sis nous números de la col·lecció Monografies Emporitanes.
Notícia: Avui
Entre els actes previstos per al centenari s'ha anunciat la intenció d'organitzar un congrés internacional l'octubre del 2008 i la publicació de sis nous números de la col·lecció Monografies Emporitanes.
Notícia: Avui
dimecres, de setembre 27, 2006
Chironweb, cultura clàssica 2.0
Fa vuit mesos es va començar a gestar i avui neix....
A l'antiga Grècia, el nom de Chiron (Χείρων) era sinònim de formació, d'educació, de saviesa. Sota el nom del centaure educador, un grup de docents de llengües clàssiques hem iniciat un projecte de treball col·laboratiu centrat en les nostres matèries.
Altres projectes molt interessants han propiciat aquesta iniciativa, assentant les bases per tal que nasquera aquesta nova proposta per a la cultura clàssica. Ho devem a pàgines com l 'Anillo de Clásicas, el Proyecto Grammaticus, Labyrinthus, www.culturaclasica.com , www.culturaclasica.net, tantes i tantes altres pàgines que ens serveixen diàriament per a les nostres classes. Chiron és l'evolució natural d'aquests recursos dintre una nova visió de l'ús d'Internet.
La pàgina de Chiron està realitzada per i per a professors de llengües clàssiques (tot i que també és una eina de consulta per a tot el qui vulga endinsar-se en l'antiguitat) interessats en l'ús de les noves tecnologies a l'aula, convençuts que el coneixement creix a mesura que es comparteix. Per això, els continguts d'aquest nou espai augmenten amb la participació de tots i tots ens en beneficiem.
De moment, devem a la XTEC l'allotjament de la pàgina. Disposem de versions en diferents llengües (de moment llatí, castellà, català, gallec i anglès), tot esperant més col·laboracions.
El contingut de la pàgina està estructurat en sis blocs:
- Wiki de recursos clàssics. Espai on recollim i classifiquem recursos sobre les llengües clàssiques i la seua cultura.
- Marcador social. Lloc on classifiquem enllaços interessants mitjançant etiquetes.
- Galeria d'imatges. Imatges de temàtica clàssica per a ús docent.
- Planeta Clàssic. Espai on es poden llegir les darreres actualitzacions dels blocs clàssics.
- Cursos. Oferta formativa per a professors en la plataforma moodle (encara en preparació).
- Calendari. Esdeveniments i notícies relacionats amb l'actualitat clàssica al dia.
Qualsevol d'aquestos blocs es pot emprar de consulta o referència, però allò més interessant és que és un projecte obert i que necessita de la teua participació per a crèixer.
Si consideres interessant aquest projecte, procura difondre'l entre els teus col·legues i amics, segons les teues possibilitats:
- Si tens un bloc o un web, reprodueix-hi aquest missatge.
- A més, pots enviar per e-mail un enllaç a la pàgina web de CHIRON:
dimarts, de setembre 26, 2006
CIRCE 2007: clàssiques i TIC a Dinamarca
El dissabte passat Ana Ovando, de tants ulls com Argos, alertava que ja havia sortit la convocatòria de Comenius del pròxim curs sobre clàssiques i TIC adreçat a professors de llatí i grec de secundària de tot Europa sota l'ègida de CIRCE, organització amb membres de diversos països europeus que promou les TIC en l'ensenyament de les clàssiques. L'estiu passat (sí, sí, per desgràcia ja ha passat de llarg) he tingut la sort de participar en la primer curs, realitzat a Oxford, on Ana i jo vam conèixer-nos en persona juntament amb una quarentena llarga de professors de clàssiques de diversos països europeus. El de l'estiu vinent, de l'1 al 7 d'agost, tindrà lloc a Dinamarca, a la població de Nyborg. Però no us amoïneu: el curs no és en danès sinó en anglès. I tampoc cal un domini absolut d'aquesta llengua per seguir-lo.
De tota manera no sé si des de l'agència espanyola es pot omplir ja el formulari per una beca Comenius 2.2.C, que cobreix les despeses de l'estada i la matrícula, segons els barems posats posteriorment pels departaments o conselleries d'educació, que tramiten la paperassa (en el cas de Catalunya l'Oficina de Cooperació Educativa i Científica Internacional). No sé si en aquesta convocatòria donaran prou diners per cobrir també el viatge, perquè, a diferència de les agències d'altres països, a nosaltres no ens va arribar.
Pel que fa als continguts s'hi dóna una visió prou completa i variada de l'aplicació de les TIC a la didàctica de les clàssiques amb la introducció a diferents eines complementàries entre si. El nivell inicial és zero: només cal dir que la primera lliçó és copiar i enganxar, tot i que en alguna sessió es fa diferenciació de nivell. En el nostre cas el programa va resultar potser una mica massa dens i intensiu per als pocs dies que durava -m'imagino que està ajustat al màxim-, i no es va oblidar d'incloure algunes activitats de lleure. D'altra banda l'hospedatge en un college d'Oxford va ser gairebé principesc.
De tota manera el millor va ser trobar-nos amb professors de clàssiques de tot Europa, poder treballar i divertir-nos junts i, malgrat les diferències de sistemes educatius, trobar un terreny comú i parlar de la possibilitat de projectes en col·laboració, mentre comprovàvem que les clàssiques estan disposades a seguir donant molta guerra a tot arreu. També vam constatar que, específicament els catalans, estem a la cua de tots en la situació de les nostres matèries al programa de secundària.
De tota manera no sé si des de l'agència espanyola es pot omplir ja el formulari per una beca Comenius 2.2.C, que cobreix les despeses de l'estada i la matrícula, segons els barems posats posteriorment pels departaments o conselleries d'educació, que tramiten la paperassa (en el cas de Catalunya l'Oficina de Cooperació Educativa i Científica Internacional). No sé si en aquesta convocatòria donaran prou diners per cobrir també el viatge, perquè, a diferència de les agències d'altres països, a nosaltres no ens va arribar.
Pel que fa als continguts s'hi dóna una visió prou completa i variada de l'aplicació de les TIC a la didàctica de les clàssiques amb la introducció a diferents eines complementàries entre si. El nivell inicial és zero: només cal dir que la primera lliçó és copiar i enganxar, tot i que en alguna sessió es fa diferenciació de nivell. En el nostre cas el programa va resultar potser una mica massa dens i intensiu per als pocs dies que durava -m'imagino que està ajustat al màxim-, i no es va oblidar d'incloure algunes activitats de lleure. D'altra banda l'hospedatge en un college d'Oxford va ser gairebé principesc.
De tota manera el millor va ser trobar-nos amb professors de clàssiques de tot Europa, poder treballar i divertir-nos junts i, malgrat les diferències de sistemes educatius, trobar un terreny comú i parlar de la possibilitat de projectes en col·laboració, mentre comprovàvem que les clàssiques estan disposades a seguir donant molta guerra a tot arreu. També vam constatar que, específicament els catalans, estem a la cua de tots en la situació de les nostres matèries al programa de secundària.
--------------------------------------------------------------------
ΓΝΩΘΙ ΠΡΩΙ ΗΜΕΤΕΡΟΝ ΚΕΝΤΑΥΡΟΝ
NOSCE CRAS NOSTRUM CENTAURUM
divendres, de setembre 22, 2006
Esport i arqueologia al món greco-romà
Ahir es va inaugurar al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona una exposició sobre sobre la pràctica esportiva i el seu esperit en les civilitzacions grega i romana dins el context religiós, polític i social en el qual es desenvolupava. El recorregut està estructurat en cinc àmbits -competitivitat, gimnàs i palestra, modalitats esportives, península Ibèrica i els jocs al món romà-, i en conjunt s'hi exposen 122 peces -escultures, mosaics, ceràmiques, bronzes i monedes- procedents de les col·leccions del Museo Arqueológico Nacional de Madrid. Entre les activitats programades paral·lelament hi ha un cicle de conferències a càrrec de Paloma Cabrera (7 de novembre), Ricardo Olmos (14 de novembre) i Joaquín Ruíz de Arbulo (Per què els romans odiaven l’esport?, 21 de novembre), el taller D'Olímpia a Tàrraco i un club de lectura.
La mostra, organitzada pel Ministerio de Cultura i inaugurada a Almería amb motiu de la celebració dels XV Jocs del Mediterrani, es podrà veure a partir de febrer a la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Reflexos d'Apol·lo, esport i arqueologia a la Mediterrània antiga,
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
del 22 de setembre de 2006 al 4 de febrer de 2007,
entrada gratuïta.
