Seminaris a quatre bandes Pròxim Orient antic i món egeu

Cicle organitzat pels professors Jaume Pòrtulas (Departament de Filologia Grega UB) i Joaquín Sanmartín (Departament de Filologia Semítica UB - IPOA).

Les relacions entre el Pròxim Orient Antic i el Món egeu i mediterrani, abans i després de l’any 1000 aC, constitueixen un tema actualment en estudi. En cada una de les cinc trobades que formen aquest cicle, ens proposem que dos estudiosos joves lectors, doctorands, estudiants de Màster) discuteixin amb dos especialistes més avançats.

Els debats tindran lloc els dies indicats, a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia UB, de 18 a 21 hores.

• 29 d’octubre: Els mapes mentals i l’orientació en l’espai. Països remots i confins de la terra. La idea de mapa. Ponents: J. Sanmartín i J. Pòrtulas. Moderadors: Cristian Tolsa i Constantino Vidal
• 19 de novembre: El temps i la seva expressió lingüística. Ponents: Mariona Vernet i Eulàlia Vernet. Moderadors: Gregorio del Olmo i Roser Homar
• 10 de desembre: Estructures i recursos de la narrativa: de Gilgamesh a Homer. Ponents: Adelina Millet i Jesús Carruesco. Moderadors: Maite Clavo i J. Sanmartín
• 14 de gener: Guerres santes. Imperialisme i religió. Religió, mite i política. Ponents: Jordi Vidal i Xavier Riu. Moderadors: Jaume Llop i Sergi Grau
• 28 de gener Déus astrals: Sol, Lluna, Venus. Els mites de catasterisme. Ponents: Lluís Feliu i Jordi Pàmias. Moderadors: Montserrat Reig i Rodrigo Hernáiz

Encara es persegueix Hipàcia?

Recupero una notícia de fa bastants dies sobre Agora, la pel·lícula sobre Hipàcia d'Alexandria. Properament es podrà veure a molts països però ara com ara a Itàlia no n'està prevista l'estrena. Justificadament o no, molts pensen que el Vaticà ha pressionat per evitar-hi la distribució d'un film que recorda la figura d'una màrtir de la "ciència" enfront del fanatisme religiós encarnat aquí per sant Ciril, bisbe d'Alexandria i pare de l'Església. Per aquest motiu s'han creat un grup al Facebook i un web per recollir signatures per demanar poder veure la pel·lícula a Itàlia.

Més informació: La Stampa

Calen professors de llatí i grec a les illes Balears

Vuit instituts de les illes no tenen professor de llatí i grec. En alguns d'ells s'ha sortit del pas impartint aquestes assignatures per internet. En uns altres s'espera que s'hi enviï un substitut o que es cobreixi una plaça que va quedar deserta al concurs d'interins. I és que resulta que a les Balears no hi ha llicenciats suficients per atendre la demanda de llengües clàssiques al batxillerat. 

 Més informació: Diario de Mallorca (via Carlos Cabanillas). / Uns estudis necessaris

Afers exteriors a Grècia, amb l'hel·lenista Eusebi Ayensa

Descobert un conjunt funerari a Tarragona

Unes obres al Col·legi Sagrat Cor de Tarragona descobreixen un conjunt funerari amb cambres -probablement un mausoleu familiar- que conserven restes de pintures, sis esquelets humans i altres troballes com llànties, lacrimals i una làmina de plom amb un malefici.

Més informació: Diari de Tarragona / Fotografies de les restes trobades.

Uns quants llibres sobre Hipàcia d'Alexandria

Amb l'estrena avui de la gran producció Ágora d'Alejandro Amenábar sobre l'astrònoma i filòsofa Hipàcia d'Alexandria s'han publicat o reeditat un bon nombre de llibres al voltant d'aquesta interessant figura de l'antiguitat tardana. Alguns d'ells dónen una informació molt més precisa que una pel·lícula d'estil hollywoodià, malgrat que aquesta l'ha fet conèixer a un públic molt més extens. Aquí en recullo alguns:

• Hipatia de Alejandría (Hypatia ediciones), de Carme Garcia, Laura Ruiz, Lídia Puigvert i Lourdes Rué. Segons la ressenya que fa Ignasi Aragay a l'Avui (8/10/2009) s'hi assenyalen alguns errors o llicències de la pel·lícula:
• Hipàcia no va morir als 45 anys sinó als 60,
• Hipàcia no es va enfrontar al cristianisme sinó que apostava per la convivència religiosa. La principal font sobre ella és Sinesi de Cirene, deixeble seu i cristià, i Orestes, prefecte d'Alexandria i també cristià, la va defensar dels atacs de Ciril, bisbe d'Alexandria.
• Hipatia de Alejandría, de Maria Dzielska (Madrid, Siruela), publicat el 2004 i reeditat ara.
• Hipatia, de Clelia Martínez Maza (Madrid, La Esfera de los libros, 2009), no es limita a la vida de la científica sinó que reconstrueix la seva època i la seva ciutat donant una visió històrica de la convulsa Alexandria.

Actualització: Montserrat Tudela i Sandra Ramos em passen l'avís sobre dues novel·les sobre Hipàcia:

• Ipazia, scienziata alessandrina, d'Adriano Petta (2004),
• Hipatia o Los últimos esfuerzos del paganismo en Alejandría de Charles Kingsley (1853).
  

D'altra banda també val la pena destacar que El diari de l'escola va dedicar una edició a Hipàcia.

Més informació: El Periódico, El País (9/10/2009)

Record de Carles Riba

Enguany es commemora el cinquantenari de la mort del poeta i hel·lenista Carles Riba (1893-1959). De moment on més ressò hi hagut d'aquesta efemèride és a la blogosfera, tal com podeu comprovar en aquesta entrada del blog Raons que rimen que recull un immens nombre d'entrades a la seva figura. De tots aquests apunts destaco pel seu interès per als estudis clàssic el de Margalida Capellà.

