Sobre el projecte de decret amb els nous currículums de batxillerat

S'ha publicat el projecte de decret d'ordenació amb els nous currículums per al batxillerat de la LOE, que s'aplicaran a partir del curs vinent a Catalunya, malgrat que encara no són del tot definitius. Entre les matèries de la modalitat d’humanitats i ciències socials tenim grec, llatí i literatura universal (en PDF). Una novetat de la qual ens hem de felicitar és que aquestes matèries, com totes les de modalitat, passaran a tenir quatre hores setmanals, en comptes de les tres actuals, segons consta en l'annex d'horaris.

No n'he fet una anàlisi en profunditat, però m'he fixat en alguns punts concrets, en les meves dèries si voleu. Pel que fa a les competències generals del nou batxillerat he trobat molt positiu que una d'aquestes sigui la competència digital. Se li dedica un llarg passatge, amb un tractament des del meu punt de vista molt adient. Malgrat que val la pena llegir-lo tot n'extrec alguns passatges per no allargar-me massa:

"L’alfabetització digital constitueix avui una necessitat de primer ordre... Per al desenvolupament d’aquesta competència digital cal que les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat utilitzin i actualitzin els aspectes bàsics de les eines tecnològiques, el tractament de la informació i les possibilitats comunicatives de les xarxes virtuals... A més de l’ús individual actiu o passiu de les eines telemàtiques dins o fora de l’aula, cal introduir-se i potenciar els entorns no presencials de la comunicació digital. Aquestes noves eines possibiliten, a més, la comunicació personal i també la interacció i la cooperació. A través de les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat, convé iniciar la creació de petites comunitats de treball no presencial que permetin compartir coneixement sempre a partir de bones pràctiques i de conductes ètiques en el seu ús..."

D'altra banda, si ens fixem en els currículums de llatí i de grec em sembla especialment adequat l'equilibri que s'hi pot observar entre la part lingüística i la part cultural. No deixa de ser una paradoxa trobar aquest equilibri en el batxillerat, quan el llatí de l'ESO opta, com vaig comentar aquí, per donar una gran preponderància a la llengua en detriment de la cultura romana.

Ara bé, en el cas del llatí és desconcertant que no s'esmenti ni una sola vegada el llatí de quart. El llatí de batxillerat es planteja com un curs inicial, propedèutic, sense tenir en compte que els alumnes, almenys sobre el paper, han tingut la possibilitat de fer ja un curs de llatí tot just l'any anterior:

"En el primer curs ofereix un apropament elemental a la llengua llatina i una primera aproximació a la cultura i civilització romana..."

Comparem-ho, per exemple, amb el currículum de química:

"El punt de partida en el primer curs són els models de la química que s’han treballat en l’assignatura de física i química del tercer curs d’ESO i que s’amplien en l’assignatura optativa de quart d’ESO".

Almenys en química es dóna un punt de suport, encara que sigui d'una manera ambigua si voleu, per considerar necessari cursar la matèria a quart, per molt optativa que sigui.

Això no fa més que confirmar un temor que ja vaig expressar aquí: el llatí de quart no servirà per res, perquè a batxillerat es tornarà a fer el mateix. En comptes de plantejar una matèria a tres anys, com permetria la nova secundària, ens limitem als dos anys actuals. Com es podrà explicar als alumnes que han de fer llatí a quart per poder cursar-lo després a batxillerat? L'única esperança és que els centres i els professors tinguin el seny de preparar un currículum al marge de l'oficial. Una nova absurditat a la qual ens porta voler mantenir l'estructura d'ESO-batxillerat en comptes d'instaurar un batxillerat de tres anys.