L'editorial Adesiara ha emprès, des de no fa gaire, la molt recomanable iniciativa de publicar clàssics en versió bilingüe dins la col·lecció Aetas, en edicions de qualitat i força assequibles. Fins ara ha publicat les següents obres de les literatures grega i llatina:
Carta a la posteritat / Carta a Boccaccio de Francesco Petrarca (a cura de Joan Bastardas i Pere J. Quetglas),
Converses de meuques de Llucià de Samòsata (a cura de Sergi Grau),
La música de Plutarc (a cura de Joan Silva),
Sàtires d'Horaci (a cura de Jaume Juan).
Un altre clàssic recentment publicat pels Llibres de l'Índex en versió bilingüe ha estat Les Meditacions de Marc Aureli, amb introducció, traducció i notes de Joan Alberich i text supervisat per Joan Tello. Aquí trobareu una àmplia informació sobre aquesta excel·lent edició.
Ens trobem, doncs, amb dos magnífics exemples que demostren un cop més la vigència dels clàssics. Esperem que tinguin continuïtat i que iniciatives tan lloables s'encomanin a d'altres editorials. En el nostre país es troben a faltar edicions bilingües dels clàssics acurades i a un preu apte per a totes les butxaques, tal com es troben a l'Europa (encara) més civilitzada.
Demà divendres 27 de març a les 9 del vespre, a l’Auditori de l´Escola de Música de Vic, es presenta el llibre La Música de Plutarc, publicat per Adesiara, que, a més del text original en grec, inclou una extensa introducció sobre música antiga i la traducció catalana anotada a càrrec de Joan Silva.
En dues ocasions ja hem recollit aquí les recents recerques que demostren sense dubtes que la famosa Lloba capitolina és una escultura medieval. Si encara no ho teníeu clar ara podeu llegir un article de Xavier Barral publicat avui al diari Avui.
Ja podeu consultar l'avançament del programa de l’edició del 2009 de Tàrraco Viva, que se celebrarà entre el 18 i el 31 de maig.
Entre les nombroses novetats d'enguany per al divendres 29 de maig de 9,30 a 13,00 hores s'ha programat una proposta d’activitats destinada a centres escolars sobre aspectes de la vida a les legions romanes, la cavalleria i els jocs de gladiadors.
Una volta més ens fem ressò d'una trista notícia: l'hel·lenista Joan Castellanos i Vila va morir el passat 5 de març. Nascut el 1941, la seva carrera docent va recórrer la Universitat de Girona, diversos instituts d'ensenyament secundari i la UAB. Entre les seves publicacions destaquen traduccions d'Isòcrates, Sòfocles i Hesíode. Si voleu, podeu llegir una síntesi de la seva trajectòria (PDF).
Fonaments Lèxics i Referents Clàssics són dues matèries optatives que poden donar els professors valencians a batxillerat per enveja dels professors d'altres llocs. Però ara en la nova versió de la secundària aquestes matèries pateixen un seguit de restriccions que en posen en perill la continuïtat.
Domingo ha iniciat un meme per difondre la protesta, amb una carta per enviar a les autoritats i una recollida de signatures. Malgrat que no m'agraden gaire els memes, jo m'hi afegeixo lliurement, a la meva manera, i suggereixo a qui vulgui que s'hi apunti.
S'ha publicat la convocatòria d'oposicions al cos de professorat de secundària a Catalunya. Surten a concurs 20 places de grec i unes altres 20 de llatí. En cada cas 14 són d'accés lliure, 5 d'accés a un cos de grup superior i 1 de reserva per a aspirants amb discapacitat física. De nou la prova no inclou part pràctica.
Arran d'una campanya de protesta contra la falta de distribució als quioscos de la col·lecció Els clàssics de la Bernat Metge a les Illes, Altaya s'ha compromès a fer-la arribar a les Balears i al País Valencià a través de dos punts de venda:
Llibreria Quart Creixent, c/ Rubí 5-7, 07002 Palma de Mallorca
Llibreria Tres i Quatre, c/ Sant Ferran 12, 46001 València
D'altra banda la distribuïdora recorda que es pot sol·licitar en qualsevol punt de venda la reserva dels lliuraments d'aquesta col·lecció mitjançant el Servei de Reserva Garantida o subscriure's a la col·lecció des del web d'Altaya.
Aparentment Tarragona havia redescobert l'orgull d'haver estat una gran capital romana, però fa la impressió que haver estat declarada Patrimoni de la Humanitat no impedeix fer barrabassades més pròpies de fa un segle, després de llegir aquesta notícia:
La urbanització del Peri Tabacalera en els últims anys de la dècada dels noranta i inicis de l'actual va representar per a Tarragona la pèrdua de la possibilitat de dotar el centre de la ciutat d'un jaciment arqueològic de primer ordre.
Només a l'Avinguda Vidal i Barraquer romanen sepultats sota l'asfalt restes de mausoleus, termes, pedreres, habitatges, magatzems portuaris, conduccions d'aigua, vies, murs de més de tres metres d'altura i altres estructures d'època romana pertanyents a la Tàrraco que va créixer més enllà de les muralles, en una zona que, fins al seu descobriment, era impensable que s'estengués la ciutat.
Malgrat que el registre hauria de permetre la possibilitat de descarregar fotos per adquirir-ne els drets, crec que això només deu ser possible amb un codi fiscal italià. Almenys jo ho he provat i no me n'he sortit.