Ara bé, els actes "oficials" de commemoració no s'inicien fins demà 7 d’octubre amb la lliçó inaugural ‘Carles Riba i la Universitat’ impartida per Carles Miralles, a les 12 h. al Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

Més endavant tindran lloc altres homenatges:

• Diàlegs al voltant de l’obra i la figura de Riba, coordinats per Jordi Cornudella i organitzats per la Institució de les Lletres Catalanes, l’Institut Cambó-Fundació Bernat Metge, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona (octubre-novembre del 2009).
• Dimarts 13 d’octubre: El poeta. Diàleg entre Pere Gimferrer i Carles Camps. Lectura de poemes per Víctor Obiols.
• Dimarts 20 d’octubre: L’humanista. Diàleg entre Jaume Pòrtulas i Raül Garrigasait. Lectura de traduccions del grec per Sílvia Bel.
• Dimarts 27 d’octubre: El crític literari. Diàleg entre Joan Triadú i Jordi Malé. Lectura de textos crítics per Jordi Cornudella.
• Dimarts 3 de novembre: L’intel·lectual cívic. Diàleg entre Albert Manent i Carles-Jordi Guardiola. Lectura de cartes per Xavier Bosch.
• III Simposi Carles Riba, organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona (del 30 de novembre al 2 de desembre del 2009) amb ponències i taules rodones previstes al voltant de quatre nuclis temàtics:
• Riba i la literatura europea
• Irradiació de l’obra de Riba
• La poesia de Riba
• Llengua i gèneres literaris en l’obra de Riba
• Acte acadèmic a Madrid, a la Biblioteca Nacional, organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, on Luis Alberto de Cuenca, José Manuel Pascual i Carles Miralles intervindran entorn de la recepció de la poesia de Riba, i en general, de la poesia catalana en les terres de parla castellana (15 de desembre del 2009).

Per acabar us deixo amb el capítol dedicat a Riba de la sèrie de TVC El meu avi (2001). Ja sabem que un dels seus néts també té vel·leitats poètiques però amb un actitud vital diametralment oposada.

Més informació

Temporada Alta clàssica a Girona

La divuitena edició de Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya 2009 se celebra de l'1 d'octubre fins a l'11 de desembre. Entre els més de setanta espectacles n'hi uns quants de tradició clàssica:

• Ds. 3/10/2009, 21 h: Kavafis, amb Lluís Homar i Polydoros Vogiatzis, Auditori de la Mercè,
• Dv. 9/10/2009, 22 h: Prometeu no res de Diego Anido, Silvia Delagneau i Jordi Oriol, sala La Planeta,
• Ds. 10/10/2009, 21 h: Tito Andrónico de William Shakespeare. Cia. Animalario, Teatre Municipal,
• Dl. 12/10/2009, 19 h: Ifigenia de Jordi Coca, Cia Marduix, sala La Planeta,
• Dg. 6/12/2009, 19 h: L'Odissea d'Homer, traducció de Carles Riba. Dir. Antonio Calvo, Teatre de Salt.

Un estudi de la UOC desfà el mite dels nadius digitals

Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) analitza l'ús de les tecnologies en l'oci dels joves d'entre 12 i 18 anys. El resultat desmunta el mite de l'anomenat "nadiu digital", segons el qual les generacions que han nascut en un món digital tenen una habilitat en la ulització de les TIC. En realitat la majoria dels adolescents fan un ús molt molt bàsic de la cultura digital, malgrat que sigui la seva, i no exploten tot el potencial que tenen les noves eines tecnològiques.

En aquesta conclusió ja hi havíem arribat els professors que solem aplicar les TIC a la nostra docència: es constata que la major part dels adolescents només coneixen el Fotolog, el Facebook, el Messenger i poca cosa més. Això no vol dir, es clar, que sí que n'hi hagi una minoria que tingui una real i profunda destresa digital.

Més informació (Avui)

D'altra banda UOCpapers dedica el seu últim número (8, 2009) al Treball col·laboratiu, visions disciplinàries

Cicle: una lectura comentada dels clàssics grecollatins a la UAB

Cicle de conferències: Una lectura comentada dels clàssics grecollatins

Horari: 14.30 h - 16.00 h (dijous)

Lloc:Torre Vila-Puig (Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona)

Entrada gratuïta. Cal fer reserva prèvia: amics@uab.cat / 93 581 14 90

• 15 d’octubre: L’Odissea d’Homer, a càrrec de Joan Alberich,
• 29 d’octubre: Les Meditacions de Marc Aureli, a càrrec de Joan Alberich,
• 12 de novembre: Les Odes d’Horaci, a càrrec de Joan Gómez Pallarès,
• 26 de novembre: Ciceró, filòsof, a càrrec de Jaume Medina,
• 10 de desembre: Èdip rei de Sòfocles, a càrrec de Jordi Pàmies,
• 17 de desembre: Set contra Tebes d’Èsquil, a càrrec de Rosa-Araceli Santiago,
• 14 de gener: Satíricon de Petroni, a càrrec de Gemma Puigvert,
• 11 de febrer: El vodevil del fantasma, de Plaute, a càrrec de Joan Carbonell,
• 25 de febrer: El conte de Psique i Cupido d’Apuleu, a càrrec de Joan Carbonell.
  

Més informació

Cicle sobre l'Antiguitat i la cultura d’avui a Girona

Cicle de xerrades "L'Antiguitat i la cultura d’avui", tardor 2009.

Lloc: Casa de Cultura de Girona. Plaça de l’Hospital, 6. 17001 Girona

Horari: 20 h

• Dijous 5 de novembre: “La cultura clàssica i la política cultural, del segle XX al segle XXI”, a càrrec de Pere Izquierdo i Tugas,
• Dimecres 11 de novembre: "Kerunta: Un viatge als orígens íbers de Girona”, a càrrec de Josep Maria Nolla,
• Dijous 19 de novembre: “De Focea a Empúries, una odissea a la Mediterrània occidental”, a càrrec de Jordi Vivó,
• Dijous 26 de novembre: “Reportatge fotogràfic: Un viatge a Atenes i al Peloponès", a càrrec de Lluís Sala,
• Divendres 27 de novembre. “Hijos de Homero: Un viaje al alba de Occidente”, a càrrec de Bernardo Souvirón.

Més informació

Cicle sobre Iannis Ritsos a Barcelona

L'Associació Catalana de Neoheŀlenistes ha preparat un cicle de conferències, col·loquis i actuacions musicals sobre el poeta grec Iannis Ritsos (1909 - 1990) en ocasió del centenari del seu naixement a la Residència d’Investigadors CSIC.