Notícia: Diari de Tarragona
La mostra, organitzada pel Ministerio de Cultura i inaugurada a Almería amb motiu de la celebració dels XV Jocs del Mediterrani, es podrà veure a partir de febrer a la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Reflexos d'Apol·lo, esport i arqueologia a la Mediterrània antiga,
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
del 22 de setembre de 2006 al 4 de febrer de 2007,
entrada gratuïta.
Notícia: Diari de Tarragona
dimecres, de setembre 20, 2006
Paraula de Medusa a l'Hospitalet
El Museu d'Història de l'Hospitalet de Llobregat acaba d'inaugurar l'exposició Paraula de Medusa, una reflexió sobre els mites femenins a partir del cap de Medusa romà trobat als voltants de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. És una producció conjunta del Museu d'Història de l'Hospitalet i el Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Actualització: Més informació
Paraula de Medusa,
Museu d'Història de l'Hospitalet, c. Joan Pallarès, s/n
De dimarts a divendres, de 10 a 13 h i de 17 a 20 h
Dissabtes i diumenges, d'11 a 14 h
Del 19/09/2006 al 10/12/2006.
Actualització: Més informació
Paraula de Medusa,
Museu d'Història de l'Hospitalet, c. Joan Pallarès, s/n
De dimarts a divendres, de 10 a 13 h i de 17 a 20 h
Dissabtes i diumenges, d'11 a 14 h
Del 19/09/2006 al 10/12/2006.
dilluns, de setembre 18, 2006
Arquimedes escanejat amb un accelerador de partícules
El palimpsest d’Arquimedes és un important manuscrit del segle X que conté set tractats del matemàtic grec Arquimedes (287–212 a.C.) i que va ser rascat per copiar-hi al damunt, l'any 1229 a Constantinoble, un llibre de pregàries. Dos dels tractats només es conserven en aquest còdex, que, a més, inclou l'única còpia grega coneguda d'un tercer. El manuscrit va ser descobert el 1906 pel filòleg danès Johan Ludwig Heiberg, que va començar a estudiar amb profunditat els textos del còdex original, malgrat la seva dificultat de lectura. Un temps després se'n va perdre la pista, fins que va reaparèixer en una subhasta el 1998. Un col·leccionista nord-americà el va adquirir de manera anònima per dos milions de dòlars i el va dipositar al Walters Art Museum de Baltimore per al seu estudi i conservació.
Del 28 de juny al 7 d’agost d'enguany un equip científic va escanejar el manuscrit a la universitat de Stanford amb un accelerador de partícules amb la finalitat d'obtenir-ne la millor lectura possible dels tractats d'Arquimedes i oferir-ne una nova edició.
La papirologia, doncs, continua estant de moda.
Webs:
Del 28 de juny al 7 d’agost d'enguany un equip científic va escanejar el manuscrit a la universitat de Stanford amb un accelerador de partícules amb la finalitat d'obtenir-ne la millor lectura possible dels tractats d'Arquimedes i oferir-ne una nova edició.
La papirologia, doncs, continua estant de moda.
Webs:
- L'Exploratorium ofereix un vídeo sobre el procés.
- Walters Art Museum dedica un web al palimpsest d'Arquimedes.
- Article de la Wikipedia sobre el palimpsest
dissabte, de setembre 16, 2006
Monedes descobertes a Ullastret
54 monedes de plata del segle III a.C. s'han trobat en unes excavacions del jaciment ibèric d'Ullastret realitzades aquest mes de setembre, 54. Malgrat que encara han de ser estudiades a fons, les monedes semblen dracmes fabricades a Empúries. En les dues peces ja analitzades apareix en una de les seves cares Pegas i en el seu revers la llegenda Ἐμποριτῶν (dels emporitans).
Més informació: Europa Press
Més informació: Europa Press
divendres, de setembre 15, 2006
Trobades unes termes amb mosaics a Tarragona
Els treballs arqueològics previs a la construcció d'un bloc d'habitatges al carrer August de Tarragona han posat al descobert les restes d'unes termes romanes privades del segle III. Contenen un mosaic figuratiu i un altre de geomètric. En el primer, molt bé conservat, s'observen peixos i un pop. En canvi el geomètric ha aparegut molt fet malbé. De tota manera els dos elements seran conservats in situ sense afectar al projecte constructiu.
Notícia: Diari de Tarragona, 13 de setembre del 2006.
Notícia: Diari de Tarragona, 13 de setembre del 2006.
dimarts, de setembre 12, 2006
Classical blog fever
Si us fixeu s'ha allargat la llista de blocs clàssics de la columna de la dreta. Hi he afegit els següents:
- Bestiaria Latina
- Bread and circuses d'Adrian Murdoch
- Carpe diem de Manolo, Mertxu, Isra, Ana i Javi
- Curculio
- De re coquinaria de Charo
- Diari d'un profe malalt d'Ovidi
- Doceo et disco de Luis
- Hans' classical corner
- Pro linguae Latinae magistris
- Secretos de Argos d'Ana i Isra
- The Latin Zone
- Voces Griegas (desde Benicàssim) d'Ana
divendres, de setembre 08, 2006
Documentada la presència romana més antiga a la península Ibèrica
La descoberta de dos campaments de la segona guerra púnica a l'antiga desembocadura de l'Ebre ha permès documentar la primera presència de Roma a la península Ibèrica així com el desenvolupament de la lluita entre romans i cartaginesos al voltant del riu, segons va dir Ángel Morillo (Universidad de León) en el XX Congreso Internacional de Estudios sobre la Frontera Romana, que se celebra aquests dies a Lleó. També va destacar l'important paper que va jugar Hispània en les guerres civils de la fi de la república romana, segons testimonien els campaments militars trobats recentment a Las Casas de Reina (Badajoz), La Puebla de Don Fabrique (Granada) i al turó de les Fuentes de Archivel (Murcia).
Notícia: Terra actualidad i bloc de Josep Torta (per cortesia de Miracle Sala).
Notícia: Terra actualidad i bloc de Josep Torta (per cortesia de Miracle Sala).
dimecres, de juliol 26, 2006
Torna al Colosseu una estàtua recuperada a Barcelona
L'estàtua d'un senador romà robada el 1986 del Colosseu de Roma hi tornarà avui al cap de vint anys. La peça de marbre, que data del segle II d.C., va aparèixer l'any passat al magatzem d'un antiquari de Barcelona i fins avui ha estat custodiada al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Notícia i foto: Vilaweb
dimarts, de juliol 25, 2006
Asclepi a l'UVI
Si voleu saber com va la restauració i estudi de l'Asclepi-Serapis d'Empúries, que encara s'allargarà fins a finals d'any, podeu llegir-ne un article a l'Avui de dissabte passat.
divendres, de juliol 21, 2006
S.O.S. Catalunya romana en miniatura
El fòrum de Tàrraco en maqueta.A través de la llista d'Auriga s'ha distribuït un S.O.S. del qual val la pena fer-se ressò. Des de fa anys l'alumnat de l'IES Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat ha anat construint maquetes fonamentalment d'edificis i ciutats de la Catalunya romana sota el guiatge de la professora Conxita Collellmir. La finalitat és apropar els estudiants al món clàssic i fer-los entendre i valorar el nostre patrimoni cultural. L'exposició està formada per 40 maquetes, que ocupen 50 m2, i que reprodueixen els edificis següents:
- L'habitatge: domus, insulae, vil·les (incloses les de Torre Llauder, Els Munts i Sant Boi).
- Els espectacles públics: teatre de Mérida, teatre, amfiteatre i circ de Tàrraco.
- Les ciutats: Tàrraco, Bàrcino i Empúries.
- Els temples: els de Tàrraco, Bàrcino, Empúries i Vic.
- Les necròpolis: Plaça de la Vila de Madrid a Barcelona, necròpolis paleocristiana de Tàrraco.
- Les termes: les de Badalona i Sant Boi, les termes públiques del fòrum d'Empúries.
- Altres monuments: Arc de Berà, Torre dels Escipions, pont romà de Martorell, la Ciutadella de Roses, Partenó d'Atenes, Olímpia.
