L'Institut Cambó i el Grup 62 han signat un acord per promoure la difusió de la col·lecció Bernat Metge de traduccions dels clàssics grecs i llatins. L'acord preveu tres actuacions: a primers del 2009 la Bernat Metge, amb la col·laboració del canal de quiosc de Grup Planeta (Altaya), publiqui una cinquantena de les principals obres, en reproducció literal bilingüe. Els volums, de contingut i composició idèntics als de la col·lecció Bernat Metge, es distribuiran amb periodicitat regular als quioscos a un preu entre 10 i 15 €.
La segona operació és el llançament, a través d'un segell per concretar del Grup 62, d'una trentena de títols de la Bernat Metge però només amb la traducció catalana i amb una introducció feta expressament.
La tercera part de l'acord implica l'altre gran accionista del Grup 62, Enciclopèdia Catalana, que donarà un impuls a la política de vendes a terminis: s'oferiran subscripcions a tota o a parts de la col·lecció. Enciclopèdia també estudia treure algun dels títols en edicions especials de luxe per a bibliòfils.
Una gran notícia, sens dubte!
Més informació: Avui
dimarts, de maig 27, 2008
dimecres, de maig 14, 2008
La Generalitat demanarà no desmantellar la reforma del teatre de Sagunt
La comissió d'experts de la Generalitat valenciana insta a no executar la sentència del Suprem espanyol per desfer la reforma del teatre romà de Sagunt. Al mes de març, el Tribunal Superior del País Valencià va donar tres mesos al govern valencià per presentar un pla per desmantellar la reforma del teatre, segons la sentència del Tribunal Suprem espanyol.
Els experts al·leguen que aplicar la sentència del Suprem espanyol no suposa que el teatre torni a l'estat en el qual estava abans de la intervenció dels arquitectes Giorgio Grassi i Manuel Portaceli. A més, al·leguen qüestions de seguretat, problemes per mantenir l'ús cultural del teatre i una despesa molt important de diners.
Més informació: Vilaweb
Els experts al·leguen que aplicar la sentència del Suprem espanyol no suposa que el teatre torni a l'estat en el qual estava abans de la intervenció dels arquitectes Giorgio Grassi i Manuel Portaceli. A més, al·leguen qüestions de seguretat, problemes per mantenir l'ús cultural del teatre i una despesa molt important de diners.
Més informació: Vilaweb
Roma i els "bàrbars", a Venècia
"Entre els segles IV i VIII, a Occident, l'art evoluciona cap a una estètica nova que integra la cultura clàssica i noves aportacions vingudes de fora... Però la cultura de l'antiguitat tardana és la d'una societat que es cristianitza tot continuant vivint en les tradicions clàssiques. Avui els especialistes ja no creuen en la idea d'una decadència romana en el Baix Imperi, sinó més aviat en una societat que es transforma creant una nova civilització, la de l'antiguitat tardana, que a través de l'alta Edat Mitjana portarà directament al món medieval..."
Llegiu tota la ressenya de Xavier Barral (Avui, 13/05/2008) de l'exposició Roma e i barbari, al Palazzo Grassi de Venècia, fins el 20 de juliol.
Llegiu tota la ressenya de Xavier Barral (Avui, 13/05/2008) de l'exposició Roma e i barbari, al Palazzo Grassi de Venècia, fins el 20 de juliol.
Tarragona proposa una xarxa europea de festivals romans
Aprofitant la desena edició de les jornades Tàrraco Viva, que començaran demà, l'Ajuntament de Tarragona ha convidat els responsables d'altres festivals de divulgació romana per impulsar una xarxa europea sobre reconstrucció històrica romana.
Llegiu la notícia (Avui, 13/05/2008)
Llegiu la notícia (Avui, 13/05/2008)
dimarts, de maig 06, 2008
Un munt de cursos de clàssiques per a aquest estiu
L'escola d'estiu del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya presenta una abundant i variada oferta de clàssiques per al juliol del 2008:
Més informació: programa i horaris, Col·legi de Doctors i Llicenciats
- Cent anys d'excavacions a Empúries
- L’església a Catalunya fins a l’abat Oliba (anys 200- 1046)
- Les TIC a les clàssiques, del 30 de juny al 4 de juliol, de 9 a 15 h, 30 hores.
- El llegat grecollatí del teatre occidental, del 30 de juny a 4 de juliol, 30 hores.
- Terra antiqua: introducció a l’arqueologia
- Déus, mites i símbols a la pintura clàssica, del 30 de juny a l’11 de juliol
- Vivències i pervivències clàssiques en alguns espais públics de
- Lectura de papirs, del 7 a l’11 de juliol, 30 hores.
Més informació: programa i horaris, Col·legi de Doctors i Llicenciats
dilluns, de maig 05, 2008
De nou, Antígona
La tragèdia Antígona de Sòfocles en l'excel·lent muntatge de la companyia La perla29 i sota la direcció d'Oriol Broggi torna a representar-se des d'avui vespre en el mateix captivador entorn de la Biblioteca de Catalunya al cap de dos anys de la seva estrena. En una entrada anterior, en ocasió de la concessió dels premis Butaca 2006, ja vaig donar-ne la meva opinió.
Ah! i el 7 de juny, a les 22 h. es representarà a Empúries.
Antígona,
Biblioteca de Catalunya, Barcelona,
Del 5 de maig al 6 de juny, de dilluns a divendres a les 21 h.
divendres, d’abril 25, 2008
Temps de reconstruccions històriques
Amb el bon temps arriben les jornades de reconstrucció històrica. Dóna el tret de sortida la Magna Celebratio a Badalona, que s'inicia avui. Vet aquí unes quantes de les recreacions (greco)romanes que se celebraran properament a Catalunya. De totes elles la que ofereix més i millor oferta és sens dubte Tàrraco Viva. Pareu atenció amb els enllaços, perquè alguns encara no tenen informació actualitzada.
- Magna Celebratio, 25-27/04/2008, Badalona.
- Triumvirat d’Empúries, 1/05/2008 - 11/05/2008, l ’Escala.
- Tàrraco Viva, 15/05/2008 - 25/05/2008, Tarragona.
- Ludi Rubricati, 7/06/2008 - 8/06/2008 (Convivium dia 13), Sant Boi de Llobregat,
- Convivium Sigarrense, 14/06/2008, els Prats de Rei (Anoia).
- Setmana del Mercat Romà, 14/07/2008-19/07/2008 (Mercat Romà i Bacanal dia 19), Guissona.
- El temps de la Verema a l’Olèrdola romana, 14/09/08, Olèrdola.
- Baixada romana per la via del Capsacosta, 26/10/2008, Sant Pau de Segúries (Ripollès).
dilluns, d’abril 21, 2008
Fundada l'Associació de Professors de Llengües Clàssiques
Tal com estava previst divendres passat, 18 d'abril, va quedar formalment constituïda l'Associació de Professors de Llengües Clàssiques, amb una junta jove i entusiasta, formada per Meritxell Blay (presidenta), Sergi Ricart (secretari), Guillem Cintas (tresorer) i Mireia Garcia (vocal), als quals cal agrair la responsabilitat que han adquirit i animar-los en una feina que no serà fàcil. Els objectius fonamentals d'aquesta associació seran la defensa dels interessos professionals dels professors de clàssiques, la formació permanent d'aquest col·lectiu i l'impuls a la didàctica de la cultura i les llengües clàssiques. Poseu-vos en contacte amb la nova associació a través del seu blog, si esteu interessats a formar-ne part.
Esperem que aquesta nova associació suposi un revulsiu per al món de les clàssiques a Catalunya, que bona falta ens fa. Cal sobretot la implicació d'un gran nombre de persones -un repte que no serà fàcil d'aconseguir si tenim en compte la passivitat en què ens trobem ara com ara, reflectida en la poca assistència en l'acte fundacional d'aquesta associació, i la dispersió de les iniciatives que es van realitzant. Un dels models a seguir és sens dubte el dels col·legues valencians, que la setmana passada han repetit un cop més l'impressionant èxit dels Ludi Saguntini, el gran festival didàctic de les clàssiques (aquí en podeu veure nombroses fotos).
De moment feu córrer la notícia.
Esperem que aquesta nova associació suposi un revulsiu per al món de les clàssiques a Catalunya, que bona falta ens fa. Cal sobretot la implicació d'un gran nombre de persones -un repte que no serà fàcil d'aconseguir si tenim en compte la passivitat en què ens trobem ara com ara, reflectida en la poca assistència en l'acte fundacional d'aquesta associació, i la dispersió de les iniciatives que es van realitzant. Un dels models a seguir és sens dubte el dels col·legues valencians, que la setmana passada han repetit un cop més l'impressionant èxit dels Ludi Saguntini, el gran festival didàctic de les clàssiques (aquí en podeu veure nombroses fotos).
De moment feu córrer la notícia.
