dijous, de març 27, 2008
Algunes peces etrusques
Coincidint amb l'exposició "Prínceps etruscos" al Caixafòrum de Barcelona, he preparat una miniexposició fotogràfica de peces etrusques de tres museus (Museo Archeologico Nazionale di Firenze, British Museum i MAC). Només són nou les peces fotografiades, dues de les quals es troben ara a Barcelona. Quines? Esbrineu-ho anant a l'exposició. Val realment la pena... i és gratis!
dilluns, de març 17, 2008
divendres, de març 14, 2008
El mal anomenat Esculapi arriba a Empúries
Després de passar gairebé cent anys a Barcelona i de dues breus aturades, les darreres setmanes, als museus de Badalona i Mataró, l'anomenat Esculapi finalment va arribar ahir al lloc on va ser trobat, Empúries. Es podrà veure gratuïtament a partir de demà al museu del jaciment i així s'iniciaran els actes de celebració del centenari de les excavacions oficials d'Empúries.
Més informació: Avui
Programa del centenari (PDF)
Més informació: Avui
Programa del centenari (PDF)
Una dama etrusca
Seianti Hanunia Tlesnasa era una aristòcrata etrusca que va morir passada la cinquantena. Va ser enterrada en un bell sarcòfag amb el seu nom inscrit i coronat per un retrat seu de cos sencer que la representa ajaguda, tot fent el gest de posar-se bé el vel mentre es mira al mirall si li queda bé. Si anem al British Museum de Londres i contemplem el seu sarcòfag, que encara conserva la policromia, podríem pensar que feia prou goig per l'edat que tenia i que estava ben orgullosa de la seva aparença juvenil. Però els científics s'han encarregat cruelment de desfer-nos la il·lusió. Al costat del sarcòfag trobareu una reconstrucció anatòmica del seu cap feta a partir de les seves restes (reproduïda a l'angle superior esquerra de la foto) que ens descobreix el rostre que tenia realment en el moment de la seva mort, ben diferent del seu retrat idealitzat i rejovenit. Quina gràcia que li faria a la pobra Seianti saber que ha quedat en evidència la seva cirurgia estètica post mortem!
Sarcòfag de Seianti Hanunia Tlesnasa (150-140 a.C.), trobat Poggio Cantarello, a prop de Chiusi.
dijous, de març 13, 2008
Noms llatins mal accentuats
"Se’m posa la pell de gallina quan sento Sanítas o Carítas" en comptes de la correcta accentuació d'aquestes paraules llatines usades com a marques o noms d'empresa i d'organitzacions. Qui diu això no sóc jo sinó en Joan Solà, catedràtic de filologia catalana a la Universitat de Barcelona, en un article publicat ara fa dues setmanes a l'Avui que us recomano llegir. Als exemples esmentats per ell hi afegiria l'editorial Barcino, el nom de la qual -igual que el de la Barcelona romana- normalment es pronuncia Barcíno en comptes de Bàrcino.
En el mateix número del suplement cultural trobareu una ressenya de Sam Abrams sobre l'antologia Poetes òrfics catalans (El Gall Editor, 2007), amb el comú denominador de l'orfisme, i una divertida invitació a la manera de Catul.
En el mateix número del suplement cultural trobareu una ressenya de Sam Abrams sobre l'antologia Poetes òrfics catalans (El Gall Editor, 2007), amb el comú denominador de l'orfisme, i una divertida invitació a la manera de Catul.
dilluns, de març 10, 2008
Materials de les II Jornades de didàctica de les llengües clàssiques
Les II Jornades de didàctica de les llengües clàssiques es van celebrar els passats 7 i 8 de març a Barcelona (MAC) amb un notable èxit d'assistents. Vet aquí algunes de les presentacions utilitzades en l'apartat de les experiències d'aula i propostes didàctiques. Si cliqueu la icona de Slideshare (angle inferior dret) us donarà l'opció de veure-les a pantalla completa (Full) o de descarregar-vos-les (Download file).
En primer lloc les Velles experiències noves de Bàrbara Matas sobre epigrafia llatina i religió romana:
Actualitzat: document de vocabulari per treballar les inscripcions (PDF)
La meva intervenció duia el títol de Les clàssiques a Internet: de la web 1.0 a la web 2.0., però per deixar clar que va consistir a relatar el canvi de la web a partir de la meva experiència docent (que és del que es tractava) hi he afegit un parèntesi.
D'altra banda val la pena recollir un parell d'enllaços relacionats amb dues de les altres intervencions: Francesc Parreu va presentar el seu mètode Olimp per a l'aprenentatge del grec per ordinador i KuanUm la seva tasca de divulgar i investigar el patrimoni arqueogastronòmic.
Programa sencer (PDF)
En primer lloc les Velles experiències noves de Bàrbara Matas sobre epigrafia llatina i religió romana:
Actualitzat: document de vocabulari per treballar les inscripcions (PDF)
La meva intervenció duia el títol de Les clàssiques a Internet: de la web 1.0 a la web 2.0., però per deixar clar que va consistir a relatar el canvi de la web a partir de la meva experiència docent (que és del que es tractava) hi he afegit un parèntesi.
D'altra banda val la pena recollir un parell d'enllaços relacionats amb dues de les altres intervencions: Francesc Parreu va presentar el seu mètode Olimp per a l'aprenentatge del grec per ordinador i KuanUm la seva tasca de divulgar i investigar el patrimoni arqueogastronòmic.
