Darrerament vaig comentar aquí un cas d'agressivitat a les aules que va afectar -sentenciat, però no resolt, de manera absurdament paradoxal- el nostre company Carlos Cabanillas, el qual finalment va parlar-ne en diverses entrades del seu bloc. En Carlos, malgrat que ha recollit un ampli suport del seu entorn més pròxim -pares, alumnes i companys- i no tan pròxim, posava de manifest el poc suport que reben els professors en aquestes situacions per part de les instàncies que n'haurien de donar, inclosos els sindicats i l'administració educativa. Si no m'equivoco, va ser un professor valencià que, en el seu bloc, va posar-hi en relació el cas més greu del catedràtic de grec de l'IES Jordi de Sant Jordi de València, J. V. Vila, que va ser assassinat aquest estiu. Malgrat que els familiars han declarat que, abans de morir a causa de la pallissa rebuda, va apuntar a un alumne, el crim encara no s'ha aclarit i per tant no es pot afirmar per ara que sigui un cas de violència escolar. Tot i així sembla també prematur negar-ho taxativament com han fet les autoritats educatives valencianes, si no és que tenen més informació que la policia.
La novetat sobre aquest cas és l'abús que n'ha fet un mitjà de comunicació, l'ABC, tal com explicaven les Lletres d'Èlsinor dissabte passat, difamant la memòria del professor Vila.
La creixent violència contra els docents, silenciada sovint per l'administració, és un dels aspectes que denuncia una carta als candidats catalans d'un mestre de Girona publicada avui al Periódico a tota primera plana (també en versió castellana). Molt recomanable de llegir: sintètica però assenyada i aguda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentaris:
Gràcies, Sebastià, pels enllaços. Co crec que la cosa, de l'embolicada que està, s'arregli fàcilment, però s'ha de denunciar constantment.
Una abraçada.
Potser jo sóc un malpensat, però em sembla que les autoritats educatives --en aquest cas, valencianes-- tenen un bon motiu per a voler desentendre's del tema, i és que tal vegada hom podria demanar-los-en responsabilitats i, evidentment, indemnitzacions, agafant-se al Decret 246/1991 del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre drets i deures dels alumnes dels centres docents de nivells no universitaris, que a l'article trenta sis diu:
"La comissió de la falta fora del recinte escolar, no serà inconvenient per a l'aplicació d'aquest decret quan s'hi efectue durant el desplegament de les activitats extraescolars programades pel centre, la utilització dels serveis de menjador, transport, etc. De la mateixa manera, s'hi aplicarà sempre que es constate l'existència d'una relació causa- efecte amb l'activitat escolar."
I en aquest cas ja no estem parlant d'una falta, sinó d'un crim, i --pel que sembla-- causat directament per la relació escolar entre víctima i agressor.
Estic d'acord amb tu, magister. Cal insistir-hi.
Potser sí, Arcadi, que tens raó. Però se'm fa difícil pensar que algú pot demanar indemnitzacions pel que pugui fer un alumne a un profe. Si fos a la inversa segur que sí.
Home, doncs perfectament ho podria fer la família de la víctima.
Publica un comentari a l'entrada