dilluns, d’abril 02, 2007

Kavafis-Riba, Llach-Tero

Fa uns dies parlava d'Ítaca, poema de Kavafis adptat per Lluís Llach. Doncs resulta que la setmana passada Tons, programa del Canal 33, va oferir un programa dedicat al poeta grec i a la seva influència a Catalunya: els cantants Llach i Josep Tero i els poetes i hel·lenistes Carles Riba i Maria Àngels Anglada. Durants uns pocs dies el podreu veure aquí. Incomprensiblement no hi podreu sentir Llach cantant Ítaca, però comprovareu que la distorsió accentual que va aplicar al nom de l'illa desgraciadament ha fet fortuna.

4 comentaris:

santi ha dit...

Lo de la distorsió accentual no té tanta importancia com la difusió que gràcies a Llach ha tingut el poema de Kavafis i l'illa d'Odiseu al nostre país. Potser lo millor d'ell. No és casual que pràcticament tancara el concert de Verges amb aquesta versió.

Sebastià Giralt ha dit...

Tens tota la raó. També és la que m'agrada més a mi. Però, què vols, em posa una mica nerviós sentir tanta gent dient ItAca. Manies de filòleg!

Carles ha dit...

Ell no només toca, taca i taca i taca. Quina feinada a netejar després.

No crec que Ulisses ni la seva terra necessitessin (més) promotors. Aquest és un aprofitat i gràcies.

Sebastià Giralt ha dit...

No entenc per què ho dius, això. Per què adapta i musica un poema d'un altre autor? Per aquesta regla de tres també et carregaries el Serrat, el Raimon i tutti quanti.

Pel que fa a Kavafis estic d'acord amb en Santi que va afavorir-ne la difusió per aquest cantó de món.

Per a molts (inclòs jo mateix) Llach un dels grans de la música en català. I la llàstima no és que es retiri (això ha d'arribar més tard o més d'hora a tothom) sinó que no en surtin de nous de la mateixa categoria.

Si a tu no t'agrada, hi tens tot el dret, però tampoc cal posar-se desagradable.