Programa sencer (PDF)
diumenge, de març 09, 2008
Mapes col·laboratius
Google maps permet fer mapes entre diversos usuaris, una possibilitat de gran utilitat per a la docència. Recentment ho he provat amb un grup d'estudiants de clàssiques (bé, ho eren tots amb una excepció artística) fent dos mapes:
Mostra un mapa més gran
Se m'acut que es podria utilitzar per exemple per fer un mapa de les ciutats i els monuments romans d'Hispània que poden sortit a selectivitat.
- Ora maritima d’Aviè (selecció de topònims, hipotètics o no)
- Primeres fundacions romanes d'Hispània
Mostra un mapa més gran
Se m'acut que es podria utilitzar per exemple per fer un mapa de les ciutats i els monuments romans d'Hispània que poden sortit a selectivitat.
dijous, de febrer 28, 2008
Finalment es rehabilitarà l'aqüeducte de Tarragona
Foto: S.G:L'1% cultural, que concedeixen els ministeris de Foment i de Cultura per a la recuperació del patrimoni, servirà per restaurar l'aqüeducte romà de les Ferreres o pont del Diable amb una subvenció d'1,5 milions, el 75% del cost total d'aquest projecte que ha de condicionar tant l'aqüeducte com el seu entorn natural. La restauració, congelada fins que ha coincidit el mateix partit a l'ajuntament i al govern espanyol (casualitat?), preveu fins i tot tornar a fer passar aigua per l'aqüeducte.
Més informació: El Punt
dilluns, de febrer 25, 2008
Sobre el projecte de decret amb els nous currículums de batxillerat
S'ha publicat el projecte de decret d'ordenació amb els nous currículums per al batxillerat de la LOE, que s'aplicaran a partir del curs vinent a Catalunya, malgrat que encara no són del tot definitius. Entre les matèries de la modalitat d’humanitats i ciències socials tenim grec, llatí i literatura universal (en PDF). Una novetat de la qual ens hem de felicitar és que aquestes matèries, com totes les de modalitat, passaran a tenir quatre hores setmanals, en comptes de les tres actuals, segons consta en l'annex d'horaris.
No n'he fet una anàlisi en profunditat, però m'he fixat en alguns punts concrets, en les meves dèries si voleu. Pel que fa a les competències generals del nou batxillerat he trobat molt positiu que una d'aquestes sigui la competència digital. Se li dedica un llarg passatge, amb un tractament des del meu punt de vista molt adient. Malgrat que val la pena llegir-lo tot n'extrec alguns passatges per no allargar-me massa:
"L’alfabetització digital constitueix avui una necessitat de primer ordre... Per al desenvolupament d’aquesta competència digital cal que les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat utilitzin i actualitzin els aspectes bàsics de les eines tecnològiques, el tractament de la informació i les possibilitats comunicatives de les xarxes virtuals... A més de l’ús individual actiu o passiu de les eines telemàtiques dins o fora de l’aula, cal introduir-se i potenciar els entorns no presencials de la comunicació digital. Aquestes noves eines possibiliten, a més, la comunicació personal i també la interacció i la cooperació. A través de les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat, convé iniciar la creació de petites comunitats de treball no presencial que permetin compartir coneixement sempre a partir de bones pràctiques i de conductes ètiques en el seu ús..."
D'altra banda, si ens fixem en els currículums de llatí i de grec em sembla especialment adequat l'equilibri que s'hi pot observar entre la part lingüística i la part cultural. No deixa de ser una paradoxa trobar aquest equilibri en el batxillerat, quan el llatí de l'ESO opta, com vaig comentar aquí, per donar una gran preponderància a la llengua en detriment de la cultura romana.
Ara bé, en el cas del llatí és desconcertant que no s'esmenti ni una sola vegada el llatí de quart. El llatí de batxillerat es planteja com un curs inicial, propedèutic, sense tenir en compte que els alumnes, almenys sobre el paper, han tingut la possibilitat de fer ja un curs de llatí tot just l'any anterior:
"En el primer curs ofereix un apropament elemental a la llengua llatina i una primera aproximació a la cultura i civilització romana..."
Comparem-ho, per exemple, amb el currículum de química:
"El punt de partida en el primer curs són els models de la química que s’han treballat en l’assignatura de física i química del tercer curs d’ESO i que s’amplien en l’assignatura optativa de quart d’ESO".
Almenys en química es dóna un punt de suport, encara que sigui d'una manera ambigua si voleu, per considerar necessari cursar la matèria a quart, per molt optativa que sigui.
Això no fa més que confirmar un temor que ja vaig expressar aquí: el llatí de quart no servirà per res, perquè a batxillerat es tornarà a fer el mateix. En comptes de plantejar una matèria a tres anys, com permetria la nova secundària, ens limitem als dos anys actuals. Com es podrà explicar als alumnes que han de fer llatí a quart per poder cursar-lo després a batxillerat? L'única esperança és que els centres i els professors tinguin el seny de preparar un currículum al marge de l'oficial. Una nova absurditat a la qual ens porta voler mantenir l'estructura d'ESO-batxillerat en comptes d'instaurar un batxillerat de tres anys.