El Geni Català seguirà castrat
L'Avui informava que la restauració de la font del Geni Català del Pla de Palau de Barcelona finalment no ha restituït una part dels genitals de l'escultura que van ser mutilats el 1856 per ordre d'un bisbe, com podeu comprovar a la foto de l'esquerra. Segons la notícia aquí ja comentada s'havia pensat completar l'òrgan mutilat segons el model de l'Hermes de Praxíteles (a la dreta). Tot i així, segueixo sense entendre què hauria aportat el model praxitelià, tal com ha arribat fins a l'actualitat. Vegeu la foto d'aquesta escultura, si no, en resolució alta.
dilluns, d’abril 14, 2008
Blog de l'Associació de Professors de Llengües Clàssiques.
S'ha creat el blog de l'Associació de Professors de Llengües Clàssiques. Allà hi trobareu, de moment, la proposta de constitució d'aquesta associació de la qual ja vam parlar l'altre dia i la convocatòria per a aquest divendres 18.
dijous, d’abril 10, 2008
L'evangeli segons Eduardo Mendoza
Eduardo Mendoza va presentar abans d'ahir al temple romà de Barcelona la seva nova novel·la, ambientada al s. I dC. El asombroso viaje de Pomponio Flato (Seix Barral) és un relat paròdic de les novel·les esotèriques ara en voga. El protagonista és Pomponi Flat, un romà que arriba a Natzaret, on es veu involucrat n la resolució d'un crim. Està a punt de ser executat injustament un fuster anomenat Josep, marit de Maria i pare de Jesús.
Lector dels clàssics llatins, Mendoza va dir: "A vegades llegeixes coses de fa 2.000 anys i et recorden molt l'actualitat. No és que llavors fossin molt savis, és que no hem millorat gens".
Notícia: Avui / El Periódico
Lector dels clàssics llatins, Mendoza va dir: "A vegades llegeixes coses de fa 2.000 anys i et recorden molt l'actualitat. No és que llavors fossin molt savis, és que no hem millorat gens".
Notícia: Avui / El Periódico
dimarts, d’abril 08, 2008
Proposta d'associació de professors de clàssiques
Ramon Torné recull en el seu blog la proposta de creació d'una associació de professors de clàssiques enviada per Guillem Cintas. Us recomano que la llegiu. A més de concretar la proposta, s'hi convoca a una reunió el dia 18 d'abril, a les 18 h. a l’Institut Emperador Carles de Barcelona.
dijous, d’abril 03, 2008
Hi ha Grècia després d'Alexandre
El Departament de Filologia i Cultures Europees (Àrea de Filologia Grega) de la Universitat Jaume I de Castelló, en col·laboració amb l'Associació Catalana de Neohel·lenistes, organitza a partir d'avui, durant els dijous d'abril, unes jornades sobre cultura i literatura grega medieval i contemporània sota el títol. "Hi ha Grècia després d'Alexandre. La cultura grega i la seua literatura medieval i contemporània".
Hora: 19:30, Facultat de Ciències Humanes i Socials.
Hora: 19:30, Facultat de Ciències Humanes i Socials.
- 3 d'abril: Les traduccions catalanes de literatura neogrega (Joaquim Gestí)
- 10 d'abril: Narrativa medieval grega: Orient i Occident (Santiago Carbonell)
- 17 d'abril: Recital de poesia neogrega i audiovisual musical (Joan Carles Blanco - Clara Vilaseca)
- 24 d'abril: El poeta y la ciudad: la Alejandría de Kavafis (Vicente Fernández)
dijous, de març 27, 2008
Algunes peces etrusques
Coincidint amb l'exposició "Prínceps etruscos" al Caixafòrum de Barcelona, he preparat una miniexposició fotogràfica de peces etrusques de tres museus (Museo Archeologico Nazionale di Firenze, British Museum i MAC). Només són nou les peces fotografiades, dues de les quals es troben ara a Barcelona. Quines? Esbrineu-ho anant a l'exposició. Val realment la pena... i és gratis!
dilluns, de març 17, 2008
divendres, de març 14, 2008
El mal anomenat Esculapi arriba a Empúries
Després de passar gairebé cent anys a Barcelona i de dues breus aturades, les darreres setmanes, als museus de Badalona i Mataró, l'anomenat Esculapi finalment va arribar ahir al lloc on va ser trobat, Empúries. Es podrà veure gratuïtament a partir de demà al museu del jaciment i així s'iniciaran els actes de celebració del centenari de les excavacions oficials d'Empúries.
Més informació: Avui
Programa del centenari (PDF)
Més informació: Avui
Programa del centenari (PDF)
Una dama etrusca
Seianti Hanunia Tlesnasa era una aristòcrata etrusca que va morir passada la cinquantena. Va ser enterrada en un bell sarcòfag amb el seu nom inscrit i coronat per un retrat seu de cos sencer que la representa ajaguda, tot fent el gest de posar-se bé el vel mentre es mira al mirall si li queda bé. Si anem al British Museum de Londres i contemplem el seu sarcòfag, que encara conserva la policromia, podríem pensar que feia prou goig per l'edat que tenia i que estava ben orgullosa de la seva aparença juvenil. Però els científics s'han encarregat cruelment de desfer-nos la il·lusió. Al costat del sarcòfag trobareu una reconstrucció anatòmica del seu cap feta a partir de les seves restes (reproduïda a l'angle superior esquerra de la foto) que ens descobreix el rostre que tenia realment en el moment de la seva mort, ben diferent del seu retrat idealitzat i rejovenit. Quina gràcia que li faria a la pobra Seianti saber que ha quedat en evidència la seva cirurgia estètica post mortem!
Sarcòfag de Seianti Hanunia Tlesnasa (150-140 a.C.), trobat Poggio Cantarello, a prop de Chiusi.
dijous, de març 13, 2008
Noms llatins mal accentuats
"Se’m posa la pell de gallina quan sento Sanítas o Carítas" en comptes de la correcta accentuació d'aquestes paraules llatines usades com a marques o noms d'empresa i d'organitzacions. Qui diu això no sóc jo sinó en Joan Solà, catedràtic de filologia catalana a la Universitat de Barcelona, en un article publicat ara fa dues setmanes a l'Avui que us recomano llegir. Als exemples esmentats per ell hi afegiria l'editorial Barcino, el nom de la qual -igual que el de la Barcelona romana- normalment es pronuncia Barcíno en comptes de Bàrcino.
En el mateix número del suplement cultural trobareu una ressenya de Sam Abrams sobre l'antologia Poetes òrfics catalans (El Gall Editor, 2007), amb el comú denominador de l'orfisme, i una divertida invitació a la manera de Catul.
En el mateix número del suplement cultural trobareu una ressenya de Sam Abrams sobre l'antologia Poetes òrfics catalans (El Gall Editor, 2007), amb el comú denominador de l'orfisme, i una divertida invitació a la manera de Catul.
dilluns, de març 10, 2008
Materials de les II Jornades de didàctica de les llengües clàssiques
Les II Jornades de didàctica de les llengües clàssiques es van celebrar els passats 7 i 8 de març a Barcelona (MAC) amb un notable èxit d'assistents. Vet aquí algunes de les presentacions utilitzades en l'apartat de les experiències d'aula i propostes didàctiques. Si cliqueu la icona de Slideshare (angle inferior dret) us donarà l'opció de veure-les a pantalla completa (Full) o de descarregar-vos-les (Download file).
En primer lloc les Velles experiències noves de Bàrbara Matas sobre epigrafia llatina i religió romana:
Actualitzat: document de vocabulari per treballar les inscripcions (PDF)
La meva intervenció duia el títol de Les clàssiques a Internet: de la web 1.0 a la web 2.0., però per deixar clar que va consistir a relatar el canvi de la web a partir de la meva experiència docent (que és del que es tractava) hi he afegit un parèntesi.
D'altra banda val la pena recollir un parell d'enllaços relacionats amb dues de les altres intervencions: Francesc Parreu va presentar el seu mètode Olimp per a l'aprenentatge del grec per ordinador i KuanUm la seva tasca de divulgar i investigar el patrimoni arqueogastronòmic.
Programa sencer (PDF)
En primer lloc les Velles experiències noves de Bàrbara Matas sobre epigrafia llatina i religió romana:
Actualitzat: document de vocabulari per treballar les inscripcions (PDF)
La meva intervenció duia el títol de Les clàssiques a Internet: de la web 1.0 a la web 2.0., però per deixar clar que va consistir a relatar el canvi de la web a partir de la meva experiència docent (que és del que es tractava) hi he afegit un parèntesi.
D'altra banda val la pena recollir un parell d'enllaços relacionats amb dues de les altres intervencions: Francesc Parreu va presentar el seu mètode Olimp per a l'aprenentatge del grec per ordinador i KuanUm la seva tasca de divulgar i investigar el patrimoni arqueogastronòmic.
Programa sencer (PDF)
diumenge, de març 09, 2008
Mapes col·laboratius
Google maps permet fer mapes entre diversos usuaris, una possibilitat de gran utilitat per a la docència. Recentment ho he provat amb un grup d'estudiants de clàssiques (bé, ho eren tots amb una excepció artística) fent dos mapes:
Mostra un mapa més gran
Se m'acut que es podria utilitzar per exemple per fer un mapa de les ciutats i els monuments romans d'Hispània que poden sortit a selectivitat.
