La dissortada història del teatre de Tàrraco

Vista general del recinte del teatre romà (S.G.)

Reprenent la penúltima entrada, la història recent del el teatre romà de Tarragona és de les més lamentables que han tingut un monument antic a casa nostra, tant per la miopia dels interessos particulars com per la desídia de les autoritats. La graderia es conservava magníficament fa uns cent anys, però les obres fetes per dues empreses d'olis, primer el 1919 i després el 1951, en van destruir la major part. Encara sort que, en la primera ocasió, l'Institut d'Estudis Catalans va intervenir-hi per salvar almenys un gran nombre d'elements decoratius i arquitectònics, avui conservats al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

El 1977 una campanya ciutadana va aconseguir aturar el projecte per aixecar-hi un bloc d'habitatges (al qual suposo que corresponen els pilars de formigó que avui es poden veure al recinte). Però el litigi per la propietat dels terrenys ha durat fins fa ben poc i l'ha condemnat a ser un abocador d'escombraries i un cau de rates durant tot aquest temps.

A veure si ara el compromís del Departament de Cultura per reformar-lo i fer-lo visitable es complirà finalment. El que Tarragona i tots nosaltres hem perdut ja no ho podrem recuperar, però almenys que puguem visitar el que en queda. Així, quan anem a Tarragona, podrem fer la tripleta dels monuments d'espectacles romans: un circ que cada vegada sorgeix més esplèndid, un amfiteatre passador i un teatre arrasat. No són tantes les ciutats que, bé o malament, els conserven tots tres. Qui no es consola és perquè no vol.

351 milions per al Pergamonmuseum

L'altar de Pèrgam (Wikipedia)

La restauració completa del Pergamonmuseum o Museu Pèrgam de Berlín costarà a l'Estat alemany 351 milions d'euros. El museu es reformarà a partir del 2011 amb un projecte de l'arquitecte Oswald M. Ungers, segons va decidir ahir el govern. El sanejament d'aquest museu forma part del procés de reconstrucció global de l'Illa dels Museus.

El Pergamonmuseum és reconegut per allotjar el famós altar grec de Pèrgam, la porta del mercat de Milet i els mosaics de la Porta d'Ishtar de Babilònia. El museu ja ha estat objecte en els dos darrers anys d'importants reformes, la de la façana i la restauració de l'altar de Pèrgam. Les inversions milionàries en el conjunt de l'Illa dels Museus és un compromís del govern federal amb la UNESCO.

Notícia: Avui

Aprovarà Tàrraco d'una vegada les seves assignatures pendents (museu, necròpolis i teatre)?

La Conselleria de Cultura està disposada a recuperar la necròpolis paleocristiana de Tarragona, tancada al públic, incomprensiblement, des del 1994. La consellera Caterina Mieras va anunciar ahir que la Generalitat i el Ministeri de Cultura han arribat a un acord per executar un projecte global en el patrimoni de Tàrraco, amb una inversió de 8,5 milions d'euros, que permetrà rehabilitar i obrir al públic la necròpolis, ubicar-hi un museu monogràfic i renovar a més el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, també oblidat des del 1993. Aquest mateix any es redactarà el projecte de rehabilitació de la necròpolis, i la primera fase de les obres es licitarà i executarà el 2007, tot i que no s'ha concretat la data d'obertura.

Amb més de dues mil tombes i declarada patrimoni de la humanitat per l'Unesco, la necròpolis és considerada com un dels millors recintes funeraris paleocristians de tot el món occidental, però en l'actualitat, tan sols se'n pot visitar una petita sala.

Cultura va anunciar també una inversió d'un milió d'euros per recuperar el teatre romà, abandonat durant més de vint anys.

Que els déus ho vulguin!

El lamentable estat del teatre de Tàrraco ara fa un any (S.G.).