No n'he fet una anàlisi en profunditat, però m'he fixat en alguns punts concrets, en les meves dèries si voleu. Pel que fa a les competències generals del nou batxillerat he trobat molt positiu que una d'aquestes sigui la competència digital. Se li dedica un llarg passatge, amb un tractament des del meu punt de vista molt adient. Malgrat que val la pena llegir-lo tot n'extrec alguns passatges per no allargar-me massa:
"L’alfabetització digital constitueix avui una necessitat de primer ordre... Per al desenvolupament d’aquesta competència digital cal que les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat utilitzin i actualitzin els aspectes bàsics de les eines tecnològiques, el tractament de la informació i les possibilitats comunicatives de les xarxes virtuals... A més de l’ús individual actiu o passiu de les eines telemàtiques dins o fora de l’aula, cal introduir-se i potenciar els entorns no presencials de la comunicació digital. Aquestes noves eines possibiliten, a més, la comunicació personal i també la interacció i la cooperació. A través de les activitats d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat, convé iniciar la creació de petites comunitats de treball no presencial que permetin compartir coneixement sempre a partir de bones pràctiques i de conductes ètiques en el seu ús..."
D'altra banda, si ens fixem en els currículums de llatí i de grec em sembla especialment adequat l'equilibri que s'hi pot observar entre la part lingüística i la part cultural. No deixa de ser una paradoxa trobar aquest equilibri en el batxillerat, quan el llatí de l'ESO opta, com vaig comentar aquí, per donar una gran preponderància a la llengua en detriment de la cultura romana.
Ara bé, en el cas del llatí és desconcertant que no s'esmenti ni una sola vegada el llatí de quart. El llatí de batxillerat es planteja com un curs inicial, propedèutic, sense tenir en compte que els alumnes, almenys sobre el paper, han tingut la possibilitat de fer ja un curs de llatí tot just l'any anterior:
"En el primer curs ofereix un apropament elemental a la llengua llatina i una primera aproximació a la cultura i civilització romana..."
Comparem-ho, per exemple, amb el currículum de química:
"El punt de partida en el primer curs són els models de la química que s’han treballat en l’assignatura de física i química del tercer curs d’ESO i que s’amplien en l’assignatura optativa de quart d’ESO".
Almenys en química es dóna un punt de suport, encara que sigui d'una manera ambigua si voleu, per considerar necessari cursar la matèria a quart, per molt optativa que sigui.
Això no fa més que confirmar un temor que ja vaig expressar aquí: el llatí de quart no servirà per res, perquè a batxillerat es tornarà a fer el mateix. En comptes de plantejar una matèria a tres anys, com permetria la nova secundària, ens limitem als dos anys actuals. Com es podrà explicar als alumnes que han de fer llatí a quart per poder cursar-lo després a batxillerat? L'única esperança és que els centres i els professors tinguin el seny de preparar un currículum al marge de l'oficial. Una nova absurditat a la qual ens porta voler mantenir l'estructura d'ESO-batxillerat en comptes d'instaurar un batxillerat de tres anys.
dimarts, de febrer 12, 2008
Curs a Barcelona: Vells papirs, textos nous
La Societat Catalana d’Estudis Clàssics organitza, de febrer a maig d’enguany, un curs d’actualització científica, amb el títol:
S'hi proposa una posada al dia, a càrrec d’especialistes rellevants, sobre les aportacions de la papirologia a la literatura i a la filosofia del món antic. Pretenem oferir un panorama complet i documentat de les novetats més interessants que s’han produït en els darrers anys en aquest àmbit, algunes de les quals han resultat ser de gran transcendència.
El curs tindrà una durada de 20 hores i serà reconegut com a activitat de formació pel Departament d’Educació. En finalitzar les sessions, es lliurarà als interessats el certificat corresponent.
Programa:
Lloc: Societat Catalana d’Estudis Clàssics (Institut d’Estudis Catalans), Carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona. Telèfon: 933 248 580. Fax: 932 701 180. A/e: scec@iec.cat.
Preu: Socis: 15 €. No socis: 70 € (us podeu fer socis prèviament i beneficiar-vos així del preu reduït).
Forma de pagament: Ingresseu la quantitat corresponent al compte corrent número 2013-0088-68-0200214328, amb la indicació del concepte “Curs d’actualització”. La matrícula es pot formalitzar el mateix dia d’inici del curs presentant el comprovant de pagament, o prèviament fent arribar a la SCEC el comprovant o una còpia.
VELLS PAPIRS, TEXTOS NOUS.
PAPIRS LITERARIS GRECOLLATINS : APORTACIONS RECENTS
PAPIRS LITERARIS GRECOLLATINS : APORTACIONS RECENTS
S'hi proposa una posada al dia, a càrrec d’especialistes rellevants, sobre les aportacions de la papirologia a la literatura i a la filosofia del món antic. Pretenem oferir un panorama complet i documentat de les novetats més interessants que s’han produït en els darrers anys en aquest àmbit, algunes de les quals han resultat ser de gran transcendència.
El curs tindrà una durada de 20 hores i serà reconegut com a activitat de formació pel Departament d’Educació. En finalitzar les sessions, es lliurarà als interessats el certificat corresponent.
Programa:
- 21 de febrer: L’apporto dei papiri allo studio della filosofia antica; vecchie e nuove acquisizioni, a càrrec de Tiziano Dorandi.