- Ora maritima d’Aviè (selecció de topònims, hipotètics o no)
- Primeres fundacions romanes d'Hispània
Mostra un mapa més gran
Se m'acut que es podria utilitzar per exemple per fer un mapa de les ciutats i els monuments romans d'Hispània que poden sortit a selectivitat.
dijous, de febrer 28, 2008
Finalment es rehabilitarà l'aqüeducte de Tarragona
Foto: S.G:L'1% cultural, que concedeixen els ministeris de Foment i de Cultura per a la recuperació del patrimoni, servirà per restaurar l'aqüeducte romà de les Ferreres o pont del Diable amb una subvenció d'1,5 milions, el 75% del cost total d'aquest projecte que ha de condicionar tant l'aqüeducte com el seu entorn natural. La restauració, congelada fins que ha coincidit el mateix partit a l'ajuntament i al govern espanyol (casualitat?), preveu fins i tot tornar a fer passar aigua per l'aqüeducte.
Més informació: El Punt
dilluns, de febrer 25, 2008
Sobre el projecte de decret amb els nous currículums de batxillerat
S'ha publicat el projecte de decret d'ordenació amb els nous currículums per al batxillerat de la LOE, que s'aplicaran a partir del curs vinent a Catalunya, malgrat que encara no són del tot definitius. Entre les matèries de la modalitat d’humanitats i ciències socials tenim grec, llatí i literatura universal (en PDF). Una novetat de la qual ens hem de felicitar és que aquestes matèries, com totes les de modalitat, passaran a tenir quatre hores setmanals, en comptes de les tres actuals, segons consta en l'annex d'horaris.
No n'he fet una anàlisi en profunditat, però m'he fixat en alguns punts concrets, en les meves dèries si voleu. Pel que fa a les competències generals del nou batxillerat he trobat molt positiu que una d'aquestes sigui la competència digital. Se li dedica un llarg passatge, amb un tractament des del meu punt de vista molt adient. Malgrat que val la pena llegir-lo tot n'extrec alguns passatges per no allargar-me massa:
"L’alfabetització digital constitueix avui una necessitat de primer ordre... Per al desenvolupament d’aquesta competència digital cal que les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat utilitzin i actualitzin els aspectes bàsics de les eines tecnològiques, el tractament de la informació i les possibilitats comunicatives de les xarxes virtuals... A més de l’ús individual actiu o passiu de les eines telemàtiques dins o fora de l’aula, cal introduir-se i potenciar els entorns no presencials de la comunicació digital. Aquestes noves eines possibiliten, a més, la comunicació personal i també la interacció i la cooperació. A través de les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat, convé iniciar la creació de petites comunitats de treball no presencial que permetin compartir coneixement sempre a partir de bones pràctiques i de conductes ètiques en el seu ús..."
D'altra banda, si ens fixem en els currículums de llatí i de grec em sembla especialment adequat l'equilibri que s'hi pot observar entre la part lingüística i la part cultural. No deixa de ser una paradoxa trobar aquest equilibri en el batxillerat, quan el llatí de l'ESO opta, com vaig comentar aquí, per donar una gran preponderància a la llengua en detriment de la cultura romana.
Ara bé, en el cas del llatí és desconcertant que no s'esmenti ni una sola vegada el llatí de quart. El llatí de batxillerat es planteja com un curs inicial, propedèutic, sense tenir en compte que els alumnes, almenys sobre el paper, han tingut la possibilitat de fer ja un curs de llatí tot just l'any anterior:
"En el primer curs ofereix un apropament elemental a la llengua llatina i una primera aproximació a la cultura i civilització romana..."
Comparem-ho, per exemple, amb el currículum de química:
"El punt de partida en el primer curs són els models de la química que s’han treballat en l’assignatura de física i química del tercer curs d’ESO i que s’amplien en l’assignatura optativa de quart d’ESO".
Almenys en química es dóna un punt de suport, encara que sigui d'una manera ambigua si voleu, per considerar necessari cursar la matèria a quart, per molt optativa que sigui.
Això no fa més que confirmar un temor que ja vaig expressar aquí: el llatí de quart no servirà per res, perquè a batxillerat es tornarà a fer el mateix. En comptes de plantejar una matèria a tres anys, com permetria la nova secundària, ens limitem als dos anys actuals. Com es podrà explicar als alumnes que han de fer llatí a quart per poder cursar-lo després a batxillerat? L'única esperança és que els centres i els professors tinguin el seny de preparar un currículum al marge de l'oficial. Una nova absurditat a la qual ens porta voler mantenir l'estructura d'ESO-batxillerat en comptes d'instaurar un batxillerat de tres anys.
No n'he fet una anàlisi en profunditat, però m'he fixat en alguns punts concrets, en les meves dèries si voleu. Pel que fa a les competències generals del nou batxillerat he trobat molt positiu que una d'aquestes sigui la competència digital. Se li dedica un llarg passatge, amb un tractament des del meu punt de vista molt adient. Malgrat que val la pena llegir-lo tot n'extrec alguns passatges per no allargar-me massa:
"L’alfabetització digital constitueix avui una necessitat de primer ordre... Per al desenvolupament d’aquesta competència digital cal que les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat utilitzin i actualitzin els aspectes bàsics de les eines tecnològiques, el tractament de la informació i les possibilitats comunicatives de les xarxes virtuals... A més de l’ús individual actiu o passiu de les eines telemàtiques dins o fora de l’aula, cal introduir-se i potenciar els entorns no presencials de la comunicació digital. Aquestes noves eines possibiliten, a més, la comunicació personal i també la interacció i la cooperació. A través de les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat, convé iniciar la creació de petites comunitats de treball no presencial que permetin compartir coneixement sempre a partir de bones pràctiques i de conductes ètiques en el seu ús..."
D'altra banda, si ens fixem en els currículums de llatí i de grec em sembla especialment adequat l'equilibri que s'hi pot observar entre la part lingüística i la part cultural. No deixa de ser una paradoxa trobar aquest equilibri en el batxillerat, quan el llatí de l'ESO opta, com vaig comentar aquí, per donar una gran preponderància a la llengua en detriment de la cultura romana.
Ara bé, en el cas del llatí és desconcertant que no s'esmenti ni una sola vegada el llatí de quart. El llatí de batxillerat es planteja com un curs inicial, propedèutic, sense tenir en compte que els alumnes, almenys sobre el paper, han tingut la possibilitat de fer ja un curs de llatí tot just l'any anterior:
"En el primer curs ofereix un apropament elemental a la llengua llatina i una primera aproximació a la cultura i civilització romana..."
Comparem-ho, per exemple, amb el currículum de química:
"El punt de partida en el primer curs són els models de la química que s’han treballat en l’assignatura de física i química del tercer curs d’ESO i que s’amplien en l’assignatura optativa de quart d’ESO".
Almenys en química es dóna un punt de suport, encara que sigui d'una manera ambigua si voleu, per considerar necessari cursar la matèria a quart, per molt optativa que sigui.
Això no fa més que confirmar un temor que ja vaig expressar aquí: el llatí de quart no servirà per res, perquè a batxillerat es tornarà a fer el mateix. En comptes de plantejar una matèria a tres anys, com permetria la nova secundària, ens limitem als dos anys actuals. Com es podrà explicar als alumnes que han de fer llatí a quart per poder cursar-lo després a batxillerat? L'única esperança és que els centres i els professors tinguin el seny de preparar un currículum al marge de l'oficial. Una nova absurditat a la qual ens porta voler mantenir l'estructura d'ESO-batxillerat en comptes d'instaurar un batxillerat de tres anys.
dimarts, de febrer 12, 2008
Curs a Barcelona: Vells papirs, textos nous
La Societat Catalana d’Estudis Clàssics organitza, de febrer a maig d’enguany, un curs d’actualització científica, amb el títol:
S'hi proposa una posada al dia, a càrrec d’especialistes rellevants, sobre les aportacions de la papirologia a la literatura i a la filosofia del món antic. Pretenem oferir un panorama complet i documentat de les novetats més interessants que s’han produït en els darrers anys en aquest àmbit, algunes de les quals han resultat ser de gran transcendència.
El curs tindrà una durada de 20 hores i serà reconegut com a activitat de formació pel Departament d’Educació. En finalitzar les sessions, es lliurarà als interessats el certificat corresponent.
Programa:
Lloc: Societat Catalana d’Estudis Clàssics (Institut d’Estudis Catalans), Carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona. Telèfon: 933 248 580. Fax: 932 701 180. A/e: scec@iec.cat.
Preu: Socis: 15 €. No socis: 70 € (us podeu fer socis prèviament i beneficiar-vos així del preu reduït).
Forma de pagament: Ingresseu la quantitat corresponent al compte corrent número 2013-0088-68-0200214328, amb la indicació del concepte “Curs d’actualització”. La matrícula es pot formalitzar el mateix dia d’inici del curs presentant el comprovant de pagament, o prèviament fent arribar a la SCEC el comprovant o una còpia.
VELLS PAPIRS, TEXTOS NOUS.
PAPIRS LITERARIS GRECOLLATINS : APORTACIONS RECENTS
PAPIRS LITERARIS GRECOLLATINS : APORTACIONS RECENTS
S'hi proposa una posada al dia, a càrrec d’especialistes rellevants, sobre les aportacions de la papirologia a la literatura i a la filosofia del món antic. Pretenem oferir un panorama complet i documentat de les novetats més interessants que s’han produït en els darrers anys en aquest àmbit, algunes de les quals han resultat ser de gran transcendència.