• Dijous 15 d’octubre, 19:00
• Monòlegs dramàtics de Ritsos, a càrrec de Jordi Coca i Joan Casas
• Representació d’uns fragments del monòleg Helena, a càrrec de Carme Callol i Mercè Managuerra
• Dijous 22 d’octubre, 19:00
• Traduir Ritsos, taula rodona amb Rubén Montañés, Jesús Cabezas i Jaume Almirall
• Musicar Ritsos, a càrrec de Joan Carles Blanco
• Concert de poemes de Iannis Ritsos, a càrrec de Clara Vilaseca i Joan Carles Blanco
• Divendres 30 d’octubre, 19:30
• Iannis Ritsos: l’home i el poeta, a càrrec d’Eri Ritsu, Eusebi Ayensa i Oriol Izquierdo
• Poemes en versió catalana cantats per Josep Tero i llegides per Carme Callol
• Dimarts 3 de novembre, 19:00
• La poètica de Ritsos i la seva recepció a Europa i Amèrica, a càrrec de Sam Abrams i Jordi Julià
• Divendres 13 de novembre, 19:00
• Recital de versions catalanes de poemes de Ritsos

Sala d’Actes de la Residència d’Investigadors,
carrer Hospital 64, Barcelona. Tel. 93 443 27 59

Més informació (PDF)

Programes del XVI Simposi de la Secció Catalana de la SEEC i del V Fòrum Auriga

Ja es poden consultar els programes de les dues principals trobades clàssiques d'aquesta tardor a Catalunya:

• XVI Simposi de la Secció Catalana de la SEEC. Artes ad humanitatem: Literatura, art i didàctica entorn al món clàssic: Programa (PDF), Tarragona, 22-24 d'octubre del 2009.
• V Fòrum Auriga, Figueres, 7-8 de novembre del 2009.

La Bernat Metge arriba al llibre electrònic a través d'Edicions 62

La setmana passada s'anunciava aquí la nova Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge, coeditada per l'Institut Cambó i Edicions 62. Ara ja s'ha presentat la col·lecció i per tant tenim més informació. La novetat més cridanera és que aquesta col·lecció es publicarà en dos formats: llibre imprès i llibre digital. En la versió electrònica els exemplars es podran adquirir en els formats digitals més estesos: EPUB, MOBI i PDF i es comercialitzaran des de les plataformes disponibles (els webs de la Bernat Metge, del Grup 62 i d'Edicions 62), i des de llibreries.

La Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge editarà obres ja publicades a la Bernat Metge, però presentades només amb el text traduït -sense l'original grec o llatí-, amb les notes imprescindibles i amb una introducció sobre l'autor i l'obra, treta de l'Oxford Classical Dictionary.  La intenció és fer arribar els clàssics de la Bernat Metge al públic en general amb un preu raonable (per sota dels vint euros). 

En una primera fase s'han proposat l'edició de trenta volums, però la Biblioteca Grècia i Roma no és una col·lecció tancada. Se'n publicaran entre sis i vuit títols l'any. Els dos primers volums publicats, ja a les llibreries, són les Tragèdies tebanes de Sòfocles, traduïdes per Carles Riba, i La poesia eròtica d'Ovidi. A final d'octubre apareixerà Els deu mil de Xenofont i a final de novembre les Vides de Calígula, Claudi i Neró de Suetoni. Els autors grecs aniran alternant amb els autors llatins.

La col·lecció s'inicia, doncs, amb una traducció representativa de Carles Riba, en part com a homenatge del cinquantè aniversari de la seva mort. Per això el volum de Sòfocles inclou, excepcionament, uns apèndixs amb la introducció i les notícies preliminars de Riba. 

Més informació: Vilaweb

La Ilíada torna a Barcelona

Del 14 de setembre al 4 d'octubre de 2009, la companyia Q-Ars Teatre torna a representar a la Biblioteca de Catalunya l’obra Ilíada, basada en Homer, Ilíada d'Alessandro Baricco. El muntatge que, ja va ser posat en escena amb força èxit durant la passada edició del festival Grec, està dirigit per Tom Bentley-Fisher i interpretat per Mercè Anglès, Mercè Arànega, Anna Güell, Mar Ulldemolins i Àngels Sánchez.

Les funcions tindran lloc de dimecres a dissabte a les 21 h, i diumenges a les 19 h.

La mateixa obra es representarà a Terrassa, al Teatre Municipal Alegria, el dissabte 17 d’octubre a les 21 h.

Informació

Dossier de premsa

Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge

Després de l'èxit de Els clàssics de la Bernat Metge al quiosc ara neix com a iniciativa de la mateixa Fundació Bernat Metge (editorial Alpha) i Edicions 62 una nova col·lecció de clàssics grecs i llatins amb la voluntat de fer arribar les traduccions d'aquesta fundació a un públic ampli i amb un preu assequible. Són a punt d'arribar a les llibreries els dos primers volums:

• Sòfocles, Tragèdies tebanes: inclou Antígona, Èdip rei i Èdip a Colonos, traducció de Carles Riba.
• Ovidi, Poesia eròtica: recull Amors, Art amatòria i Remeis a l'amor, traducció de Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç.

Un nou projecte destinat a difondre la literatura grecollatina i la llarga tradició d'estudis clàssics en català que se suma a les recents iniciatives anteriors de posar la Fundació Bernat Metge en el món d'avui.

Més informació

Novetats filosòfiques per a l'estiu

Recentment han sortit algunes bones traduccions de textos del pensament grec i llatí, a un preu assequible, que val la pena destacar:

• Teofrast, Caràcters, edició bilingüe grec-català a cura de Josep Batalla, Obrador Edèndum. Un retrat psicològic de tipus humans no gaire recomanables, amb divertides caricatures de Joan Vizcarra. Pàgines de mostra.
• Sèneca, La vida feliç, introducció i traducció de Núria Gómez Llauger, Angle editorial. Sèneca es va atrevir aquí a definir la felicitat i a assenyalar el camí per aconseguir-la. Vés a saber si ell mateix va seguir els seus propis consells i si va arribar a ser feliç.
• Julià l'Apòstata, El banquet dels cèsars, edició bilingüe grec-català a cura d'Àngel Martín, Adesiara editorial. Una sàtira dels emperadors romans escrit per un d'ells.

No són pas textos feixucs i per tant són de lectura ben recomanable per a l'estiu.

Resultats de l'enquesta sobre les clàssiques a secundària

El passat mes de maig l'equip de clàssiques de l’ICE de la UAB va enviar a tots els centres de Catalunya una enquesta sobre la situació de les llengües clàssiques a secundària. Del miler de centres que imparteixen educació secundària a Catalunya, van arribar 217 respostes.

Ara us presentem un document amb els resultats. Preteníem obtenir un mapa de l’ensenyament de les clàssiques al nostre país, elaborar un recull de formes d’organització de les nostres matèries a l’ESO i al batxillerat, i compartir la informació amb tots vosaltres per tal d'impulsar la reflexió i el debat dins el nostre col·lectiu. Som conscients que l’enquesta no representa una mostra prou significativa a l’hora d’analitzar-ne els resultats, però, en tot cas, suposa la resposta de companys sensibles a la situació de les clàssiques al territori, especialment en aquests moments novament tan delicats per a la seva pervivència als centres.