Podeu trobar infomació sobre l'exposició i la realització de les maquetes, amb una mostra virtual d'unes quantes d'elles al web del Centre de Recursos de Sant Boi. A més podeu consultar Els edificis romans a les aules una memòria en PDF de la llicència d'estudis desenvolupada per Conxita Collellmir (2003-2004).
dimecres, de juliol 19, 2006
Novetats de Pol·lència
Un mosaic del segle II o III és la troballa més destacada d'aquest any a les excavacions del jaciment romà de Pol·lència, al municipi d'Alcúdia (Mallorca). Es tracta d'un mosaic, possiblement del segle II o III, en opus sectile, format per múltiples peces geomètriques de marbre i pissarra.
Les àrees d'excavacions actuals al jaciment són el camí sud del fòrum i la necròpolis. Aquest estiu s'han invertit uns 48.000 euros, amb unes 40 persones entre professionals i estudiants treballant-hi.
D'altra banda el proper 25 de juliol s'inaugurarà la remodelació del museu de Pol·lència, que feia 15 anys que no havia tingut cap millora.
Més informació: Diari de Balears
Les àrees d'excavacions actuals al jaciment són el camí sud del fòrum i la necròpolis. Aquest estiu s'han invertit uns 48.000 euros, amb unes 40 persones entre professionals i estudiants treballant-hi.
D'altra banda el proper 25 de juliol s'inaugurarà la remodelació del museu de Pol·lència, que feia 15 anys que no havia tingut cap millora.
Més informació: Diari de Balears
dilluns, de juliol 17, 2006
La papirologia està de moda
Avui comença a Montserrat el curs sobre papirs grecs del qual em vaig fer ressò fa un temps. Vilaweb ho publica i dedica un monogràfic del Diari de l'escola als papirs.
dimarts, de juliol 11, 2006
El Getty Museum torna dues peces a Grècia
El Getty Museum de Los Angeles, objecte d'un escàndol per unes antiguitats presumptament tretes il·legalment de Grècia i Itàlia, ha decidit retornar dues peces a Grècia. Els objectes són un relleu del segle VI a.C. de l'illa de Tassos i una pedra de tomba de Tebes del segle IV a.C.
El centre fa dies que negocia el retorn de peces, tant a Itàlia com a Grècia. En l'afer hi han estat involucrats la responsable d'antiguitats del museu, Marion True, i el marxant d'art Robert Hecht, tots dos acusats d'haver traslladat als Estats Units 82 obres d'art grecoromà amb mètodes il·legals. Pel que fa a Itàlia, el museu podria oferir a l'Estat italià 21 objectes. Marion True ha negat els càrrecs però ha dimitit.
Val la pena recordar aquí que la primera seu del Getty és una recreació, bastida a Malibú (Califòrnia) a principis dels anys 70, de la famosa Vil·la dels papirs d'Herculà destruïda en l'erupció del Vesubi del 79 d.C.
Notícia: Avui
dimecres, de juliol 05, 2006
L'arbre del meme-tic
Fa un parell de setmanes vaig penjar en aquest bloc una entrada per assajar una resposta a un meme o cadena blogosfèrica sobre la pregunta: Què consideres fonamental perquè la integració de les TIC a l’aula sigui possible? Ara ja podem veure gràficament quin és el resultat en forma d'arbre d'aquesta cadena desencadenada per Charo des de Los mundos de Yalocín. Doneu-hi una ullada perquè és força curiós, però tingueu en compte que és un meme, és a dir uns "deures" que es van passant virtualment d'un bloc a un altre. Sobretot no penséssiu pas que és una altra cosa menys etèria.
L'òpera Andromaca de Martín y Soler es representa a Granada i a València
El Festival Internacional de Música y Danza de Granada estrena avui una versió inèdita per a veus i quartet de corda de l'òpera Andromaca, que el compositor valencià Vicente Martín y Soler (1754-1806) va presentar el 1781 a Torí. L'espectacle es podrà veure també els dies 7 i 9 de juliol al claustre de l'edifici històric de La Nau de la Universitat de València dins de la programació de Serenates al Claustre, al mòdic preu de 5 €, en el marc d'un cicle dedicat a Martín y Soler.
L'obra és fruit de la recerca que Luis Llácer, membre del Quartet Canales, va realitzar a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid i a Torí. El material d'aquesta òpera va ser descobert per casualitat, igual que les parts instrumentals soltes d'Ifigenia in Aulide i la comèdia L'amor geloso.
La direcció escènica d'Andromaca, una coproducció de l'Institut Valencià de la Música amb la Societat Estatal de Commemoracions Culturals, anirà a càrrec d'Alexander Herold i la música serà interpretada pel Cuarteto Canales. Hi cantaran artistes valencians o lligats a València: Elena de la Merced, Flavio Oliver, José Ferrero, Beatriz Lanza, María José Martos i Pilar Moral.
Notícia: Europa Press
L'obra és fruit de la recerca que Luis Llácer, membre del Quartet Canales, va realitzar a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid i a Torí. El material d'aquesta òpera va ser descobert per casualitat, igual que les parts instrumentals soltes d'Ifigenia in Aulide i la comèdia L'amor geloso.
La direcció escènica d'Andromaca, una coproducció de l'Institut Valencià de la Música amb la Societat Estatal de Commemoracions Culturals, anirà a càrrec d'Alexander Herold i la música serà interpretada pel Cuarteto Canales. Hi cantaran artistes valencians o lligats a València: Elena de la Merced, Flavio Oliver, José Ferrero, Beatriz Lanza, María José Martos i Pilar Moral.
Notícia: Europa Press
dilluns, de juliol 03, 2006
Robert Graves, mallorquí d'adopció
Ahir es va inaugurar la casa museu de Ca n'Alluny de Deià (Mallorca), dedicada a la vida i l'obra de Robert Graves (1895-1985). El poeta, novel·lista i assagista anglès hi va viure des del 1929 fins que va morir. De Graves són ben conegudes les seves obres dedicades al món clàssic: Els mites grecs, Jo, Claudi -que va inspirar la famosa sèrie de televisió-, La filla d'Homer, El comte Belisari o El velló d'or.
Justament durant aquesta setmana, segons ens adverteix ARLT, es dóna la possibilitat de llegir gratuïtament la seva biografia a Oxford Dictionary of National Biography, que ens informa de coses tan curioses com de la seva moguda vida amorosa, la seva fortuna en morir o que en la seva vellesa es va anar semblant cada cop més a un dels emperadors romans sobre els quals escrivia (i això no és pas un elogi).
Finalment demà començarà a la Fundació la Caixa de Palma el setè Congrés Internacional Robert Graves, que es fa cada dos anys.
ADDENDA:
És un bon moment per recordar una novetat editorial d'aquest any: Maria Rosa Llabrés, Robert Graves i el món clàssic, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner editor, 2006.
Notícia: Vilaweb.
diumenge, de juliol 02, 2006
Odi et amo
Isabel Barceló ha llençat la proposta, per a tothom que vulgui participar-hi, de triar un poema de Catul i escriure allò que suggereix a cadascú. En la mateixa entrada trobareu una llista de tots els que s'hi van apuntant. No cal dir que la iniciativa i la bona acollida que ha tingut és una excel·lent mostra de l'actualitat d'aquest poeta llatí. A mi no m'ha costat gens enganxar-m'hi, perquè Catul és una de les meves debilitats literàries i, per tant, ja em perdonareu que m'enrotlli. Posats a escollir, he agafat el més breu, el 85, tot i que naturalment aquesta no és l'única raó: també és un dels meus preferits, de sempre.
Odi et amo. Quare id faciam, fortasse requiris.
nescio, sed fieri sentio et excrucior.
nescio, sed fieri sentio et excrucior.
En el web Gaius Valerius Catullus el trobareu traduït a molts idiomes (al menú de l'esquerra). I en el web del grup alemany Ista en podeu trobar una versió en hip-hop (lletra), segons vam poder saber a Los sueños de Hermes. En un principi volia oferir-ne una traducció pròpia, però a la fi m'he quedat amb la versió d'Antoni Seva, que podeu trobar a la Fundació Bernat Metge o a Quaderns Crema, perquè, al meu parer, ha aconseguit una naturalitat i una exactitud -les dues qualitats més necessàries per a una bona traducció- difícils de superar:
Odio i estimo. Com m'ho faig, potser em demanes.
No ho sé, però sento que és això el que em passa, i em torturo.
No ho sé, però sento que és això el que em passa, i em torturo.
El que m'admira d'aquest poema és capacitat de sintetitzar de manera lapidària, en dos versos, un estat d'ànim complex, causat pels sentiments tan contradictoris com intensos que sent cap a la mateixa persona, i la perplexitat en què es troba en adonar-se que segueix estimant algú que li ha fet mal en el més profund del seu cor i, malgrat això, no es pot deseixir d'aquest amor estèril i destructor. Com es pot seguir estimant contra la raó, contra el seny, contra la voluntat, contra l'amor propi, contra el sofriment, contra la desesperança...?
