Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta asclepi empúries. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta asclepi empúries. Ordena per data Mostra totes les entrades

divendres, de novembre 09, 2007

Esculapi, un nom equivocat per al déu d'Empúries



Pere Izquierdo, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), ha honorat aquest blog visitant-lo i deixant un comentari a una de les seves entrades. Cal agrair-li la voluntat de divulgació de la tasca del museu demostrat no solament amb aquest petit gest sinó sobretot en el seu propi blog. Imagino que també s'ha d'atribuir a ell el projecte actualment en preparació d'un nou web, esdevingut d'una necessitat imperiosa, atesa la pobresa de l'actual lloc. A més a més Izquierdo també s'ha preocupat en el passat de difondre la seva activitat d'arqueòleg a la xarxa, una actitud que, com a classicista aracniòfil que sóc, em sembla del tot digna d'elogi.

Però vaja, ara el que toca és centrar-nos en la qüestió que va provocar el comentari de Pere Izquierdo, que ha reprès amb una entrada en el seu propi blog: el MAC ha decidit mantenir el nom d'Esculapi per a la cèlebre escultura trobada als inicis de les excavacions d'Empúries en l'exposició monogràfica que el presenta després de la seva preciosa restauració. En el seu comentari qualificava de "bajanada" la proposta que feia jo i que també ha fet altra gent d'anomenar l'estàtua pel nom grec del déu de la medicina, al qual era atribuïda, és a dir, Asclepi en comptes del seu nom llatí, Esculapi. També convidava a anar a l'exposició i a consultar el catàleg per conèixer les dades i els arguments. Jo he fet totes dues coses, pagant els tres euros de l'entrada -tot i que des d'aquest any el personal docent pot entrar-hi de franc si té el nou carnet- i comprant-me el catàleg (15 €), a més d'escoltar l'explicació en la veu del mateix Izquierdo accessible en diverses llengües.

En el catàleg -molt recomanable tant pel seu contingut com per la seva presentació- hi ha tres estudis sobre l'atribució de l'escultura: Ruiz de Arbulo i David Vivó defensen que el déu representat és Serapis, Isabel Rodà creu que podria tractar-se d'una imatge sincrètica d'Asclepi i Serapis, i Stephan F. Schröder proposa la identificació amb Serapis o Àgatos Dèmon.

Queda clar que Serapis guanya per golejada. Però si ens fixem en els arguments -que he intentat resumir en una altra banda- són molt més sòlids els favorables a Serapis a seques que no pas a les altres possibilitats. Per identificar-lo amb Asclepi -encara que sigui en forma sincrètica- falta el seu famós bàcul amb la serp entortolligada, que (si no m'equivoco) porta en totes les representacions de cos sencer i que no hauria pogut dur en aquesta. D'altra banda Àgatos Dèmon és representat quasi sempre com una serp i ben poques vegades de manera antropomòrfica. Per tant no hi ha dades objectives a favor d'Asclepi ni d'Àgatos Dèmon, mentre que sí n'hi ha a favor de Serapis. A parer meu l'exposició -d'altra banda amb una presentació magnífica- no encerta a traslladar l'estat actual de la qüestió de la identitat del déu en posar en igualtat de condicions dues possibilitats -Serapis i Asclepi-, quan en el catàleg de la pròpia mostra la balança es decanta clarament cap a Serapis.

Jo, que sóc més aviat un llatinista, inicialment havia apuntat l'error de posar un nom llatí a una escultura grega. Es tracta d'una peça creada en el rovell de l'ou de l'hel·lenitat i enviada als confins del món grec per al culte d'una divinitat forjada en l'Alexandria hel·lenística. Què pot ser més grec? Posar noms llatins a imatges gregues és una pràctica decimonònica, fa temps caiguda en desús -amb alguna excepció com la Venus de Milo, que caldria denominar Afrodita de Melos. Pel que fa al déu d'Empúries es podia entendre el 1909, quan es va descobrir l'estàtua, però no pas el 2007, quan ja s'estava imposant el nom grec en molts àmbits, com per exemple la Viquipèdia, si és no ho ha canviat ara mateix.

