Les prospeccions geològiques realitzades aquesta setmana a la catedral de Tarragona amb tecnologia capdavantera permetran desvelar si sota els seus fonaments s'alça el temple d'August, construït a partir de l'any 15. Un conveni entre l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i l'Arquebisbat de Tarragona ha permès les prospeccions, que finalitzaran avui. Quan arribi el desembre, un equip internacional de 12 arqueòlegs i geòlegs haurà reproduït en imatges tridimensionals les restes ocultes sota la catedral i podrà determinar si es tracta del temple.
Més informació: El Periódico
divendres, de setembre 14, 2007
dijous, de setembre 13, 2007
Associació de professors de grec?
Ramon Torné ha proposat des del seu blog la creació d'una associació catalana de professors de grec. No entenc molt bé per què s'hauria de limitar a la defensa del grec. Jo crec que a hores d'ara a Catalunya ja queden ben pocs professors que només siguin de grec (o només de llatí) i d'altra banda és un malbaratament dispersar esforços quan els problemes en gran part són comuns per al conjunt de les clàssiques.
Més enllà de l'associació de professors, perquè ja n'hi ha alguna que fa el que pot, la col·laboració entre professors de diversos centres permetria, per exemple, fer viatges a Grècia i Roma, sortides a llocs més propers compartint autocar -jo he desistit de portar els alumnes a Empúries molts anys perquè no arribaven a omplir un autocar-, intercanviar materials, idees i experiències que funcionin a l'aula, crear projectes educatius comuns. Tot per augmentar l'atractiu d'unes matèries actualment menysvalorades per la societat. Els mitjans per aconseguir aquesta intercomunicació els proporcionen en gran part les TIC: fòrums com el de Labyrinthus o el de Chiron, llistes de correu electrònic com Hermes, blogs... podrien ser un lloc de trobada ideal, ràpid, efectiu i d'accés obert, però hi recorrem tant com ens convindria? Partint de la meva experiència jo diria que estan infrautilitzats. No hauríem de posar-hi tots una mica de la nostra part?
Més enllà de l'associació de professors, perquè ja n'hi ha alguna que fa el que pot, la col·laboració entre professors de diversos centres permetria, per exemple, fer viatges a Grècia i Roma, sortides a llocs més propers compartint autocar -jo he desistit de portar els alumnes a Empúries molts anys perquè no arribaven a omplir un autocar-, intercanviar materials, idees i experiències que funcionin a l'aula, crear projectes educatius comuns. Tot per augmentar l'atractiu d'unes matèries actualment menysvalorades per la societat. Els mitjans per aconseguir aquesta intercomunicació els proporcionen en gran part les TIC: fòrums com el de Labyrinthus o el de Chiron, llistes de correu electrònic com Hermes, blogs... podrien ser un lloc de trobada ideal, ràpid, efectiu i d'accés obert, però hi recorrem tant com ens convindria? Partint de la meva experiència jo diria que estan infrautilitzats. No hauríem de posar-hi tots una mica de la nostra part?
dimecres, de setembre 05, 2007
Magris presenta la seva Eurídice a Barcelona
Ahir a l’Institut Italià de Cultura de Barcelona Claudio Magris va presentar Vostè ja ho entendrà publicada en català per Edicions de 1984 i en castellà Anagrama. Es tracta d'una novella (una novel·la breu) on l'autor recorre al mite d'Orfeu i Eurídice, per parlar de la parella, la passió, la vida compartida, la pèrdua. A través d'un monòleg, i com si es tractés d'Eurídice, la dona parla del seu Orfeu, de la seva relació i de la desesperació que sent ell, quan ella baixa a la 'Casa de Repòs'. El relat està inspirat en la mort de la dona de Magris i ja s'ha adaptat al teatre a Itàlia, França i Àustria.
