Els treballs d'un escriptor herculi

Homenatge a Joan F. Mira

Segons ens informa Vilaweb, Joan F. Mira (València, 1939), un dels millors escriptors actuals en llengua catalana, antropòleg i catedràtic de grec a la Universitat de Castelló, rebrà un homenatge avui per part de l'Institut Joan Lluís Vives, en la cloenda de la celebració a Castelló del desè aniversari de la seva creació. Paral·lelament l'editorial Proa ha reeditat una de les seves principals novel·les, Els treballs perduts, publicada originàriament el 1989 per l'editorial 3i4, com la primera pedra de la recuperació de tota l'obra de Mira. Els treballs perduts és el primer lliurament d'una trilogia que continua amb la dantesca Purgatori (2003, premi Sant Jordi) i amb una altra novel·la que l'autor està escrivint ara. Totes tres se situen a la ciutat de València, s’inspiren en un mite universal i tenen un dens substrat filosòfic. Els treballs perduts es basa en el mite d'Hèrcules i en el paganisme hel·lènic. El seu protagonista és un bibliotecari que hereta un palau del seu avi. El seu somni de fer-hi una gran biblioteca topa amb els interessos de la família, que vol vendre l'edifici a uns especuladors immobiliaris. El pròleg de Joan Josep Isern lliga cada capítol amb els dotze treballs d’Hèrcules i descobreix les afinitats de la novel·la amb l'Ulisses de Joyce. Per acabar potser convé advertir que les novel·les de Mira no són aptes per a tot tipus de públic.

Cullera arqueològica

Des de terres valencianes ens arriba també la notícia, apareguda al diari Levante i a Culturaclasica.com (23/10/2005) , dels resultats de la campanya arqueològica realitzada enguany a Cullera, en un terreny del carrer Agustí Olivert que correspon a la zona del port tardoantic (segles V i VI). Ara s'han trobat les restes d'una taverna romana, que s'afegeixen a les d'un magatzem portuari d'àmfores i una fàbrica de salaons excavades en campanyes anteriors. Els arqueòlegs sospiten, a més, de l'existència d'unes termes veïnes.

Bush imperator

Finalment a La vanguardia d'avui cal destacar un article de Neill Ferguson, professor d'història de la Universitat de Harvard, titulat Bush, Trajano y Adriano, en el qual estableix un paral·lelisme entre les campanyes militars nord-americanes de Bush i les de l'emperador romà Trajà, que va dur els límits de l'Imperi romà fins a la seva màxima extensió, incloent-hi Mesopotàmia (l'actual Iraq), malgrat que cau en l'escandalós error de confondre Dàcia amb Dalmàcia (Sèrbia). L'article acaba sospirant que el pròxim president dels EUA sigui un nou Trajà, el successor de Trajà que va retirar-se de les seves conquestes orientals i va optar per congraciar-se amb els pobles bàrbars i consolidar així l'Imperi. Potser val la pena recollir la citació que fa del venerable Gibbon en relació a Trajà: "Mentre la humanitat continuï donant més elogis i consideració cap als seus destructors que cap als seus benefactors, la set de glòria militar seguirà sent el vici de les figures i personalitats més encimbellades".