Tanmateix no és això el més greu. El pitjor és la confusió que crea mantenir un nom que no correspon a la divinitat representada. Izquierdo es queixa que la gent que reclama el nom d'Asclepi en el llibre de visites de l'exposició no ha entès res. I és clar que no ho entén! Mentre es segueixi anomenant-lo oficialment Esculapi la gran majoria de la gent continuarà identificant-lo amb el déu de la medicina. De fet a mi mateix em va induir a l'error. En la meva opinió al MAC li ha faltat valentia per apostar per la solució més raonable i canviar l'atribució per la de Serapis. Ara bé, si encara creuen que hi ha un marge de dubte, es podria haver optat per una altra fórmula que ho reflectís: Serapis-Asclepi o simplement "el déu d'Empúries". Però l'opció conservadora de seguir anomenant-lo Esculapi es tradueix simplement a consolidar un equívoc que ja ha durat un segle.

És una llàstima que no s'hagi aprofitat per aclarir-lo ara, quan els focus es dirigeixen de nou a l'escultura. Els mitjans de comunicació parlen d'Esculapi i la gent ha d'entendre que el més probable és que no sigui un Esculapi? Que jo sàpiga no es tracta d'un producte comercial, a les vendes dels quals pugui perjudicar el canvi de nom, sinó de donar a conèixer una peça important del nostre patrimoni. I no oblidem que no això no afecta solament a l'estàtua sinó a la comprensió dels diversos temples que existien a la ciutat grega d'Empúries. Tot plegat fa que la política divulgativa del MAC en aquesta qüestió causi perplexitat.

dijous, d’abril 20, 2006

L'Asclepi d'Empúries és Serapis?

Tal com vam avançar a principis d'any la famosa escultura grega atribuïda fins ara a Asclepi que es va trobar a Empúries i que està dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), serà objecte probablement d'una nova restauració, si així ho aconsella l'estudia exhaustiu que ara s'inicia. Amb aquesta finalitat serà traslladada avui al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

La directora del MAC, Núria Rafel, ha explicat avui que el projecte consistirà en un estudi tècnic afons de l'escultura "més representativa de l'arqueologia catalana" que permetrà obtenir noves dades sobre els materials constituents, les pàtines i els recobriments, etc.

A partir dels resultats d'aquest estudi, es decidirà si es reintegren a l'escultura els braços i
petits fragments que en formaven part. Una comissió integrada per catedràtics d'arqueologia clàssica de Catalunya i especialistes en escultura d'Espanya i França prendrà les decisions pertinents una vegada finalitzada la fase d'estudi i anàlisis, que no es va poder portar a terme en el moment del seu descobriment fa 100 anys.

Pel que fa al personatge que representa, Rafel ja havia anunciat fa mesos que estava en dubte la identificació tradicional amb Asclepi, déu grec de la medicina anomenat Esculapi pels romans. Ara ja sabem més, perquè va desvelar que en l'actualitat hi ha "un gran consens" a favor d'identificar-lo amb la divinitat grecoegípcia Serapis.

Per part meva voldria recordar que la troballa de l'estàtua va portar a la suposició que el santuari del sud-oest de la ciutat grega d'Empúries estava dedicat a Asclepi. Si ara es rebat l'atribució de l'estàtua també caldrà qüestionar, suposo, la d'aquest santuari. I llavors potser s'hauria de relacionar l'estàtua amb el santuari veí del sud-est, que es va relacionar amb Serapis gràcies a una inscripció bilingüe llatí-grec trobada en dos trossos, a la porta de la ciutat i en una torre. O potser s'hauria de reconsiderar el conjunt de la zona dels temples. De tota manera, ateses les representacions de Serapis que he pogut veure, el cap sí que hi té una retirada -tot i que li falta la cistella per a gra que el sol coronar-, però la posició general no és l'habitual, perquè generalment és representat assegut o solament en bust. Ara, Serapis de vegades és acompanyat d'una serp, com Asclepi i com l'estàtua emporitana. Vaja, que haurem d'esperar les conclusions de l'estudi.