El curs tindrà una durada de 20 hores i serà reconegut com a activitat de formació pel Departament d’Educació. En finalitzar les sessions, es lliurarà als interessats el certificat corresponent.
Programa:
- 21 de febrer: L’apporto dei papiri allo studio della filosofia antica; vecchie e nuove acquisizioni, a càrrec de Tiziano Dorandi.
- 6 de març: El nou papir de Safo, a càrrec de Carles Garriga.
- 27 de març: El nou Simònides, a càrrec d’Àngel Martín.
- 3 de abril: L’Empèdocles d’Estrasburg, a càrrec de Francesc Casadesús.
- 10 de abril: El nuevo Posidipo del papiro de Milán, a càrrec d’Esteban Calderón.
- 17 de abril: Lectura de Posidip, el poeta retrobat, a càrrec de Jaume Almirall.
- 8 de maig: L’apporto dei papiri alla storia della filologia in età ellenistico-romana, a càrrec de Franco Montanari.
- 15 de maig: Problemas prácticos de la literatura latina en papiro, a càrrec d’Alberto Nodar i Sofía Torallas.
- 22 de maig: Ercolano: papiri latini in una biblioteca greca, a càrrec de Paolo Radiciotti.
- 29 de maig El nou Arquíloc, a càrrec de Carles Miralles.
Lloc: Societat Catalana d’Estudis Clàssics (Institut d’Estudis Catalans), Carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona. Telèfon: 933 248 580. Fax: 932 701 180. A/e: scec@iec.cat.
Preu: Socis: 15 €. No socis: 70 € (us podeu fer socis prèviament i beneficiar-vos així del preu reduït).
Forma de pagament: Ingresseu la quantitat corresponent al compte corrent número 2013-0088-68-0200214328, amb la indicació del concepte “Curs d’actualització”. La matrícula es pot formalitzar el mateix dia d’inici del curs presentant el comprovant de pagament, o prèviament fent arribar a la SCEC el comprovant o una còpia.
dilluns, de febrer 11, 2008
Curs a Tarragona: Els materials arqueològics i la seva aplicació didàctica
Ana Ovando em fa arribar la informació d'un curs de 30 hores ofert pel Camp d'Aprenentatge de Tarragona als docents. Professionals de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica ensenyaran les darreres troballes arqueològiques a Tàrraco (el temple d'August), a diferenciar tipologies de marbres i ceràmiques tot exposant materials, que es podran tocar i manipular. Les darreres 4 hores seran nomès de didàctica de l'arqueologia i consistiran en excavar un terreny sembrat, de 54 m2 quadrats, la posterior interpretació del jaciment, a més de treballs de catalogació i reconstrucció dels materials localitzats. Aquestes darreres 4 h estaran dirigides pels professors del CdA, que posen al vostre abast la possibilitat de poder realitzar el "Taller d'arqueologia", que tenim preparat per a alumnes de CS d'EP, ESO i Batxillerat.
Programa:
Per a la inscripció contacteu amb Camp d'Aprenentatge de Tarragona (e-mail: e3900018@xtec.cat).
Programa:
- Dilluns 18 de febrer, 18 a 20,30h: Els marbres romans. Tipus i classificació amb materials arqueològics, a càrrec de la Dra. Isabel Rodà i de la Dra. Anna Gutiérrez
- Dimarts 19 de febrer, 18 a 20,30h La ceràmica romana. Tipus i classificació amb materials arqueològics, a càrrec del Dr. Ramon Járrega
- Dimecres 20 de febrer, 18 a 20,30h: Com desgranar Tàrraco de Tarragona? a càrrec del Dr. Josep M Macias
- Dijous 21 de febrer: 18 a 20,30h: L’ICAC: arqueologia i ensenyament, a càrrec de la Dra. Isabel Rodà
- Dissabte 23 de febrer 9 a 13h: Taller d’arqueologia: Aplicació didàctica. a càrrec de M. J. Virgili, N. Montardit, M. Segura i J. Tortosa
Per a la inscripció contacteu amb Camp d'Aprenentatge de Tarragona (e-mail: e3900018@xtec.cat).
dissabte, de febrer 09, 2008
MAC: Marxa enrere o canvi de nom?
La contestació que ha aixecat en medis culturals el pla de museus de Catalunya, en especial per la pèrdua de categoria i autonomia del Museu d'Arqueologia de Catalunya, ha provocat alguns primers canvis en el projecte de la Conselleria de Cultura.
El que era anomenat "museu de la societat catalana" o Catalònia ara consta al document com a Museu Nacional d'Història, Arqueologia i Etnologia. A més, s'hi ha afegit un paràgraf on s'afirma que "per al disseny d'aquest museu, es crearà una comissió d'experts liderada per un comissionat que elaborarà el projecte definitiu i que es definirà sobre la conveniència, apuntada per un sector de la Junta de Museus, de mantenir la marca de Museu d'Arqueologia de Catalunya, que podria encapçalar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona", malgrat que aquest encara és de titularitat estatal.
La conselleria, doncs, sembla que fa una parcial marxa enrere a la recerca de consens davant l'alarma plasmada en el manifest SOS Museu d'Arqueologia de Catalunya, que ja ha aconseguit més de 600 adhesions. Atesa la repercussió, potser valdria la pena que en fossin moltes més i que es fessin altres mobilitzacions.
Premis Auriga
Per cert ahir justament al MAC es va donar els XV Premis Auriga: el premi Didascàlia concedit ex aequo als professors Santiago Carbonell (ES Cotes Baixes d’Alcoi) i a Mercè Otero (IES Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat), a més del premi Núria Tudela i Penya atorgat a Helena Arévalo (alumna de l’IES Gabriel Ferrater de Reus). Enhorabona als premiats!
Més informació: Avui / Pla de Museus (PDF)
El que era anomenat "museu de la societat catalana" o Catalònia ara consta al document com a Museu Nacional d'Història, Arqueologia i Etnologia. A més, s'hi ha afegit un paràgraf on s'afirma que "per al disseny d'aquest museu, es crearà una comissió d'experts liderada per un comissionat que elaborarà el projecte definitiu i que es definirà sobre la conveniència, apuntada per un sector de la Junta de Museus, de mantenir la marca de Museu d'Arqueologia de Catalunya, que podria encapçalar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona", malgrat que aquest encara és de titularitat estatal.
La conselleria, doncs, sembla que fa una parcial marxa enrere a la recerca de consens davant l'alarma plasmada en el manifest SOS Museu d'Arqueologia de Catalunya, que ja ha aconseguit més de 600 adhesions. Atesa la repercussió, potser valdria la pena que en fossin moltes més i que es fessin altres mobilitzacions.
Premis Auriga
Per cert ahir justament al MAC es va donar els XV Premis Auriga: el premi Didascàlia concedit ex aequo als professors Santiago Carbonell (ES Cotes Baixes d’Alcoi) i a Mercè Otero (IES Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat), a més del premi Núria Tudela i Penya atorgat a Helena Arévalo (alumna de l’IES Gabriel Ferrater de Reus). Enhorabona als premiats!
Més informació: Avui / Pla de Museus (PDF)
dimecres, de febrer 06, 2008
Entrevista a Pere Izquierdo, director del MAC
Al diari Avui d'ahir podeu llegir una entrevista a Pere Izquierdo, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, en la qual parla de la dissolució del museu i d'altres temes.
