La història ahir i avui

Primera trobada sobre el llegat grecoromà a Catalunya

Esparreguera (Baix Llobregat), Capital de la Cultura Catalana d'aquest any, acull avui el Fòrum Auriga, la primera trobada "de difusió, promoció i diàleg" entre els diferents àmbits del llegat grecoromà a Catalunya. El fòrum, iniciativa de la revista Auriga ha atret més de cent participants.

Notícia: Europa Press

No he pogut assistir-hi per raons de salut, però a mi el que em sembla més interessant d'aquesta trobada és la voluntat de trencar les barreres acadèmiques entre les diverses especialitats i la possilibilitat que quedi obert un diàleg entre tots els qui ens dediquem al món clàssic, sigui des des la filologia, la història o l'arqueologia. Que tothom surti de la seva closca.

Contra l'èpica romàntica dels almogàvers

Ernest Marcos, professor de grec modern a la UB, publica una història dels almogàvers amb la incorporació de les fonts bizantines, sobretot Paquimeres, a més de les catalanes (Muntaner) i franques. Paquimeres escriu molt a prop dels esdeveniments, a diferència de Muntaner, que ho fa molts anys després i aporta un retrat molt detallat de les grans tensions internes que existien dins la Companyia. Això permet matisar les figures dels tres grans protagonistes tradicionals de la història: Rocafort, Entença i Roger de Flor. Cap d'ells no era almogàver. I mentre els almogàvers es movien principalment per diners, aquests comandaments pretenien prosperar personalment. I, per a desgràcia de tots, l'objectiu personal de cadascun d'ells entrava en conflicte amb el dels altres.

Ernest Marcos, Almogàvers. La història (L'esfera dels llibres).
article: Almogàvers sense èpica d'Antoni Aira.

Les lliçons de la història

Xavier Bru de Sala extreu lliçons per a l'aprovació de l'Estatut de les campanyes del general romà Lúcul a l'Àsia, en un article a La vanguardia:

"Debemos tener en cuenta, como catalanes, que nos es de aplicación la frase "como embajadores son muchos, como soldados, pocos"... Lúculo tuvo un fallo. Agasajó a sus tropas y permitió que la disciplina se relajara. Así que se negaron a subir por unos montes nevados en otoño y se puso al descubierto. La unidad, llamada hoy consenso básico, seguirá siendo un requisito indispensable mientras no finalice la campaña de la negociación estatutaria. Si no hay entendimiento en el propio campamento, eso acabará mal. Si lo hay, mal asunto para los Mitrídates, para la asiática Hispania neobárbara que se nos echa encima. No es momento de tensiones ideológicas sino de reforzar transversalidades."