Agraïm a tots els que ens heu respost l’interès per compartir les estratègies de treball que apliqueu als vostres centres. En aquest sentit, esperem que la lectura del document també us pugui servir per afegir nous recursos. Tanmateix, amb l’arribada de la LOE a segon de batxillerat el proper curs i amb el nou acord de ponderacions per a l’accés a la Universitat, les nostres matèries, encara més desvalgudes, també s’hauran de defensar i mantenir amb estratègies col·lectives. Per part nostra, hi ha el compromís de presentar aquests resultats a les institucions professionals, educatives i universitàries corresponents, perquè en prenguin una posició activa.

Us convidem a participar en espais de reflexió, com el fòrum de Chiron, on s'acaba d'obrir un espai per a les clàssiques a Catalunya, en el qual es pot debatre el document i discutir les accions que es puguin dur a terme.

Equip de treball de professors de clàssiques de l’ICE de la UAB

Victoria Bescós
Margalida Capellà
M. Jesús Espuña
Gemma Garcia
Sebastià Giralt
Caterina Riba

Podeu veure el document en línia o descarregar-lo (PDF).

Rostres de Roma a Barcelona

Tiberi (foto: Ana Ovando)

L'exposició Rostres de Roma es podrà visitar a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) de Barcelona entre el 9 de juliol i el 13 de setembre.

La mostra, produïda pel Museo Arqueológico Nacional i organitzada per Caja Mediterráneo està formada per un excepcional conjunt de 15 retrats imperials pertanyents a les dinasties dels Julioclaudis, la dels Flavis, Antonins i la dels Severs. S'hi suma un conjunt de 15 retrats privats, entre els que s'inclouen peces relacionades amb l'àmbit funerari, com sarcòfags i esteles. La mostra, que es va presentar per primera vegada a Alacant, també ha visitat altres ciutats com Palma de Mallorca o València. Del seu pas per València podeu veure'n les fotos d'Ana Ovando.

D'altra banda s'acaba de renovar la sala del món romà de la col·lecció permanent del MAC, segons ens explica el web institucional.

Vil·la romana en perill a Paterna

Les restes d'una vil·la romana a Paterna, municipi de l'Horta Oest de València, corren perill de desaparició segons denuncia Jorge Cubells en el seu web, on trobareu informació sobre la vil·la, les circumstàncies de l'amenaça urbanística i enllaços a articles periodístics sobre la qüestió.

Diccionari d’arqueologia en línia

El TERMCAT ha publicat en línia un diccionari d’arqueologia que recull prop de dos mil termes catalans amb definició, indicació d’àrea temàtica i equivalents en castellà i anglès. Es tracta de la versió telemàtica del Diccionari d’arqueologia (2002). Sens dubte és una eina molt útil, perquè s'hi recullen una gran quantitat de tecnicismes de l'art antic, l'arqueologia i l'epigrafia. Així, per exemple, hi trobarem els noms dels vasos grecs -com ara crater, cílix, lècit / lècitos- que de vegades ens fan dubtar. També ens permet descobrir que bucchero es pot dir búcar i que cal dir estilòbata (en masculí).

Ara, al meu parer hi ha un seguit d'aspectes que es podrien millorar.

• Potser hi ha un nombre excessiu de doblets com 'pòdium / podi' i caldria eliminar-ne a favor de la forma millor adaptada a la nostra llengua ('podi').
• Ja vam comentar aquí la forma hermes: en la meva opinió seria preferible 'herma' per evitar confusions.
• És un error greu que carcer aparegui com un terme llatí en femení, quan és masculí. Per contra les diverses accepcions de 'tolos' haurien de ser femenines, el gènere que té la paraula θόλος en grec amb el sentit arquitectònic de 'volta' o 'edifici circular'. A més, si no m'erro, una tolos no ha de ser necessàriament un temple, com recull la segona definició, sinó que pot ser un edifici no sacre com la famosa Tolos de l'àgora d'Atenes.
  
• Molts termes són llatinismes i així apareixen indicats, però incoherentment un gran nombre de mots o expressions llatines no s'indiquen com a tals. Per exemple, tots els noms de les espècies d'homo haurien d'apareixer com a termes llatins, igual que expressions com in antis o imago clipeata.
• Hi he trobat a faltar termes com tubulus, villa urbana o villa suburbana.

Més informació: nota de premsa (PDF).

IV Workshop del Laboratorio mediterraneo di mito e teatro del Progetto Amazzone a Barcelona

Del dilluns dies 29 de juny al dimecres 1 de juliol tindrà lloc a Barcelona el IV Workshop del Laboratorio mediterraneo di mito e teatro del Progetto Amazzone, organitzat pel Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona amb la col·laboració de la Facultat de Filologia de la mateixa universitat i el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

El Laboratorio està integrat per professionals de les arts escèniques i la dramatúrgia antiga de diversos països. Les jornades, que inclouen conferències, debats i espectacles especialment entorn de la figura d'Ifigenia, conviden a la reflexió sobre el cos femení i la malaltia o l'exclusió social a través de l'experiència del mite i del teatre.

Més informació (PDF)

Restes romanes a València

A València s'han trobat restes de la Via Augusta i d'una zona d'habitatges de la ciutat romana. És el segon tram que es descobreix dins la ciutat d'una època pròxima a la seva fundació l'any 138 a.C. Vídeo del telenotícies de TV3 (22/02/2009).

S'inaugura la Cella vinaria de Teià

Demà dissabte 20 de juny, a les 10, 30 h. s'inaugura la Cella vinaria de Teià (Maresme), un complex que inclou un centre d’acollida turística i el jaciment arqueològic vitivinícola romà de Vallmora museïtzat. En trobareu informació al web de l'ajuntament de Teià. en aquesta revista (PDF) i en aquest vídeo:



Actualització: fotos de la Cella vinaria.

Jaume Pòrtulas rep el Premi nacional de Literatura per la seva introducció a la Ilíada

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Catalunya ha concedit a Jaume Pòrtulas, catedràtic de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona, el Premi Nacional de Literatura per la seva Introducció a la Ilíada: Homer entre la història i la llegenda, publicat per la Fundació Bernat Metge. És la primera vegada que el Consell Nacional de la Cultura i les Arts atorga aquest reconeixement, que es lliurarà el 3 d'octubre.

El jurat justifica el guardó perquè 'el llibre de Pòrtulas és una sàvia i competent explicació de tota la problemàtica del text homèric, tant des de la perspectiva filològica com històrica, i dels misteris que envolten la personalitat del seu autor. Un llibre que situa la hel·lenística catalana al mateix nivell que els estudis internacionals'.

Ens congratulem d'aquest merescut reconeixement per als estudis clàssics del nostre país.