- 6 de març: El nou papir de Safo, a càrrec de Carles Garriga.
- 27 de març: El nou Simònides, a càrrec d’Àngel Martín.
- 3 de abril: L’Empèdocles d’Estrasburg, a càrrec de Francesc Casadesús.
- 10 de abril: El nuevo Posidipo del papiro de Milán, a càrrec d’Esteban Calderón.
- 17 de abril: Lectura de Posidip, el poeta retrobat, a càrrec de Jaume Almirall.
- 8 de maig: L’apporto dei papiri alla storia della filologia in età ellenistico-romana, a càrrec de Franco Montanari.
- 15 de maig: Problemas prácticos de la literatura latina en papiro, a càrrec d’Alberto Nodar i Sofía Torallas.
- 22 de maig: Ercolano: papiri latini in una biblioteca greca, a càrrec de Paolo Radiciotti.
- 29 de maig El nou Arquíloc, a càrrec de Carles Miralles.
Lloc: Societat Catalana d’Estudis Clàssics (Institut d’Estudis Catalans), Carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona. Telèfon: 933 248 580. Fax: 932 701 180. A/e: scec@iec.cat.
Preu: Socis: 15 €. No socis: 70 € (us podeu fer socis prèviament i beneficiar-vos així del preu reduït).
Forma de pagament: Ingresseu la quantitat corresponent al compte corrent número 2013-0088-68-0200214328, amb la indicació del concepte “Curs d’actualització”. La matrícula es pot formalitzar el mateix dia d’inici del curs presentant el comprovant de pagament, o prèviament fent arribar a la SCEC el comprovant o una còpia.
dilluns, de febrer 11, 2008
Curs a Tarragona: Els materials arqueològics i la seva aplicació didàctica
Ana Ovando em fa arribar la informació d'un curs de 30 hores ofert pel Camp d'Aprenentatge de Tarragona als docents. Professionals de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica ensenyaran les darreres troballes arqueològiques a Tàrraco (el temple d'August), a diferenciar tipologies de marbres i ceràmiques tot exposant materials, que es podran tocar i manipular. Les darreres 4 hores seran nomès de didàctica de l'arqueologia i consistiran en excavar un terreny sembrat, de 54 m2 quadrats, la posterior interpretació del jaciment, a més de treballs de catalogació i reconstrucció dels materials localitzats. Aquestes darreres 4 h estaran dirigides pels professors del CdA, que posen al vostre abast la possibilitat de poder realitzar el "Taller d'arqueologia", que tenim preparat per a alumnes de CS d'EP, ESO i Batxillerat.
Programa:
Per a la inscripció contacteu amb Camp d'Aprenentatge de Tarragona (e-mail: e3900018@xtec.cat).
Programa:
- Dilluns 18 de febrer, 18 a 20,30h: Els marbres romans. Tipus i classificació amb materials arqueològics, a càrrec de la Dra. Isabel Rodà i de la Dra. Anna Gutiérrez
- Dimarts 19 de febrer, 18 a 20,30h La ceràmica romana. Tipus i classificació amb materials arqueològics, a càrrec del Dr. Ramon Járrega
- Dimecres 20 de febrer, 18 a 20,30h: Com desgranar Tàrraco de Tarragona? a càrrec del Dr. Josep M Macias
- Dijous 21 de febrer: 18 a 20,30h: L’ICAC: arqueologia i ensenyament, a càrrec de la Dra. Isabel Rodà
- Dissabte 23 de febrer 9 a 13h: Taller d’arqueologia: Aplicació didàctica. a càrrec de M. J. Virgili, N. Montardit, M. Segura i J. Tortosa
Per a la inscripció contacteu amb Camp d'Aprenentatge de Tarragona (e-mail: e3900018@xtec.cat).
dissabte, de febrer 09, 2008
MAC: Marxa enrere o canvi de nom?
La contestació que ha aixecat en medis culturals el pla de museus de Catalunya, en especial per la pèrdua de categoria i autonomia del Museu d'Arqueologia de Catalunya, ha provocat alguns primers canvis en el projecte de la Conselleria de Cultura.
El que era anomenat "museu de la societat catalana" o Catalònia ara consta al document com a Museu Nacional d'Història, Arqueologia i Etnologia. A més, s'hi ha afegit un paràgraf on s'afirma que "per al disseny d'aquest museu, es crearà una comissió d'experts liderada per un comissionat que elaborarà el projecte definitiu i que es definirà sobre la conveniència, apuntada per un sector de la Junta de Museus, de mantenir la marca de Museu d'Arqueologia de Catalunya, que podria encapçalar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona", malgrat que aquest encara és de titularitat estatal.
La conselleria, doncs, sembla que fa una parcial marxa enrere a la recerca de consens davant l'alarma plasmada en el manifest SOS Museu d'Arqueologia de Catalunya, que ja ha aconseguit més de 600 adhesions. Atesa la repercussió, potser valdria la pena que en fossin moltes més i que es fessin altres mobilitzacions.
Premis Auriga
Per cert ahir justament al MAC es va donar els XV Premis Auriga: el premi Didascàlia concedit ex aequo als professors Santiago Carbonell (ES Cotes Baixes d’Alcoi) i a Mercè Otero (IES Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat), a més del premi Núria Tudela i Penya atorgat a Helena Arévalo (alumna de l’IES Gabriel Ferrater de Reus). Enhorabona als premiats!
