El llatí, una llengua internacional

Després de vint dies de reunions, dissabte passat es va cloure el sínode de bisbes. Entre les 50 propostes del bisbes n'hi ha una que m'interessa: la recuperació del llatí a les misses internacionals. Si voleu saber algunes de les altres propostes llegiu la notícia sencera.

D'altra banda el setmanari en llatí Ephemeris, amb seu a Varsòvia, dedica el tema de fons a l'aprovació del nou estatut a Catalunya, segons em va fer saber un informador que vés a saber si no és el mateix Ivanus Barcinonensis que signa l'article:

De charta magna catalanorum

Proximo die 30 mensis Octobri, in Senatu Catalano futura Charta Magna approbata est consensu 90% legatorum, post arduissimas ac longissimas disputationes inter omnes factiones politicas. Sola factio politica recusavit Chartam consignare, scilicet conservativa PP (Factio Popularis) quae, quamvis ingentem numerum suffragiorum in Hispania sibi asciscat (per octo annos nuper gubernaverat), parvissimum autem in Catalonia.

Apa, continueu-lo llegint.

Cal dir també que en el mateix setmanari hi ha un llarg comentari clarament contrari al nou estatut en la secció d'opinió. El mateix autor signa els altres articles de la mateixa secció i la lectura de tots ells ens dóna un perfil clarament definit de la seva orientació ppolítica. El seu argument més sorprenent és:

Numquam autem, in historia eius tota, Hispania natio foederata fuit. Civitas Hispana abhinc D annos exstat ita ut hodie sit.

L'autor, doncs, obvia que Catalunya, igual que València, va conservar els seus furs fins que van ser arrabassats per la força de les armes el 1714, amb una gran autonomia fiscal i en altres camps, i que el País Basc i Navarra els van conservar fins al segle XIX. Per a ell l'organització d'Espanya no ha variat en 500 anys d'història.