Fa un any va sortir un manifest, firmat per més de 1300 persones, per defensar la integritat del Museu d'Arqueologia de Catalunya davant el projecte de dissoldre'l en un futur Museu de Societat presentat per la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
Ara, en resposta a les declaracions del nou director del MAC, Xavier Llovera, publicades en diversos medis de comunicació recentment, en què expressa que el projecte del Museu de Societat segueix endavant, es proposa renovar la protesta amb l'adhesió a un nou manifest "S.O.S. Museu d'Arqueologia de Catalunya-2", que per ara ja han firmat més de 300 persones.
Aquest manifest oblida que el MAC no és solament la seu de Barcelona, sinó un conjunt de museus i jaciments, però crec que cal aixecar de nou la veu en contra de la desaparició del museu arqueològic.
La campanya arqueològica passada ha estat més curta de l’habitual ja que les constants pluges han posat fre a les excavacions. Tot i això, s'han descobert un dipòsit, un parell de monedes romanes i sis peces ceràmiques senceres. Els arqueòlegs suposen que el dipòsit servia per tenyir roba. N'és la prova la gran quantitat de pegellides i cornets de mar que els romans empraven per tenyir les togues de porpra.
Bòcor (Bocchorum o Bocchoris en llatí) fou una ciutat autòctona amb un assentament talaiòtic des del segle VI a.C. que visqué un intens procés de romanització després de la conquesta de l’Illa i que romandre viva fins al segle III d.C. L’estudi arqueòlogic ha confirmat allò que deien els textos clàssics i, a més, ha servit per delimitar un poc més els espais habitats i de murada.Tanmateix la gran ciutat encara es troba sota terra a l’espera de ser excavada.
El Museu Monogràfic de Pol·lència, que es construirà a Alcúdia en un solar de 6.483 m2 al costat del teatre romà, explicarà com era la vida a la ciutat romana, segons un projecte inicial en fase d'elaboració.
Quan tot just fa dues setmanes de la mort de Joan Bastardas, catedràtic de llatí a la Universitat de Barcelona -oportunament recollida per Ramon Torné-, ens assabentem de la mort de Manuel Balasch divendres passat. Capellà i hel·lenista, va traduir incansablement els clàssics, sobretot grecs, com podeu veure en aquesta impressionant llista de traduccions i estudis publicats, en la qual destaca la seva aportació a la Fundació Bernat Metge. A la llengua grega també va consagrar la seva activitat docent, que va culminar a la Universitat Autònoma de Barcelona.
El funeral serà demà dilluns 16 de febrer, a les 9,30h, a l'església de Santa Maria de Cornellà de Llobregat.
Sabut és que el fènix és una au mitològica que es caracteritza perquè cada nou individu neix de les cendres del seu pare i en conseqüència des d'antic va esdevenir símbol de renovació. El fènix és precisament el tatuatge que el passat mes d'octubre es va fer, al canell dret, el jugador del Barça Thierry Henry. D'aleshores ençà el seu joc, que vivia una franca decadència, ha fet una millora espectacular. La força dels símbols? Llàstima que no he pogut trobar una foto del tatuatge!
El proper dijous 26 de febrer es presentarà a la seu del Col·legi de Llicenciats de Barcelona l'exposició 'PERSEVERA, PER SEVERA, PER SE VERA' de l'IES L'Arboç (Baix Penedès). L'exposició, preparada per Guillem Gracià amb la col·laboració d'un equip de professorat del seu centre, pretén conscienciar els joves del valor de l'esforç associat amb l'afany de superació i l'heroïcitat. A partir de la figura d'Odisseu es vol transmetre l'afany de superació en les situacions quotidianes.
La presentació de la mostra anirà a càrrec de Joan Badia Pujol, director general d’Innovació Educativa del Departament d’Educació, i de l’equip de docents el 26 de febrer, a les 19 hores, a la seu del Col·legi de Llicenciats de Catalunya (Rambla de Catalunya, 8. Barcelona).
L'exposició es podrà visitar del 2 al 14 de març al Seminari Conciliar de Barcelona (C/Diputació, 231) de dilluns a divendres, de 9 a 21 hores i els dissabtes de 9 a 13 hores.
Gràcies a Margalida Capellà he sabut que la revista educativa Escola catalana ha dedicat un número quasi monogràfic -ara ja accessible per Internet- a l'actualitat dels estudis clàssics. La varietat i abundància de temes tractats, que ja deixen veure els títols dels articles, és una prova de la vitalitat dels clàssics avui dia i un bon estímul per endinsar-nos en aquest lliurament de la revista:
El llatí i el grec en la llengua catalana
La recepció de la matemàtica grega. La dimensió escolar d'Els Elements d'Euclides
Presències del món clàssic en el cinema
Classicae linguae hic et nunc. Les llengües clàssiques en l'ensenyament: una història de supervivència
Auriga: la divulgació de la tradició clàssica a Catalunya
El món clàssic en els llibres per a joves
Grecs i romans... en moviment
La importància de conèixer les arrels. Entrevista a Antoni Seva
Empúries, un lloc ideal per explicar el món clàssic
Ludere et Discere. Els Tallers de Cultura Clàssica de Sagunt
Ludi romani puerorum
Discere ludendo (Aprendre jugant)
Tàrraco dins el món romà
Els clàssics. Literatura infantil i juvenil
La ter@nyina. Laberint - Labyrinthus
La deixa del mite grec en la literatura catalana contemporània
La Fundació Bernat Metge i algunes opinions del sotasignat
Els Banys de la Reina són les interessants restes d'un antic conjunt d'habitatges amb termes i mosaics situat a Calp (Marina Alta). Podeu descarregar el número 2 (PDF) de la revista Calp Història monogràfic amb una extensa informació sobre aquest jaciment o veure'n una memòria arqueològica.