Notícia: Vilaweb / El Periódico
Notícia: Vilaweb / El Periódico
dilluns, de setembre 03, 2007
Epidaure salvat de les flames
El dissabte passat va sortir a l'Avui un article sobre els incendis de Grècia titulat Epidaure escrit pel mallorquí Sebastià Alzamora amb una interessant reflexió sobre la conservació del patrimoni arqueològic i natural. En reprodueixo un passatge:
... Ara tot allò deu estar envoltat de desolació i d'infern, i, dins de tot, em consola saber que el teatre d'Epidaure, com no podia ser altrament, ha resistit la desgràcia: els homes som capaços de les pitjors barbaritats però també de les millors obres, aquelles que aguanten flames, aiguats i segles per donar testimoni de la grandesa de l'espècie. D'això parla constantment Grècia amb el seu privilegiat patrimoni arqueològic, i per això els grecs han organitzat la seva indústria turística entorn d'aquest actiu i d'un altre que tampoc no té preu calculable: la grandiositat dels seus paisatges naturals, poblats per fantasmes de tots els temps i totes les nacions. Ara que els mirem amb aquesta penosa commiseració que reservem als que creiem inferiors a nosaltres, sapiguem que almenys els grecs ... no han sucumbit a la temptació de destruir el seu país a canvi d'un plat fàcil de llenties.
Per llegir-lo sencer cliqueu aquí.
... Ara tot allò deu estar envoltat de desolació i d'infern, i, dins de tot, em consola saber que el teatre d'Epidaure, com no podia ser altrament, ha resistit la desgràcia: els homes som capaços de les pitjors barbaritats però també de les millors obres, aquelles que aguanten flames, aiguats i segles per donar testimoni de la grandesa de l'espècie. D'això parla constantment Grècia amb el seu privilegiat patrimoni arqueològic, i per això els grecs han organitzat la seva indústria turística entorn d'aquest actiu i d'un altre que tampoc no té preu calculable: la grandiositat dels seus paisatges naturals, poblats per fantasmes de tots els temps i totes les nacions. Ara que els mirem amb aquesta penosa commiseració que reservem als que creiem inferiors a nosaltres, sapiguem que almenys els grecs ... no han sucumbit a la temptació de destruir el seu país a canvi d'un plat fàcil de llenties.
Per llegir-lo sencer cliqueu aquí.
dimarts, d’agost 28, 2007
Grècia crema
Vides perdudes, paisatges destruïts, cultura i art amenaçats. I tot això aparentment provocat per la cobdícia i l'estupidesa humanes.
(Foto: Earth Observatory, 26/08/2007 NASA)
dijous, de juliol 26, 2007
Premi Internacional d'Arqueologia en memòria de Xavier Dupré
La XI Comunità Montana (Itàlia) ha creat el Premi Internacional d'Arqueologia Tusculum en memòria de l'arqueòleg català Xavier Dupré, mort a Roma l'any passat, com a reconeixement a la seva feina en les excavacions a Túsculum. El Premi Tusculum - Dupré tindrà una periodicitat anual.
Notícia: XI Comunità Montana
Notícia: XI Comunità Montana
dimecres, de juliol 25, 2007
La troballa de restes romanes fa suspendre cautelarment la construcció de l'hospital de So n'Espases (Mallorca)
El Consell de Mallorca ha ordenat que s'aturin cautelarment les obres de construcció d'una part de l'hospital de So n'Espases després de fer-se públic un informe tècnic que deixa constància de restes arqueològiques romanes al solar on s'edifica el nou hospital. El mes de maig passat el Consell ja va aturar les obres d'una altra part de l'hospital per una presumpta destrucció de patrimoni arqueològic.
Més informació: Vilaweb / Consell de Mallorca
Més informació: Vilaweb / Consell de Mallorca
divendres, de juliol 20, 2007
Com el voleu, el grec, a l'erasmiana o a la moderna?
En el moment de donar a conèixer la meva gramàtica introductòria al grec Santi Carbonell em va fer un comentari sobre la pronúncia del grec. Aleshores em vaig proposar de publicar una entrada sobre la qüestió, però amb la fi de curs i per altres motius no n'he trobat el moment fins ara. No és la meva intenció posar-me a discutir els arguments -entre erudits i animalístics- als quals recorre en Santi en la seva croada contra la pronunciació erasmiana, més que res per la meva ignorància sobre la fonètica històrica del grec -que a la meva edat ja és irremeiable-, però sí que m'agradaria justificar el meu ús de la pronúncia erasmiana com a professor de grec durant molts anys per altres raons que podríem qualificar de pràctiques, i que m'imagino que comparteixen molts col·legues.