Catul fou el primer que va saber transformar els sentiments personals d'amor, odi, amistat, despit o dolor -sentiments que tots hem experimentat en un moment o altre- en una obra poètica eternament perdurable. Per això nosaltres, lectors seus, no podem més que estar al costat del poeta, al costat de qui pateix, al costat de qui ens conta les seves dissorts, encara que sigui a través dels segles, com estaríem al costat d'un amic que necessita consol. No pot ser d'una altra manera.
Però, i Lèsbia? En aquesta història li toca el paper de dolenta, és clar. Però el pecat de Lèsbia va ser, senzillament, no estimar Catul de la mateixa manera com la va estimar ell. És un crim? Doncs no, és la cosa més natural del món. Quan algú s'enamora no hi ha cap garantia que serà correspost o que l'estimaran per sempre. És una aposta que es pot guanyar o perdre. Ara, com que la veu de Lèsbia no ens ha arribat, no sabrem mai com va anar realment tot, ni com era en veritat la dona que s'amaga rere els versos de Catul. Només podem especular-hi.
Jo no m'imagino Lèsbia com una noia frívola i superficial, sinó com una dona -ben conscient del seu atractiu i del seu poder- que sabia molt bé el que volia, i el que volia era conservar la llibertat, la llibertat personal a la qual les dones romanes de classe alta havien arribat a mitjan segle I a.C. i que tant els havia costat guanyar. M'imagino que no volia sacrificar aquest bé preuat per cap home, ni que fos el seu marit -tot un cònsol- o un jove poeta desvagat o cap altre dels seus molts amants. Naturalment això no ho hauria pogut entendre mai cap home romà, ni el més apassionat dels poetes, com Catul, ni un moralista conservador, com Ciceró -en cas que fos Lèsbia la Clòdia que tant va blasmar. Però allò que sens dubte no s'hauria pensat mai Lèsbia és que el preu de la seva llibertat seria tan alt: passar a la posteritat, pels segles dels segles, com la dona cruel que va fer patir un poeta immortal. És clar que també ens podem preguntar: hauria esdevingut eterna la poesia de Catul sense Lèsbia?
dissabte, de juliol 01, 2006
Dénia demana voluntaris per excavar la ciutat romana
Dénia excavarà l'Hort de Morand per rescatar en tres anys les restes de la ciutat romana. Els treballs arqueològics comencen el dilluns vinent. L'ajuntament, que ja té 2.700 dels 25.000 m2, intentarà comprar-ne més per crear el parc arqueològic de l'antiga Dianium. Per a aquest estiu l'ajuntament ha fet una crida als ciutadans per participar com a voluntaris en els treballs. La campanya, amb el nom d'Excave Dianium amb nosaltres, tindrà lloc del 18 de juliol fins al 15 de setembre. Els voluntaris prendran part en la feina d’excavació, neteja i inventari dels materials arqueològics i, a més, se’ls impartiran sessions pràctiques sobre alguns aspectes de l’arqueologia romana de Dénia i la Mediterrània.
O sigui que si esteu desvagats i no sabeu què fer aquest estiu, podeu provar de fer d'arqueòlegs a Dénia.
Més informació: Vilaweb Dénia.
O sigui que si esteu desvagats i no sabeu què fer aquest estiu, podeu provar de fer d'arqueòlegs a Dénia.
Més informació: Vilaweb Dénia.
divendres, de juny 30, 2006
El amor del ruiseñor
Gràcies a Ana Ovando i a Antoni Navarro corregeixo l'afirmació precipitada que el festival A escena de Sagunt no programava aquest estiu cap obra d'inspiració grecoromana. Resulta que sí que n'hi haurà una (com a mostra): els dies 5 i 6 d'agost s'hi representarà El amor del ruiseñor, adaptació atemporal del mite de Filomela i Progne escrita pel nord-americà Timberlake Wertenbaker. Aquest muntatge de Jorge Picó i Teatres de la Generalitat s'estrenarà el 7 de juliol a l'Encontre de Teatre a l'Estiu d'Alzira. També es podrà veure a San Sebastià i Mérida.
dijous, de juny 29, 2006
Valentia ab urbe condita
Ahir l'alcaldessa de València, Rita Barberà, va inaugurar la nova plaça de l'Almoina de València al cap de tretze campanyes d'excavacions arqueològiques desenvolupades al llarg de vint anys. La remodelació, projectada pels arquitectes José María Herrera i José Miguel Rueda, deixa veure part de les termes romanes a través d'una superfície de vidre de 300 m2 coberta per una làmina d'aigua.
Entre les restes trobades a l'àrea destaquen, de l'època romana republicana, l'horreum o magatzem, les termes -les més antigues de la península Ibèrica- i el santuari; de l'època romana imperial, el fòrum, la via Augusta, la cúria -seu del govern de la ciutat- el nimfeu, la basílica civil i la presó martirial; de l'època visigoda, el baptisteri, el cementiri i la memòria martirial.
El projecte s'ha de completar amb el futur Museu de l'Almoina. El museu està previst que estigui enllestit en un termini de vuit mesos, i permetrà visitar les restes romanes, visigodes, islàmiques i cristianes que s'hi han trobat en els diversos estrats que es remunten al primer període de la València romana, fundada al 138 a.C.
Notícia: ajuntament de València / Levante / Las provincias / Europa Press
dilluns, de juny 26, 2006
Teatre clàssic a la fresca
The Globe, Londres (S.G.)Fa uns dies vaig parlar de la representació de Nausica de Joan Maragall. Però aquest estiu tenim la possibilitat d'assistir a d'altres espectacles de tradició grecoromana, que des de fa un temps he anat recollint a l'agenda del Laberint de l'actualitat.
Per començar hi ha l'adaptació de la Ilíada feta per Alessandro Baricco, Homer, Ilíada, que ha tingut gran èxit en el format de llibre i que ara s'escenifica de la mà de dos grans de la tele-escena catalana, Jordi Boixaderas i Lluís Soler, "que fort retronen" -si se'm permet descriure les veus poderoses de tots dos amb un epítet homèric-, acompanyats de Marta Marco. Teniu ocasió de veure-ho, si encara trobeu entrades, al festival 30Nits de Sabadell,el 28 de juny, a Vic, l'1 de juliol, i al Festival de Barcelona Grec, a la Plaça del Rei, els dies 6 i 7 de juliol.
Si domineu el francès Les Estivales, el festival de Perpinyà, us ofereix Andromaque de Racine, el 4 de juliol, i Médée, un concentrat dels monòlegs de la tragèdia d'Eurípides en la veu de la bella Fanny Ardant.
Així mateix, en el marc dels Capvespres a la romana, a Guissona (La Segarra), Miles gloriosus de Plaute és representat pel grup Balbo de l'IES Santo Domingo de Puerto de Santa María, el 23 de juliol, amb l'entrada lliure.
Encara més, dins el Festival Shakespeare de Santa Susanna està programada la faula ovidiana Píram i Tisbe, a partir de fragments de l'òpera El Somni d'una nit d'estiu de B. Britten (22 i 25 de juliol). D'altra banda la Fira de Tàrrega obre el 7 de setembre amb Orpheus, un espectacle total de la companyia alemanya Pan.Optikum (en versió castellana-catalana).
De tota manera no hi ha dubte que el Festival de Teatro Clásico de Mérida, que se celebrarà del 6 de juliol al 15 d'agost, serà l'estrella, com cada estiu. Enguany presenta un programa de to clarament odisseic:
- Calipso (Venturas y desventuras de una diosa), una comèdia musical,
- Ítaca, una versió lliure de l'Odissea,
- El amor del ruiseñor (El mito de Procne y Filomela) de Timberlake Wertenbaker,
- Odiseo y Penélope de Mario Vargas Llosa,
- Viriato rey de Joâo Osorio de Castro,
- Las aventuras de Ulises (espectacle infantil),
- El camino de Sísifo a Ícaro (espectacle de carrer).
A més s'hi ofereix In extremis, una dramatització del dissortat amor d'Abelard i Heloïsa.
De moment això és tot. És una llàstima que aquesta vegada el festival Sagunt a escena no hagi programat, com en altres temporades, cap espectacle de tradició grecoromana dins la seva abundant oferta. En cas que m'arribi informació d'algun espectacle més, ja ho sabeu: a l'agenda.
