dilluns, de gener 09, 2006

Mites que s'ensorren

Recullo aquí dues notícies que van publicar-se ja fa temps però que se m'havien quedat al calaix, malgrat la seva transcendència.

No és Asclepi

La famosa estàtua del segle IV a.C. trobada a Empúries fa quasi un segle i interpretada fins ara com el déu grec de la medicina, anomenat a Roma Esculapi, no representa en realitat Asclepi, segons va explicar la directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), Núria Rafel. Ara l'escultura serà netejada i reconstruïda, tot afegint-hi els braços i el bastó que duia, ja que anteriorment la tècnica no havia permès restituir-la, malgrat que els braços i el bastó van ser trobats a la mateixa zona. Rafel no es va pronunciar sobre el retorn de l'original, avui a la seu barcelonina del MAC, a Empúries. Així mateix ens queda el dubte, que Rafel no va voler o no va poder desvelar per ara, de qui representa realment l'escultura i què és el recinte on era i que s'havia suposat un santuari curatiu dedicat a Asclepi. Esperem impacients la resposta.

L'ex-Asclepi, MAC (S.G.)


La troballa de l'escultura el 1909 va causar una fonda impressió a la Catalunya que tornava a girar els ulls cap als clàssics en els inicis del noucentisme, tal com es pot comprovar encara en l'emblema de la Fundació Bernat Metge, que en reprodueix el bust.


Notícia publicada originalment al diari El Punt el dia 30 d'octubre del 2005 i recollida al Portal Gironí d'Història i Genealogia.

La presa de Prosèrpina, a Mérida, no és romana

L'arqueòleg i investigador Santiago Feijoo ha provocat polèmica amb els resultats de la seva investigació, segons la qual la presa no va ser construïda pels romans sinó en època altmedieval (entre els segles VIII i X). Feijoo parteix de la base que és impossible que l'aqüeducte de los Milagros, que fornia una part de la ciutat d'Emèrita Augusta en època romana, captés l'aigua d'un embassament, ja que els antics no es van abastir mai d'aigua embassada. De fet, els romans construïen aqüeductes coberts des de fonts a quilòmetres de distància justament per evitar els problemes de salubritat, a partir de tres principis bàsics, que va recollir l'arquitecte Vitrubi: protegir l'aigua potable de la llum, mantenir-la freda per a evitar la proliferació d'organismes patògens i allunyar-la de qualsevol agent extern. Un altre dels arguments més importants de la seva tesi és que la cota de la presa original de Prosèrpina, igual que la de Cornalvo, no arriba a la de la conducció que du l'aigua a Emèrita Augusta i, per tant, tots aquests elements no van poder funcionar junts.

Notícia: Diario HOY (20-12-05), a través del Blog del I.E.S. Santiago Apóstol.
També podeu llegir un article de Santiago Feijoo a Traianus.