Notícia: La Vanguardia

Diis Manibus Lisardi Rubio

Per una esquela publicada avui a El País he sabut la mort de Lisardo Rubio Fernández, esdevinguda aquest 21 de febrer. Rubio, nascut al Bierzo, havia estat catedràtic de filologia llatina a la Universidad Complutense entre el 1967 i el 1985, any de la seva jubilació. Abans havia estat catedràtic a la Universitat de Barcelona, des del 1950 fins al 1967. A banda de la seva excel·lent tasca com a professor i traductor -dues professions molt nobles, malgrat que sovint menystingudes- i de les seves importants contribucions a la crítica textual i la codicologia, voldria destacar la seva renovadora aportació a la sintaxi, amb una obra esdevinguda un clàssic: Introducción a la sintaxis estructural del latín (Barcelona, Ariel, 1966-1976), que va tenir continuïtat amb la Nueva gramática latina, escrita en col·laboració amb Tomás González Rolán (Madrid, Coloquio, 1985). La farragosa sintaxi tradicional -per exemple la de M. Bassols, que m'hi jugo el que sigui que encara es manté numantinament en algunes facultats- quedava prodigiosament i aclaridorament simplificada en les propostes estructuralistes de Rubio i en el seu estil planer i llegidor. Sí, sembla mentida, però parlant de sintaxi llatina va aconseguir el miracle d'escriure per ser llegit, entès i disfrutat. Per a mi, estudiant de filologia llatina, van ser tota una revelació, i posteriorment una ajuda providencial per passar les oposicions al cos de secundària (i això és literal). Per tot això, gràcies, professor Rubio, tot i que mai no vaig tenir el plaer de conèixer-lo personalment.

Us deixo aquí una aproximació, més àmplia i de més a prop, a la seva carrera, feta per Dionisio Ollero el 1985.

Troben un abocador de ceràmica i tombes d'època romana a Roses

Les obres de construcció d'un edifici d'habitatges han posat al descobert una vintena de tombes i un abocador ceràmic a Roses (Alt Empordà). Una primera valoració dels arqueòlegs apunta que les sepultures podrien datar del segle IV-V després de Crist. En aquests moments, s´estan fent els primers treballs de delimitació, neteja i acotament de les tombes, i no serà fins d´aquí a uns quinze dies, quan s´hagin obert les làpides i analitzat les troballes, que es podran datar amb major precisió les restes. La troballa constata que les restes arqueològiques es poden trobar molt més enllà de la Ciutadella, on es localitzen les restes de la colònia grega i el posterior nucli romà de Roda.

Notícia: Diari de Girona

L'enginyeria romana a Tarragona

Des del 10 de febrer es pot veure al port de Tarragona Artifex, enginyeria romana a Espanya, una exposició que, sota els auspicis dels ministeris de Foment i de Cultura i de la Fundación Juanelo Turriano, va iniciar el 2002 al Museo Arqueológico Nacional, a Madrid, un recorregut per diverses ciutats. La mostra vol divulgar el ric llegat que ha deixat el món romà en enginyeria civil a la península Ibèrica -tècniques de construcció i processos artesanals- sobretot per mitjà de material audiovisual, reproduccions i maquetes amb valor didàctic, com ara la de l'aqüeducte de Tarragona, la d'un vaixell mercant romà del segle II o la maquinària utilitzada. També s'hi explica el procés d'elaboració de perfums, de fundició en bronze o de fabricació del vidre.

Fa uns dies vaig publicar aquí una foto d'una de les peces de l'exposició. Ara en reprodueixo una altra corresponent al procés de construcció d'un pont. Per saber com funcionava podeu veure un vídeo dels que indicava l'altre dia.

Artifex. Enginyeria romana a Espanya, Tinglado 1 del moll de Costa de Tarragona, fins al 26 de març.

Notícia: El Punt

L'ajuntament de Tarragona continua la lluita contra la nova pedrera al Mèdol

Fa un temps ja es va parlar aquí del projecte per fer una pedrera a 700 metres del l'antiga pedrera romana del Mèdol. Avui la junta de govern de l'ajuntament de Tarragona ha acordat demanar suport al Centre de Patrimoni Mundial de la Unesco, i també a la Direcció General de Patrimoni del Ministeri de Cultura, per evitar que s'instal·li una pedrera a la zona del Mèdol. En concret, el consistori demana a les dues institucions un informe sobre els riscos que comportaria la instal·lació d'aquesta pedrera.

L'ajuntament de Tarragona creu que, per motius patrimonials i mediambientals, la nova pedrera d'extracció no es pot ubicar al Mèdol, malgrat que ja existeix llicència municipal per a l'explotació i la seva instal·lació només està pendent ara de l'autorització del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Segons la institució, per les característiques geològiques de la zona, les vibracions podrien suposar fins i tot el trencament de l'emblemàtica agulla de la Pedrera romana, o altres perjudicis irreparables.