M'ha arribat un correu electrònic, que no he pogut confirmar -agrairé si algú me'n confirma el contingut-, que demana descarregar un calendari del 2009 amb una foto dels Banys per contribuir a la preservació d'aquest jaciment. Sembla que l'ajuntament de Calp valorarà l'interès de les restes a partir del nombre de descàrregues del calendari. Ja sé que, si és veritat, és una bestiesa, però almenys no costa res. Només cal clicar aquí.
Xavier Llobera, el nou director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), és un convençut defensor de la creació d'un nou museu de ciències socials, que, segons els plans de la conselleria de Cultura, ha d'unir el 2014 les col·leccions d'arqueologia, etnologia i història del país. Mentre no arriba la data, Llobera té clar què pensa fer a l'encara museu nacional: bàsicament, reforçar l'edifici i retocar l'exposició permanent de la seu barcelonina amb la idea posada en el seu futur traspàs. Ha posat mans a l'obra amb un pressupost un 30% més baix que l'any passat, cosa que, d'entrada, ja l'ha portat a renunciar a fer exposicions temporals.
La reducció de quasi un terç del pressupost d'un museu que ja arrossega una llarga i profunda falta històrica d'inversió no solament n'agreuja l'estat de precarietat sinó que deixa tocada i enfonsada aquesta infrastructura que hauria de ser l'eix bàsic de l'arqueologia catalana -en la seu que hagi de tenir. Suposo que aquesta és la intenció: accelerar-ne la decadència amb l'objectiu final de facilitar-ne el tancament.
Amb tants pocs visitants com té el museu ara, si es deixen de fer-hi exposicions temporals que hi entri algú serà un miracle.
Ja fa una setmana que s'està realitzant un cicle de conferències amb el títol de "Els límits de l'humà. Les cares del monstre en la mitologia clàssica" al CaixaForum Lleida. El programa és:
La mirada de la Medusa, 20/01/2009
Projecció dels documentals "Los últimos días de Zeugma" / "Historia del antiguo teatro de Filipopolis", 21/01/2009
Herois i monstres: la lluita de l'ordre contra el caos, 27/01/2009
Projecció del documental "Nemi, el misterio sumergido en el lago", 28/01/2009
L'esfinx i les sirenes: la veu femenina del monstre, 03/02/2009
El monstre interior: les formes de la follia, 10/02/2009
Les tragèdies de Sèneca: herois o monstres?, 17/02/2009
La monstruositat del poder: la llegenda negra dels emperadors romans, 24/02/2009
Entre els dimarts 3 de febrer i 3 de març Caixafòrum de Tarragona organitza el cicle de conferències Cinc grans figures de l’antiguitat grecollatina. El programa és el següent:
El tercer cicle dels Seminaris Internacionals d'Arqueologia Clàssica, organitzats per cinquena edició per la URV, la UAB i l'ICAC, al voltant de l'eix temàtic "Arquitectura hel·lenística: de Rodes a Empúries, es durà a terme els dies 27, 28 i 29 d'abril de 2009 a la sala d'actes de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, a Tarragona. Programa i inscripció (PDF).
Empúries
Taula Rodona: Contactes i situacions colonials en el Mediterrani grec arcaic. Del 23 al 25 de març al MAC Empúries. Més informació.
Barcelona
Cicle Cicerone a la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a les 19 h:
Althiburos, a la recerca dels vestigis del regne Númida, 12 de febrer.
La ceràmica des de la prehistòria a l’antiguitat. Tècniques de producció i evolució, 5 de març.
Tribuna d’Arqueologia. Del programa per al 2008-2009 extrec unes quantes conferències d'arqueologia grecoromana que es faran en els propers mesos:
Resultats de les darreres intervencions arqueològiques a la Neàpolis de la ciutat grega d’Empòrion (Empúries), 11 de febrer:
Les excavacions arqueològiques a la ciutat romana de Iesso (Guissona, Segarra), 25 de febrer,
L’aqüeducte del pont de les Caixes i Centcelles (Constantí, Tarragonès), 11 de març.
Les conferències es realitzaran a la sala d'actes del Palau Marc, Rbla. de Sta. Mònica 8, Barcelona, a les 19.00 h. Consulteu-ne el programa complet (PDF).
"Grècia i Roma en el Noucentisme", curs de 20 h., del 09 al 17 de febrer, dilluns-divendres, de 18:00 a 21:00, Col·legi de llicenciats, Barcelona. Més informació.
"L'estudi detallat dels principals monuments de Tàrraco i la seva aplicació didàctica" curs de 30 hores ofert pel Camp d'Aprenentatge de Tarragona conjuntament amb l'ICAC, des del 9 al 14 de febrer del 2009. De dilluns a divendres, de 18 a 20,30 h, dissabte de 9 a 13 h, la resta d'hores on-line. Més informació: Camp d'Aprenentatge de Tarragona.
La Societat Catalana d'Estudis Clàssics,organitza aquestes conferències que tindran lloc a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (carrer Carme, 47, Barcelona):
"L'aspecte verbal entre el protoindoeuropeu i el llatí", per Mariona Vernet, 3 de febrer de 2009.
"Hacia una edición y comentario textual de las Metamorfosis de Ovidio (libro VI)", per Antonio Ramírez (Universidad de Huelva), 4 de febrer de 2009, 19 h.
"Satire e autorappresentazione del secondo libro dellle epistole di Orazio: Le grandi espistole sulla letteratura una lettura lineare", per Niklas Holzberg (Universitat de Munich), 5 de març de 2009, 19 h.