Notícia: Europa Press

divendres, de setembre 14, 2007

Primícia sobre l'Asclepi d'Empúries

Aquí s'han recollit diverses vegades les vicissituds i els dubtes al voltant de l'Asclepi d'Empúries, que gairebé atenyen la categoria de culebrón. Ben aviat es resoldrà el misteri perquè en la darrera agenda d'activitats del Museu d'Arqueologia de Catalunya s'anuncia per al mes vinent i fins al febrer l'exposició que l'ha de mostrar per primera vegada després de la restauració i ha de descobrir-ho tot sobre aquesta famosa escultura. En la publicitat es guarden ben bé de dir res sobre quin es resultat de les recents recerques exhaustives paral·leles a la seva restauració. Ara bé, si ens fixem en el títol de la segona de les conferències programades entorn d'aquesta exposició:
  • "L’Esculapi i les excavacions arqueològiques a la ciutat grega d’Empòrion" (Xavier Aquilué), Barcelona, MAC, 22 de novembre, 19 h.
  • "Els braços del déu. Com, quan i per què una estàtua d’Esculapi va passar a ser del déu Serapis" (Joaquín Ruiz de Arbulo i David Vivó), Barcelona, MAC, 13 de desembre, 19 h.
ens indica ja per on van els trets: l'escultura era originàriament d'Asclepi, però en un moment donat va ser reconvertida a Serapis. Quin pot ser aquest moment? Doncs jo m'imagino que quan es va construir el temple de Serapis, al costat del santuari (Asclepi?) on es va trobar l'estàtua en qüestió.

Sed nominandus est Asclepius (nec Aesculapius)

Finalment, seria molt demanar al
Museu d'Arqueologia de Catalunya i als arqueòlegs en general que es referissin a aquesta estàtua grega amb el nom grec del déu de la medicina (Asclepi) en comptes del romà (Esculapi)?

dilluns, de gener 09, 2006

Mites que s'ensorren

Recullo aquí dues notícies que van publicar-se ja fa temps però que se m'havien quedat al calaix, malgrat la seva transcendència.

No és Asclepi

La famosa estàtua del segle IV a.C. trobada a Empúries fa quasi un segle i interpretada fins ara com el déu grec de la medicina, anomenat a Roma Esculapi, no representa en realitat Asclepi, segons va explicar la directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), Núria Rafel. Ara l'escultura serà netejada i reconstruïda, tot afegint-hi els braços i el bastó que duia, ja que anteriorment la tècnica no havia permès restituir-la, malgrat que els braços i el bastó van ser trobats a la mateixa zona. Rafel no es va pronunciar sobre el retorn de l'original, avui a la seu barcelonina del MAC, a Empúries. Així mateix ens queda el dubte, que Rafel no va voler o no va poder desvelar per ara, de qui representa realment l'escultura i què és el recinte on era i que s'havia suposat un santuari curatiu dedicat a Asclepi. Esperem impacients la resposta.

L'ex-Asclepi, MAC (S.G.)


La troballa de l'escultura el 1909 va causar una fonda impressió a la Catalunya que tornava a girar els ulls cap als clàssics en els inicis del noucentisme, tal com es pot comprovar encara en l'emblema de la Fundació Bernat Metge, que en reprodueix el bust.


Notícia publicada originalment al diari El Punt el dia 30 d'octubre del 2005 i recollida al Portal Gironí d'Història i Genealogia.

La presa de Prosèrpina, a Mérida, no és romana

L'arqueòleg i investigador Santiago Feijoo ha provocat polèmica amb els resultats de la seva investigació, segons la qual la presa no va ser construïda pels romans sinó en època altmedieval (entre els segles VIII i X). Feijoo parteix de la base que és impossible que l'aqüeducte de los Milagros, que fornia una part de la ciutat d'Emèrita Augusta en època romana, captés l'aigua d'un embassament, ja que els antics no es van abastir mai d'aigua embassada. De fet, els romans construïen aqüeductes coberts des de fonts a quilòmetres de distància justament per evitar els problemes de salubritat, a partir de tres principis bàsics, que va recollir l'arquitecte Vitrubi: protegir l'aigua potable de la llum, mantenir-la freda per a evitar la proliferació d'organismes patògens i allunyar-la de qualsevol agent extern. Un altre dels arguments més importants de la seva tesi és que la cota de la presa original de Prosèrpina, igual que la de Cornalvo, no arriba a la de la conducció que du l'aigua a Emèrita Augusta i, per tant, tots aquests elements no van poder funcionar junts.