La sanguinària profecia de la sibil·la Losantos
Una de les més incendiàries profecies del sinistre Jiménez Losantos diu que, després de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya, "es veurà córrer la sang pel Llobregat". Un comentarista ha assenyalat l'origen virgilià d'aquest funest vaticini:
Bella, horrida bella, et Thybrim multo spumantem sanguine cerno.
'Guerres, guerres terribles, i el Tíber que escumeja de tanta sang, ho veig' (traducció de Joan Bellés).
Virgili, Eneida, VI, 86-87.
Són paraules amb les quals la Sibil·la de Cumes anuncia a Eneas les guerres acarnissades que haurà d'afrontar al Laci. En aquesta ocasió, però, la profecia no es complirà, per molt que s'hi esforci la falsa pitonissa en qüestió.
Font: Desclot, Avui, 22/06/06
Bella, horrida bella, et Thybrim multo spumantem sanguine cerno.
'Guerres, guerres terribles, i el Tíber que escumeja de tanta sang, ho veig' (traducció de Joan Bellés).
Virgili, Eneida, VI, 86-87.
Són paraules amb les quals la Sibil·la de Cumes anuncia a Eneas les guerres acarnissades que haurà d'afrontar al Laci. En aquesta ocasió, però, la profecia no es complirà, per molt que s'hi esforci la falsa pitonissa en qüestió.
Font: Desclot, Avui, 22/06/06
dijous, de juny 22, 2006
El referèndum de l'estatut narrat en grec antic
Akropolis World News recull aquesta setmana la notícia del resultat del referèndum sobre el nou estatut de Catalunya. Recordem que aquest servei de l'actualitat mundial en grec antic el porta amb constància Joan Coderch, professor a la Universitat d'Oxford.
Hi havia almenys 48 vil·les al voltant de Tàrraco
L'estudi del paisatge arqueològic antic a l'Ager Tarraconensis (a la dreta del riu Francolí), que es va iniciar fa un any, ja té elaborat un primer mapa dels jaciments trobats a la zona. Així s'han trobat 119 jaciments entre les comarques del Baix Camp, Tarragonès i Alt Camp i s'ha corroborat l'existència d'un mínim de 48 vil·les al voltant de Tàrraco.
Atès que els jaciments estan concentrats en zones molt determinades, la intenció a partir d'ara és fer prospeccions intensives per comprovar si n'hi havia també en altres àrees. La recerca, duta a terme per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, proposa un estudi integral del territori i de la seva població des del 500 aC al 712 dC.
Notícia: Europa Press
Atès que els jaciments estan concentrats en zones molt determinades, la intenció a partir d'ara és fer prospeccions intensives per comprovar si n'hi havia també en altres àrees. La recerca, duta a terme per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, proposa un estudi integral del territori i de la seva població des del 500 aC al 712 dC.
Notícia: Europa Press
dimecres, de juny 21, 2006
Les clàssiques segons la LOE
Seguim amb les entrades dedicades a l'ensenyament. Ana Ovando ens advertia fa un mes de les novetats que introdueix la nova Llei Orgànica d’Educació (LOE) en el currículum de clàssiques. Repassem-ho.
Per començar l’article 24.5 estableix el currículum dels tres primers cursos d’ESO:
En el conjunto de los tres cursos, los alumnos podrán cursar alguna materia optativa. La oferta de materias en este ámbito de optatividad deberá incluir una segunda lengua extranjera y cultura clásica.
L’article 25.2 es refereix a 4t d’ESO:
Además de las materias enumeradas en el apartado anterior [obligatòries], los alumnos deberán cursar tres materias de las siguientes: Biología y geología, Educación plástica y visual, Física y química, Informática, Latín, Música, Segunda lengua extranjera, Tecnología.
Els apartats següents també afecten al llatí de quart:
5. Sin perjuicio de su tratamiento específico en algunas de las materias de este cuarto curso, la comprensión lectora, la expresión oral y escrita, la comunicación audiovisual, las tecnologías de la información y la comunicación y la educación en valores se trabajarán en todas las áreas.
6. Este cuarto curso tendrá carácter orientador, tanto para los estudios postobligatorios como para la incorporación a la vida laboral. A fin de orientar la elección de los alumnos, se podrán establecer agrupaciones de estas materias en diferentes opciones.
7. Los centros deberán ofrecer la totalidad de las materias y opciones citadas en los apartados anteriores. Sólo se podrá limitar la elección de materias y opciones de los alumnos cuando haya un número insuficiente de los mismos para alguna de ellas a partir de criterios objetivos establecidos previamente por las Administraciones educativas.
Sembla deduir-se'n, doncs, que s’obre pas a la creació d’itineraris a 4t d’ESO. Pel que fa al batxillerat aparentment no canvia gaire respecte de l'actual, tot i que en falta el desenvolupament:
Artículo 34.
1. Las modalidades del bachillerato serán las siguientes:
a) Artes.
b) Ciencias y Tecnología.
c) Humanidades y Ciencias Sociales.
2. El bachillerato se organizará en materias comunes, en materias de modalidad y en materias optativas.
3. El Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autónomas, establecerá la estructura de las modalidades, las materias específicas de cada modalidad y el número de estas materias que deben cursar los alumnos.
A més de concretar les matèries de batxillerat, caldrà veure com es desenvolupa la llei per part de les conselleries d’educació pel que fa al nombre d’hores i programacions. Desapareixerà el concepte de crèdit utilitzat a Catalunya, per exemple?
Pel que fa al calendari d'aplicació de la llei convé saber que el curs 2007-2008 es començarà a implantar a 1r i 3r d'ESO, el 2008-2009 a 2n i 4t d'ESO i 1r de batxillerat, i el 2009-2010 se n'acabarà la implantació amb 2n de batxillerat.
Text complet de la LOE
Per començar l’article 24.5 estableix el currículum dels tres primers cursos d’ESO:
En el conjunto de los tres cursos, los alumnos podrán cursar alguna materia optativa. La oferta de materias en este ámbito de optatividad deberá incluir una segunda lengua extranjera y cultura clásica.
L’article 25.2 es refereix a 4t d’ESO:
Además de las materias enumeradas en el apartado anterior [obligatòries], los alumnos deberán cursar tres materias de las siguientes: Biología y geología, Educación plástica y visual, Física y química, Informática, Latín, Música, Segunda lengua extranjera, Tecnología.
Els apartats següents també afecten al llatí de quart:
5. Sin perjuicio de su tratamiento específico en algunas de las materias de este cuarto curso, la comprensión lectora, la expresión oral y escrita, la comunicación audiovisual, las tecnologías de la información y la comunicación y la educación en valores se trabajarán en todas las áreas.
6. Este cuarto curso tendrá carácter orientador, tanto para los estudios postobligatorios como para la incorporación a la vida laboral. A fin de orientar la elección de los alumnos, se podrán establecer agrupaciones de estas materias en diferentes opciones.
7. Los centros deberán ofrecer la totalidad de las materias y opciones citadas en los apartados anteriores. Sólo se podrá limitar la elección de materias y opciones de los alumnos cuando haya un número insuficiente de los mismos para alguna de ellas a partir de criterios objetivos establecidos previamente por las Administraciones educativas.
Sembla deduir-se'n, doncs, que s’obre pas a la creació d’itineraris a 4t d’ESO. Pel que fa al batxillerat aparentment no canvia gaire respecte de l'actual, tot i que en falta el desenvolupament:
Artículo 34.
1. Las modalidades del bachillerato serán las siguientes:
a) Artes.
b) Ciencias y Tecnología.
c) Humanidades y Ciencias Sociales.
2. El bachillerato se organizará en materias comunes, en materias de modalidad y en materias optativas.
3. El Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autónomas, establecerá la estructura de las modalidades, las materias específicas de cada modalidad y el número de estas materias que deben cursar los alumnos.
A més de concretar les matèries de batxillerat, caldrà veure com es desenvolupa la llei per part de les conselleries d’educació pel que fa al nombre d’hores i programacions. Desapareixerà el concepte de crèdit utilitzat a Catalunya, per exemple?
Pel que fa al calendari d'aplicació de la llei convé saber que el curs 2007-2008 es començarà a implantar a 1r i 3r d'ESO, el 2008-2009 a 2n i 4t d'ESO i 1r de batxillerat, i el 2009-2010 se n'acabarà la implantació amb 2n de batxillerat.