Sóc conscient que la pronunciació erasmiana no és científica, atès que no es correspon a cap moment històric de cap dialecte grec, sinó que és un poti-poti d'èpoques diverses. De tota manera crec -si m'equivoco corregiu-me- que en general s'aproxima més a la pronúncia de l'àtic clàssic -que és el grec que ensenyem normalment- que no pas la moderna. En aquest sentit, si existís l'alternativa de la pronuncia àtica clàssica -igual que ja s'utilitza extensament la llatina clàssica- per a mi seria preferible. Tot i així ja comprendreu que, ara com ara, jo no em vegi amb cor d'iniciar una campanya en defensa d'una tercera via que probablement només provocaria més confusió. Però, vaja, si algú s'anima a recollir signatures, tindrà la meva.
Tanmateix per a mi la raó principal és que la pronúncia erasmiana s'acosta més -en general, perquè hi ha excepcions- a la transcripció llatina i a la transcripció catalana (o que fan altres llengües) dels manlleus del grec que no pas la moderna i, en conseqüència, sobretot per als que s'inicien en el grec, fa més transparent la connexió etimològica entre la paraula grega original i el seu derivat català, castellà, anglès, etc. Al capdavall la nombrosa presència de vocabulari d'origen grec en les nostres llengües és el que justifica en bona part que s'ensenyi a la secundària. A més la pronúncia erasmiana és força més fàcil d'aprendre que no pas la moderna, que té bastants més dígrafs.
Per una raó i per l'altra, doncs la pronunciació erasmiana fa més senzill, a parer meu, l'aprenentatge del grec per als alumnes. A més, molts professors de grec antic no sabem grec modern i, per tant, ens hauríem de reciclar almenys pel que fa a la fonètica. De tota manera, si hi veiés prou avantatges, seria el primer a reclamar aquesta reconversió. Però l'única raó clara que veig a favor de decantar-se cap a la pronúncia moderna és si el professor ensenya un poc o molt de grec modern com a complement o motivació de l'aprenentatge del grec antic. Aquesta -em fa l'efecte- és la manera de fer d'en Santi i, per tant, res a dir-hi, però no és el cas d'altres professors com jo.
Naturalment no en faig una qüestió de principi i em semblen molt respectables totes dues opcions, l'erasmiana i la moderna. Per això en la fonètica de la meva gramàtica les incloc totes dues, perquè sé que hi ha gent que està triant la moderna i em pareix perfecte. Ara, jo em continuo inclinant per l'erasmiana, almenys fins que no sàpiga grec modern.
Sóc conscient que la pronunciació erasmiana no és científica, atès que no es correspon a cap moment històric de cap dialecte grec, sinó que és un poti-poti d'èpoques diverses. De tota manera crec -si m'equivoco corregiu-me- que en general s'aproxima més a la pronúncia de l'àtic clàssic -que és el grec que ensenyem normalment- que no pas la moderna. En aquest sentit, si existís l'alternativa de la pronuncia àtica clàssica -igual que ja s'utilitza extensament la llatina clàssica- per a mi seria preferible. Tot i així ja comprendreu que, ara com ara, jo no em vegi amb cor d'iniciar una campanya en defensa d'una tercera via que probablement només provocaria més confusió. Però, vaja, si algú s'anima a recollir signatures, tindrà la meva.
Tanmateix per a mi la raó principal és que la pronúncia erasmiana s'acosta més -en general, perquè hi ha excepcions- a la transcripció llatina i a la transcripció catalana (o que fan altres llengües) dels manlleus del grec que no pas la moderna i, en conseqüència, sobretot per als que s'inicien en el grec, fa més transparent la connexió etimològica entre la paraula grega original i el seu derivat català, castellà, anglès, etc. Al capdavall la nombrosa presència de vocabulari d'origen grec en les nostres llengües és el que justifica en bona part que s'ensenyi a la secundària. A més la pronúncia erasmiana és força més fàcil d'aprendre que no pas la moderna, que té bastants més dígrafs.