Notícia: Diario HOY (20-12-05), a través del Blog del I.E.S. Santiago Apóstol.
També podeu llegir un article de Santiago Feijoo a Traianus.

dijous, d’abril 20, 2006

Seguim amb Asclepi/Serapis

Podeu veure la notícia del trasllat de l'Asclepi/Serapis al telenotícies de TV3. També es pot llegir a l'Avui, on s'anuncia breument la remodelació de la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya i del d'Empúries, en relació al debat de retornar l'estàtua al jaciment d'origen. Si es reforma el museu d'Empúries, que ara disposa només d'una sala, no veig cap inconvenient perquè hi torni, i més tenint en compte que en realitat es tractaria tan sols del trasllat d'una seu a una altra de la mateixa institució i que Empúries té molts més visitants que no pas el museu de Barcelona.

dimarts, de novembre 06, 2007

La nova imatge del Serapis d'Empúries (mal anomenat Esculapi)


Després d'una restauració a fons ha estat presentada la nova imatge de l'escultura més famosa d'Empúries en una exposició inaugurada el passat 27 d'octubre a la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Aquesta seu, que ha estat la seva casa fins ara, s'acomiada així de la seva peça més valuosa, que tornarà a Empúries d'aquí uns mesos. Podeu veure en la comparació de les fotografies el treball intens de restauració que s'hi ha esmerçat i que l'excel·lent presentació de la mostra realça magníficament. Però la restauració ha anat acompanyada d'un estudi profund de l'atribució de l'escultura i, en aquest sentit, també s'ha produït un canvi notable: l'atribució considerada més probable ara pels especialistes és Serapis, com m'havia fet ressò en anteriors entrades, tot i que d'una manera vacil·lant. Si voleu més informació us deixo un parell d'enllaços:

Un altre qüestió és el nom amb el qual es difon l'escultura restaurada, que incomprensiblement és el d'Esculapi. Però a això hi dedicarem una propera entrada.

Esculapi, el retorn del déu
, Museu d'Arqueologia de Catalunya, 27 d'octubre del 2007-17 de febrer del 2008.

dilluns, d’octubre 02, 2006

El presumpte Asclepi tornarà a Empúries

L'escultura coneguda fins ara com a Asclepi tornarà a Empúries en els propers mesos. Així ho va anunciar ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en l'acte de creació del comitè organitzador del centenari d'aquest jaciment, que se celebrarà el 2008. Els pocs que em seguiu recordareu que l'escultura, assignada fins ara a la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya, es troba actualment en procés de restauració i estudi, entre altres coses per determinar quina divinitat representa. No és per penjar-me una medalla però, en realitat, des d'aquí ja vaig profetitzar-ne el retorn, malgrat no ser una Cassandra.

Entre els actes previstos per al centenari s'ha anunciat la intenció d'organitzar un congrés internacional l'octubre del 2008 i la publicació de sis nous números de la col·lecció Monografies Emporitanes.

Notícia: Avui

dijous, de setembre 20, 2007

2008: centenari de les excavacions d'Empúries

El 23 de març del 2008 farà cent anys justos que Josep Puig i Cadafalch va començar oficialment les excavacions al jaciment arqueològic grecoromà d'Empúries. Els actes de commemoració del centenari s'iniciaran amb el retorn de l'estàtua d'Asclepi, restaurada i amb els braços i la identitat recuperats, després de ser objecte d'una exposició a la seu barcelonina del MAC (a partir del 25 d'octubre), a Badalona i a Mataró. Altres activitats que s'organitzaran l'any vinent per celebrar el centenari, segons que va anunciar ahir Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, seran:
  • continuació de les excavacions a la insula 30 de la ciutat romana, a la stoá (pòrtic) de la ciutat grega i a les esglésies medievals de Santa Magdalena i Santa Margarida.
  • millores al recinte: es construiran nous magatzems arqueològics i un centre d'interpretació i de recepció de visitants, es musealitzarà el fòrum romà i s'arreglaran els aparcaments i els accessos.
  • congressos i cursos dirigits a especialistes,
  • edició de noves publicacions científiques i divulgatives.
  • exposicions, viatges, teatre, dansa i concerts,
  • un homenatge a Josep Puig i Cadafalch.
Notícia: Avui / El Periódico

dimarts, de juliol 25, 2006

Asclepi a l'UVI

Si voleu saber com va la restauració i estudi de l'Asclepi-Serapis d'Empúries, que encara s'allargarà fins a finals d'any, podeu llegir-ne un article a l'Avui de dissabte passat.