Últims dies per inscriure's al concurs Odissea de Cultura Clàssica

Fins el divendres 29 de gener de 2016 (termini ampliat) està oberta la inscripció a la V edició del concurs Odissea de Cultura Clàssica, adreçat als estudiants de llatí, grec i cultura clàssica de secundària. La primera fase del concurs es durà a terme entre l'1 i el 4 de febrer, tot i que per als grups que passin a la final estatal el concurs s'allargarà fins el 2 de març. El tema entorn de les preguntes d'aquest any serà la guerra a Grècia i Roma.

Les dades d'inscripció a Catalunya fins ara són:

Nombre total de Grups: 316
Nombre total d´Alumnes participants: 789
Nombre total de Professors que són responsables d´algun grup: 88
Nombre total de Centres participants: 63
Recordeu: encara sou a temps per participar-hi.

Actualitzat 25/1/2016.

Més informació al blog de l'APLEC i al web del concurs.

Per a què serveixen les humanitats en el segle XXI? Jornada de debat a l’Ateneu Barcelonès

L’Associació d’Amics de la UAB organitza la jornada de debat ‘Per a què serveixen les humanitat sen el segle XXI?’, a l’Ateneu Barcelonès el dijous 9 d’abril a les 19 hores.

En les darreres dècades, la física i la biologia exploren temes com la llibertat, la consciència o la justícia. L’humanisme sembla condemnat a anar reculant. Per altra banda, pensadores com Martha Nussbaum defensen que avui les humanitats són més necessàries que mai pel món dels negocis i per la salut de la democràcia. Què hem d’entendre per humanisme? Té sentit parlar de post-humanisme? Quins continguts i com ensenyar avui humanisme a les universitats? Oblidar a Sòcrates és un perill per la democràcia?

Hi participen:

• Mª Àngels Cabré, escriptora, crítica literària i directora de l’Observatori Cultural de Gènere.
• Joan Carbonell, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.
• Jordi Llovet, professor universitari jubilat, traductor i crític literari.
• Ricard Solé, professor investigador a l’ICREA (UPF) i catedràtic extern del Santa Fe Institute (EUA).

Lluís Reales, periodista i professor de la UAB, presenta i modera l’acte.
Font.

Plaer i Dolor. Dones a l’Antiguitat, UAB, 17/1/2014

IV Jornades de la guerra a l'Antiguitat: "Els animals i la Guerra", UAB, 22 de novembre

Aquest divendres dia 22 de novembre se celebren les IV Jornades de la guerra a l'Antiguitat, amb el tema central "Els animals i la Guerra". L'activitat és oberta al públic i tindrà lloc a l'auditori de la Facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L'Atlas Flash es reactiva en una nova adreça

Atlas Flash, conjunt de mapes dinàmics de l'antiguitat clàssica, que mostren els viatges d'Ulisses i d'Eneas, l'expansió romana i les llengües romàniques, torna a ser accessible després d'estar inactiu un parell de mesos per l'eliminació de l'espai Phobos de la Xtec on era allotjat. La nova adreça és http://www.xtec.cat/~sgiralt/atlas. Els mapes continuen sent accessibles també des del web Labyrinthus. Agraeixo a Xavier Yáñez la seva ajuda per resoldre aquest problema.

Col.loqui: Terra, territori i població a l'antiga Grècia, UAB, 23-25 d'octubre de 2013

El col·loqui Terra, territori i població a l'antiga Grècia: aspectes institucionals i mítics prioritza l'estudi de fonts escrites relatives a: a ) la terra com a font de recursos vitals per a la comunitat humana , b ) el territori entès com terra delimitada prepolítica i / o políticament, c ) els grups de població que conformen una comunitat determinada i la seva mobilitat.

Les fonts escrites sobre les relacions entre terra , territori i població a la Grècia antiga comprenen un període cronològic ampli, que s'estén des dels primers testimonis del II mil·lenni a. C. fins a l'Antiguitat tardana. Aquest marc temàtic comprèn els aspectes següents: 1) Relacions entre poblacions en els II i I mil·lennis a. C. 2) Regulació legal de les relacions amb l'exterior. La condició d''estranger'. 3) Vincles culturals i comercials. 4) Ocupació i producció de la terra: colonització , fundació de ciutats i distribució de terres. Diferents graus d'accés a la possessió de la terra. 5) Moviments migratoris. 6) Relacions entre els santuaris i el seu entorn topogràfic.