Notícia: Diari de Tarragona

El Museu Vaticà celebra 500 anys amb Laocoont

Els Musei Vaticani, visitats cada any per gairebé quatre milions de turistes, celebren enguany el cinquè centenari amb diversos esdeveniments, entre els quals destaca una mostra al novembre sobre Laocoont i els seus fills, cèlebre grup escultòric que, en ser trobat el 1506, va donar origen al museu. El Papa Juli II, enamorat de les arts i impulsor de la basílica de San Pere, va comprar l'escultura i va encarregar a l'arquitecte Bramante crear en els jardins vaticans el pati de les estàtues del Belvedere, embrió dels futurs museus. L'exposició de novembre versarà sobre l'escultura, la seva relació amb l'origen dels Musei Vaticani i la seva influència a partir del renaixement. Plini el Vell atribueix el Laocoont a tres escultors de l'illa de Rodes del segle I a.C. i diu que es trobava en possessió de l'emperador romà Titus. El grup retrata el mite del sacerdot troià Laocoont, castigat pels déus per advertir els troians contra el cavall de fusta.

Notícia: La Vanguardia, 15/02/2006

Exposició a Girona sobre la inspiració dels déus en els poetes grecs i romans

L'exposició Mitologia i creació. El poeta i els seus déus a l´antiguitat s'inaugura avui a la Sala Girona de la Fundació La Caixa, on es podrà visitar fins el 17 d´abril. Posteriorment només viatjarà a Lleida, perquè el valor de les peces no permet als seus titulars -Museo del Prado, Museo Arqueológico Nacional i Biblioteca Nacional- cedir-les per més temps. La selecció de 65 obres exhibides, entre escultures i ceràmiques grecoromanes i gravats renaixentistes i barrocs, volen explicar com els déus i els mites inspiraven els poetes i els músics. S'hi podran veure éssers fabulosos com les sirenes i les Muses, déus com Apol·lo i Dionís o poetes com Homer i Sòfocles.

L´exposició Mitologia i creació. El poeta i els seus déus a l´antiguitat.
Sala Girona de la Fundació La Caixa, entrada gratuïta, del 14/2/2006 al 17/4/2006.
Visites i activitats per a estudiants (taller de poesia i cicle d'audicions musicals comentades).

Notícia: Diari de Girona

L'ajuntament de Torredembarra compra la vil·la romana del Moro

L'ajuntament de Torredembarra ha arribat a un acord amb el titular del solar de la urbanització Racó Romà on està ubicada la vil·la romana del Moro. El titular haurà de pagar l'IBI pendent dels tres últims anys i l'ajuntament abonarà aquesta mateixa quantitat per aconseguir el terreny. L'ajuntament manté converses amb el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona per establir un conveni de col·laboració a fi de fer visitable aquest jaciment, datat entre el segle I abans a.C. i el segle I d.C.

Notícia: Diari de Tarragona (a través de Commentariola Hispaniae).

Una altra vegada entrampat

Per segon cop en un mes sóc víctima d'una cadena blogosfèrica o meme, ara per part d'Ana Ovando. Tot s'ha de dir: és una venjança justa -si és que són compatibles tots dos conceptes-, perquè em torna la jugada que li vaig fer aleshores. Aquesta vegada he d'explicar dues experiències didàctiques amb Internet.

Una és d'aplicació molt recent i correspon a la foto protagonitada per alguns dels meus alumnes: vaig posar fi al crèdit variable de mitologia amb un webquest de collita pròpia, Projecteu el vostre pèplum. Els alumnes van treballar de valent (en general) i crec que també van aprendre i s'ho van passar bé. Una experiència a repetir, de ben segur.

El segon recurs és la creació de materials didàctics amb Flash, un programa que permet fer animacions i que, a parer meu, té una gran potencialitat per a la Internet educativa, malgrat que requereix força feina i un període d'ensinistrament. D'entre les aplicacions que he elaborat amb Flash m'agradaria destacar la visita virtual a les termes romanes, que ara tot just he refet. En mans de gent més experta els resultats de Flash són espectaculars. Vegeu, si no, The Greek Mythology Website, el viatge al santuari d'Olímpia del Web oficial dels Jocs d'Atenes 2004 i els recursos següents de la BBC: visita virtual al Colosseu, simulació de lluites de gladiadors i Grècia antiga.

Ara em tocaria triar cinc noves víctimes per a la cadena, però, com que les meves coneixences blogosfèriques són limitades i, a més, algunes ja hi han estat implicades, em quedo solament amb dues (i ja veurem si segueixen): Álvaro Ortolà, que estrena bloc, i Olga-Ariadna.