Per una raó i per l'altra, doncs la pronunciació erasmiana fa més senzill, a parer meu, l'aprenentatge del grec per als alumnes. A més, molts professors de grec antic no sabem grec modern i, per tant, ens hauríem de reciclar almenys pel que fa a la fonètica. De tota manera, si hi veiés prou avantatges, seria el primer a reclamar aquesta reconversió. Però l'única raó clara que veig a favor de decantar-se cap a la pronúncia moderna és si el professor ensenya un poc o molt de grec modern com a complement o motivació de l'aprenentatge del grec antic. Aquesta -em fa l'efecte- és la manera de fer d'en Santi i, per tant, res a dir-hi, però no és el cas d'altres professors com jo.
Naturalment no en faig una qüestió de principi i em semblen molt respectables totes dues opcions, l'erasmiana i la moderna. Per això en la fonètica de la meva gramàtica les incloc totes dues, perquè sé que hi ha gent que està triant la moderna i em pareix perfecte. Ara, jo em continuo inclinant per l'erasmiana, almenys fins que no sàpiga grec modern.
dilluns, de juliol 09, 2007
Sagunt a escena 2007
El festival d'estiu Sagunt a escena torna aquest any al teatre romà de Sagunt amb alguns espectacles d'arrel clàssica:
- Cargo: Theatre du Centaure presenta el nou concepte d'actor-centaure, del 13 al 15 de juliol.
- Antígona tiene un plan, 8 d'agost, comèdia musical basada en la tragèdia de Sòfocles.
- Los Persas: réquiem por un soldado, adaptació de la tragèdia d'Èsquil, 10 al 12 d'agost.
Les noves set meravelles del món
La Gran Muralla de la Xina, la ciutat de Petra a Jordània, el Crist Redemptor del Brasil, el Machu Picchu del Perú, la piràmide de Chichén Itzá a Mèxic, el Colosseu de Roma i el Taj Mahal de l’Índia han estat finalment escollides per votació popular planetària com les set noves meravelles del món actual. D'aquesta iniciativa privada ja ens vam fer ressò aquí a l'inici del procés. Ens alegra veure que, de les set, dues pertanyen a l'antiguitat clàssica però ens omple de perplexitat que no hagi arribat a la final l'Acròpolis d'Atenes. Àsia i Amèrica s'emporten la palma amb tres cadascuna, i Europa s'ha quedat amb una de testimonial, mentre que Àfrica és, un cop més, la gran oblidada. Realment els temps estan canviant.
Torna la missa en llatí
El Papa Benet XVI va donar el vistiplau perquè, a partir del 14 de setembre, la missa es pugui celebrar en llatí. La llengua oficial de l'Església catòlica també es podrà utilitzar en casaments, funerals, pelegrinatges, batejos, confessions i extremuncions. Quan hi hagi un grup de fidels que així ho demanin, els rectors hauran de parlar en llatí durant les cerimònies.
Més informació: El Periódico
Més informació: El Periódico
dimarts, de juliol 03, 2007
Nous currículums de cultura clàssica i llatí a l'ESO
Finalment han sortit publicats oficialment els nous currículums de cultura clàssica i llatí a l'ESO, juntament amb la normativa que estableix l'ordenació d'aquestes matèries a Catalunya. Tot ho teniu al Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria (DOGC núm. 4915 - 29/06/2007).
Si voleu, podeu mirar-vos separament els currículums de cultura clàssica i de llatí.
Si voleu, podeu mirar-vos separament els currículums de cultura clàssica i de llatí.
dilluns, de juliol 02, 2007
Els orígens de Girona
El Museu d’Història de la Ciutat de Girona revisa els orígens d'aquesta ciutat sobretot a partir de noves dades arqueològiques però també recordant els relats llegendaris. Gerunda va emergir entre les anys 80 i 70 a.C. com una fundació romana de nova planta, situada en un estratègic espadat a la confluència dels rius Ter, Onyar i Galligants. Com és habitual en les ciutats romanes va ser dissenyada amb una estructura ortogonal, però dins una muralla irregular per adaptar-se a una orografia difícil. La creació de la ciutat romana coincideix amb l'abandonament del poblat ibèric de la muntanya de Sant Julià de Ramis. Aquesta hauria estat la Kerunta preromana, els habitants de la qual haurien estat forçats pels romans a traslladar-se al nou emplaçament.