Text complet de la LOE
dimarts, de juny 20, 2006
Apologia del llibre de text
Ahir vaig prometre que respondria a la crida llençada pel teleamic Carlos Cabanillas, amb el seu esperit provocador i anarquitzant, a cremar els llibres de text a fi que cada professor elabori el seu propi llibre amb cada grup d'alumnes. En el seu comentari Carlos matisava que era un exabrupte per emfatitzar la nova mentalitat que havia de adquirir el professorat. De tota manera vaig prometre erigir-me en el paladí dels tan denostats llibres de text i així ho faré, en el benentès que parlaré a favor dels bons llibres de text, que n'hi ha, com també n'hi ha, naturalment, de pèssims que no mereixen ser defensats. Però tampoc cal cremar-los, no instaurem ara una in-TIC-isició: prou dificultat tenen els pobres llibres a sobreviure entre tanta tecnologia.
Certament una de les satisfaccions més grans que pot tenir un docent en la seva vida professional és veure com les activitats preparades per ell mateix són ben acollides pels seus alumnes i es demostren eficaces perquè aprenguin. I puc arribar a entendre que l'objectiu ideal a llarg termini sigui arribar a prescindir del llibre de text. Però, en la meva opinió, abans n'hauria d'haver utilitzat uns quants. En primer lloc perquè se'n pot aprendre molt, dels bons llibres de text, sovint elaborats per altres professors que ens duen anys d'avantatge i d'experiència. Jo puc dir que, a partir d'alguns llibres de text, he après a ensenyar d'una manera força diferent a com em van ensenyar a mi. Per tant el bon llibre de text ens ajuda a alliberar-nos de reproduir indefinidament la mateixa metodologia i esdevé, així, una important font d'innovació didàctica, com sembla que és el famós mètode Orberg que el mateix Carlos troba temptador o com els mètodes de Cambridge o d'altres nascuts en el nostre país.
D'altra banda l'aprenentatge de qualsevol matèria -i especialment de les llengües- exigeix un mètode. I elaborar un mètode coherent i complet vol anys de dedicació. No tothom es pot permetre el luxe el luxe d'una dedicació tan intensiva per les seves circumstàncies professionals o personals. Un llibre de text ens el pot proporcionar, aquest mètode. No obstant això, sobre el suport que ens dóna i al qual sempre podem recórrer -tant els professors com els alumnes-, és clar que convé complementar-lo amb materials elaborats per un mateix o recopilats d'altres llocs. I en això les TIC són sens dubte les eines més útils.
Llibres de text o de lectura, TIC o altres recursos no s'exclouen sinó que es complementen.
Certament una de les satisfaccions més grans que pot tenir un docent en la seva vida professional és veure com les activitats preparades per ell mateix són ben acollides pels seus alumnes i es demostren eficaces perquè aprenguin. I puc arribar a entendre que l'objectiu ideal a llarg termini sigui arribar a prescindir del llibre de text. Però, en la meva opinió, abans n'hauria d'haver utilitzat uns quants. En primer lloc perquè se'n pot aprendre molt, dels bons llibres de text, sovint elaborats per altres professors que ens duen anys d'avantatge i d'experiència. Jo puc dir que, a partir d'alguns llibres de text, he après a ensenyar d'una manera força diferent a com em van ensenyar a mi. Per tant el bon llibre de text ens ajuda a alliberar-nos de reproduir indefinidament la mateixa metodologia i esdevé, així, una important font d'innovació didàctica, com sembla que és el famós mètode Orberg que el mateix Carlos troba temptador o com els mètodes de Cambridge o d'altres nascuts en el nostre país.
D'altra banda l'aprenentatge de qualsevol matèria -i especialment de les llengües- exigeix un mètode. I elaborar un mètode coherent i complet vol anys de dedicació. No tothom es pot permetre el luxe el luxe d'una dedicació tan intensiva per les seves circumstàncies professionals o personals. Un llibre de text ens el pot proporcionar, aquest mètode. No obstant això, sobre el suport que ens dóna i al qual sempre podem recórrer -tant els professors com els alumnes-, és clar que convé complementar-lo amb materials elaborats per un mateix o recopilats d'altres llocs. I en això les TIC són sens dubte les eines més útils.
Llibres de text o de lectura, TIC o altres recursos no s'exclouen sinó que es complementen.
dilluns, de juny 19, 2006
Integració de les TIC a l’aula
Ana Ovando m’ha llençat un nou meme o cadena blogosfèrica. Potser sí que vaig començar jo però ara per ara anem 1 a 2 a favor teu, Ana. En aquesta ocasió la pregunta és: Què consideres fonamental perquè la integració de les TIC a l’aula sigui possible? L’objectiu de la “simpàtica” cadena és recollir opinions per debatre al Primer Encuentro de Edublogs. En aquest cas no sé si un meme és el millor sistema –si no és per la seva força coercitiva–, perquè imagino que en la major part de requisits hi coincidirem més aviat tots, com de fet coincideixo amb les indicacions aportades per la mateixa Ana i amb les d’altres enredats. Potser per això em sembla important centrar-me no tant en les coincidències com en les matisacions.
La meva opinió ja la vaig reflectir en una comunicació sobre TIC i estudis clàssics que vaig recollir aquí. No cal dir que tenir equips a les aules (ordinadors, pissarres digitals, banda ampla) i programari disponible és bàsic, però jo posaria l’èmfasi en el factor humà, que sempre sol ser el més difícil. Carlos Cabanillas, també involucrat ara en el mateix meme, ens alertava ja fa més d’un any, en un dels seus innombrables blocs, de què pot passar si es passa l’arada davant els bous, és a dir, si, amb un afany més que res publicitari, es posen aules totalment equipades sense preparar el professorat: els equips faran més nosa que servei i es malbaratan. Per tant l’equipament dels centres ha de ser progressiu i paral·lel a la formació i sensibilització del professorat, que en definitiva serà qui té a les seves mans emprar-lo o no. I jo crec que la manera més efectiva d’incentivar els professors a utilitzar les noves tecnologies és fer-los veure quins recursos concrets els poden servir per millorar la docència de la seva matèria determinada, com es fa, per exemple, des del CEFIRE de Sagunt en l’àmbit de clàssiques que tan entusiàsticament porta l’Ana (i jo diria, des de la distància, que amb èxit). A Catalunya això no es fa o en tot cas només es fa per àrees massa extenses (llengües, socials...) per seduir el professorat, en especial de les matèries minoritàries dins aquestes àrees –com les clàssiques, evidentment. Jo fins i tot diria que la sensibilització del professorat ha d’anar per davant de la formació: quan els docents vegin clar com els servirà per millorar la seva pràctica professional la major part ja es preocuparan d’aprendre, tot i que naturalment se’ls ha de facilitar recursos, mitjans i formació. Cal tenir en compte, tanmateix, que sempre hi haurà un reducte –més o menys gran– de professors ancorats en la inèrcia, en la repetició d’allò que han après i que han fet tota la vida, i només faran allò que se’ls obligui a fer. En el meu centre, per exemple, ha costat anys una cosa tan senzilla com que els professors introdueixin les notes als ordinadors. I al final tots ho han de fer perquè ara és l’únic sistema.
En les respostes que he llegit es parla d’un canvi de mentalitat del professorat. Sens dubte cal aquest canvi. Les tendències pedagògiques en voga veuen les TIC com una oportunitat per estendre les seves metodologies, ja que no se n’acaben de sortir d’imposar-les via DOG o via BOE. Jo sóc més aviat eclèctic i tendeixo a aplicar metodologies construïdes sobre diferents bases i, per tant, no entraré en aquest debat. Més aviat incidiria en la importància de compartir. És hora que els professors surtin de la seva closca i que utilitzin les eines telemàtiques per parlar entre ells, per debatre els seus problemes, per comparar metodologies, per intercanviar recursos útils i informacions interessants, per construir entorns col·laboratius. A mi em sembla evident que així tothom hi sortirem guanyant. Però me’n faig creus de com costa que els professors participin amb els seus col·legues en iniciatives tan senzilles com fòrums, llistes de correu electrònic, blocs, webs col·laboratius... Sempre acabem sent els mateixos quatre gats que ens anem trobant a tot arreu. Tant costa participar? Jo crec que no, que simplement cal un canvi de mentalitat, de pensar que podem fer coses, petites o grans, que puguin ser de profit per als altres, i que, en major o menor mesura, podem millorar algunes coses entre tots.