Avui s'estrena en el quiosc la veterana col·lecció de clàssics grecs i llatins de la Fundació Bernat Metge amb el primer volum d'una selecció de 50 volums en versió bilingüe grec/llatí i català. Les primeres a sortir són dues tragèdies de Sòfocles , Antígona i Les dones de Traquis, traduïdes per Carles Riba, a 2,95 €. El segon volum, amb les Bucòliques de Virgili per Miquel Dolç, es podrà adquirir per 7,95 euros. El preu definitiu de 12,95 arribarà amb els diàlegs de Plató, en traducció de Joan Crexells, i un recull de frases de la saviesa grega i romana com a obsequi.
Els lliuraments, publicats amb la col·laboració de Grup 62 i Altaya, seran setmanals i no només s'adquiriran al quiosc, sinó que també està previst el sistema de subscripció. En la tria dels 50 volums del total de 365 que la Fundació ha tret des de 1923 s'ha procurat que hi siguin tots els gèneres: les faules d'Isop, l'obra històrica Tucídides, escrits de tema polític de Ciceró, filosofia de Plató i Aristòtil, poesia de Virgili, Horaci i Catul, tragèdia d'Èsquil i comèdia d'Aristòfanes...
Al web de la col·lecció podeu veure tots els títols de la sèrie, l'anunci de TV i un PDF promocional, a més de tenir accés a la subscripció.
El Diari de Tarragona informa avui que s'han trobat restes romanes en una excavació al carrer Mallorca de Tarragona, al costat de la plaça de toros. Entre les restes destaquen les de dues parets pintades del s. I d..C., un forn de fundició de ferro i gran quantitat d'ostres que proven que Tàrraco va ser un gran centre de producció d'aquest mol·lusc.
L'exposició Rostres de Roma presenta un conjunt de dinou retrats de personatges imperials, que reuneixen les etapes essencials en l’evolució del gènere en la Roma Imperial. La col·lecció es complementa amb objectes d’art funerari, com ara sarcòfags i esteles. Les peces procedeixen del Museo Arqueológico Nacional.
Ja ha sortit el programa de les III Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques, que se celebraran el 13 al 14 de març, al Seminari Conciliar de Barcelona (c. Diputació, 231). Vet aquí el programa:
Divendres 13
Trobem Roma a cada pas: Isabel Rodà,
Experiències d’aula i propostes didàctiques: Margalida Capellà, Àngel Martínez i Guillem Gracià,
Continguts curriculars de clàssiques a l’ESO i propostes de gestió del currículum: Victoria Bescós i Xavier Biosca. Moderador: Xavier Yáñez,
Acte d’homenatge a M. Àngels Anglada, coordinat per Mariàngela Vilallonga.
Dissabte 14
La divulgació de l’època romana: les reconstruccions històriques: Tàrraco Viva i Ludi Saguntini: Magí Seritjol i Juanvi Santa Isabel,
Treballs de recerca a 4t d’ESO i batxillerat: Mercè Otero i Joan Pedrola. Moderadora: Carme Llitjós,
Ja fa temps que volia presentar aquí la pàgina web Atlas Flash, que dóna entrada a un conjunt de mapes dinàmics sobre el món antic que ja es podia consultar des de Labyrinthus. Es tracta d'una sèrie de mapes elaborats en Flash i accessibles, de manera desigual, en diverses llengües: català, castellà, anglès, neerlandès, francès, italià, gallec i llatí. N'hi ha d'històrics, que reprodueixen l'evolució del domini romà, de mitològics-literaris, que permeten veure els viatges d'Odisseu (suposadament) i Eneas, i de un de lingüístic sobre el llatí i les llengües romàniques. La meva intenció és afegir nous mapes i noves versions en la mesura que pugui.
M'he decidit ara a escriure això arran d'una ressenya que ha aparegut publicada a Intute: Arts and Humanities, una iniciativa de diverses institucions britàniques (University of Oxford, Manchester Metropolitan University i University of the Arts, London) per oferir una selecció de recursos d'arts i humanitats a Internet.
En anys anteriors he publicat l'avís de la convocatòria del curs europeu de CIRCE sobre ús didàctic de les TIC per a professors clàssiques. Enguany serà a Eslovènia i a la segona quinzena de juliol en comptes de l'agost. Quasi se'm passa de llarg perquè s'ha avançat el termini de demanar beca per assistir-hi, que és aquesta setmana (fins el 16 de gener!). Perdoneu la precipitació però encara hi sou a temps si us afanyeu. Trobareu la informació al web de CIRCE i al de Comenius.
No ha sortit encara la convocatòria oficial però les fonts sindicals ja han anunciat les places previstes per a les properes oposicions a cossos docents (2009). En el cas de grec i de llatí es manté el nombre de 20 places cadascuna, tal que s'havia acordat fa dos anys. Malgrat que no són gaires, si més no, no es redueixen com en altres matèries. Algunes fins i tot desapareixen del tot, com ha succeït amb filosofia, que ha passat de 60 a 0.
La Secció Catalana de la SEEC ha organitzat, com cada any, un cicle de dues conferències per als estudiants de Batxillerat de Catalunya.
Conferència de Llatí: L’urbanisme romà: Tàrraco i Emèrita Augusta.
Conferència de Grec: Déus i herois a la Literatura grega.
El cicle es farà a Barcelona, Reus, Tortosa, Lleida i Girona. Més informació sobre els ponents, el calendari, les seus i la forma d'inscripció.
Cursos:
Els dimarts de la Roma antiga, 15 hores, del 3 de febrer al 14 d'abril de 2009.