dimarts, de febrer 05, 2008
Contra el tancament del Museu d'Arqueologia de Catalunya
Contra la dissolució del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) s'han manifestat diversos companys en els seus blogs: Ramon Torné, Margalida Capellà i Montserrat Tudela. La Margalida es preguntava què s'hi podia fer. Potser no gaire, però la primera iniciativa que s'ha donat a conèixer -i esperem que no l'última- és un manifest impulsat per Arqueòlegs i Museòlegs de Catalunya al qual us podeu adherir:
S.O.S. Museu d'Arqueologia de Catalunya
S.O.S. Museu d'Arqueologia de Catalunya
dilluns, de febrer 04, 2008
II Jornades de Didàctica de Llengües Clàssiques a Secundària
Divendres 7 de març
9.00 – 9.30: Recepció, identificació i recollida de la documentació
9.30 – 10.00: Acte de benvinguda
10.00 – 11.00: Ponència inaugural a càrrec de Pau Gilabert: Alguns exemples contemporanis de tradició heraclitea
11.00 – 11.30: Pausa cafè: Assortiment de menjars/tast grecoromans, a càrrec de Kuanum
11.30 – 14.00: Experiències d’aula i propostes didàctiques:
15.30 – 16.00: Cues de pansa. Presentació del grup Kuanum Josep M. Solias i Juana M. Huélamo
16.00 – 17.00: El currículum de segon cicle d'ESO: del disseny curricular a l'aula. Xavier Yáñez
17.00 – 17’30: Espai de presentació per al Museu d’Arqueologia
17.30 – 19.00: Aproximació a experiències personals i didàctiques viscudes. Conversa moderada per Carme Llitjós i Xavier Yáñez. Hi participen: Mercè Otero i Enric Roquet
Dissabte 8 de març
9.30 – 11.30: Proposta didàctica sobre epigrafia. Javier Velaza. Visita sala d’epigrafia
11.30 –12.00: Pausa cafè
12.00 – 12.30: Societat Catalana de Neohel·lenistes. Montserrat Franquesa
12.30 – 13.30: Cloenda a càrrec de Montserrat Tudela: La tradició grecoromana: un producte cultural de futur
9.00 – 9.30: Recepció, identificació i recollida de la documentació
9.30 – 10.00: Acte de benvinguda
10.00 – 11.00: Ponència inaugural a càrrec de Pau Gilabert: Alguns exemples contemporanis de tradició heraclitea
11.00 – 11.30: Pausa cafè: Assortiment de menjars/tast grecoromans, a càrrec de Kuanum
11.30 – 14.00: Experiències d’aula i propostes didàctiques:
- 11.30 – 12.10: Les clàssiques a Internet: de la web 1.0 a la web 2.0. Sebastià Giralt
- 12.10 – 12.50: Elaboració de programes informàtics per a l'aprenentatge de la llengua grega i llatina. Francesc Parreu
- 12.50 – 13.30: Noves experiències velles. Bàrbara Matas
- 13.30 – 14.10: Aplicació del mètode natura a la didàctica del llatí. Jordi Margarit
15.30 – 16.00: Cues de pansa. Presentació del grup Kuanum Josep M. Solias i Juana M. Huélamo
16.00 – 17.00: El currículum de segon cicle d'ESO: del disseny curricular a l'aula. Xavier Yáñez
17.00 – 17’30: Espai de presentació per al Museu d’Arqueologia
17.30 – 19.00: Aproximació a experiències personals i didàctiques viscudes. Conversa moderada per Carme Llitjós i Xavier Yáñez. Hi participen: Mercè Otero i Enric Roquet
Dissabte 8 de març
9.30 – 11.30: Proposta didàctica sobre epigrafia. Javier Velaza. Visita sala d’epigrafia
11.30 –12.00: Pausa cafè
12.00 – 12.30: Societat Catalana de Neohel·lenistes. Montserrat Franquesa
12.30 – 13.30: Cloenda a càrrec de Montserrat Tudela: La tradició grecoromana: un producte cultural de futur
Coordinació: M. Dolors Martí
Comissió organitzadora: Xavier Yáñez i Carme Llitjós
Dies: 7 i 8 de març. Divendres de 9.00 a 19 h.; dissabte, de 9.30 a 13,30 h.
Lloc: Museu d’Arqueologia de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, 39-41. Montjuïc, Barcelona.
Inscripció: es pot fer personalment a les oficines del Col·legi (horari de 9 a 14 h. i de 16 a 20 h.) o per Internet: www.cdl.cat.
Preu: 30 €
Activitat reconeguda dins el Pla de Formació del Departament d’Educació. Informació en PDF
divendres, de febrer 01, 2008
Cursos i conferències de clàssiques
Incloc aquí alguns cursos i cicles de conferències sobre món clàssic tindran lloc els propers mesos. En cas que en conegui de nous els afegiré a l'agenda, on també podreu trobar altres activitats.
Col·legi de llicenciats, Barcelona
Col·legi de llicenciats, Barcelona
- Iniciació a la paleografia llatina, Jesús Alturo, 18/02/2008-27/02/2008.
- El mito de Edipo en los trágicos griegos, Francisco Saavedra, 7/02/2008-17/04/2008.
- Disco ut doceam: Maremagnum in Ilice, 06/02/2008-01/03/2008
- Clàssics virtuals, 3/03/2008-03/06/2008
- Itinera Classica: Caesaraugusta, 6/05/2008-11/05/2008
- Itinera Classica: Baetulo-Barcino, 2/07/2008-06/07/2008
- Itinera Classica: Aqüeducte Albarracín-Cella, 23/09/2008-27/09/2008.
- Disco ut doceam: Els blogs, una eina educativa per a les humanitats (II), 29/09/2008-04/12/2008.
- Conferències Cicerone, fins el 18 de maig, Barcelona.
- Cicle Cinc grans figures de l'antiguitat grecollatina, Fundació la Caixa, Girona, 13/02/2008- 12/03/2008.
- Cicle de conferències a l'entorn de l'exposició Prínceps etruscos, Caixafòrum, Barcelona, 3/04/2008-30/04/2008.
- Sofisticats, cultes i urbans. Etruscos, una civilització mediterrània. Curs. Caixafòrum, Barcelona, 7/02/2008-6/03/2008.
- Seminaris Internacionals en Arqueologia Clàssica, ICAC. Programa i inscripció (PDF).
- Curs sobre l'aplicació didàctica de les TIC per a professors de clàssiques europeus, organitzat per CIRCE, Roma, 4/08/2008 - 10/08/2008. Programa.
dijous, de gener 31, 2008
El misteri etrusc a Barcelona
Avui s'inaugura al Caixafòrum de Barcelona l'exposició Prínceps etruscos. Entre Orient i Occident, on es podran veure mostres de l’arquitectura sacra i diversos aspectes de la religió, la producció artística, la vida quotidiana i els usos funeraris, dipòsits votius, objectes de producció etrusca o d’importació grega, grans sarcòfags i frisos pintats descoberts en tombes principesques de Tarquínia.
Les obres han estat cedides pel Musée du Louvre, els Musei Vaticani, el Museo di Villa Giulia i els Musei Capitolini, i sobretot pel Museo Arqueologico Nazionale de Florència, entre molts altres museus italians.
Entorn de l'exposició se celebraran diverses activitats:
Actualització: la notícia als diaris: Avui / El Periódico / La Vanguardia
Les obres han estat cedides pel Musée du Louvre, els Musei Vaticani, el Museo di Villa Giulia i els Musei Capitolini, i sobretot pel Museo Arqueologico Nazionale de Florència, entre molts altres museus italians.
Entorn de l'exposició se celebraran diverses activitats:
- Conferència inaugural. Els etruscos i Roma, Caixafòrum, Barcelona, 30/01/2008.
- Cicle de conferències a l'entorn de l'exposició Prínceps etruscos, Caixafòrum, Barcelona, 3/04/2008-30/04/2008.
- Sofisticats, cultes i urbans. Etruscos, una civilització mediterrània. Curs. Caixafòrum, Barcelona, 7/02/2008-6/03/2008.
Actualització: la notícia als diaris: Avui / El Periódico / La Vanguardia
dilluns, de gener 28, 2008
Wikipedia: quantitat o qualitat?
Des de fa més d'una setmana la Viquipèdia en català ja ha passat dels 100.000 articles. Així ha aconseguit arribar a la dissetena posició de totes les llengües presents a la Wikipedia en el rànquing per nombre d'articles, en el qual, per cert, la versió llatina es troba en la posició 54a, amb uns 18.000 articles.
És una bona notícia. Ara bé, el que em pregunto és què és més important per a una obra de referència, com sens dubte ja és la Wikipedia: la qualitat o la quantitat dels articles? Confesso que consulto sovint la Wikipedia, però he de dir que la qualitat és molt desigual, com a conseqüència del que és la mateixa grandesa del projecte: la seva creació col·laborativa per tota mena de persones. Jo he trobar errors garrafals -i fins i tot faltes d'ortografia- en les diverses versions que he consultat -la catalana, la castellana, la francesa, la italiana i la llatina- al costat d'alguns articles que m'han sorprès per la seva gran qualitat. Dels errors només se salva de moment l'anglesa, que té un nivell general d'elevada qualitat.
Una altra cosa és l'arbitrarietat en l'extensió dels articles: només cal que veure la dimensió desproporcionada que dóna la Viquipèdia al culebrot més durador de la televisió catalana, El cor de la ciutat, en comparació amb la de la primera obra coneguda de la literatura occidental, la Ilíada.
Continuant amb la versió catalana, aquests problemes es fan més evidents quan des de la campanya de la Marató Viquipèdia s'ha fet l'aposta d'incorporar-hi articles redactats per estudiants de secundària, un dels factors que més ha contribuït en el recent salt quantitatiu tan notable. La veritat és que no deixa de fer un cert neguit donar com a referència una obra que ha estat redactada en part per alumnes d'ESO i que atorga la mateixa capacitat decisòria a un estudiant de secundària, que es troba encara en procés de formació, que a un científic o un especialista en un camp determinat. Si més no, esperem que els professors hagin fet una bona supervisió de la feina. En la meva opinió és potser més adequat deixar aquesta mena d'iniciatives a estudiants universitaris, que almenys comencen a especialitzar-se, tal com tinc previst fer properament. Al cap i a la fi si la Wikipedia anglesa té el prestigi que s'ha guanyat és perquè també hi col·laboren especialistes.
Finalment una dada menys coneguda: l'èxit innegable de la Wikipedia està contrastat per l'existència de la seva paròdia, també en diverses llengües: Uncyclopedia.org (en anglès), Valenciclopedia (en valencià pseudoblavero), Inciclopedia (en castellà), Necyclopaedia (en llatí macarrònic)...