Els romans a Andorra i l'Alt Urgell

Andorra i en general l'alt Pirineu no van ser romanitzades amb la mateixa intensitat que la resta del territori, com evidencia el fet que fins a la fi de l'antiguitat s'hi va parlar basc, conservat en alguns topònims com el mateix nom d'Andorra. Ara, això no vol dir que els romans no en traguessin suc. En efecte, un equip multidisciplinar format per científics de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, el Centro Superior de Investigaciones Científicas i la Universitat de Barcelona ha documentat assentaments d'època protohistòrica i romana a les valls del Madriu (Andorra) i de la Vansa (Alt Urgell), en cotes superiors als 2.000 metres d'altitud.

Al jaciment del Goleró, al municipi de la Vansa i Fórnols, els arqueòlegs han documentat vestigis d'estructures circulars probablement destinades a l'activitat ramadera, així com forns metal·lúrgics d'època romana. En aquesta part del Cadí també s'hi han trobat mines de ferro, així com explotacions carboneres. Així mateix, al pla de l'Ingla, a la parròquia andorrana d'Escaldes-Engordany, els investigadors han localitzat evidències d'activitat metal·lúrgica d'època romana.

Notícia: Avui

El mur del temple imperial de Tàrraco

Maqueta de la part superior de Tàrraco, amb el temple imperial i el seu recinte, el fòrum provincial i el circ (en sentit descendent), Museu d'Història de Tarragona (Foto: S.G.).

La catedral de Tarragona s'alça sobre l'antic temple de culte imperial romà, construït a l'època Flàvia (69-96 d.C) i que presidia l'immens fòrum provincial de Tàrraco. Les últimes excavacions al perímetre del claustre de la seu, orientades a solucionar-ne els greus problemes d'humitat, han permès descobrir més de seixanta metres de l'imponent mur que tancava l'ampli recinte al voltant del temple (témenos), del qual fins fa poc només se'n coneixien uns quinze metres.

En el farciment del mur s'hi va abocar la runa de les antigues estructures del recinte. A partir dels elements que s'hi han trobat, l'arqueòleg Andreu Muñoz ha intentat recompondre l'antiga ornamentació de la plaça: la part exterior del pòrtic estava coronat amb un fris en què alternaven clipei -elements decoratius en forma de medalló- amb motius vegetals o bé figures cariàtides, mentre que la part interna estava revestida de grans plaques de marbre.

Notícia: Avui

La restauració de la vil·la dels Munts començarà enguany prioritzant el santuari de Mitra

El pla director de la vil·la romana dels Munts (Altafulla), a la vora de Tarrragona, preveu que aquest any comencin les obres de restauració del jaciment, que tindran com a prioritat l'edifici de les termes, on hi ha un excepcional mitreu (santuari dedicat al déu Mitra). La presentació del pla director s'ha fet lloc avui al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, juntament amb l'avantprojecte del nou edifici de serveis i centre d'interpretació al recinte des Munts d'Altafulla. Totes dues dues iniciatives suposaran una inversió de 950.000 euros, que seran sufragats per la Generalitat, l'ajuntament i el Ministeri de Cultura.

En l'última campanya d'excavacions, finalitzada el juny de 2005, va destacar l'actuació en aquest edifici rectangular. L'arquitectura i els elements recuperats van fer plantejar una funcionalitat religiosa vinculada al culte de la divinitat solar irània Mitra.

Notícia: Europa Press

Es protegeix la vil·la romana de l'Énova

El Ministeri de Foment tot just ha començat a cobrir la vil·la romana de l'Énova (Ribera Alta) per protegir-la mentre durin les obres del viaducte de l'AVE. La Plataforma de defensa de la vi·la, formada per veïns d'aquest poble valencià, preveu que una vegada construït el viaducte es necessitarà una gran inversió econòmica per reexcavar aquesta gran jaciment i adaptar-lo perquè sigui visitable. Per fer-hi front es pretén demanar ajuda a totes l'administracions, la valenciana, l'espanyola i l'europea.

La col·lossal vil·la romana pertanyia a un noble de Sètabis (Xàtiva) i tenia una part agrícola (villa rustica) i una altra de privada (villa urbana). Entre les dependències incloïa unes grans termes i un temple d'Hèrcules i s'hi han trobat mosaics ben conservats, escultures i estucs pintats. A més, a la vora també s'hi han trobat una via i unes pedreres.