Més informació: Vilaweb, nota de premsa

Novetats literàries gregues

El suplement de cultura de l'Avui del dissabte 6 de juny va dedicar un ampli reportatge a ressenyar tot un allau de novetats relacionades amb la cultura grega (no solament hel·lenística com diu la portada). Ara ja el podeu llegir online (PDF): pàg. 1, pàg. 2 i pàg. 3.

Un parell de cursos més

Eros: aspectes de l’amor en el món antic
Dies 6 a 16 de juliol de 2009, de 9,30 a 13,30 h.
Societat Catalana d'Estudis Clàssics (Institut d'Estudis Catalans), Carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona. Preu: Socis: 15 €, No socis: 70 €.

Programa:

• Dia 6: Eros en las cosmogonías, a càrrec de Natalia Palomar / Sexe, fertilitat i folklore, a càrrec de Montserrat Camps.
• Dia 7: Eros, un mite canviant, a càrrec de Jordi Pàmias / El melodioso erotismo del monstruo, a càrrec d’Ana Iriarte.
• Dia 8: Eros a la Comèdia Mitjana: aspectes i imatges, a càrrec de Rubén Montañés. / L’amor en la poesia hel·lenística, a càrrec de Carles Garriga.
• Dia 9: El amor en los poemas épicos de època helenística, a càrrec de Guillermo Montes Cala / L’amor en la novel·la grega: entre malaltia i passió, a càrrec de Carles Miralles.
• Dia 13: Eros i Tànatos, a càrrec de Montserrat Jufresa / Amors ‘agraciats’ i amors ‘desgraciats’ a la poesia bucòlica, a càrrec de Xavier Espluga.
• Dia 14: Plató: amor i filosofia, a càrrec de Jordi Sales / Amor i philia en Aristòtil, a càrrec de Miguel Candel.
• Dia 15: Hèlena tràgica, a càrrec de Jaume Almirall / Seruitium Amoris a l’elegia llatina, a càrrec de Josep Maria Escolà.
• Dia 16: La tradició contemporània de l’eros grec, a càrrec de Pau Gilabert / L’Amor en les Metamorfosis d’Ovidi, a càrrec de Noemí Moncunill.

Grans noms de la literatura clàssica

A càrrec de Maria Paredes i Ramon Torné
Organitzat per l'AIUMA, forma part dels cursos d'estiu de la Xarxa Lluís Vives, convalidable com a curs de formació de professorat o per crèdits de lliure elecció.
1, 2, 3, 7 i 8 de setembre de 2009. De 18 a 21 h.
Casal de la Gent Gran, Ctra. de Terrassa,35, Matadepera.
Més informació.

PAU de llatí i grec a Catalunya (juny del 2009)

Aquí teniu els exàmens de selectivitat de llatí d'ahir i de grec d'avui a Catalunya:

PAU llatí

PAU grec

La pedra antiga, protagonista a Tarragona

Ahir es va inaugurar l'exposició "Tàrraco pedra a pedra" en el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. La mostra reconstrueix la ciutat romana partint de la pedra com a peça fonamental a través de cent objectes realitzats tant amb materials locals com de tot l'Imperi romà. El Museu presenta aquesta proposta en motiu de la celebració a Tarragona del IX Congrés Internacional d'ASMOSIA, organitzat per l'Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb l'objectiu de posar en comú els últims avenços i estudis sobre marbres i altres pedres en època antiga.

• Tàrraco pedra a pedra, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, fins el 22 de novembre.
• Congrés Internacional d'ASMOSIA (Association for the Study of Marbles and Other Stones In Antiquity), del 8 al 13 de juny de 2009. Programa (PDF).

Més informació: Diari de Tarragona

Un Grec amb uns quants grecs i un llatí

El Grec'09 Festival de Barcelona presenta alguns espectacles de teatre i dansa d'arrel classica:

• Ifigenia, de Jordi Coca, Teatre Lliure, del 09/07 al 12/07,
• Edipo, una trilogía, Teatre Grec, del 23/07 al 27/07,
• Ilíada, basada en l'obra Homer, Ilíada, d'Alessandro Baricco, Biblioteca de Catalunya, del 29/07 al 09/08,
• La guerra dels fills de la llum contra els fills de les tenebres, basada en La guerra dels jueus, de Flavi Josep, Teatre Grec, del 17/07 al 18/07,
  
• La natura delle cose, Companyia Virgilio Sieni (dansa), inspirat en el poema de Lucreci De rerum natura, Mercat de les Flors, del 24/06 al 25/06.

Les suplicants, de nou

Aprofito l'ocasió per recomanar una obra fora del Grec, malgrat que ja la vaig recollir aquí: Les suplicants. És un muntatge que trena tres relats extrets de la mitologia grega -les Danaides, Dànae i Filomela i Procne- amb el comú denominador de la violència contra les dones. La magnífica actuació de les úniques tres actrius posa de relleu l'absoluta actualitat dels mites. Només fins el 14 juny.

El jaciment de Sant Pau de Riu-sec esdevé un espai de recerca i pràctiques docents de la UAB

El jaciment arqueològic de Sant Pau de Riu-sec (Sabadell) es convertirà en un espai de recerca i pràctiques docents, segons l'acord entre l'Ajuntament de Sabadell, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. En les diverses fases d’Intervenció s’ha documentat les estructures corresponents a una vil·la romana -amb restes d'època republicana i imperial romana, sobre la qual es va aixecar una església paleocristiana.

Més informació

V Congrés Internacional de Llatí Medieval Hispànic / XVI Simposi de la Secció Catalana de la SEEC

Dues properes trobades sobre clàssiques han ampliat el termini d'inscripció:

• V Congrés Internacional de Llatí Medieval Hispànic, Universitat Autònoma de Barcelona - Universitat de Barcelona, 7-10 de setembre del 2009. Fins el 15 de juny de 2009. Els professors de secundària participants en el Congrés rebran un certificat d'assistència de 30 hores emès per l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• XVI Simposi de la Secció Catalana de la SEEC. Artes ad humanitatem: Literatura, art i didàctica entorn al món clàssic, Tarragona, 22-24 d'octubre del 2009. Fins el 25 de juny.

Defensem les clàssiques a secundària

El curs vinent es prepara difícil per al sistema educatiu i en especial per a les matèries de modalitat del batxillerat, amb retallades pressupostàries per tot arreu. I unes de les matèries que més patiran seran les de clàssiques. Estem, doncs, en un moment en què es negociarà la continuïtat de les nostres matèries o s'intentarà tirar pel dret eliminant-les. Per defensar-les és imprescindible conèixer la normativa d'organització dels estudis de secundària per almenys tenir a mà tota la informació i evitar que ens aixequin la camisa. Per això des de Chiron es va preparar un document comparatiu sobre la situació de les matèries de clàssiques a l'ESO i el batxillerat i ara estem reunint els passatges de les diverses normatives que afecten aquestes matèries a la nostra wiki. Ja podeu consultar les referents a Catalunya.