La tradició dels grans mites clàssics: Acteó, Afrodita, Dafne, Apol·lo, Diana, Èdip, Electra, Helena, els bessons a la mitologia clàssica, 15 hores (del 27 de gener al 31 de març de 2009).
Literatura i tècnica a l’antiguitat grecoromana, 7 de novembre - 27 de març.
Al fil de les darreres entrades sobre l'estrena de Mama Medea i Ludus aprofito per repescar algunes activitats elaborades amb quaderns virtuals que m'havien quedat al calaix:
Sota la direcció de Magda Pueyo s'ha començat a representar al teatre Romea de Barcelona Mama Medea(2001) de l'autor flamenc Tom Lanoye, una actualització del mite basada en la tragèdia Medea d'Eurípides i Les argonàutiques d’Apol·loni de Rodes. Podeu llegir-ne una elogiosa crítica de Juan Carlos Olivares al diari Avui. Teatre Romea, Barcelona del 29 de novembre de 2008 a l'1 de febrer de 2009.
Francesc Sánchez Elvira (IES Ferran Casablancas de Sabadell) m'ha donat a conèixer Ludus, un ampli i variat conjunt format per 12 quaderns virtuals amb més de 300 activitats per practicar la gramàtica llatina, que ha confeccionat durant una llicència d'estudis i que val la pena que us mireu. També m'adverteix que la visualització correcta d'aquests materials només és possible amb el navegador Firefox. Si encara no el teniu instal·lat, us el podeu descarregar gratuïtament per exemple des d'aquí.
A través seu he arribat a Hesperia latina, un web en construcció del Departament de filologia llatina de la Universitat de Barcelona per a l'aprenentatge del llatí, amb un lèxic, una gramàtica llatina i un seguit d'activitats, realitzades les unes amb Hotpotatoes i les altres amb PDF. Aquest recurs es pot utilitzar tant a l'ensenyament universitari com en el secundari.
Com a commemoració del setanta-cinquè aniversari de la mort del poeta grec d’Alexandria, Konstandinos Kavafis, l’Associació Catalana de Neohel·lenistes organitza un cicle de conferències i diàlegs que abordaran diversos aspectes de la seva poesia, la seva transcendència i la seva influència per finalitzar amb un recital de la seva obra.
Dijous 6 de novembre 19:30 El poeta Konstandinos Kavafis Rubén Montañés (Universitat Jaume I, Castelló)
Dimecres 12 de novembre 19:00 Traduir Kavafis Pedro Bádenas de la Peña (traductor, membre del CSIC) Quim Gestí (traductor)
Divendres 21 de novembre 19:30 Kavafis i la poesia grega Dimitris Kalokiris (poeta, crític i traductor) Vicente Fernández (Universitat de Màlaga)
Dimecres 26 de novembre 19:00 La influència de Kavafis a la poesia europea Sam Abrams (poeta i crític) Manuel Forcano (poeta i traductor) Jordi Julià (poeta i crític)
Dimecres 3 de desembre 19:00 Homenatge a Kavafis Lectura de poemes
Tots els actes es fan a la sala d’Actes de la Residència d’Investigadors, carrer Hospital, 64, Barcelona. Barcelona, del 6 de novembre al 3 de desembre.
Coincidint amb el centenari del naixement i l'homenatge que ha fet Kosmòpolis al poeta i novel·lista Agustí Bartra (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982), l'editorial Proa acaba de publicar l'edició completa d'Odisseu (1953), una de les seves obres més significatives, en la qual el mite homèric serveix per expressar el dolor de l'exili. L'edició va a càrrec del crític Sam Abrams i té el suport del fill de l'escriptor, l'antropòleg mexicà Roger Bartra.
Encara que darrerament aquest blog està en hores baixes, avui que fa tres anyets no podia restar en silenci.
Al New York Times es va publicar el dilluns passat un article titulat "Una llengua morta que està molt viva" sobre el creixement espectacular que experimenta el llatí a les escoles de secundària dels Estats Units fins al punt que podria desplaçar l'alemany del tercer lloc que aquest ocupa com segona llengua més estudiada. S'hi apunten diversos factors per explicar-ho:
Prestigi social: "és la llengua de la gent educada ... i que té èxit".
La presència en llibres com els de Harry Potter o pel·lícules de tema clàssic com Gladiator i Troy.
Canvi en la metodologia didàctica, abans limitada a la gramàtica i ara enfocada cap a la cultura i un ús més viu de la llengua.
Ho diu una alumna: "és cool dir ‘Faig llatí’."
Esperem que, com sol passar, aquesta moda nord-americana també arribarà a casa nostra.
Finalment, per si no el coneixeu, vet aquí un exemple d'un nivell d'oratòria llatina a l'americana del nivell educatiu més elevat:
A partir d'avui es representarà Andromaque de Jean Racine al TNC en una posada en escena de la companyia Théâtre des Bouffes du Nord sota la direcció de Declan Donnellan. L'espectacle es farà en francès amb subtítols en català.
El parc situat a l'entorn de l'amfiteatre romà de Tarragona esdevindrà, abans que acabi l'any, recrearà un jardí d'època romana, amb arbres autòctons, plantes aromàtiques i medicinals, arbres fruiters i un petit estany.
L'arqueòleg László Borhy ha interpretat un fresc romà del s. III com un home menjant calçots. La pintura va ser trobada el 2000 a la ciutat de Szony (Hongria), a la riba del riu Danubi i avui es conserven al Museu Klapka György
Segons Borhy representen dos servents, un dels quals sosté en una mà una safata de plata amb els calçots mentre amb l'altra mà se'n menja un. L'altre, del qual només queden el bust i el braç dret, aguanta amb la mà un recipient de bronze que devia contenir la salsa per als calçots.