De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat,
Museu d’Història de la Ciutat, Girona,
fins al dia 7 d’octubre.
Aprofito per recollir aquí la informació d'una lectura gironina de Kavafis per al dijous 5. Ah! I si aneu a l'exposició no us oblideu de veure el mosaic de la vil·la de Can Pau Birol.
De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat,
Museu d’Història de la Ciutat, Girona,
fins al dia 7 d’octubre.
Aprofito per recollir aquí la informació d'una lectura gironina de Kavafis per al dijous 5. Ah! I si aneu a l'exposició no us oblideu de veure el mosaic de la vil·la de Can Pau Birol.
dissabte, de juny 30, 2007
Visita a Delos
L'hel·lenista i escriptor valencià Joan Francesc Mira publica a l'Avui d'avui un article titulat Missatge d'Apol·lo en el qual narra la seva visita a l'illa grega de Delos:
"El viatger amb un passat molt llarg d'hel·lenista modest fa algunes visites que tenia pendents... Camina entre les extenses ruïnes de Delos, desolada i eixuta, una illa mínima de només quatre o cinc quilòmetres, amb la poca vegetació tan cremada com la terra aspra, les pedres i el marbre. Un lloc que no seria res, si no fóra pel part de Latona.... Ací va residir durant quatre o cinc segles l'esperit dels hel·lens. Ací, com a Delfos, hi havia el seu tresor material, els seus llocs més sagrats, i ací acudien de tot arreu als festivals comuns i a fer els pelegrinatges més solemnes, les processons amb els joves dansants, els sacrificis de cent bous, hecatombes sagnants... A Delos, el lloc és tan sagrat que qualsevol mort era prohibida, i també qualsevol naixement: els moribunds i les embarassades de part imminent eren traslladats a l'illa veïna."
El podeu llegir sencer aquí.
"El viatger amb un passat molt llarg d'hel·lenista modest fa algunes visites que tenia pendents... Camina entre les extenses ruïnes de Delos, desolada i eixuta, una illa mínima de només quatre o cinc quilòmetres, amb la poca vegetació tan cremada com la terra aspra, les pedres i el marbre. Un lloc que no seria res, si no fóra pel part de Latona.... Ací va residir durant quatre o cinc segles l'esperit dels hel·lens. Ací, com a Delfos, hi havia el seu tresor material, els seus llocs més sagrats, i ací acudien de tot arreu als festivals comuns i a fer els pelegrinatges més solemnes, les processons amb els joves dansants, els sacrificis de cent bous, hecatombes sagnants... A Delos, el lloc és tan sagrat que qualsevol mort era prohibida, i també qualsevol naixement: els moribunds i les embarassades de part imminent eren traslladats a l'illa veïna."
El podeu llegir sencer aquí.
dilluns, de juny 25, 2007
Com queden la cultura clàssica i el llatí de l'ESO a Catalunya?
El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya va publicar la setmana passada les instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres per al curs 2007-2008, especialment importants perquè concreten la implantació de la LOE a l'ESO no sols per al curs vinent sinó probablement durant força temps. Malgrat que aquí ja havíem parlat de la cultura clàssica i el llatí a la nova ESO, finalment es aclarir algunes incògnites.
La matèria de cultura clàssica ja entra el curs vinent en el nou currículum optatiu LOE, atès que ara començarà a instaurar-se en el primer i tercer d'ESO. En aquest àmbit la normativa diu:
"Cada centre podrà proposar matèries optatives en els tres primers cursos dins del marge horari establert. L’organització temporal (trimestral, quadrimestral, anual o altres) d’aquestes matèries anirà a criteri del centre, si bé durant el període en què l’alumnat cursi cadascuna de les matèries optatives n’haurà de cursar un mínim de dues hores setmanals.