Si voleu aportar idees, experiències, opinions, ho podeu fer al fòrum de Chiron o posar-vos amb contacte amb organitzacions com l'Associació de Professorat de Llengües Clàssiques. Comunicar-nos, organitzar-nos, unir-nos és l'única manera de defensar les nostres matèries. Recentment hem pogut veure com la ràpida movilització dels professors valencians ha tingut efecte davant les autoritats administratives.

Actualització: ja es poden consultar les normatives d'Extremadura i del País Valencià.

LVDI RVBRICATI, a Sant Boi

Els dies 6 i 7 de juny se celebraran els LVDI RVBRICATI, tallers i activitats de reconstrucció històrica d’època romana a Sant Boi de Llobregat. Enguany en són el fil conductor els déus i els mites que giren al voltant del foc.

Més informació: programa del Museu de Sant Boi (PDF), blog del Museu.

Alguns recursos sobre l'Eneida

Aquí recullo una sèrie de recursos més o menys curiosos disponibles a la xarxa sobre l'Eneida:

1. Mapes dels viatges d'Eneas:

• Els viatges d'Eneas: mapa dinàmic del web Labyrinthus.
• Los viajes de Eneas (Google Maps), amb les etapes explicades (Domingo Vallejo)
  
• Aeneid: indrets de l'Eneida amb explicacions, fotos i reconstruccions 3D amb Google Earth.
• Aeneis: mapa dels viatges d'Eneas amb passatges corresponents a cada etapa en llatí i traducció catalana, elaborat dins l'assignatura "Introducció als gèneres literaris llatins" (UAB). El podeu veure a Google Maps i també a Google Earth si us baixeu aquest programa.

2. Versió Facebook de l'Eneida.

3. Eneida a ritme de hip-hop: Tu, Romane! del grup alemany Ista.

Escolteu-la o vegeu-la en aquest vídeo presentat en llatí (a partir del min. 1,05).

Lletra de Virgili (Eneida, en mayúscula), Tàcit (Agrícola), Cèsar (Guerra de les Gàl·lies), Barwig,
Música: Markus Gärtner/Clemens Liedtke 2002)

Vos raptores orbis, Romani!
Soli omnium opes atque inopiam pari adfectu concupiscunt.
Auffere, trucidare, rapere falsis nominibus imperium, atque ubi solitudinem faciunt,
pacem appellant.
TU ROMANE!
TU REGERE IMPERIO POPULOS, ROMANE, MEMENTO
HAE TIBI ERUNT ARTES, PACIQUE IMPONERE MOREM. PARCERE
SUBIECTIS ET DEBELLARE SUPERBOS!
Vos raptores orbis, Romani!
Postquam cuncta vastantibus defuere Terrae, mare scrutantur.
Si locuples hostis est, avari, si pauper, ambitiosi,
quos non Oriens, non Occidens satiaverit.
TU ROMANE!
TU REGERE IMPERIO POPULOS, ROMANE, MEMENTO
HAE TIBI ERUNT ARTES, PACIQUE IMPONERE MOREM. PARCERE
SUBIECTIS ET DEBELLARE SUPERBOS!
Gallia est omnis divisa in partes tres,
quarum unam incolunt Belgae, aliam Aquitani, tertiam, qui ipsorum lingua Celtae,
nostra Galli apellantur.
TU ROMANE! DEBELLARE SUPERBOS!
Vos raptores orbis, Romani!
Universi servitutis expertes sumus imminente nobis classe Romana.
Ita proelium atque arma, quae fortibus honesta,
eadem etiam ignavis tutissima sunt.
Vos raptores orbis, Romani!
Nos libertatis extremos recessus ipse defendit.
Nulla iam ultra gens, nihil nisi fluctus et saxa, et infestiores Romani,
quorum superbiam frustra per obsequium et modestiam effugeris.

Escultura romana al Museu Frederic Marès

Dues nimfes, Museu Frederic Marès (S. G.).

En ocasió d'una exposició fa poc he visitat per primera vegada el Museu Frederic Marès de Barcelona, en el qual es conserva el que originàriament era la col·lecció de l'escultor Frederic Marès, que la va donar a la ciutat de Barcelona. Malgrat que el fort de la col·lecció és l'escultura medieval, la primera sala conté escultures de marbre i bronze d'època romana, amb algunes peces interessants, com podeu veure en aquesta petita selecció fotogràfica.

Excavacions a Roda

S'estan desenvolupant a Roses els treballs de la primera campanya d’intervencions arqueològiques prevista per a aquest any en el recinte monumental de la Ciutadella. Les excavacions duraran fins al 29 de maig i centren la seva atenció en l'àrea de la muralla hel·lenística de l'antiga colònia grega de Roda.

Més informació.

Palladio i Solà, dues mostres de tradició clàssica

La Rotonda de Palladio (detall), Vicenza (S.G.)

Actualment es poden veure a Barcelona dues exposicions sobre la tradició clàssica en l'art i l'arquitectura:

• Andrea Palladio, una aproximació al geni que va canviar l'arquitectura del renaixement gràcies a les seves innovacions fonamentades en l'art grecoromà. Aquí podeu veure una mostra fotogràfica de les seves obres. CaixaForum Barcelona, del 21 de maig al 6 de setembre.
• Antoni Solà, la bellesa ideal, una brevíssima mostra centrada en aquest escultor neoclàssic establert a Roma. Museu Frederic Marès, del 29 d'abril al 27 de setembre de 2009.

Les Suplicants d'Èsquil a Barcelona

La Sala Muntaner presenta el muntatge Suplicants a partir de Les suplicants d'Èsquil sota la direcció de Rafel Duran i amb la interpretació de Mercè Anglès, Anna Güell i Mar Ulldemolins. Suplicants és una història de dones i de dolor, de dones soles, que esperen justícia, que fugen de la violència.

Sala Muntaner, c/ Muntaner 4, Barcelona, del 7 maig al 14 juny, de dimecres a dissabte a les 21 h., diumenge a les 18.30 h.