De fet, el romà Apici, al seu De re coquinaria, ja donava diverses receptes per a la preparació del porrus capitatus, una d'elles consistent a fer-los a la brasa. I el poeta hispà Marcial també hi feia referència a l'epigrama XIII, 19.Ara bé, no sé si es tracta de la mateixa espècie que el calçot.
Seria interessant saber què n'opinen els de Kuanum i si afegiran els calçots al seu repertori de menges romanes.
Una sèrie d'escultures d'Antoni Miró inspirades en la ceràmica i l'escultura gregues antigues han provocat una polèmica pel seu caràcter eròtic entre els veïns i turistes. Les escultures han estat instal·lades temporalment en el passeig marítim de Xàbia com una part del conjunt de la mostra més àmplia que aquest artista alcoià exposa en diversos espais d'aquesta població valenciana sota el títol de Viatge a Xàbia (PDF).
El suplement cultural de l'Avui del 12 de juliol va dedicar un reportatge als llibres que tracten l'ideal de Grècia en la literatura catalana. D'algunes de les obres ressenyades ja en vam parlar aquí fa temps. De tota manera la més destacada és El somni de Grècia. La recepció catalana de la cultura clàssica (Edicions l’Albí, 2006) de Josep Maria Solà.
El grup holandès Epica inclou sovint el llatí en les seves cançons, majoritàriament en anglès. Mónica Flores me n'ha fet arribar una totalment en llatí:
Com que costa una mica sentir-la, us deixo la lletra que he trobat:
Numquam Remotiores ab origine Media parte mundi Funditus aberramus Ultimum excidium sui
Pel que fa al títol de la cançó (Hunab K'u) només us sé dir que no és llatí.
Gràcies un cop més a la Gemma Garcia m'he assabentat que a l'espai Trazo Suelto del dominical de La VanguardiaJoma va publicant una sèrie de belles il·lustracions de l'Odissea que tenen l'encert d'incorporar el text grec del poema com a part integrant del dibuix. La llàstima és que el recull accessible per Internet ofereix les imatges en una resolució massa baixa per veure'n bé el dibuix i el text. Per ara se'n poden veure una setantena. Esperem que almenys el treball complet acabarà sortint en llibre, de manera que es pugui disfrutar com mereix.
Els que segueixen aquest blog de fa temps ja coneixen la meva debilitat per Catul. Un dels poemes que més m’agraden és el vuitè: davant la pèrdua d’interès de la seva estimada Lèsbia en el seu amor, Catul es proposa deixar de pretendre-la i no amargar-se més la vida. La voluntat hi és, tot i que podem dubtar seriosament de si Catul va perseverar realment en aquest propòsit. Ja se sap que una cosa és el que diu el cap i una altra el que fa el cor.
Aquí us deixo el poema en llatí, en traducció meva i en un vídeo recitat per Rubenshito en V.O.S.E. La traducció l'he enviada a aquest web sobre Catul, en què tothom pot col·laborar amb traduccions dels seus poemes. Entre les 33 llengües que hi trobem, el català només té 5 poemes traduïts i el castellà 51 (uns quants estan també disponibles en argentí/ríoplaterense). Ja ho sabeu, animeu-vos a participar-hi!
Infeliç Catul, deixa de fer el ximple, i el que veus perdut dóna-ho per perdut. Brillaren en altres temps sols resplendents per a tu, temps en què anaves on la noia et portava, aquella que hem estimat com cap altra no serà estimada. Aleshores tot eren jocs, allà, jocs que tu volies i que la noia no deixava de voler. Certament brillaren en altres temps sols resplendents per a tu. Ara ella ja no vol; no vulguis tampoc tu que no pots, i no li vagis al darrere, ara que fuig, ni visquis infeliç, ans resisteix amb voluntat tenaç, fes el cor fort. Adéu, noia. Catul ja fa el cor fort, i no et buscarà ni et requerirà a desgrat teu, però tu te’n doldràs, quan no seràs requerida. Ai, desgraciada, quina vida tindràs? Qui et rondarà ara? A qui semblaràs bella? Qui estimaràs ara? De qui diran que ets? Qui besaràs? A qui mossegaràs els llavis? Però tu, Catul, ben ferm, fes el cor fort.
---------
Miser Catulle, desinas ineptire,
et quod uides perisse perditum ducas.
fulsere quondam candidi tibi soles,
cum uentitabas quo puella ducebat
amata nobis quantum amabitur nulla.
ibi illa multa cum iocosa fiebant,
quae tu uolebas nec puella nolebat.
Fulsere uere candidi tibi soles.
nunc iam illa non uolt: tu quoque, impotens, noli,
nec quae fugit sectare, nec miser uiue,
sed obstinata mente perfer, obdura.
uale puella. Iam Catullus obdurat,
nec te requiret nec rogabit inuitam;
at tu dolebis, cum rogaberis nulla.
scelesta, uae te, quae tibi manet uita?
quis nunc te adibit? cui uideberis bella?
quem nunc amabis? cuius esse diceris?
quem basiabis? cui labella mordebis?
at tu, Catulle, destinatus obdura.
Les proves de carboni 14 han confirmat que la famosa escultura de bronze coneguda com la Lloba capitolina, conservada als Musei Capitolini, no és antiga sinó medieval, concretament del segle XIII. La factura medieval havia estat ja assenyalada per Anna Maria Carruba el 2006, tal com ens en vam fer ressò aquí. Fins ara la hipòtesi més acceptada era que es tractava d'una peça etrusca, seguint l'opinió ja formulada per Winckelmann (1764), i que es remuntava al s. V aC. Les figures de Ròmul i Rem hi van ser afegides al renaixement.