És una bona notícia. Ara bé, el que em pregunto és què és més important per a una obra de referència, com sens dubte ja és la Wikipedia: la qualitat o la quantitat dels articles? Confesso que consulto sovint la Wikipedia, però he de dir que la qualitat és molt desigual, com a conseqüència del que és la mateixa grandesa del projecte: la seva creació col·laborativa per tota mena de persones. Jo he trobar errors garrafals -i fins i tot faltes d'ortografia- en les diverses versions que he consultat -la catalana, la castellana, la francesa, la italiana i la llatina- al costat d'alguns articles que m'han sorprès per la seva gran qualitat. Dels errors només se salva de moment l'anglesa, que té un nivell general d'elevada qualitat.
Una altra cosa és l'arbitrarietat en l'extensió dels articles: només cal que veure la dimensió desproporcionada que dóna la Viquipèdia al culebrot més durador de la televisió catalana, El cor de la ciutat, en comparació amb la de la primera obra coneguda de la literatura occidental, la Ilíada.
Continuant amb la versió catalana, aquests problemes es fan més evidents quan des de la campanya de la Marató Viquipèdia s'ha fet l'aposta d'incorporar-hi articles redactats per estudiants de secundària, un dels factors que més ha contribuït en el recent salt quantitatiu tan notable. La veritat és que no deixa de fer un cert neguit donar com a referència una obra que ha estat redactada en part per alumnes d'ESO i que atorga la mateixa capacitat decisòria a un estudiant de secundària, que es troba encara en procés de formació, que a un científic o un especialista en un camp determinat. Si més no, esperem que els professors hagin fet una bona supervisió de la feina. En la meva opinió és potser més adequat deixar aquesta mena d'iniciatives a estudiants universitaris, que almenys comencen a especialitzar-se, tal com tinc previst fer properament. Al cap i a la fi si la Wikipedia anglesa té el prestigi que s'ha guanyat és perquè també hi col·laboren especialistes.
Finalment una dada menys coneguda: l'èxit innegable de la Wikipedia està contrastat per l'existència de la seva paròdia, també en diverses llengües: Uncyclopedia.org (en anglès), Valenciclopedia (en valencià pseudoblavero), Inciclopedia (en castellà), Necyclopaedia (en llatí macarrònic)...
divendres, de gener 25, 2008
Maria Àngels Anglada reivindicada
Mariàngela Vilallonga dedica un reportatge a reivindicar l'obra i la figura de Maria Àngels Anglada, hel·lenista i escriptora. Selecciono aquí uns passatges del final:
"Els clàssics grecs i llatins van servir a Anglada per dialogar amb el passat, per il·luminar el present, per preservar la memòria de les pedres, però, sobretot, per preservar la memòria dels humans, i per trobar la mesura justa en la tria dels mots. Res no és sobrer en la literatura d’Anglada.
Però, entre les paraules i les pedres, la vida. Entre la natura i la literatura, la vida. Entre els clàssics i ara, la vida. A la literatura d’Anglada hi ha fidelitat al país i a la seva història, l’amor pel món grec, la devoció per lamúsica, però és el clam contra la injustícia que plana damunt tota l’obra."
Si voleu llegir-lo tot: Anglada 1 i Anglada 2 (PDF)
"Els clàssics grecs i llatins van servir a Anglada per dialogar amb el passat, per il·luminar el present, per preservar la memòria de les pedres, però, sobretot, per preservar la memòria dels humans, i per trobar la mesura justa en la tria dels mots. Res no és sobrer en la literatura d’Anglada.
Però, entre les paraules i les pedres, la vida. Entre la natura i la literatura, la vida. Entre els clàssics i ara, la vida. A la literatura d’Anglada hi ha fidelitat al país i a la seva història, l’amor pel món grec, la devoció per lamúsica, però és el clam contra la injustícia que plana damunt tota l’obra."
Si voleu llegir-lo tot: Anglada 1 i Anglada 2 (PDF)
dijous, de gener 24, 2008
Cultura projecta diluir el Museu d'Arqueologia de Catalunya en un museu de ciències socials
El pla de museus que va presentar dilluns passat el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, preveu tancar el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) amb la intenció de diluir-lo en un nou museu nacional de ciències socials amb el nom provisional de Catalònia, juntament amb el Museu d'Història de Catalunya i les col·leccions etnològiques. Es pretén que el nou museu s'inauguri el 2014 a Barcelona i que en un únic discurs universalista centrat en la societat catalana, vinculi passat, present i futur, amb una posada en escena altament tecnològica.
El projecte ja ha tingut una mala acollida entre arqueòlegs i acadèmics per l'efecte negatiu que es creu que tindrà en la divulgació i el conreu científic de l'arqueologia.
Així doncs, després d'una decadència provocada per anys d'abandonament el MAC serà enterrat en ares d'un discurs postfòrum i post-ESO, difícil de conciliar amb la recerca aprofundida i la divulgació del passat. En comptes de destinar recursos a rellançar un museu nacional ja existent, coherent, arrelat al territori i amb un potencial molt considerable -atès que inclou els jaciments d'Empúries, Ullastret i Olèrdola, a més del CASC i de les seus de Barcelona i Girona-, resulta que es vol desmantellar-lo per aixecar un macromuseu poti-poti, on les nostres arrels grecoromanes quedaran difuminades i on es reuniran conjunts molt diferents. Per adonar-se d'aquesta disparitat només cal pensar que el Museu d'Història de Catalunya no presenta peces originals, mentre que l'Arqueològic aplega no tan sols una àmplia col·lecció constituïda per peces originals sinó també importants jaciments. I encara no se sap si hi haurà recursos disponibles per construir el nou museu, ja que per ara la prioritat són els petits museus. No m'estranyaria gens que aquest projecte tan "ambiciós" quedés en no-res i que només servís per accelerar la decadència del MAC.
I si faltava reequilibrar territorialment el MAC, fins ara circumscrit a les províncies de Barcelona i Girona, amb la incorporació del Museu Arqueològic de Tarragona, sembla que el traspàs quedarà per al pròxim estatut.
Actualització: un reportatge a l'Avui recull les primeres reaccions dels especialistes, a favor i en contra, davant el nou museu.
Actualització (25/1/2008): Entrevista: Eduard Voltas, Secretari de Cultura de la Generalitat, assegura que se seguirà invertint al Museu d'Arqueologia i al d'Història de Catalunya els pròxims anys (Avui).
Per cert, si voleu, podeu veure una mostra fotogràfica de les peces del MAC.
El projecte ja ha tingut una mala acollida entre arqueòlegs i acadèmics per l'efecte negatiu que es creu que tindrà en la divulgació i el conreu científic de l'arqueologia.
Així doncs, després d'una decadència provocada per anys d'abandonament el MAC serà enterrat en ares d'un discurs postfòrum i post-ESO, difícil de conciliar amb la recerca aprofundida i la divulgació del passat. En comptes de destinar recursos a rellançar un museu nacional ja existent, coherent, arrelat al territori i amb un potencial molt considerable -atès que inclou els jaciments d'Empúries, Ullastret i Olèrdola, a més del CASC i de les seus de Barcelona i Girona-, resulta que es vol desmantellar-lo per aixecar un macromuseu poti-poti, on les nostres arrels grecoromanes quedaran difuminades i on es reuniran conjunts molt diferents. Per adonar-se d'aquesta disparitat només cal pensar que el Museu d'Història de Catalunya no presenta peces originals, mentre que l'Arqueològic aplega no tan sols una àmplia col·lecció constituïda per peces originals sinó també importants jaciments. I encara no se sap si hi haurà recursos disponibles per construir el nou museu, ja que per ara la prioritat són els petits museus. No m'estranyaria gens que aquest projecte tan "ambiciós" quedés en no-res i que només servís per accelerar la decadència del MAC.
I si faltava reequilibrar territorialment el MAC, fins ara circumscrit a les províncies de Barcelona i Girona, amb la incorporació del Museu Arqueològic de Tarragona, sembla que el traspàs quedarà per al pròxim estatut.
Actualització: un reportatge a l'Avui recull les primeres reaccions dels especialistes, a favor i en contra, davant el nou museu.
Actualització (25/1/2008): Entrevista: Eduard Voltas, Secretari de Cultura de la Generalitat, assegura que se seguirà invertint al Museu d'Arqueologia i al d'Història de Catalunya els pròxims anys (Avui).
Per cert, si voleu, podeu veure una mostra fotogràfica de les peces del MAC.
dimecres, de gener 23, 2008
"Robert Graves i el món clàssic" rep el Premi Ciutat de Palma
El llibre Robert Graves i el món clàssic de Maria Rosa Llabrés Ripoll (Deià, Lleonard Muntaner, 2006), ha obtingut el Premi Ciutat de Palma de crítica literària, anomenat Camilo José Cela. Va fer entrega del premi la batllessa de Palma, Aina Calvo, en el transcurs d'un acte celebrat el passat dia 20 de gener, festa de Sant Sebastià, patró de la ciutat.
