Escriptors grecs contemporanis a Barcelona

Malgrat que la finalitat d'aquest blog és difondre les notícies i activitats relacionades amb l'antiguitat grecoromana i la seva tradició en el món actual, no voldria que hi faltés un raconet per als descendents més o menys legítims (cum grano salis) de la Grècia clàssica. I precisament
avui ha estat el dia de la literatura grega actual a Barcelona, ja que diverses editorials han presentat novetats traduïdes del grec en català o castellà.

Així, al Palau Moja, hi havia prevista la presentació per part dels seus autors del volum que aplega dues narracions breus de Thanassis Valtinós "La retirada dels nou" i "Blau fosc, gairebé negre" i de la novel·la Receptes perilloses d'Andreas Staikos, centrada en un peculiar triangle amorós que té com a fil conductor el plaer grec per la bona cuina -ambdós volums traduïts per Montserrat Franquesa i Joaquim Gestí i publicats per Pagès Editors. Igualment es presenta el llibre Amb pomes escampades de Maria Lainá i Haris Vlavianós, editat per la Institució de les Lletres Catalanes, com a fruit del treball del Seminari de Traducció que aquesta institució organitza a Farrera (Pallars Sobirà).

Coincidint amb aquestes novetats, Pagès editors acaba de publicar Històries de Xipre del xipriota Iorgos F. Pieridis, una selecció de narracions traduïda per Eusebi Ayensa.

D'altra banda avui també s'ha presentat a Barcelona la versió castellana Amor, verano y guerra, de l'escriptora grega Eugenia Fakinu, en traducció d'Ersi Samará (Editorial Sirpus), una novel·la que s'apropa a la història més recent de Grècia, des del 1919, a través de la vida de Maria, filla d'un pastor de l'illa de Sime, que emigra a Egipte.

Així doncs, se'ls ha girat feina (o lectura) als qui vulguin seguir la literatura grega actual publicada al nostre país.

Més informació: Vilaweb i Europa Press

Finalment retrocedim a l'època bizatina -mal dita bizantina com insistia l'Alexis Eudald Solà- per recordar que ahir es va inaugurar la restauració de la Torre del Tresor el monestir de Vatopedi, al mont Athos, una república monàstica del nord de Grècia, a càrrec de la Generalitat de Catalunya com a acte de desgreuge pels estralls fets pels almogàvers fa set segles. Ja ho vaig recollir al Laberint de l'actualitat fa uns dies i ahir Francesc Puigpelat, autor de La ruta dels almogàvers (Proa, 2001), va obrir la polèmica amb un article crític envers l'acte.