Dintre de l’oferta de matèries optatives, els centres oferiran una segona llengua estrangera i la cultura clàssica, que tindran una assignació mínima de 105 i 35 hores respectivament en el global dels tres cursos.
La matèria optativa de cultura clàssica s’atribueix al professorat de les especialitats de grec i llatí".
I entre els requisits finals que hauran de respectar les propostes de modificacions horàries en tot cas es rebla:
"L’oferta optativa en el total dels tres primers cursos haurà d’incloure la segona llengua estrangera i la cultura clàssica".
Així doncs, queda clar que cultura clàssica tindrà un mínim de 35 hores. Ens esperàvem més, la veritat! Pel que fa a la programació continua sense aparèixer en la llista de currículums publicada, encara que de fet n'hi ha un de redactat. A veure, senyors del Departament, que hem de començar el setembre vinent i ja som a finals de juny!
Però, a més, les instruccions ja contemplen la implantació del quart d'ESO per al curs 2008-2009. Sobre les optatives diu:
"L’alumnat ha de cursar tres matèries específiques a raó de tres hores setmanals d’entre les següents: biologia i geologia, física i química, educació visual i plàstica, música, tecnologia, informàtica, llatí i segona llengua estrangera".
Per tant sembla que es descobreix un altre misteri: el nombre d'hores del llatí queda en tres a la setmana. Aquí hem de reconèixer que són més del que ens esperàvem. Ara bé, per a perplexitat meva i de la meva cap d'estudis, al final es dóna una assignació horària mínima de les matèries de quart curs, en la qual el llatí -igual que la resta de matèries de la llista anterior- apareix amb 70 hores. I 70 hores són 2 hores setmanals. Bé, no ens esverem, després em vaig adonar que, en realitat, aquests mínims són per a aquells centres que impulsin projectes interdisciplinars o globalitzats.
Finalment convé no oblidar que els crèdits variables de cultura clàssica per a l'últim curs de l'antiga ESO (que hauria de ser quart) queden igual:
"Tots els centres han d’oferir obligatòriament, entre tercer i quart curs, un mínim de dos crèdits variables tipificats de cultura clàssica. Aquests crèdits s’atribueixen al professorat de les especialitats de grec i llatí".
La matèria de cultura clàssica ja entra el curs vinent en el nou currículum optatiu LOE, atès que ara començarà a instaurar-se en el primer i tercer d'ESO. En aquest àmbit la normativa diu:
"Cada centre podrà proposar matèries optatives en els tres primers cursos dins del marge horari establert. L’organització temporal (trimestral, quadrimestral, anual o altres) d’aquestes matèries anirà a criteri del centre, si bé durant el període en què l’alumnat cursi cadascuna de les matèries optatives n’haurà de cursar un mínim de dues hores setmanals.
Dintre de l’oferta de matèries optatives, els centres oferiran una segona llengua estrangera i la cultura clàssica, que tindran una assignació mínima de 105 i 35 hores respectivament en el global dels tres cursos.
La matèria optativa de cultura clàssica s’atribueix al professorat de les especialitats de grec i llatí".
I entre els requisits finals que hauran de respectar les propostes de modificacions horàries en tot cas es rebla:
"L’oferta optativa en el total dels tres primers cursos haurà d’incloure la segona llengua estrangera i la cultura clàssica".
Així doncs, queda clar que cultura clàssica tindrà un mínim de 35 hores. Ens esperàvem més, la veritat! Pel que fa a la programació continua sense aparèixer en la llista de currículums publicada, encara que de fet n'hi ha un de redactat. A veure, senyors del Departament, que hem de començar el setembre vinent i ja som a finals de juny!
Però, a més, les instruccions ja contemplen la implantació del quart d'ESO per al curs 2008-2009. Sobre les optatives diu:
"L’alumnat ha de cursar tres matèries específiques a raó de tres hores setmanals d’entre les següents: biologia i geologia, física i química, educació visual i plàstica, música, tecnologia, informàtica, llatí i segona llengua estrangera".