Notícia: llista de distribució d'Auriga. Més informació: Diari de Balears
Notícia: llista de distribució d'Auriga. Més informació: Diari de Balears
dimarts, de gener 15, 2008
Més de dos segles i mig de noms en llatí
El 2007 va fer tres-cents anys del naixement de Carl von Linné, el naturalista suec que va instaurar les bases de la nomenclatura científica de les espècies dels éssers vius, els noms científics de les plantes i els animals. Perquè la gent de tot el món s'entengui aquests noms, compostos de dos elements, són en llatí, fins i tot de les espècies que es descobreixen actualment. I si no us creieu, podeu comprovar-ho amb aquest vídeo o aquesta explicació del programa El medi ambient (TVC). Per internet el poden veure també els valencians als quals el seu govern ha privat la recepció de TV3. Encara no hi ha arribat la censura!
dilluns, de gener 14, 2008
Tancament del consolat de Grècia a Barcelona
El Ministeri d'afers exteriors grec ha decidit tancar el consolat grec de Barcelona aquest mateix any, concretament el proper mes d'octubre. Des d'aquí proposo fer una una campanya de correus i de cartes de protesta dirigida a la ministra d'exteriors grega per demanar que no es tanqui el consolat de Grècia a Barcelona.
Podríem començar redactant un model de carta per carregar-nos d'arguments. Entre les raons que es podrien adduir, se m'acuden:
A veure si ens belluguem, hel·lenistes, filohel·lènics, classicistes...
Podríem començar redactant un model de carta per carregar-nos d'arguments. Entre les raons que es podrien adduir, se m'acuden:
- Relacions històriques entre Grècia i Catalunya,
- Les relacions econòmiques actuals
- La presència d'una activa comunitat grega a Catalunya.
A veure si ens belluguem, hel·lenistes, filohel·lènics, classicistes...
dijous, de gener 10, 2008
Esborranys dels nous currículums de llatí i grec (LOE) a Catalunya
Tot just acaben d'aparèixer en el web d'un sindicat els esborranys dels nous currículums de llatí i grec per a la batxillerat de la LOE que s'aplicarà a partir del curs vinent a Catalunya. Tingueu en compte que són provisionals, ja que encara no s'ha aprovat oficialment.
Actualització.
Actualització.
diumenge, de gener 06, 2008
Cuina grega a Karakia
Ja fa dies es va reemetre pel canal 33 un capítol de Karakia dedicat a la cuina grega de la mà de la comunitat grega de Catalunya. A més de veure com es fa una mussaca i altres plats de la cuina grega, s'hi expliquen costums grecs i curiositats de les relacions entre Grècia i Catalunya, com uns pescadors d'esponges grecs que va anar a parar a Cadaqués, a qui fa por que vinguin els catalans en alguns pobles de Grècia o a quin lloc de Catalunya hi ha una ermita ortodoxa grega. Podeu veure el programa per Internet i trobareu unes quantes receptes al web.
divendres, de gener 04, 2008
Un munt de pedrots romans
Prop de l'antiga pedrera romana del Mèdol, just on el ministeri de Foment construeix una carretera, els arqueòlegs han quedat perplexos en desenterrar fins a 1.500 carreus de grans dimensions que estaven apilats des de temps immemorials.
Llegeix l'article (Avui)
...Tenia sota els peus centenars, milers, milions, uns vint-i-sis milions d'àmfores es calcula, dels segles I al III dC, destinades a importar oli. Parlo d'una muntanya al casc urbà de Roma anomenada Testaccio... Durant tres segles els funcionaris romans van trencar i apilar totes les àmfores que arribaven a la capital plenes d'oli, i que era més fàcil destruir que reciclar-les tornant-les a enviar per vaixell buides a la Bètica, és a dir, Andalusia...
Un munt de pedres, comentari de Francesc Orteu
Llegeix l'article (Avui)
...Tenia sota els peus centenars, milers, milions, uns vint-i-sis milions d'àmfores es calcula, dels segles I al III dC, destinades a importar oli. Parlo d'una muntanya al casc urbà de Roma anomenada Testaccio... Durant tres segles els funcionaris romans van trencar i apilar totes les àmfores que arribaven a la capital plenes d'oli, i que era més fàcil destruir que reciclar-les tornant-les a enviar per vaixell buides a la Bètica, és a dir, Andalusia...
Un munt de pedres, comentari de Francesc Orteu
dimecres, de gener 02, 2008
El Tribunal Suprem confirma el desmantellament de la reforma del teatre romà de Sagunt
El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat avui el termini de divuit mesos de què disposen la conselleria de Cultura i l'Ajuntament de Sagunt per desmantellar les obres de reforma del teatre romà (1993). El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va declarar il·legals les obres, que van cobrir amb plaques de marbre les grades originals i tancar l'escena amb un frons scaenae.
Més informació: Vilaweb / Levante
dissabte, de desembre 22, 2007
dimarts, de desembre 18, 2007
Quart premi Hèracles per als treballs de recerca de clàssiques a Catalunya
La Secció Catalana de la SEEC convoca el quart premi Hèracles “El porc senglar d’Erimant” al millor treball de recerca de batxillerat a Catalunya dins de l’àmbit de les llengües i cultures grega i llatina. Informació i bases (PDF).
Convocatòria del Certamen Ciceronianum a Catalunya (2007-2008)
La Secció Catalana de la SEEC informa de les dades de la convocatòria del Certamen Ciceronianum d’aquest curs 2007-2008. Recordeu que el curs passat la Secció Catalana va tenir en compte la qualitat de l’exercici de Blanca Rodríguez Belló i li va concedir l’ajut per anar a Arpino a participar en la convocatòria europea de la prova.
La prova tindrà lloc el divendres 22 de febrer del 2008, a les 16 h.
Duració: 4 hores.
El lloc serà comunicat als inscrits amb l’oportuna anticipació. En principi la prova de Barcelona es farà a la Sala de Graus de la Universitat de Barcelona. Si hi hagués participants de Tarragona, Lleida i Girona, com succeí l’any passat, la prova per a ells es faria a les seus de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona, a la seu de la Universitat de Lleida i a la seu de la Universitat de Girona.
La prova consisteix en una traducció amb diccionari d’un passatge de Ciceró i d’un comentari literari i filosòfic que tingui en compte els aspectes següents:
- Característiques de l’obra a la qual pertany el passatge (si es coneixen) dins l’obra de Ciceró
- Estructura interna
- Glosa i comentari del contingut en relació amb el pensament i l’obra de Ciceró.
El guanyador podrà assistir, acompanyat pel seu professor, al Certamen Ciceronianum d’Arpino, Itàlia. Tots els que superin la prova rebran un certificat signat per la SEEC.
Els interessats han d’enviar un missatge amb les dades de l’alumne -nom, adreça, telèfon, escola-, el nom del professor, una adreça electrònica de contacte a Begoña Usobiaga < begusobiaga@yahoo.es > abans del 15 de febrer del 2008.
Per a més informació sobre la prova a Itàlia podeu consultar el web del certamen. També podeu demanar els textos dels certàmens anteriors a Begoña Usobiaga < begusobiaga@yahoo.es >.
Conferències de batxillerat a Reus, 2008
Les conferències de batxillerat organitzades per la Secció Catalana de la SEEC a Reus per al curs 2007-2008 són:
Dilluns 4 de febrer del 2008
A les 16.00 h.
Conferència de Llatí: Tres poetes de l’època d’August.
A càrrec del Dr. Javier Velaza, Professor de Llatí de la Universitat de Barcelona.
A les 17.15 h.
Conferència de Grec: Les Guerres Mèdiques.
A càrrec del Dr. Jesús Carruesco, Professor de Grec de la Universitat Rovira i Virgili.
Lloc: IES “Baix Camp”, C/ Jacint Barrau, 1, 43201 Reus.
Cal enviar un missatge de confirmació al coordinador, Josep Lluís Queralt < jlluis@xtec.cat >, amb les següents dades:
Nom del Centre:
Nombre d’alumnes:
Nom del Professor responsable:
Adreça del correu electrònic:
Telèfon de contacte:
Dilluns 4 de febrer del 2008
A les 16.00 h.
Conferència de Llatí: Tres poetes de l’època d’August.
A càrrec del Dr. Javier Velaza, Professor de Llatí de la Universitat de Barcelona.
A les 17.15 h.
Conferència de Grec: Les Guerres Mèdiques.
A càrrec del Dr. Jesús Carruesco, Professor de Grec de la Universitat Rovira i Virgili.
Lloc: IES “Baix Camp”, C/ Jacint Barrau, 1, 43201 Reus.
Cal enviar un missatge de confirmació al coordinador, Josep Lluís Queralt < jlluis@xtec.cat >, amb les següents dades:
Nom del Centre:
Nombre d’alumnes:
Nom del Professor responsable:
Adreça del correu electrònic:
Telèfon de contacte:
Conferències de batxillerat a Lleida, 2008
Les conferències de batxillerat organitzades per la Secció Catalana de la SEEC a Lleida per al curs 2007-2008 són:
Dilluns 4 de febrer del 2008
A les 16.00 h.
Conferència de Llatí: Tres poetes de l’època d’August.
A càrrec del Dr. Matías López, Professor de la Universitat de Lleida.
A les 17.15 h.
Conferència de Grec: Les Guerres Mèdiques.
A càrrec del Dr. Guillem Gracià, Professor de l’IES de l’Arboç.