Ara ja és oficial. Potser non è ben trovato, ma è vero. Així és que ens hi hem de fer a la idea i canviar de xip. De tota manera m'agradaria saber quant de temps alguns seguiran repetint el que està demostrat que no és cert. La Wikipedia anglesa ja ho ha corregit. Però el govern municipal de Roma ha ocultat aquesta informació durant tot un any. Increïble, oi? I encara més si recordem que fa alguns mesos sí que es va anunciar a so de bombo i platerets la troballa del Lupercal, però sense proves que demostressin aquesta identificació.
L'últim programa de Nydia, emès pel Canal 33, dedica un reportatge força recomanable a la música de l'antiga Roma -en realitat seria més correcte dir a la música grecoromana- de la mà d'un grup de reconstrucció històrica anomenat Thaleia que participa a Tàrraco Viva. El reportatge dura del minut 1'47 al 11'32 del programa. Durant uns quants dies el podreu veure gratuïtament. Si voleu podeu complementar-ne la visió amb algunes fotos sobre música i dansa antigues.
Agraeixo a la Gemma Garcia que hagi respost tan de pressa a la demanda que feia ahir i m'hagi passat la recent prova de selectivitat de llatí a Catalunya. El text és el següent:
Hesiodus, qui primus aliqua de hoc prodidit, multa de hominum aeuo referens, cornici nouem nostras attribuit aetates, quadruplum eius ceruis; sed ut ad confessa transeamus, Arganthonium Gaditanum LXXX annis regnauisse certum est, et Gorgian Siculum CVIII uixisse.
Realment no hi ha res en concret que sigui inabastable, sinó més aviat ha coincidit una acumulació de dificultats com no recordo haver vist en anys anteriors: una subordinada de relatiu, una altra de ut i dues d'infinitiu, més un participi i alguns neutres plurals, a més d'una certa complexitat per relacionar conceptes semànticament dispars.
Actualització: (Aquíl'examen complet en PDF amb el vocabulari).
L'Economist, setmanari econòmic de referència a tot el món, tot just ha publicat un agredolç article (que ja ha rebut nombrosos comentaris) sobre la situació del grec antic en l'àmbit educatiu mundial, segons he sabut gràcies a Domingo. Els nostres clàssics es mantenen de manera vacil·lant, però suportaran l'impacte de la globalització i l'emergència de noves potències arrelades en unes altres poderoses tradicions culturals?
Els mitjans de comunicació en van plens: a les PAU de Catalunya d'enguany (juny del 2008) el llatí ha estat la matèria amb la nota més baixa (4,91) darrere de la química (4,51). Totes dues són les úniques que tenen una nota mitjana inferior al 5.
Jo no he vist l'examen i agrairé que algú me'l passi, però els comentaris que m'han arribat de diversos professors coincideixen que el text tenia una especial dificultat.
No hem d'oblidar que les notes mitjanes de la prova de juny d'anys anteriors havia estat força més alta (del 2007 al 2005: 5,71; 5,91; 5,87) i per tant m'imagino que no hi hagut voluntat d'endurir les proves sinó més aviat un error d'apreciació en preparar l'examen. Però resulta que en la difícil situació en què actualment es troben les nostres matèries a batxillerat -el llatí i el grec- no ens podem permetre badades com aquesta, sinó que s'ha de ser molt prudent a l'hora de preparar una prova d'una trascendència tan pronunciada per al futur dels nostres estudiants i d'una projecció social tan gran.
Per acabar una nota optimista: "La tercera millor nota de Catalunya ha sigut una noia de Lleida, Ares Llop, de l'IES Samuel Gili i Gaya. Ha tret un 9,73, després d'haver superat el batxillerat amb un 10. Li agraden les llengües, sobretot el llatí, i estudiarà filologia catalana". Font: Avui.
Aquest any el teatre grec (sobretot), llatí (molt menys) i de tradició clàssica torna a ser força present en els festivals d'estiu de Barcelona i Sagunt, tot i que no arriba a l'envejable i exportadora abundància del Festival de Mérida, que enguany celebra el seu 75è aniversari de l'inici de les representacions en el teatre romà amb una senequiana Medea encarnada per Margarida Xirgu.
Així, al festival Grec de Barcelona trobem els següents espectacles d'arrel clàssica:
Andromaque d'Eurípides, Teatre Grec, Barcelona, 2-4 de juliol. En francès i àrab, sobretitulat en català.
Finalment no oblidarem els arxienemics dels romans, als quals va dedicat el macroespectacleCarthage, que 4 de juliol, obre el festival de Les Estivales de Perpinyà, en francès però també amb una veu catalana.
Com sempre, si m'arriben més notícies les inclouré a l'agenda.
Dins el minifestival d'estiu Avantime de Barcelona, s'estrena Èdip 1, 2, 3, 4, de la companyia Projecte Èdip, amb direcció de Josep Galindo i dramatúrgia de Pablo Ley.El muntatge, basat en Sòfocles, és una gran producció de petit format, amb 14 actors i un equip de direcció, composta per cinc tragèdies del cicle tebà i del cicle troià comprimides en una tragicomèdia grega grotesca.