Més informació: Avui / Pla de Museus (PDF)
El que era anomenat "museu de la societat catalana" o Catalònia ara consta al document com a Museu Nacional d'Història, Arqueologia i Etnologia. A més, s'hi ha afegit un paràgraf on s'afirma que "per al disseny d'aquest museu, es crearà una comissió d'experts liderada per un comissionat que elaborarà el projecte definitiu i que es definirà sobre la conveniència, apuntada per un sector de la Junta de Museus, de mantenir la marca de Museu d'Arqueologia de Catalunya, que podria encapçalar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona", malgrat que aquest encara és de titularitat estatal.
La conselleria, doncs, sembla que fa una parcial marxa enrere a la recerca de consens davant l'alarma plasmada en el manifest SOS Museu d'Arqueologia de Catalunya, que ja ha aconseguit més de 600 adhesions. Atesa la repercussió, potser valdria la pena que en fossin moltes més i que es fessin altres mobilitzacions.
Premis Auriga
Per cert ahir justament al MAC es va donar els XV Premis Auriga: el premi Didascàlia concedit ex aequo als professors Santiago Carbonell (ES Cotes Baixes d’Alcoi) i a Mercè Otero (IES Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat), a més del premi Núria Tudela i Penya atorgat a Helena Arévalo (alumna de l’IES Gabriel Ferrater de Reus). Enhorabona als premiats!
Més informació: Avui / Pla de Museus (PDF)
dimecres, de febrer 06, 2008
Entrevista a Pere Izquierdo, director del MAC
Al diari Avui d'ahir podeu llegir una entrevista a Pere Izquierdo, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, en la qual parla de la dissolució del museu i d'altres temes.
dimarts, de febrer 05, 2008
Contra el tancament del Museu d'Arqueologia de Catalunya
Contra la dissolució del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) s'han manifestat diversos companys en els seus blogs: Ramon Torné, Margalida Capellà i Montserrat Tudela. La Margalida es preguntava què s'hi podia fer. Potser no gaire, però la primera iniciativa que s'ha donat a conèixer -i esperem que no l'última- és un manifest impulsat per Arqueòlegs i Museòlegs de Catalunya al qual us podeu adherir:
S.O.S. Museu d'Arqueologia de Catalunya
S.O.S. Museu d'Arqueologia de Catalunya
dilluns, de febrer 04, 2008
II Jornades de Didàctica de Llengües Clàssiques a Secundària
Divendres 7 de març
9.00 – 9.30: Recepció, identificació i recollida de la documentació
9.30 – 10.00: Acte de benvinguda
10.00 – 11.00: Ponència inaugural a càrrec de Pau Gilabert: Alguns exemples contemporanis de tradició heraclitea
11.00 – 11.30: Pausa cafè: Assortiment de menjars/tast grecoromans, a càrrec de Kuanum
11.30 – 14.00: Experiències d’aula i propostes didàctiques:
15.30 – 16.00: Cues de pansa. Presentació del grup Kuanum Josep M. Solias i Juana M. Huélamo
16.00 – 17.00: El currículum de segon cicle d'ESO: del disseny curricular a l'aula. Xavier Yáñez
17.00 – 17’30: Espai de presentació per al Museu d’Arqueologia
17.30 – 19.00: Aproximació a experiències personals i didàctiques viscudes. Conversa moderada per Carme Llitjós i Xavier Yáñez. Hi participen: Mercè Otero i Enric Roquet
Dissabte 8 de març
9.30 – 11.30: Proposta didàctica sobre epigrafia. Javier Velaza. Visita sala d’epigrafia
11.30 –12.00: Pausa cafè
12.00 – 12.30: Societat Catalana de Neohel·lenistes. Montserrat Franquesa
12.30 – 13.30: Cloenda a càrrec de Montserrat Tudela: La tradició grecoromana: un producte cultural de futur
9.00 – 9.30: Recepció, identificació i recollida de la documentació
9.30 – 10.00: Acte de benvinguda
10.00 – 11.00: Ponència inaugural a càrrec de Pau Gilabert: Alguns exemples contemporanis de tradició heraclitea
11.00 – 11.30: Pausa cafè: Assortiment de menjars/tast grecoromans, a càrrec de Kuanum
11.30 – 14.00: Experiències d’aula i propostes didàctiques:
- 11.30 – 12.10: Les clàssiques a Internet: de la web 1.0 a la web 2.0. Sebastià Giralt
- 12.10 – 12.50: Elaboració de programes informàtics per a l'aprenentatge de la llengua grega i llatina. Francesc Parreu
- 12.50 – 13.30: Noves experiències velles. Bàrbara Matas
- 13.30 – 14.10: Aplicació del mètode natura a la didàctica del llatí. Jordi Margarit
15.30 – 16.00: Cues de pansa. Presentació del grup Kuanum Josep M. Solias i Juana M. Huélamo
16.00 – 17.00: El currículum de segon cicle d'ESO: del disseny curricular a l'aula. Xavier Yáñez
17.00 – 17’30: Espai de presentació per al Museu d’Arqueologia
17.30 – 19.00: Aproximació a experiències personals i didàctiques viscudes. Conversa moderada per Carme Llitjós i Xavier Yáñez. Hi participen: Mercè Otero i Enric Roquet
Dissabte 8 de març
9.30 – 11.30: Proposta didàctica sobre epigrafia. Javier Velaza. Visita sala d’epigrafia
11.30 –12.00: Pausa cafè
12.00 – 12.30: Societat Catalana de Neohel·lenistes. Montserrat Franquesa
12.30 – 13.30: Cloenda a càrrec de Montserrat Tudela: La tradició grecoromana: un producte cultural de futur
Coordinació: M. Dolors Martí
Comissió organitzadora: Xavier Yáñez i Carme Llitjós
Dies: 7 i 8 de març. Divendres de 9.00 a 19 h.; dissabte, de 9.30 a 13,30 h.