Bé per avui ja m’he enrotllat prou. Deixo per un altre dia contestar a la crida per cremar els llibres de text que Carlos fa en la seva resposta. Jo prendré la llança a favor dels sempre tan vilipendiats (i tan utilitzats) llibres de text.
Pel que fa al meme, em sap greu, però no em veig amb cor de continuar. Ana, a més d’embolicar-m’hi, m’has aixafat els possibles destinataris. I no voldria pas que, com l’última vegada, el meu testimoni es perdés en la immensitat de l’espai virtual.
La meva opinió ja la vaig reflectir en una comunicació sobre TIC i estudis clàssics que vaig recollir aquí. No cal dir que tenir equips a les aules (ordinadors, pissarres digitals, banda ampla) i programari disponible és bàsic, però jo posaria l’èmfasi en el factor humà, que sempre sol ser el més difícil. Carlos Cabanillas, també involucrat ara en el mateix meme, ens alertava ja fa més d’un any, en un dels seus innombrables blocs, de què pot passar si es passa l’arada davant els bous, és a dir, si, amb un afany més que res publicitari, es posen aules totalment equipades sense preparar el professorat: els equips faran més nosa que servei i es malbaratan. Per tant l’equipament dels centres ha de ser progressiu i paral·lel a la formació i sensibilització del professorat, que en definitiva serà qui té a les seves mans emprar-lo o no. I jo crec que la manera més efectiva d’incentivar els professors a utilitzar les noves tecnologies és fer-los veure quins recursos concrets els poden servir per millorar la docència de la seva matèria determinada, com es fa, per exemple, des del CEFIRE de Sagunt en l’àmbit de clàssiques que tan entusiàsticament porta l’Ana (i jo diria, des de la distància, que amb èxit). A Catalunya això no es fa o en tot cas només es fa per àrees massa extenses (llengües, socials...) per seduir el professorat, en especial de les matèries minoritàries dins aquestes àrees –com les clàssiques, evidentment. Jo fins i tot diria que la sensibilització del professorat ha d’anar per davant de la formació: quan els docents vegin clar com els servirà per millorar la seva pràctica professional la major part ja es preocuparan d’aprendre, tot i que naturalment se’ls ha de facilitar recursos, mitjans i formació. Cal tenir en compte, tanmateix, que sempre hi haurà un reducte –més o menys gran– de professors ancorats en la inèrcia, en la repetició d’allò que han après i que han fet tota la vida, i només faran allò que se’ls obligui a fer. En el meu centre, per exemple, ha costat anys una cosa tan senzilla com que els professors introdueixin les notes als ordinadors. I al final tots ho han de fer perquè ara és l’únic sistema.
En les respostes que he llegit es parla d’un canvi de mentalitat del professorat. Sens dubte cal aquest canvi. Les tendències pedagògiques en voga veuen les TIC com una oportunitat per estendre les seves metodologies, ja que no se n’acaben de sortir d’imposar-les via DOG o via BOE. Jo sóc més aviat eclèctic i tendeixo a aplicar metodologies construïdes sobre diferents bases i, per tant, no entraré en aquest debat. Més aviat incidiria en la importància de compartir. És hora que els professors surtin de la seva closca i que utilitzin les eines telemàtiques per parlar entre ells, per debatre els seus problemes, per comparar metodologies, per intercanviar recursos útils i informacions interessants, per construir entorns col·laboratius. A mi em sembla evident que així tothom hi sortirem guanyant. Però me’n faig creus de com costa que els professors participin amb els seus col·legues en iniciatives tan senzilles com fòrums, llistes de correu electrònic, blocs, webs col·laboratius... Sempre acabem sent els mateixos quatre gats que ens anem trobant a tot arreu. Tant costa participar? Jo crec que no, que simplement cal un canvi de mentalitat, de pensar que podem fer coses, petites o grans, que puguin ser de profit per als altres, i que, en major o menor mesura, podem millorar algunes coses entre tots.
Bé per avui ja m’he enrotllat prou. Deixo per un altre dia contestar a la crida per cremar els llibres de text que Carlos fa en la seva resposta. Jo prendré la llança a favor dels sempre tan vilipendiats (i tan utilitzats) llibres de text.
Pel que fa al meme, em sap greu, però no em veig amb cor de continuar. Ana, a més d’embolicar-m’hi, m’has aixafat els possibles destinataris. I no voldria pas que, com l’última vegada, el meu testimoni es perdés en la immensitat de l’espai virtual.
divendres, de juny 16, 2006
Jaciment romà parcialment salvat de l'autopista d'Eivissa
Finalment tenim una bona notícia d'Eivissa, el ric patrimoni arqueològic de la qual està greument amenaçat per la construcció de l'autopista.
El conseller insular de Patrimoni, Joan Marí Tur, va anunciar ahir que l'hipocaust (sistema de calefacció) d'unes termes romanes trobat al costat de l'hipòdrom de Sant Jordi serà finalment conservat in situ amb el seu entorn, és a dir, part del jaciment arqueològic d'uns 2.000 m2 que el Consell havia autoritzat anteriorment desmantellar per realitzar les obres de l'autovia. Aquesta decisió obligarà a modificar el disseny d'un vial de la rotonda projectada en aquest lloc.
La intenció inicial del Consell de destruir aquest jaciment va provocar fortes protestes de la Plataforma Antiautopistes i d'antics arqueòlegs de la pròpia obra, que van considerar-lo summament rellevant. Les obres de l'autovia no van arribar a consumar la destrucció de tot el jaciment.
Notícia: Diario de Ibiza (a través de Commentariola Hispaniae)
El conseller insular de Patrimoni, Joan Marí Tur, va anunciar ahir que l'hipocaust (sistema de calefacció) d'unes termes romanes trobat al costat de l'hipòdrom de Sant Jordi serà finalment conservat in situ amb el seu entorn, és a dir, part del jaciment arqueològic d'uns 2.000 m2 que el Consell havia autoritzat anteriorment desmantellar per realitzar les obres de l'autovia. Aquesta decisió obligarà a modificar el disseny d'un vial de la rotonda projectada en aquest lloc.
La intenció inicial del Consell de destruir aquest jaciment va provocar fortes protestes de la Plataforma Antiautopistes i d'antics arqueòlegs de la pròpia obra, que van considerar-lo summament rellevant. Les obres de l'autovia no van arribar a consumar la destrucció de tot el jaciment.
Notícia: Diario de Ibiza (a través de Commentariola Hispaniae)
dijous, de juny 15, 2006
Antínous o la història circular al MAC
La seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya acull des d'ahir fins al 25 de setembre l'exposició Antínous o la història circular de l'artista Jesús Galdón (Barcelona, 1967), que reflexiona sobre la imatge anònima del passat. Galdón proposa a la mostra un joc visual a partir de dos miralls i de diferents composicions fotogràfiques creades a partir de fragments de retrats en marbre d'època romana.
No és la primera exposició de Galdón en un museu arqueològic, atès que el 2000 va presentar La memòria dels déus al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
El títol de la mostra actual al·ludeix a Antínous, un noi bellíssim de qui l'emperador Hadrià es va enamorar perdudament. Després de la seva tràgica mort en el Nil, Hadrià va inundar tot l'Imperi d'estàtues del jove. Curiosament en l'actualitat el seu culte ha estat reprès com a déu de l'homosexualitat.
Antínous o la història circular de Jesús Galdón,
Museu d'Arqueologia de Catalunya, del 14 de juny al 25 de setembre. Notícia: Europa Press
No és la primera exposició de Galdón en un museu arqueològic, atès que el 2000 va presentar La memòria dels déus al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
El títol de la mostra actual al·ludeix a Antínous, un noi bellíssim de qui l'emperador Hadrià es va enamorar perdudament. Després de la seva tràgica mort en el Nil, Hadrià va inundar tot l'Imperi d'estàtues del jove. Curiosament en l'actualitat el seu culte ha estat reprès com a déu de l'homosexualitat.
Antínous, Musée du Louvre.
Museu d'Arqueologia de Catalunya, del 14 de juny al 25 de setembre. Notícia: Europa Press
dimecres, de juny 14, 2006
Nausica de Maragall torna als escenaris al cap de quasi un segle
L'Arxiu Joan Maragall de Barcelona va ser l'escenari abans d'ahir de la primera lectura de Nausica, l'única obra de teatre escrita pel poeta Joan Maragall, inspirada en l'Odissea d'Homer a través de la Nausikaa de Goethe i que va ser l'objecte de la tesi doctoral de Carles Riba. Es preparaven així les representacions d'aquesta tragèdia que tornarà a ser representada aquest estiu per primera vegada des de 1912. Sota la direcció d'Hermann Bonnín hi eren present tots els actors que participen en la funció: Sílvia Bel (Nausica), la jove princesa dels feacis fascinada per Ulisses, l'heroi madur (Lluís Soler), Enric Majó, Carme Sansa i Montserrat Salvador. L'obra es representarà enguany a tres festivals d'estiu:
- Festival de la Porta Ferrada, Auditori de Sant Feliu de Guíxols, 23 de juliol.