Lloc: Rectorat de la Universitat de Lleida (aula a determinar).
Us preguem que envieu un missatge de confirmació al coordinador, Dr. Matías López < m.lopez@filcef.udl.es >, amb les següents dades:
Nom del Centre:
Nombre d’alumnes:
Nom del Professor responsable:
Adreça del correu electrònic:
Telèfon de contacte:
Dilluns 4 de febrer del 2008
A les 16.00 h.
Conferència de Llatí: Tres poetes de l’època d’August.
A càrrec del Dr. Matías López, Professor de la Universitat de Lleida.
A les 17.15 h.
Conferència de Grec: Les Guerres Mèdiques.
A càrrec del Dr. Guillem Gracià, Professor de l’IES de l’Arboç.
Lloc: Rectorat de la Universitat de Lleida (aula a determinar).
Us preguem que envieu un missatge de confirmació al coordinador, Dr. Matías López < m.lopez@filcef.udl.es >, amb les següents dades:
Nom del Centre:
Nombre d’alumnes:
Nom del Professor responsable:
Adreça del correu electrònic:
Telèfon de contacte:
Conferències de batxillerat a Girona, 2008
Les conferències de batxillerat organitzades per la Secció Catalana de la SEEC a Girona per al curs 2007-2008 són:
Dilluns 4 de febrer del 2008
A les 10.30 h.
Conferència de Llatí: Tres poetes de l’època d’August.
A càrrec del Dr. Joan Gómez Pallarès, Professor de Llatí de la Universitat Autònoma de Barcelona.
A les 11.30 h.
Conferència de Grec: Les Guerres Mèdiques.
A càrrec de la Dra. Pilar Gómez, Professora de Grec de la Universitat de Barcelona.
Lloc: Universitat de Girona. Facultat de Lletres. Campus Barri Vell, Plaça Ferrater i Mora, 1. Sala de Graus.
Cal enviar un missatge de confirmació a Begoña Usobiaga < begusobiaga@yahoo.es > amb les següents dades:
Nom del Centre:
Nombre d’alumnes:
Nom del Professor responsable:
Adreça del correu electrònic:
Telèfon de contacte:
Dilluns 4 de febrer del 2008
A les 10.30 h.
Conferència de Llatí: Tres poetes de l’època d’August.
A càrrec del Dr. Joan Gómez Pallarès, Professor de Llatí de la Universitat Autònoma de Barcelona.
A les 11.30 h.
Conferència de Grec: Les Guerres Mèdiques.
A càrrec de la Dra. Pilar Gómez, Professora de Grec de la Universitat de Barcelona.
Lloc: Universitat de Girona. Facultat de Lletres. Campus Barri Vell, Plaça Ferrater i Mora, 1. Sala de Graus.
Cal enviar un missatge de confirmació a Begoña Usobiaga < begusobiaga@yahoo.es > amb les següents dades:
Nom del Centre:
Nombre d’alumnes:
Nom del Professor responsable:
Adreça del correu electrònic:
Telèfon de contacte:
Conferències de batxillerat a Tortosa, 2008
Les conferències de batxillerat organitzades per la Secció Catalana de la SEEC a Tortosa per al curs 2007-2008 seran:
Dimarts 29 de gener del 2008
A les 10.00 h.
Conferència de Llatí: Tres poetes de l’època d’August.
A càrrec de Pere E. Barreda, Professor de Llatí de la UB.
A les 11.30 h.
Conferència de Grec: Les Guerres Mèdiques.
A càrrec del Dr. Jesús Carruesco, Professor de Filologia Grega de la URV.
Lloc: IES Joaquín Bau, Avinguda de l’Estadi, 14, Tortosa, tel. 977.50.13.10
Cal enviar un correu electrònic a la coordinadora, Montserrat Segura < msegur32@xtec.cat > per confirmar la vostra assistència, amb les dades següents:
Nom del centre:
Nombre d’alumnes:
Nom del professor responsable:
Adreça del correu electrònic:
Telèfon de contacte:
Dimarts 29 de gener del 2008
A les 10.00 h.
Conferència de Llatí: Tres poetes de l’època d’August.
A càrrec de Pere E. Barreda, Professor de Llatí de la UB.
A les 11.30 h.
Conferència de Grec: Les Guerres Mèdiques.
A càrrec del Dr. Jesús Carruesco, Professor de Filologia Grega de la URV.
Lloc: IES Joaquín Bau, Avinguda de l’Estadi, 14, Tortosa, tel. 977.50.13.10
Cal enviar un correu electrònic a la coordinadora, Montserrat Segura < msegur32@xtec.cat > per confirmar la vostra assistència, amb les dades següents:
Nom del centre:
Nombre d’alumnes:
Nom del professor responsable:
Adreça del correu electrònic:
Telèfon de contacte:
dilluns, de desembre 17, 2007
Conferències de batxillerat a Barcelona, 2008
Les conferències de Batxillerat organitzades per la Secció Catalana de la SEEC a Barcelona per al curs 2007-2008 són:
Dilluns 4 de febrer del 2008
A les 18.30 h.
Conferència de Grec: Les Guerres Mèdiques.
A càrrec de la Dra. Montserrat Reig, professora del Departament de Grec de la UB.
A les 19.30 h.
Conferència de Llatí: Tres poetes de l’època d’August.
A càrrec del Dr. José Ignacio García Armendariz, professor del Departament de Llatí de la UB.
Dilluns 11 de febrer del 2008
A les 18.30 h.
Conferència de Grec: Les Guerres Mèdiques.
A càrrec de la Dra. Montserrat Nogueres, professora del Departament de Grec de la UB.
A les 19.30 h.
Conferència de Llatí: Tres poetes de l’època d’August.
A càrrec del Dr. José Ignacio García Armendariz, professor del Departament de Llatí de la UB.
Totes les conferències es faran a la capella de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 585.
Cal enviar un correu electrònic al coordinador, Dr. Ernest Marcos < emarcos@ub.edu >, per confirmar la vostra assistència, amb les dades següents:
Nom del Centre:
Nombre d’alumnes:
Nom del Professor responsable:
Adreça del correu electrònic:
Telèfon de contacte:
diumenge, de desembre 16, 2007
Trasllat del Museu Arqueològic de Tarragona a la Tabacalera
El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va anunciar divendres passat que ja és definitiu el trasllat del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona a les antigues dependències de Tabacalera i que reobrir la Necròpolis Paleocristiana, tancada des de fa catorze anys, és una prioritat del seu departament.
El director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat, Josep Maria Carreté, va assegurar va afirmar, a més, que «tenim la voluntat de recuperar el teatre romà i les termes de Sant Miquel, però és impossible tot alhora».
És clar, tot alhora no és possible (o sí?), però potser si s'haguessin posat d'acord abans entre les administracions governades per diferents partits polítics, no hauríem estat catorze anys amb la necròpolis tancada.
Més informació: Diari de Tarragona
El director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat, Josep Maria Carreté, va assegurar va afirmar, a més, que «tenim la voluntat de recuperar el teatre romà i les termes de Sant Miquel, però és impossible tot alhora».
És clar, tot alhora no és possible (o sí?), però potser si s'haguessin posat d'acord abans entre les administracions governades per diferents partits polítics, no hauríem estat catorze anys amb la necròpolis tancada.
Més informació: Diari de Tarragona
dijous, de desembre 13, 2007
El temple d'August sota la catedral de Tarragona
Sesterci encunyat a Tàrraco en honor d'August amb la representació del seu templeLes prospeccions geofísiques que s'han realitzat al subsòl de la Catedral de Tarragona confirmen la presència d'una estructura de temple al seu interior que correspondria, "segons apunten tots els indicis", al temple dedicat a l'emperador August al segle I dC.
Més informació: Avui / Europa Press
dimecres, de desembre 05, 2007
Les clàssiques entren a Second Life
Desconec si hi ha alguna iniciativa anterior, però avui he sabut que Robin Delisle, a través del web francès Portique, acaba d'obrir un domini a Second Life anomenat Jardins d’Athéna o Jardin du Portique, i hi ha creat un curs de grec antic. A més a més posa aquest domini a disposició dels professors de llengües clàssiques -no sé si de França o del món- per oferir-hi cursos, ignoro amb quines condicions.
Second Life és un univers virtual on es pot viure una vida paral·lela. Podeu llegir-ne més informació en anglès, català o castellà. Jo encara no m'hi he introduït, però amb aquest incentiu potser ho faré un dia d'aquests. Cal dir que el procés per entrar en aquest món és una mica llarg: t'has d'obrir un compte, crear-te una identitat paral·lela o avatar i descarregar i instal·lar a l'ordinador una aplicació... Tot plegat fa una mica de mandra!
Second Life és un univers virtual on es pot viure una vida paral·lela. Podeu llegir-ne més informació en anglès, català o castellà. Jo encara no m'hi he introduït, però amb aquest incentiu potser ho faré un dia d'aquests. Cal dir que el procés per entrar en aquest món és una mica llarg: t'has d'obrir un compte, crear-te una identitat paral·lela o avatar i descarregar i instal·lar a l'ordinador una aplicació... Tot plegat fa una mica de mandra!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