Lloc: Museu d’Arqueologia de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, 39-41. Montjuïc, Barcelona.
Inscripció: es pot fer personalment a les oficines del Col·legi (horari de 9 a 14 h. i de 16 a 20 h.) o per Internet: www.cdl.cat.
Preu: 30 €
Activitat reconeguda dins el Pla de Formació del Departament d’Educació. Informació en PDF
divendres, de febrer 01, 2008
Cursos i conferències de clàssiques
Incloc aquí alguns cursos i cicles de conferències sobre món clàssic tindran lloc els propers mesos. En cas que en conegui de nous els afegiré a l'agenda, on també podreu trobar altres activitats.
Col·legi de llicenciats, Barcelona
Col·legi de llicenciats, Barcelona
- Iniciació a la paleografia llatina, Jesús Alturo, 18/02/2008-27/02/2008.
- El mito de Edipo en los trágicos griegos, Francisco Saavedra, 7/02/2008-17/04/2008.
- Disco ut doceam: Maremagnum in Ilice, 06/02/2008-01/03/2008
- Clàssics virtuals, 3/03/2008-03/06/2008
- Itinera Classica: Caesaraugusta, 6/05/2008-11/05/2008
- Itinera Classica: Baetulo-Barcino, 2/07/2008-06/07/2008
- Itinera Classica: Aqüeducte Albarracín-Cella, 23/09/2008-27/09/2008.
- Disco ut doceam: Els blogs, una eina educativa per a les humanitats (II), 29/09/2008-04/12/2008.
- Conferències Cicerone, fins el 18 de maig, Barcelona.
- Cicle Cinc grans figures de l'antiguitat grecollatina, Fundació la Caixa, Girona, 13/02/2008- 12/03/2008.
- Cicle de conferències a l'entorn de l'exposició Prínceps etruscos, Caixafòrum, Barcelona, 3/04/2008-30/04/2008.
- Sofisticats, cultes i urbans. Etruscos, una civilització mediterrània. Curs. Caixafòrum, Barcelona, 7/02/2008-6/03/2008.
- Seminaris Internacionals en Arqueologia Clàssica, ICAC. Programa i inscripció (PDF).
- Curs sobre l'aplicació didàctica de les TIC per a professors de clàssiques europeus, organitzat per CIRCE, Roma, 4/08/2008 - 10/08/2008. Programa.
dijous, de gener 31, 2008
El misteri etrusc a Barcelona
Avui s'inaugura al Caixafòrum de Barcelona l'exposició Prínceps etruscos. Entre Orient i Occident, on es podran veure mostres de l’arquitectura sacra i diversos aspectes de la religió, la producció artística, la vida quotidiana i els usos funeraris, dipòsits votius, objectes de producció etrusca o d’importació grega, grans sarcòfags i frisos pintats descoberts en tombes principesques de Tarquínia.
Les obres han estat cedides pel Musée du Louvre, els Musei Vaticani, el Museo di Villa Giulia i els Musei Capitolini, i sobretot pel Museo Arqueologico Nazionale de Florència, entre molts altres museus italians.
Entorn de l'exposició se celebraran diverses activitats:
Actualització: la notícia als diaris: Avui / El Periódico / La Vanguardia
Les obres han estat cedides pel Musée du Louvre, els Musei Vaticani, el Museo di Villa Giulia i els Musei Capitolini, i sobretot pel Museo Arqueologico Nazionale de Florència, entre molts altres museus italians.
Entorn de l'exposició se celebraran diverses activitats:
- Conferència inaugural. Els etruscos i Roma, Caixafòrum, Barcelona, 30/01/2008.
- Cicle de conferències a l'entorn de l'exposició Prínceps etruscos, Caixafòrum, Barcelona, 3/04/2008-30/04/2008.
- Sofisticats, cultes i urbans. Etruscos, una civilització mediterrània. Curs. Caixafòrum, Barcelona, 7/02/2008-6/03/2008.
Actualització: la notícia als diaris: Avui / El Periódico / La Vanguardia
dilluns, de gener 28, 2008
Wikipedia: quantitat o qualitat?
Des de fa més d'una setmana la Viquipèdia en català ja ha passat dels 100.000 articles. Així ha aconseguit arribar a la dissetena posició de totes les llengües presents a la Wikipedia en el rànquing per nombre d'articles, en el qual, per cert, la versió llatina es troba en la posició 54a, amb uns 18.000 articles.
