Bon viatge a Ítaca

Lluís Llach durant el concert dels 25 anys de La Bressola.

Avui, al seu poble natal de Verges (Baix Empordà), Lluís Llach farà l'últim concert abans de retirar-se. De les seves moltes cançons aquí he de destacar Ítaca (1975), una adaptació de la traducció de Carles Riba d'un preciós poema de Kavafis sobre el retorn d'Ulisses a Ítaca. La raó no és tan sols pel seu substrat hel·lènic sinó perquè és una de les que trobo més reeixides, tot i que jo en prefereixo el sentit vital originari que no pas el rerefons polític que li va donar Llach.

La podeu escoltar en un web alemany i la podeu veure interpretada en aquest vídeo amb un so força dolent.

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

El text i la lectura del poema grec original els trobareu aquí. La traducció de Carles Riba té una bella edició digital comentada.

Bon viatge, Lluís, i que continuïs la recerca de la teva Ítaca.