Conferències sobre mitologia clàssica a Barcelona

Malgrat que la informació ja ha sortit a diversos blogs, us deixo aquí el programa del cicle de conferències sobre mites clàssics que es farà al CaixaForum de Barcelona del 12 de maig al 7 de juliol:

• Orfeu:transformacions d'un personatge mític (Alberto Bernabé), dimarts 12 de maig a les 19:30
• Mites marins i el món de les sirenes (Paloma Cabrera), dimarts 19 de maig a les 19:30
• Dido i Enees: un amor impossible (Josep Lluís Vidal), dimarts 26 de maig a les 19:30
• El viatge dels argonautes: Jàson i Medea (Carlos García Gual), dimarts 9 de juny a les 19:30
• El mite de l'Atlàntida (Tomás Calvo), dimecres 17 de juny a les 19:30
• El mite de Pandora (Francesc Casadesús), dimarts 30 de juny a les 19:30,
• Demèter i Persèfone, les dues deesses d'Eleusis (Montserrat Jufresa), dimarts 7 de juliol a les 19:30.

Enquesta als professors de clàssiques de secundària de Catalunya

A començament d’aquest curs 2008-2009 un grup de docents de clàssiques de secundària va constituir un equip de treball en el marc de l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona. La nostra intenció és contribuir a trencar l’aïllament en què els professors de clàssiques desenvolupem la nostra feina als centres mirant de treballar en pro de l’intercanvi d’experiències, idees i reflexions a l’entorn de la tasca educativa i de l'ensenyament de les nostres matèries a l’alumnat adolescent. Ens preocupen també, naturalment, les dificultats que es deriven, per a les nostres matèries, de l’aplicació de la LOE i, molt especialment, el risc de la desaparició del grec al batxillerat. És per aquesta raó que hem elaborat l’enquesta que adrecem amb aquest correu a tots els centres d'educació secundària de Catalunya.

Mitjançant aquesta enquesta pretenem obtenir un ‘mapa’ de l’ensenyament de les clàssiques al nostre país, així com elaborar un recull de formes d’organització de les nostres matèries a l’ESO i al batxillerat. Compartir aquest mapa i aquest recull amb tot el professorat és la intenció última de la realització de l’enquesta, de manera que els models i les pràctiques compartides des dels centres puguin suggerir, inspirar i, fins i tot, servir d'argument o alternativa possible davant els equips directius quan pretenen eliminar grups, restringir les opcions dels estudiants o no deixar fer determinades matèries que en canvi sí s'imparteixen en altres centres... En definitiva, ajudar-nos a tots en la nostra tasca.

Estem convençuts que si comptem amb la participació d'una gran majoria de companys(es) a l'hora de respondre l'enquesta, tots en sortirem enormement beneficiats. Volem insistir en el fet que l'enquesta demana dades referides a l'ensenyament de les clàssiques a cada centre i no dades referides a cada professor(a). Per tant, en el cas de centres amb més d'un docent de clàssiques, no cal que tots contestin l'enquesta individualment. L'ideal seria que la contestessin 'en equip'.

Per a accedir al formulari només cal clicar damunt aquest enllaç. Un cop emplenat, cliqueu el botó 'Envia'. Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

Equip de treball de professors de clàssiques de l’ICE de la UAB: Victoria Bescós, Margalida Capellà, M. Jesús Espuña, Gemma Garcia, Sebastià Giralt i Caterina Riba.

Cursos de l'Escola d'Estiu a Barcelona

Es pot consultar l'avanç del programa de l'Escola d’Estiu de Secundària organitzada pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya i que tindrà lloc de l'1 al 14 de juliol a les facultats de Geografia i Història i de Filosofia de la Universitat de Barcelona (c. Montalegre, 6). Entre els cursos que s'hi ofereixen en trobem uns quants de clàssiques:

• El llegat grecoromà de la novel·la occidental (Pau Gilabert, Joan Pagès), de l’1 al 7 de juliol, 9-15 h. (30 hores),
• Les TIC a les clàssiques (Miquel Fernàndez, Pedro L. Cano, José L. Cimarras, Sebastià Giralt), del 8 al 14 de juliol, 9-15 h. (30 hores),
• Vivències i pervivències clàssiques en la lectura de l'Odissea i en alguns espais públics de Barcelona (Joan Alberich), de l’1 al 14 de juliol, 12-15 h. (30 hores),
• De professió grecoromans (Montserrat Tudela, Anna Pell, Carme Llitjós, Jesús Alturo, Joan Mayné, Magí Sertijol, Margalida Capella,Montserrat Pugés, Pere Izquierdo, Pilar Sada, Vicenç Abellan, Laura Costa, Rosario Rodríguez), del 8 al 14 de juliol, 9-15 h. (30 hores).
• Aproximación al latín mediante la enseñanza mixta (Pedro Luis Cano, José Luis Cimarras, de l’1 al 7 de juliol, 8,30-11,30 h. (15 hores)

Altres cursos també ofereixen continguts relacionats amb el món clàssic:

• L'origen de les paraules (Carles Riera), de l’1 al 7 de juliol, 8,30 - 11,30 h. (15 hores),
• Lectures del Fedó platònic (Ramon Alcoberro, Alain Blomart, Jesús Hernández, Jaume Mensa), del 8 al 14 de juliol, 16-20 h. (20 hores),
• Introducció al vocabulari de Plató (Gregorio Luri), de l’1 al 14 de juliol, 9,30-11,30 h. (20 hores).

Actualitzat i corregit, 26/05/2009

Més informació

Descoberta una necròpolis al Camp de Tarragona

Una necròpolis romana del s. III d.C., amb un mínim de vint cossos, ha estat descoberta en el marc de les obres d'ampliació del Mercat del Camp, a la confluència dels límits municipals de Tarragona, Reus i la Canonja. Les primeres hipòtesis apunten que les sepultures podrien correspondre a esclaus de la vil·la dels Antigons.

Més informació: Diari de Tarragona

El TSJCV considera impossible desfer la restauració del teatre romà de Sagunt

El Tribunal Superior de Justícia valencià ha decidit que hi ha "causa d'impossibilitat legal" per executar la sentència del Tribunal Suprem de l'any 2000 per la qual s'ordenava retornar al seu estat original la restauració del teatre romà de Sagunt pels arquitectes Grassi i Portaceli.

Més informació: Avui, El País.

Sant Jordi

Jordi, màrtir cristià i tribú militar romà de Dioclecià, presideix la diada dels llibres i de les roses.

Planimetria Arqueològica de Tàrraco accessible per Internet

La Planimetria Arqueològica de Tàrraco, publicada l'any passat amb més de 40 de plànols de les excavacions arqueològiques realitzades a Tarragona fins al 2004, ara es pot consultar a través dels planes web del Museu d'Història, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i de la Direcció general de Patrimoni Cultural.