És una bona notícia. Ara bé, el que em pregunto és què és més important per a una obra de referència, com sens dubte ja és la Wikipedia: la qualitat o la quantitat dels articles? Confesso que consulto sovint la Wikipedia, però he de dir que la qualitat és molt desigual, com a conseqüència del que és la mateixa grandesa del projecte: la seva creació col·laborativa per tota mena de persones. Jo he trobar errors garrafals -i fins i tot faltes d'ortografia- en les diverses versions que he consultat -la catalana, la castellana, la francesa, la italiana i la llatina- al costat d'alguns articles que m'han sorprès per la seva gran qualitat. Dels errors només se salva de moment l'anglesa, que té un nivell general d'elevada qualitat.
Una altra cosa és l'arbitrarietat en l'extensió dels articles: només cal que veure la dimensió desproporcionada que dóna la Viquipèdia al culebrot més durador de la televisió catalana, El cor de la ciutat, en comparació amb la de la primera obra coneguda de la literatura occidental, la Ilíada.
Continuant amb la versió catalana, aquests problemes es fan més evidents quan des de la campanya de la Marató Viquipèdia s'ha fet l'aposta d'incorporar-hi articles redactats per estudiants de secundària, un dels factors que més ha contribuït en el recent salt quantitatiu tan notable. La veritat és que no deixa de fer un cert neguit donar com a referència una obra que ha estat redactada en part per alumnes d'ESO i que atorga la mateixa capacitat decisòria a un estudiant de secundària, que es troba encara en procés de formació, que a un científic o un especialista en un camp determinat. Si més no, esperem que els professors hagin fet una bona supervisió de la feina. En la meva opinió és potser més adequat deixar aquesta mena d'iniciatives a estudiants universitaris, que almenys comencen a especialitzar-se, tal com tinc previst fer properament. Al cap i a la fi si la Wikipedia anglesa té el prestigi que s'ha guanyat és perquè també hi col·laboren especialistes.
Finalment una dada menys coneguda: l'èxit innegable de la Wikipedia està contrastat per l'existència de la seva paròdia, també en diverses llengües: Uncyclopedia.org (en anglès), Valenciclopedia (en valencià pseudoblavero), Inciclopedia (en castellà), Necyclopaedia (en llatí macarrònic)...
És una bona notícia. Ara bé, el que em pregunto és què és més important per a una obra de referència, com sens dubte ja és la Wikipedia: la qualitat o la quantitat dels articles? Confesso que consulto sovint la Wikipedia, però he de dir que la qualitat és molt desigual, com a conseqüència del que és la mateixa grandesa del projecte: la seva creació col·laborativa per tota mena de persones. Jo he trobar errors garrafals -i fins i tot faltes d'ortografia- en les diverses versions que he consultat -la catalana, la castellana, la francesa, la italiana i la llatina- al costat d'alguns articles que m'han sorprès per la seva gran qualitat. Dels errors només se salva de moment l'anglesa, que té un nivell general d'elevada qualitat.
Una altra cosa és l'arbitrarietat en l'extensió dels articles: només cal que veure la dimensió desproporcionada que dóna la Viquipèdia al culebrot més durador de la televisió catalana, El cor de la ciutat, en comparació amb la de la primera obra coneguda de la literatura occidental, la Ilíada.
Continuant amb la versió catalana, aquests problemes es fan més evidents quan des de la campanya de la Marató Viquipèdia s'ha fet l'aposta d'incorporar-hi articles redactats per estudiants de secundària, un dels factors que més ha contribuït en el recent salt quantitatiu tan notable. La veritat és que no deixa de fer un cert neguit donar com a referència una obra que ha estat redactada en part per alumnes d'ESO i que atorga la mateixa capacitat decisòria a un estudiant de secundària, que es troba encara en procés de formació, que a un científic o un especialista en un camp determinat. Si més no, esperem que els professors hagin fet una bona supervisió de la feina. En la meva opinió és potser més adequat deixar aquesta mena d'iniciatives a estudiants universitaris, que almenys comencen a especialitzar-se, tal com tinc previst fer properament. Al cap i a la fi si la Wikipedia anglesa té el prestigi que s'ha guanyat és perquè també hi col·laboren especialistes.
Finalment una dada menys coneguda: l'èxit innegable de la Wikipedia està contrastat per l'existència de la seva paròdia, també en diverses llengües: Uncyclopedia.org (en anglès), Valenciclopedia (en valencià pseudoblavero), Inciclopedia (en castellà), Necyclopaedia (en llatí macarrònic)...
divendres, de gener 25, 2008
Maria Àngels Anglada reivindicada
Mariàngela Vilallonga dedica un reportatge a reivindicar l'obra i la figura de Maria Àngels Anglada, hel·lenista i escriptora. Selecciono aquí uns passatges del final:
"Els clàssics grecs i llatins van servir a Anglada per dialogar amb el passat, per il·luminar el present, per preservar la memòria de les pedres, però, sobretot, per preservar la memòria dels humans, i per trobar la mesura justa en la tria dels mots. Res no és sobrer en la literatura d’Anglada.
Però, entre les paraules i les pedres, la vida. Entre la natura i la literatura, la vida. Entre els clàssics i ara, la vida. A la literatura d’Anglada hi ha fidelitat al país i a la seva història, l’amor pel món grec, la devoció per lamúsica, però és el clam contra la injustícia que plana damunt tota l’obra."
