Agraeixo a la Gemma Garcia que hagi respost tan de pressa a la demanda que feia ahir i m'hagi passat la recent prova de selectivitat de llatí a Catalunya. El text és el següent:
Hesiodus, qui primus aliqua de hoc prodidit, multa de hominum aeuo referens, cornici nouem nostras attribuit aetates, quadruplum eius ceruis; sed ut ad confessa transeamus, Arganthonium Gaditanum LXXX annis regnauisse certum est, et Gorgian Siculum CVIII uixisse.
Realment no hi ha res en concret que sigui inabastable, sinó més aviat ha coincidit una acumulació de dificultats com no recordo haver vist en anys anteriors: una subordinada de relatiu, una altra de ut i dues d'infinitiu, més un participi i alguns neutres plurals, a més d'una certa complexitat per relacionar conceptes semànticament dispars.
Actualització: (Aquí l'examen complet en PDF amb el vocabulari).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
Què es pot dir?
Va ser molt decebedor per a mi i per als meus alumnes trobar aquest text, que jo espontàniament vaig qualificar d'"antipàtic" en acabar de llegir-lo quan me'l van ensenyar en la pausa entre l'examen de llatí i el de grec. Tu, Sebastià, fas l'anàlisi ben feta sobre els seus defectes com a text d'un examen de selectivitat. És veritat que no hi havia cap dificultat gramatical inabastable. Però sí una considerable acumulació de dificultats, encara que potser això no hauria estat un problema si el text hagués tingut un contingut diferent. Per a mi, el principal problema d'aquest text és la semàntica. Però, ¿què es pot esperar quan el text íntegre era:
"Hesiodus, qui primus aliqua de hoc prodidit, fabulose, ut reor, multa hominum aevo praeferens, cornici novem nostras attribuit aetates, quadruplum eius cervis, id triplicatum corvis, et reliqua fabulosius in phoenice ac Nymphis.
Anacreon poeta Arganthonio Tartesiorum regi CL tribuit annos, Cinyrae Cypriorum decem annis amplius, Aegimio CC, Theopompus Epimenidi Gnosio CLVII; Hellanicus quosdam in Aetolia Epiorum gentis ducenos explere, cui adstipulatur Damastes memorans Pictoreum ex his praecipuum corpore viribusque etiam CCC vixisse, Ephorus Arcadum reges tricenis annis, Alexander Cornelius Dandonem quendam in Illyrico D vixisse, Xenophon in periplo Lutmiorum insulae regem DC atque, ut parce mentitus, filium eius DCCC. quae omnia inscitia temporum acciderunt. annum enim alii aestate determinabant et alterum hieme, alii quadripertitis temporibus, sicut Arcades, quorum anni trimenstres fuere, quidam lunae scenio, ut Aegyptii. itaque apud eos et singula milia annorum vixisse produntur. sed ut ad confessa transeamus, Arganthonium Gaditanum LXXX annis regnasse prope certum est; putant quadragensimo coepisse. Masinissam LX annis regnasse indubitatum est, Gorgian Siculum CVIII vixisse." ?
Sincerament, davant la impressionant retallada, cal preguntar-se: ¿No hi ha cap text llatí seguit de contingut més entenedor que aquest per a fer que els estudiants de batxillerat puguin demostrar el que han après? La resposta hauria de ser 'sí'(i ho és, caram!).
Afortunadament, jo puc dir que cap dels meus alumnes no ha suspès l'examen, però hauria preferit que poguessin gaudir fent-lo.
Salutacions cordials i perdoneu per l'extenxió,
Gemma
Moltes gràcies per l'examen i per aportar la teva experiència, Gemma. I l'enhorabona per als teus ja exalumnes.
De segur que hi ha passatges més interessants i clars que adecuats al nivell básic de comprensió llatina. Els que ens han caigut a la nostra comunitat, per exemple, tot i que seguixen sent avorrits i reflectint el món masculí de l'antiguitat.
Els filòlegs en general i els especialistes del selectiu en particular sovint obliden que cap text literari clàssic pervingut a nosaltres es va composar per aprendre llatí. L'opció més lògica i natural des del punt de vista didàctic seria començar amb textos ficticis amb dificultat graduada.
Santi, estic d'acord que s'ha de fer un esforç per buscar textos atractius i de dificultat graduada. El que no estic tan convençut és que hagin de ser ficticis i menys en una prova com la sele. Més aviat seria partidari d'adaptar-los.
Apropar-se al missatge dels autors clàssics en la seua llengua original és el nostre objectiu, és clar.
Ara bé, la competència lingüística no s'assoleix precisament amb textos literaris.
De nosaltres depen, doncs -i parle ara en general, és a dir, no només de la prova final de les PAU, Sebastiá-, espantem el personal amb els textos avorrits de sempre que sovint cal que els alumnes adolescents descifren amb les muletes de les etiquetes gramaticals i l'amnèsic del diccionari, o aprenem llatí i grec amb major naturalitat, com a llengua viva. La base de la didàctica ens diu que cal anar de lo més fàcil a lo més complicat de forma gradual. O busquem els textos i els adaptem -per què no reprenem el llatí medieval o els papirs grecs de correspondència?- o -acabem abans- els composem. Açò no és desvirtuar els clàssics, ells ja ho feien imitant textos de tipologia diversa en les seues classes.
Del primer sistema ja coneixem els resultats. Només uns pocs arriben a "comunicar-se" amb els antics, els filòlegs clàssics, molts dels quals s'instal.laren a l'Olimp.
Bon estiu.
Bé, Santi, estic bàsicament d'acord amb el que dius. Només que crec preferible usar i adaptar textos ja existents en llatí o grec antics, medievals o humanístics a crear-ne de nous, que solen fer la impressió de ser força artificials.
Publica un comentari a l'entrada