dilluns, de gener 16, 2006

Encadenats

Segons sembla m'han enredat en una cadena blogosfèrica (un meme es veu que en diuen). En aquest cas l'admirat Carlos Cabanillas em fa mostrar a tothom el meu fons d'escriptori. Afortunadament sóc una persona seriosa i el meu fons és publicable i fins i tot queda la mar de bé en el bloc d'un classicista. Es tracta d'una escena que vaig ensopegar a Palmira al capvespre. Ja no hi havia gaire llum però el moment crec que s'ho valia.


Bé, ara ve quan em toca a mi embolicar (líar) uns altres passerells (a otros pardillos) a la cadena. I el gordo va a València: Èlsinor (he, he) i Ana Ovando (a vore si ix alguna cosa personal en eixe bloc tan seriós que portes), i a les Canàries (Olga-Ariadna, aunque no sé si me lees).

P. S. Por cierto, Carlos, no te lo tomes a mal, pero me pica la curiosidad ¿es algo casual que la imagen de tu fondo la haya publicado en mi blog hace poco?

5 comentaris:

Carlos Cabanillas ha dit...

No lo tomo a mal: es justamente de tu blog de donde tomé la imagen.

Anònim ha dit...

¿Tan serio es el blog? Bueno, ya haremos algo para hacerlo más entretenido ...
Ana

èlsinor ha dit...

Doncs ho sent molt, però només hi tinc una de les imatges estàndard de l'XP: "Felicidad", la del paisatge amb un turó verd de suau pendent i un cel molt blau amb núvols blancs.
Abans, però, a l'altre ordinador hi tenia la "Cambra de Van Gogh a Arlès".

Sebastià Giralt ha dit...

Ya ves la que has organizado, Carlos.

Ana, la foto és bonica i relaxant.

Vaja, Èlsinor, no m'esperava això de la MS Happiness de tu. M'imaginava alguna cosa més alegre...

èlsinor ha dit...

Ah, aquest és el punt: no fer mai allò que esperen de tu, que
...non semper eodem
impositos uento panda carina uehit

(Ov.Ars II, 429-430)