Si voleu llegir-lo tot: Anglada 1 i Anglada 2 (PDF)
"Els clàssics grecs i llatins van servir a Anglada per dialogar amb el passat, per il·luminar el present, per preservar la memòria de les pedres, però, sobretot, per preservar la memòria dels humans, i per trobar la mesura justa en la tria dels mots. Res no és sobrer en la literatura d’Anglada.
Però, entre les paraules i les pedres, la vida. Entre la natura i la literatura, la vida. Entre els clàssics i ara, la vida. A la literatura d’Anglada hi ha fidelitat al país i a la seva història, l’amor pel món grec, la devoció per lamúsica, però és el clam contra la injustícia que plana damunt tota l’obra."
Si voleu llegir-lo tot: Anglada 1 i Anglada 2 (PDF)
dijous, de gener 24, 2008
Cultura projecta diluir el Museu d'Arqueologia de Catalunya en un museu de ciències socials
El pla de museus que va presentar dilluns passat el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, preveu tancar el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) amb la intenció de diluir-lo en un nou museu nacional de ciències socials amb el nom provisional de Catalònia, juntament amb el Museu d'Història de Catalunya i les col·leccions etnològiques. Es pretén que el nou museu s'inauguri el 2014 a Barcelona i que en un únic discurs universalista centrat en la societat catalana, vinculi passat, present i futur, amb una posada en escena altament tecnològica.
El projecte ja ha tingut una mala acollida entre arqueòlegs i acadèmics per l'efecte negatiu que es creu que tindrà en la divulgació i el conreu científic de l'arqueologia.
Així doncs, després d'una decadència provocada per anys d'abandonament el MAC serà enterrat en ares d'un discurs postfòrum i post-ESO, difícil de conciliar amb la recerca aprofundida i la divulgació del passat. En comptes de destinar recursos a rellançar un museu nacional ja existent, coherent, arrelat al territori i amb un potencial molt considerable -atès que inclou els jaciments d'Empúries, Ullastret i Olèrdola, a més del CASC i de les seus de Barcelona i Girona-, resulta que es vol desmantellar-lo per aixecar un macromuseu poti-poti, on les nostres arrels grecoromanes quedaran difuminades i on es reuniran conjunts molt diferents. Per adonar-se d'aquesta disparitat només cal pensar que el Museu d'Història de Catalunya no presenta peces originals, mentre que l'Arqueològic aplega no tan sols una àmplia col·lecció constituïda per peces originals sinó també importants jaciments. I encara no se sap si hi haurà recursos disponibles per construir el nou museu, ja que per ara la prioritat són els petits museus. No m'estranyaria gens que aquest projecte tan "ambiciós" quedés en no-res i que només servís per accelerar la decadència del MAC.
I si faltava reequilibrar territorialment el MAC, fins ara circumscrit a les províncies de Barcelona i Girona, amb la incorporació del Museu Arqueològic de Tarragona, sembla que el traspàs quedarà per al pròxim estatut.
Actualització: un reportatge a l'Avui recull les primeres reaccions dels especialistes, a favor i en contra, davant el nou museu.
Actualització (25/1/2008): Entrevista: Eduard Voltas, Secretari de Cultura de la Generalitat, assegura que se seguirà invertint al Museu d'Arqueologia i al d'Història de Catalunya els pròxims anys (Avui).
Per cert, si voleu, podeu veure una mostra fotogràfica de les peces del MAC.
El projecte ja ha tingut una mala acollida entre arqueòlegs i acadèmics per l'efecte negatiu que es creu que tindrà en la divulgació i el conreu científic de l'arqueologia.
Així doncs, després d'una decadència provocada per anys d'abandonament el MAC serà enterrat en ares d'un discurs postfòrum i post-ESO, difícil de conciliar amb la recerca aprofundida i la divulgació del passat. En comptes de destinar recursos a rellançar un museu nacional ja existent, coherent, arrelat al territori i amb un potencial molt considerable -atès que inclou els jaciments d'Empúries, Ullastret i Olèrdola, a més del CASC i de les seus de Barcelona i Girona-, resulta que es vol desmantellar-lo per aixecar un macromuseu poti-poti, on les nostres arrels grecoromanes quedaran difuminades i on es reuniran conjunts molt diferents. Per adonar-se d'aquesta disparitat només cal pensar que el Museu d'Història de Catalunya no presenta peces originals, mentre que l'Arqueològic aplega no tan sols una àmplia col·lecció constituïda per peces originals sinó també importants jaciments. I encara no se sap si hi haurà recursos disponibles per construir el nou museu, ja que per ara la prioritat són els petits museus. No m'estranyaria gens que aquest projecte tan "ambiciós" quedés en no-res i que només servís per accelerar la decadència del MAC.
I si faltava reequilibrar territorialment el MAC, fins ara circumscrit a les províncies de Barcelona i Girona, amb la incorporació del Museu Arqueològic de Tarragona, sembla que el traspàs quedarà per al pròxim estatut.
Actualització: un reportatge a l'Avui recull les primeres reaccions dels especialistes, a favor i en contra, davant el nou museu.
Actualització (25/1/2008): Entrevista: Eduard Voltas, Secretari de Cultura de la Generalitat, assegura que se seguirà invertint al Museu d'Arqueologia i al d'Història de Catalunya els pròxims anys (Avui).
Per cert, si voleu, podeu veure una mostra fotogràfica de les peces del MAC.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