Les ponències aniran a càrrec de:Deborah Boedeker (Brown University) , Esteban Calderón (Universidad de Murcia), Madalina Dana (Université de Paris - Sorbonne), Marc Domingo (Princeton University), Marie -Louise Nosch (University of Copenhagen), Julien Zurbach (École normale supérieure, Paris).

Col.loqui: Terra, territori i població a l'antiga Grècia: aspectes institucionals i mítics
Bellaterra, 23-25 d’octubre de 2013 UAB

Programa complet (PDF)

Programa complet de Paideia. II Trobada de Didàctica dels Estudis Clàssics, UAB, 6-7 de setembre

Paideia. II Trobada de Didàctica dels Estudis Clàssics se celebrarà el divendres 6 i el dissabte 7 de setembre de 2013, organitzada pel Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i per l’Equip de Formació i Innovació de Llengües i Cultura Clàssiques de l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona. El primer dia les sessions tindran lloc a la Facultat de Lletres de la UAB, el segon a la Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

La segona edició de Paideia pretén ser un espai de trobada del professorat de secundària i universitat al voltant de dos grans eixos que fonamenten gran part dels esforços actuals d’innovació educativa en l’àmbit de les llengües i la cultura clàssiques. S'obrirà amb un seguit de ponències i una taula rodona al voltant dels mètodes actius en l’aprenentatge del llatí i del grec, que acosten l'ensenyament d'aquestes llengües al de les modernes, incloent-hi el seu ús oral. L'altre gran tema de la trobada serà la interdisciplinarietat en els estudis clàssics, amb intervencions sobre els estudis d'humanitats o d'història antiga, el lèxic de les llengües modernes, les representacions escèniques o la reconstrucció històrica.

Les sessions Barcamp acolliran comunicacions lliurement aportades pel professorat de secundària o universitat amb propostes didàctiques molt variades sobre els clàssics en relació al màrqueting, les TIC, la literatura catalana i castellana, el món del vi, l'aplicació dels mètodes actius en l'aprenentatge del llatí, el treball de recerca o la musicalització de poemes.

Programa complet

Inscripció oberta

Jornada docent sobre historiografia llatina, 10 de gener, UAB

Aquest dijous 10 de gener se celebra una jornada docent sobre historiografia llatina. El programa serà:
09’15 Presentació. José Martínez Gázquez, UAB
09’30 Jaume Medina “Las Res gestae de August”, UAB
10’25 Josep Mª Escolà Tuset, UAB “L'Eneida, justificació de la història de Roma”
11’40 Marc Mayer, Universitat de Barcelona, “La Història Augusta”
12’35 Eustaquio Sánchez Salor, Universidad de Extremadura, “Historiografia latino-cristiana. Principios y método”
Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Dones de Grècia i de Roma, a Tarragona

Aquest dimecres 19 de desembre a les 19 hores tindrà lloc, al Cafè Teatre “L’Antiquari” de Tarragona (Carrer Santa Anna, 3) la presentació del llibre Gynaikes. Mulieres. Mirades sobre la dona a Grècia i a Roma, editat per Joana Zaragoza (URV) i Gemma Fortea (ICAC). Aquest volum, publicat per Arola Editors a la col·lecció Atenea, recull les conferències del Seminari Internacional sobre la Dona a l’antiguitat organitzat per l’ICAC el març de 2010. La presentació anirà a càrrec de Maite Blay, i hi intervindran Montserrat Duch (URV), Isabel Rodà (ICAC), Joana Zaragoza (URV) i Gemma Fortea (ICAC).

A continuació, es representarà l’obra de teatre "Converses de meuques (Diàlegs entre heteres), de Llucià de Samòsata, a càrrec de la companyia Magatzems Cortina.

Més informació.

Debate: La caida del imperio romano (La 2)