Notícia: Vilaweb

Primer museu arqueològic de Gaza

Sens dubte la Franja de Gaza és actualment, per desgràcia, un dels territoris amb més projecció mediàtica mundial per metre quadrat. Tot i això se'n desconeix la notable riquesa arqueològica, que no ens ha d'estranyar si tenim en compte la seva situació estratègica i a la presència de nombrosos pobles i imperis al llarg de la història. El que era un dels ports més importants del Mediterrani en època hel·lenística encara conserva tresors arqueològics per descobrir: "Si camines per la platja, pots trobar monedes gregues o romanes. Els pescadors treuen ceràmica hel.lenística", diu el constructor Jawdat al-Júdari. Fins ara les troballes han enriquit els fons de museus foranis, com el Museu Arqueològic d'Istanbul, el British Museum o el Museu d'Israel, però al-Júdari ha instal·lat el primer museu arqueològic de Gaza en un modest edifici amb la seva col·lecció privada, formada per peces que ha comprat o ha trobat i que abracen un període de 5.500 anys.

Més informació: El Periódico

Conferència sobre Picasso i els clàssics

La Societat Catalana d'Estudis Clàssics clou el cicle en commemoració del bimil·lenari de les Metamorfosis d’Ovidi amb la conferència: «Picasso y los clásicos. Las metamorfosis del mito», a càrrec de Fernando Checa , catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat Complutense de Madrid

Data: 21 d'abril a les 19.00 h
Lloc: Aula Ramón y Cajal de la Universitat de Barcelona (pati de Ciències), Edifici històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585).

Retrats mitològics de Miquel de Palol

Miquel de Palol va dedicant uns articles a figures de la mitologia grega entre els retrats publicats a la seva columna del suplement de cultura de l'Avui. Fins ara han sortit (accessibles en PDF):

• Hèracles
• Clitemnestra
• Afrodita
• Meleagre
• Ulisses
• Helena de Troia
• Aquil·les

Una altra pedrera romana a Tarragona

Els treballs per desbrossar una zona verda de la Móra, a Tarragona, han permès treure a la llum part d'una antiga pedrera romana, propera a la del Mèdol. De tota manera el conjunt, denominat com la Pedrera de Mas Marquès, ja estava catalogat. Ara l'ajuntament vol recuperar l'espai i fer-ne un estudi. La part de pedrera que s'ha descobert és un frontal d'uns 80 metres de llargada, i una alçada que arriba als 6 metres en els punts més alts. Actualment, queda a la vista la meitat d'aquest front de pedrera, i la resta continua coberta de vegetació.

Més informació: Diari de Tarragona

Presentació de dos llibres

Na Margalida Capellà m'ha fet arribar la informació de la propera presentació de dos llibres, de caràcter ben diferent -l'un és una novel·la històrica i l'altre un llibre acadèmic-, però que tenen a veure amb la presència romana al nostre país:

• Presentació de la novel·la Barcino, de Maria Carme Roca, dimecres 15 d’abril a les 19: 30 h., Proa Espais, c/ Rosselló 212, Barcelona.
• Presentació de El vi tarraconense i laietà: ahir i avui. Actes del simpòsium (Tarragona, 2009), 21 d'abril a la Casa Municipal de Cultura La Unió de Teià (Maresme).
  

Entrevista a Carles Miralles

L'Avui publica avui una entrevista a Carles Miralles, catedràtic de filologia grega a la UB, poeta i membre de l'IEC. Parla de la seva trajectòria d'hel·lenista durant més de 40 anys, dels estudis clàssics al nostre país i de l'actualitat de la saviesa antiga. Alguns extractes:

"El mètode filològic és una manera d'acostar-s'hi [al món antic], però totes les maneres són bones... La vida quotidiana és plena dels mites grecs... És el miracle: el grecs clàssics estan a disposició de tothom."

Si voleu podeu llegir tota l'entrevista.

Fascinació per Grècia, a Girona

El Museu d'Art de Girona revisa la influència la Grècia clàssica els artistes i literats del neoclassicisme, el Modernisme i el Noucentisme català en la seva mostra més ambiciosa, titulada Fascinació per Grècia. L'art a Catalunya als segles XIX i XX, que durarà fins al dia 30 d'agost.

Més informació: Avui, Diari de Girona, El Punt.

Cicle de conferències: Visions de Grècia

Visions de Grècia és un cicle de conferències impulsada per l'Associació Catalana de Neohel·lenistes que se celebrarà a la Residència d'Investigadors del CSIC - Generalitat de Catalunya (19 h.), sobre la presència de Grècia en l’imaginari d’Occident i la seva relació amb els catalans i els espanyols.

• Dimarts 14 d'abril: Bizanci i Catalunya: complicitat i enfrontament (Ernest Marcos),
• Dimarts 21 d'abril: Antoni Rubió i Lluch: un viatger català a Grècia (1895-1909): ciència i passió (Eusebi Ayensa),
• Dilluns 27 d'abril: Redescobriment de Grècia: viatgers i pintors del Romanticisme (Fani-Maria Tsigakou),
• Dilluns 4 de maig: Un cor grec: el creuer universitari per la Mediterrània del 1933 (Susanna Rafart i Pedro Bádenas),
• Dilluns 11 de maig: Viajeros españoles en Grecia: los expedicionarios de la fragata Arapiles en Atenas en julio de 1871 (José Pascual).

Persevera per severa, per se vera (de nou)

Fa uns dies us parlava de l'exposició Persevera, per severa, per se vera preparada per Guillem Gracià i altres professors de l'IES L'Arboç (Baix Penedès), que vol conscienciar els joves del valor de l'esforç associat amb l'afany de superació i l'heroïcitat a partir de la figura d'Odisseu (Ulisses) i d'expressions llatines. Ara podeu veure i descarregar-vos el dossier de l'exposició en PDF.

Nou grau d'Estudis Clàssics a la UAB

A partir de proper curs 2009-2010 s'inicia a la Universitat Autònoma de Barcelona el grau d’Estudis Clàssics en el marc del Departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana. Es tracta d'una nova titulació que convida els estudiants a endinsar-se en les llengües i les literatures grega i llatina, a introduir-se en la lingüística indoeuropea, així com a aproximar-se a la cultura antiga en el seu vessant històric i filosòfic, des d’una perspectiva rigorosament filològica. Se cerca projectar els Estudis Clàssics cap a la història, el pensament, l’arqueologia, la història de l’art, l’antropologia històrica, la història de la cultura i els estudis de tradició clàssica.

En síntesi, el grau d’Estudis Clàssics pretén donar una visió àmplia i multidisciplinar del món antic i medieval, una visió marcadament diferent de les propostes universitàries de l’entorn i molt més ajustada a l'ensenyament de les llengües i la cultura clàssica a l'actual secundària. Trobareu més informació sobre els objectius i el currículum del grau a la presentació que teniu tot seguit o al web de la UAB.

Cliqueu Full screen per veure la presentació a pantalla completa o descarregueu-vos-la.