Per tant sembla que es descobreix un altre misteri: el nombre d'hores del llatí queda en tres a la setmana. Aquí hem de reconèixer que són més del que ens esperàvem. Ara bé, per a perplexitat meva i de la meva cap d'estudis, al final es dóna una assignació horària mínima de les matèries de quart curs, en la qual el llatí -igual que la resta de matèries de la llista anterior- apareix amb 70 hores. I 70 hores són 2 hores setmanals. Bé, no ens esverem, després em vaig adonar que, en realitat, aquests mínims són per a aquells centres que impulsin projectes interdisciplinars o globalitzats.
Finalment convé no oblidar que els crèdits variables de cultura clàssica per a l'últim curs de l'antiga ESO (que hauria de ser quart) queden igual:
"Tots els centres han d’oferir obligatòriament, entre tercer i quart curs, un mínim de dos crèdits variables tipificats de cultura clàssica. Aquests crèdits s’atribueixen al professorat de les especialitats de grec i llatí".
dijous, de juny 21, 2007
Moda de la cort imperial bizantina a Tarragona
Una desfilada de models és l'última proposta del Museu Bíblic Tarraconense. La desfilada, juntament amb la interpretació de peces musicals orientals, servirà per inaugurar la mostra Imperium et Sacerdotium, que recrea el vestuari de la cort dels emperadors bizantins Justinià i Teodora, a partir dels mosaics que es conserven a l'església de Sant Vital de Ravenna (s. VI d.C.).
Els setze vestits recreats amb rigor històric són obra de l'especialista britànic Roger Oldhampstead, que ha treballat en creacions tan famoses com Jo, Claudi i la Cleopatra de Manckiewiz. Han estat encarregats per una productora de cinema nord-americana per a una futura pel·lícula sobre la vida de Teodora, que d'actriu còmica i prostituta va arribar a emperadriu.
Notícia: Avui / Diari de Tarragona
Museu Bíblic Tarraconense,
Inauguració: 26 de juny, 19 h.
Exposició: 30 de juny al 15 de juliol.
dimecres, de juny 20, 2007
La vil·la romana del Campello: trasllat o destrucció?
Membres de la Colla Muntanyenca del Campello han denunciat que, segons van comprovar ahir a la tarda en una visita a la vil·la romana trobada en aquesta població, el que s'està fent-se no és el trasllat de les restes arqueològiques tal com s'havia anunciat, sinó la seva simple destrucció.
Més informació: Vilaweb
Més informació: Vilaweb
Blogger ja és en català
Part de la vil·la del Campello es traslladarà
Després de l'informe d'un equip d'arqueòlegs la Conselleria de Cultura valenciana ha comunicat a l'empresa constructora de la circumval·lació del Campello (l'Alacantí) que ha de desmuntar per a la seva conservació la part de la vil·la romana afectada per aquesta obra abans de continuar els treballs. L'empresa espera que aquesta mateixa setmana es pugui realitzar el desmuntatge, mentre que la resta de jaciment es tancarà i es conservarà in situ, a disposició del que la Conselleria consideri oportú, ja sigui per habilitar-lo per a visites o seguir-lo estudiant. Per ara s'ignora si les restes que es desmuntin tornaran a reconstruir-se a la zona o en un altre lloc. D'altra banda cal recordar que una part de la vil·la ja va ser destruïda.
Notícia: Información.es (a través de Commentariola Hispaniae).
Notícia: Información.es (a través de Commentariola Hispaniae).
dimarts, de juny 19, 2007
Reflexos d'Apol·lo viatja a València
L'exposició Reflexos d'Apol·lo. Esport i arqueologia a la Mediterrània antiga segueix el seu periple. Demà s'inaugurarà al Museu de Prehistòria de València, on es podrà veure del 20 de juny al 21 d'octubre. La mostra, produïda pel Ministeri de Cultura i que ja s'ha vist a diverses ciutats com Tarragona o Barcelona, conté un total de 122 peces procedents del Museo Arqueológico Nacional de Madrid. En la meva opinió val la pena visitar-la per la qualitat de les peces exposades, tot i que no és molt extensa ni se'n treu tot el suc didàctic o divulgatiu. Recordeu que podeu veure el reportatge fotogràfic d'Ana Ovando en el seu pas per Tarragona.
Més informació: Europa Press
Més informació: Europa Press
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