- Festival d'Estiu de Tarragona, 27 de juliol.
- Festival de Barcelona Grec, Teatre Grec, del 2 al 5 d'agost.
dimarts, de juny 13, 2006
Un creuer pel Mediterrani clàssic (1933)
Us imagineu un ministre promovent un creuer pel Mediterrani clàssic per a estudiants universitaris? Doncs això és el que va fer el ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts de la República, Fernando de los Ríos: l'estiu del 1933 el Ciudad de Cádiz va fer un recorregut pel Mediterrani organitzat per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universidad de Madrid, que pretenia ser una lliçó viva d'història i d'art. Entre els passatgers hi anaven (agafeu-vos!) Salvador Espriu -que acabava d'obtenir una beca per completar la seva formació com a egiptòleg-, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Jaume Vicens Vives, Gonzalo Menéndez Pidal, Antonio Tovar, Isabel García Lorca i Julián Marías. Aquell viatge d'estudis va recórrer els escenaris de la cultura clàssica: Tunísia, Malta, Egipte, el Pròxim Orient, Creta, Rodes, Turquia, Grècia, Itàlia i Mallorca. Entès com postgrau d'humanitats a bord d'un vaixell, el viatge va generar llibres, conferències de professors, diaris d'estudiants i un documental. Tot un creuer de luxe... intel·lectual.
Tot això ve perquè recentment el viatge ha estat recordat per dos llibres. En primer lloc El sueño de una generación (Universitat de Barcelona), dels arqueòlegs Francisco Gracia i Josep Maria Fullola, reconstrueix de forma minuciosa el viatge del 1933 i inclou en un annex els diaris personals de Vicens Vives, Gregorio Marañón Moya i Esmeralda Gijón Zapata, una futura arabista eminent.
D'altra banda la poeta Susanna Rafart ha recreat el mateix creuer per escriure Un cor grec (Angle Editorial), un volum a mig camí entre el dietari de viatge i l'assaig, en el qual evoca els escriptors aleshores novells i revisita part de l'itinerari que el creuer va fer per Grècia.
dilluns, de juny 12, 2006
Roses condicionarà la Ciutadella per rebre visites
Gràfic del projecte (El Periódico). Per ampliar-lo fes-hi un clic. El "Detall de les restes gregues" reprodueix en realitat les restes romanes.
L'ajuntament de Roses (Alt Empordà) ha adjudicat la primera fase del projecte d'ordenació de la Ciutadella, que s'iniciarà després de l'estiu. L'objectiu de la remodelació serà fer comprendre al visitant la complexitat històrica de l'àrea, que comprèn des de les estructures més antigues fins ara excavades de la colònia grega de Roda (Rhode), del segle IV a.C., fins a la fortalesa militar del 1543 que delimita el recinte. Una passarel·la de pas elevat entre el nucli hel·lenístic i el nucli romà permetrà al visitant veure les dues zones de manera diferenciada. Des de la muralla també es podrà tenir una bona perspectiva del conjunt. Oliveres i xiprers donaran ombra als visitants i un nou sistema d'il·luminació farà possible les visites nocturnes.
Esperem que, a banda de preparar el recinte per a les visites, continuïn les recerques arqueològiques d'aquest encara enigmàtic jaciment, una germana petita d'Empúries fins ara poc estudiada.
Notícia: ajuntament de Roses, Diari de Girona, El Periódico
Resum del projecte (PDF)
Panoràmica virtual de la Ciutadella de Roses (Roses digital)
divendres, de juny 09, 2006
La SEEC premia l'editorial Gredos
La Sociedad Española de Estudios Clásicos lliurarà avui el V Premi a la promoció i difusió dels estudis clàssics a l'Editorial Gredos, per la seva atenció continuada envers la filologia clàssica, a través de la publicació de llibres de recerca i, sobretot, per la Biblioteca Clásica, de traduccions d'obres de la literatura grega i llatina. Gredos va ser comprada recentment per RBA.
Acte de lliurament: 9 de juny, 12.30 h., Museo Arqueológico Nacional, Madrid.
Més informació: SEEC (PDF).
Acte de lliurament: 9 de juny, 12.30 h., Museo Arqueológico Nacional, Madrid.
Més informació: SEEC (PDF).
dimecres, de juny 07, 2006
Cursos i altres activitats d'estiu
Per als qui vulgueu aprofitar l'estiu per formar-vos o per re-formar-vos, sigui en les escoles d'estiu que es donen per aquí o fora, trobareu una bona colla de cursos relacionats amb els estudis clàssics a l'agenda de Labyrinthus, tot i que n'hi ha que fa temps estan anunciats i ja n'haurà passat el període d'inscripció. També hi trobareu altres activitats una mica més lúdiques, com ara exposicions, teatre i viatges. En tot cas, si encara no li heu donat una ullada, feu-ho ara. Naturalment l'agenda s'actualitza permanentment i, per tant, encara hi haurà més novetats de cara a l'estiu. Recordeu que sempre hi podeu accedir per mitjà d'un enllaç al menú de la dreta. Ah! i si voleu donar a conèixer alguna activitat a través de l'agenda, no dubteu a fer-m'ho saber.
dimarts, de juny 06, 2006
Els estudis clàssics en perill a Portugal
A través de la SEEC i l'ARLT s'ha difós una campanya de suport a les llengües clàssiques a Portugal arran de la seva pràctica desaparició de l'educació secundària, amb el consegüent risc que corren en l'ensenyament superior, en el marc d'una reorganització escolar que també posa en perill les llengües estrangeres.
dilluns, de juny 05, 2006
Activitats per repassar grec i llatí de selectivitat
Com toca aquests dies seguim la tanda de les PAU amb un seguit d'activitats que es poden utilitzar per repassar alguns dels temes. Tenim alguns quaderns virtuals i activitats realitzades amb Hotpotatoes:
- Victoria Bescós ha preparat un quadern virtual sobre la presència romana a Catalunya i a la península Ibèrica.
- Carme Muñoz també ha publicat un altre quadern virtual sobre La Odisea.
- El web de Marià Betriu inclou activitats en HP de grec i Roma (urbanisme, obres públiques, Jocs i espectacles públics).
- A Labyrinthus trobareu activitats en HP sobre els déus grecoromans i sobre alguns mites grecs (entre altres la guerra de Troia i el cicle tebà).
divendres, de juny 02, 2006
El papir grec més antic es reexamina
El passat 30 de maig, a Tessalònica (Grècia), es va presentar a la premsa un equip d'especialistes nord-americans, britànics i grecs que s'han coordinat per elaborar, amb l'ajuda de la tecnologia més cadavantera, una nova edició del papir de Derveni, un papir amb un text grec de c. 340 a.C. considerat el papir occidental més antic dels trobats fins ara. El papir, conservat al Museu Arqueològic de Tessalònica, es va trobar carbonitzat entre les restes d'una pira funerària d'un noble a Derveni, Macedònia. El text que transmet és el comentari filosòfic, que es remunta al segle V a.C, d'un poema òrfic sobre el naixement dels déus.
És sorprenent -en positiu, és clar- com això dels papirs té ara una repercussió mediàtica. Primer l'Evangeli de Judes, ara el papir de Derveni. El papir està de moda?
Dossier de premsa a Terra antiquae
Vídeo de la cadena nord-americana MSNBC (visible amb Explorer i amb publicitat inclosa).
Traducció anglesa de Gábor Betegh (2004).
dijous, de juny 01, 2006
Activitats infantils al Museu Arqueològic d'Eivissa
El Museu Arqueològic d'Eivissa ha obert avui el termini d'inscripció de les activitats que s'inclouran al taller d'Arqueologia d'enguany, amb un total de 45 places per a nens d'entre 5 i 14 anys. L'objectiu és que els menuts coneguin les tècniques de l'arqueologia, el context històric de la necròpolis del puig des Molins i vegin la recreació de tasques i oficis de l'antiguitat.
Notícia: Europa Press
Notícia: Europa Press
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