Èdip 1, 2, 3, 4. Versus Teatre del 17 de juny al 6 de juliol, C/ Castillejos 179, Barcelona. De dimecres a dissabte a les 21:30 h, diumenge a les 19:30 h. Més informació: Avui
"Qualsevol teatre públic responsable ha de programar periòdicament els clàssics universals, incloent-hi els grecs. L'Odéon Théâtre de l'Europe tanca temporada amb l'única trilogia d'Èsquil conservada íntegrament, L'Orestea (Agamèmnon, Les Coèfores, Les Eumènides), en un innovador muntatge del seu director artístic, Olivier Py. Es tracta d'un espectacle acurat, valent, rigorós i decididament contemporani...". Continueu llegint la ressenya de Francesc Massip de l'Orestie, representat a l'Odéon Théâtre, París, fins al 21 de juny. Queden pocs dies per fer una escapadeta a París!
El Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal finalment apareix en català en una traducció realitzada pels classicistes Montserrat Franquesa, Joaquim Gestí i Andreu Martí. La primera edició original francesa és de l'any 1951, però se n’ha traduït l’última que va revisar Grimal mateix (mort el 1996), publicada el 2001. El diccionari, que pretén ser exhaustiu, incorpora un aparat crític de fonts gregues i romanes de cada personatge mitològic.
Un dels propòsits del diccionari traduït és fixar un corpus de més de quatre mil noms, sobre la base de La transcripció dels noms propis grecs i llatins de Joan Alberich i Montserrat Ros (Enciclopèdia Catalana, 1993), tot i que s'ha optat, en alguns noms grecs, per la variant de tradició llatina (Ulisses, en lloc d’Odisseu), o han adoptat l'accentuació popular en lloc de la culta (amazona, per comptes d’amàzona o Harmonia, en lloc d’Harmònia). Les abreviatures han estat manllevades del Diccionari grec-català, encara inèdit.
És una bona notícia però, posats a fer, ara tocaria traduir The Routledge Handbook of Greek Mythology de Robin Hard (2004), aparegut en castellà com El gran libro de la mitología griega (Madrid, Esfera de los libros, 2008), un manual molt complet i molt més actualitzat sobre mitologia clàssica. Més informació: Vilaweb
Des d'ahir el portal col·laboratiu de clàssiques Chiron està fora de servei a causa d'una agressió per part d'algun o alguns d'aquells nenets que l'únic al·licient que tenen a la vida és destruir el que fan els altres. Perdoneu les molèsties. Estem intentant resoldre-ho.
ELA teatre, el grup de teatre del departament de clàssiques de l’IES Santa Eulàlia (l'Hospitalet de Llobregat) presenta Els ocells d'Aristòfanes: la història d'uns homes que volien ser ocells i viure més amunt del cel per evitar que els déus els manessin. Però, humans com eren, la seva nova república també va ser humana.
L'Institut Cambó i el Grup 62 han signat un acord per promoure la difusió de la col·lecció Bernat Metge de traduccions dels clàssics grecs i llatins. L'acord preveu tres actuacions: a primers del 2009 la Bernat Metge, amb la col·laboració del canal de quiosc de Grup Planeta (Altaya), publiqui una cinquantena de les principals obres, en reproducció literal bilingüe. Els volums, de contingut i composició idèntics als de la col·lecció Bernat Metge, es distribuiran amb periodicitat regular als quioscos a un preu entre 10 i 15 €.
La segona operació és el llançament, a través d'un segell per concretar del Grup 62, d'una trentena de títols de la Bernat Metge però només amb la traducció catalana i amb una introducció feta expressament.
La tercera part de l'acord implica l'altre gran accionista del Grup 62, Enciclopèdia Catalana, que donarà un impuls a la política de vendes a terminis: s'oferiran subscripcions a tota o a parts de la col·lecció. Enciclopèdia també estudia treure algun dels títols en edicions especials de luxe per a bibliòfils.
La comissió d'experts de la Generalitat valenciana insta a no executar la sentència del Suprem espanyol per desfer la reforma del teatre romà de Sagunt. Al mes de març, el Tribunal Superior del País Valencià va donar tres mesos al govern valencià per presentar un pla per desmantellar la reforma del teatre, segons la sentència del Tribunal Suprem espanyol.
Els experts al·leguen que aplicar la sentència del Suprem espanyol no suposa que el teatre torni a l'estat en el qual estava abans de la intervenció dels arquitectes Giorgio Grassi i Manuel Portaceli. A més, al·leguen qüestions de seguretat, problemes per mantenir l'ús cultural del teatre i una despesa molt important de diners.
"Entre els segles IV i VIII, a Occident, l'art evoluciona cap a una estètica nova que integra la cultura clàssica i noves aportacions vingudes de fora... Però la cultura de l'antiguitat tardana és la d'una societat que es cristianitza tot continuant vivint en les tradicions clàssiques. Avui els especialistes ja no creuen en la idea d'una decadència romana en el Baix Imperi, sinó més aviat en una societat que es transforma creant una nova civilització, la de l'antiguitat tardana, que a través de l'alta Edat Mitjana portarà directament al món medieval..."
Aprofitant la desena edició de les jornades Tàrraco Viva, que començaran demà, l'Ajuntament de Tarragona ha convidat els responsables d'altres festivals de divulgació romana per impulsar una xarxa europea sobre reconstrucció històrica romana.
La tragèdia Antígonade Sòfoclesen l'excel·lent muntatge de la companyia La perla29 i sota la direcció d'Oriol Broggi torna a representar-se des d'avui vespre en el mateix captivador entorn de la Biblioteca de Catalunya al cap de dos anys de la seva estrena. En una entrada anterior, en ocasió de la concessió dels premis Butaca 2006, ja vaig donar-ne la meva opinió.
Entrades