Para Todos La 2 - Debate: La caida del imperio romano

• Para Todos La 2 - Debate: La caida del imperio romano

Apareix el primer número de Methodos. Revista de didàctica dels estudis clàssics

Amb molta il·lusió presentem el primer número de Methodos. Revista de didàctica dels estudis clàssics, successora de Methodos. Revista electrónica de didáctica del latín, totes dues publicades per la Universitat Autònoma de Barcelona. La revista pretén tenir una periodicitat anual i està oberta a la publicació d'articles sobre la didàctica del grec, del llatí i de la cultura clàssica en qualsevol nivell educatiu. El nostre primer número reflecteix molt bé la pluralitat de perspectives que cerca l’actual Methodos: hi trobem experiències adreçades a l’ESO, al Batxillerat, a graus universitaris i a màsters, així com propostes de llengua grega, llengua llatina, literatura, civilització i tradició clàssiques. En els articles que publiquem s’evidencia que la presència de les llengües i la cultura clàssica no ha quedat fossilitzada en el sistema educatiu sinó que és més dinàmica que mai. El conjunt que en resulta és un panorama esplèndid de com s’està transformant dia a dia la didàctica de les nostres matèries per diverses vies: l’aprenentatge col·laboratiu, les TIC, el retorn a l’oralitat de les llengües clàssiques, les sortides al carrer, l’aproximació interdisciplinària, avaluació per competències, la formació en valors o la reivindicació del joc com a eina d’aprenentatge. Sens dubte són tots camins vàlids per a la innovació educativa.

A partir d'ara queda obert el termini per a propostes de nous articles per al número 2 de Methodos (fins el juliol del 2012). Podeu consultar les normes d'edició.

Conversa sobre Heròdot a l'Ateneu Barcelonès

Demà 27 de novembre de 2012 a les 19:30, a l' l’Ateneu Barcelonès, amb motiu de la publicació del volum IX i últim de la Història d’Heròdot a la col·lecció Bernat Metge, l’hel·lenista Jordi Pàmias (UAB) i el traductor Joaquim Gestí conversaran sobre el gran historiador grec, la seva obra i la seva vigència per als lectors d’avui. Aquest acte, organitzat per l’Ateneu Barcelonès i l’Institut Cambó, forma part del cicle “Història i mite”. També hi participaran Ramon Alcoberro, bibliotecari de l’Ateneu, i Francesc Guardans, vicepresident de l’Institut Cambó.

Parva Gerunda. La Girona romana: exposició i conferències

Al Museu d'Història de Girona es pot veure l'exposició Parva Gerunda, del 29 d'octubre del 2012 al 17 de febrer del 2013. L'exposició mostra tot allò que a dia d'avui sabem sobre la Girona romana, però també és l'excusa per endinsar-se en el coneixement de la vida quotidiana d'un ciutadà romà: l'oci, la religió, la casa, els negocis, en definitiva, la vida i la mort dels fundadors de Girona. Paral·lelament s'ha programat un cicle de conferències per aproximar-se a la ciutat de Girona a l'època romana a partir dels grans temes que marquen aquesta etapa de la nostra ciutat.

Dimarts 13 de novembre: "Gerunda. Història d'una ciutat romana". A càrrec de Josep Maria Nolla
Dimecres 21 de novembre: "El món funerari". A càrrec de Marc Lamuà
Dimecres 28 de novembre: "Les grans vil·les de l'entorn de la ciutat". A càrrec de Lluís Palahí
Dimecres 5 de desembre: "La transformació de la ciutat a l'antiguitat tardana. Els orígens del cristianisme". A càrrec de Marc Sureda

Coordina: David Vivó Codina, professor d'Història d'Art Antic de la UdG
Període d'inscripcions: Del 10 de setembre al 13 de novembre
Places limitades

II Jornada a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, Un dia a l'Autònoma

Dilluns 26 de novembre tindrà lloc la II Jornada a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, Un dia a l'Autònoma, destinada al professorat de secundària. Inclourà:

• "La vigència de la formació humanística en el món d'avui: Reflexions d'un professional de la ràdio i la televisió" Conversa amb Joaquim Maria Puyal, 
• "Els Nostres Estudis: Una oferta diferent", presentació dels estudis de la Facultat a càrrec de la degana de la Facultat, Dra. Teresa Cabré,
• Diversos tallers organitzats per professorat de la Facultat. Entre ells "TIC per a l'aula de llengües i cultura clàssiques".

Programa complet i inscripció

La Historia Antigua a través del cine (UAB)

La Historia Antigua a través del cine

Novetats per a Sant Jordi

Novetats de l'editorial Adesiara

• Saviesa grega arcaica, traducció de Jaume Pòrtulas i Sergi Grau,
• Els bessons de Plaute, traducció d'Esther Artigas,
• La falsa i inventada donació de Constantí de Lorenzo Valla, traducció d'Alejandro Coroleu.

Novetats de la Fundació Bernat Metge:

• Fenòmens d'Arat, d'Aviè, traducció de Pere Villalba,
• Biblioteca (vol. II), de Pseudo-Apol·lodor, traducció de  Francesc J. Cuartero,
• Història de Roma (vol. II), de Titus Livi , traducció de Victòria Bescós.