Tal com es va informar en la pàgina de notícies precedent d'aquest bloc (1 i 2), les restes van ser tretes a la llum fa dos anys per les obres de l'AVE. En un principi el mateix projecte del tren de gran velocitat promogut pel govern espanyol anterior amenaçava el jaciment, amb l'autorització de la Conselleria de Cultura de la Generalitat valenciana, però els veïns del poble es van mobilitzar per salvar les restes i amb la seva pressió infatigable van aconseguir paralitzar-ne el recobriment. Finalment el govern espanyol actual va canviar el projecte perquè una plataforma elevés la via per damunt de les restes sense fer-les malbé.

Notícia: Las Provincias (a través de Los sueños de Hermes).
Informació i fotos (inclosa la de dalt): Plataforma para la defensa de la Villa y las Canteras Romanas de l'Énova.

I això, com ho construïen els romans?

A veure si sabeu què és aquest aparell?

Si no ho sabeu i us pica la curiositat us convido a veure un documental que us ho explica: Edilicia Romana és una excel·lent i didàctica sèrie documental de Tomás Lloret Marín (Universidad de Sevilla), en la qual s'analitzen les tècniques de construcció emprades pels enginyers romans. Les explicacions tenen el suport d'un conjunt de restitucions virtuals que permeten comprendre perfectament tot el procés de construcció. La sèrie, accessible per Internet al web del MEC, està formada per quatre documentals:

• Puentes romanos i Vías romanas tracten respectivament el procés de construcció dels ponts i de les vies.
• El agua en Roma s'aproxima la gestió hidràulica duta a terme per l'Imperi Romà per proveir d'aigua a les seves ciutats.
• La vivienda en Roma analitza el context urbà i els diferents tipus d'habitatges, els seus espais i el seu ús social, així com les tècniques per a la seva construcció.

Així, si algú us fa aquella pregunta tan emprenyadora "I això, com ho construïen els romans?" li ho podreu explicar sense problemes... especialment si teniu una connexió a Internet a prop.

Ah, per cert, l'aparell de la foto és un hodòmetre, que servia per mesurar les vies. Gràcies a ell es podien inscriure les distàncies als mil·liaris. Però jo no us explicaré com funciona: millor que vegeu el documental.

Trobada vora Formentera una nau romana amb centenars d'àmfores

El conseller de Patrimoni del Consell d'Eivissa i Formentera, Joan Marí Tur, ha presentat avui un vídeo realitzat per l'empresa d'observació del mar, Argo Maris, que mostra la troballa en aigües de les Pitiüses d'un vaixell d'època romana amb centenars d'àmfores. Les coordenades exactes del derelicte no es faran públiques per evitar-hi espoliacions, tot i que s'ha indicat que és més a prop de Formentera que no d'Eivissa. Tur ha advertit que recuperar les peces submergides requeriria invertir 485.000 euros, una quantitat inassumible per a la Conselleria de Patrimoni, i per tant podrien buscar-se patrocinadors que la financessin.

Notícia: Europa Press

300 al cine

El còmic de Frank Miller titulat 300 (1998) i publicat en castellà per Norma, està sent portat al cinema. 300 narra la famosa batalla de les Termòpiles (480 a.C.), en la qual tres-cents guerrers espartans, comandats per Leònidas, van plantar cara a un gran exèrcit persa fins a la mort de tots ells. La pel·lícula, produïda per la Warner Bros., està previst que s'estreni enguany. N'és el director Zach Snyder, i els intèrprets principals Gerard Butler, Lena Headey, David Wenham, Vincent Regan, Rodrigo Santoro, Dominic West. Ja es pot accedir al web del film, que conté un vídeo amb escenes del rodatge.

La pel·lícula no sé com sortirà, però, si no heu llegit el còmic, us el recomano, perquè és magnífic: els dibuixos tenen una gran força èpica i una enorme expressivitat i el guió també és prou remarcable, amb un retrat dels troians convincent, tot i que idealitzat en el seu heroisme extrem. Una altra cosa són els perses, amb una aparença entre musulmans de les croades i negres, i un Xerxes que sembla sortit del Bronx, afroamericanitzat i tot perforat amb piercings. Però a qui li importen els perses, que són sempre els dolents de la pel·lícula? Certament la visió de l'enfrontament entre grecs i perses és propera a les fonts gregues, no gens parcials, és clar.

Notícia i imatges: Norma Editorial i Culturaclasica.com.