A més d'altres títols una mica menys nous, La cuina romana per descobrir o el Tractat sobre l'amor heroic.

Sota terra investiga per on va travessar Anníbal els Pirineus?

En el seu camí cap a Roma, el general cartaginès Anníbal va haver de creuar els Pirineus catalans amb el seu immens exèrcit i els seus elefans. Segons l'historiador grec Polibi, va avançar en direcció al Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. Però l'historiador llatí Livi diu que Anníbal sotmet els ilergets, lacetans, bargusis i ausetans. Això el situa al que ara és la comarca d'Osona i creuant ben bé per les valls del Montseny. En el programa d'avui, Sota terra busca a les restes de la descomunal fortalesa ibera del Brull, a la falda del Montseny, el que encara no s'ha trobat: una evidència arqueològica del pas d'Anníbal cap als Pirineus. Perquè no tingueu una decepció: no en troben cap!

L'arqueolologia de la mort i l'emperador Constantí a l'ICAC

Aquesta setmana l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica és la seu de dues trobades científiques destacades:

• els dies 20 i 21 de març del 2012, dins de la vuitena edició dels Seminaris Internacionals d’Arqueologia Clàssica, s'ofereix el seminari L'arqueologia de la mort: una perpectiva multidisciplinar a Tarragona.
• del 20 al 24 de març tindrà lloc el simposi internacional Constantinus. El primer emperador cristià? Religió i política al segle IV, entre Barcelona (UB) i Tarragona.

Curs Arqueologia i didàctica a Tarragona

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona organitzen un curs d’especialització en diversos temes relacionats amb l’arqueologia clàssica impartit per investigadors de l’ICAC i els professors del CdA, adreçat a la professorat d’Educació Primària i Secundària, per bé que també és un curs obert als estudiants de Ciències de l’Educació i al públic en general.

Enguany el curs està dedicat a Arqueologia i didàctica i s’articula entorn una sèrie de sessions docents que reflectiran els aspectes fonamentals tècnics d’aquesta ciència, amb al·lusions directes a la ciutat de Tàrraco, seguides d’unes sessions de treball d’aplicacions didàctiques sobre els temes presentats.

Dilluns 27 de febrer
17,30 a 19 h Tècniques d’excavació: arqueologia a l’abast, a càrrec de Joaquín Ruiz de Arbulo,
19 a 20 h Un exemple d’excavació. Aplicació didàctica, a càrrec de Jordi Tortosa.

Dimarts 28 de febrer
17,30 a 19 h Experimentació sobre tècniques constructives en època ibèrica a càrrec de Carme Belarte.
19 a 20 h Experiències didàctiques entorn als sistemes constructius a càrrec de Núria Montardit

Dimecres 29 de febrer
17,30 a 19 h El paper de l’exèrcit a las obres públiques a càrrec de Joaquin Ruiz de Arbulo.
19 a 20 h Presentació del material didàctic: Els legionaris més enllà de la guerra a càrrec de Núria Montardit.

Dijous 1 de març
17,30 a 19 h L’escultura romana a Tàrraco càrrec d’Eva Koppel? / Isabel Rodà?
19 a 20 h El Sarcòfag d’Hipòlit un exemple d’escultura i lectura iconogràfica a càrrec de la a càrrec de Joana Virgili.

Divendres 2 de març
17,30 a 19 h La difusió de la cultura romana a través de l’escriptura, a càrrec de Diana Gorostidi.
19 a 20h Experiències didàctiques entorn a l’escola romana a càrrec de Marta Segura Pont.

Dissabte 3 de març 9 a 13h
Realització de tallers didàctics, a escollir, amb l’aplicació directa del material didàctic emprat per els alumnes, segons nivells: El legionari, Taller d’arqueologia, El pedagog, La medicina romana. A càrrecde N. Montardit, M. Segura, J. Tortosa i M.J. Virgili.

La resta d’hores, fins a completar les 30 h, correspondran a treballs relacionats amb el tema objecte d’aquest seminari per via telemàtica.

Lloc de realització:
Dies 27 de febrer al 2 de març a l'ICAC, Plaça d’en Rovellat, s/n – 43003 Tarragona;
Dia 3 de març al Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Inscripció i més informació

Arqueomanía i la colonització grega a Ibèria

El capítol "El jardín de las Hespérides" del programa de la 2 Arqueomanía està dedicat a la presència grega a la península Ibèrica antiga, sense oblidar-se d'Empúries, naturalment.