Avui fa 25 anys de la mort de Salvador Espriu (1913-1985), un dels grans poetes catalans del segle XX i un dels escriptors en els quals és més fonda la presència del món clàssic. La mitologia grega proporciona símbols com el Laberint que recorren la seva obra poètica i dóna arguments per a tragèdies com Antígona (1939), en la qual el mite sofocli esdevé una metàfora de la guerra civil, i Una altra Fedra, si us plau (1977), sense oblidar els reculls de narracions Ariadna al laberint grotesc i sobretot Les roques i el mar, el blau (1981), una delícia per la seva irònica "desmitificació" dels cent personatges mítics que va revisant.
D'aquí és d'on rescato un poema epigramàtic dedicat a les Graies:
Graîai
Amb un ull únic,
amb una dent corcada,
germanes velles
veuen i mengen, mestres
eternes de l'estalvi.
Avui molts blogs se sumaran a commemoració d'aquest aniversari. Sobre la influència clàssica en la seva obra a la xarxa podeu llegir els treballs següents:
D'aquí és d'on rescato un poema epigramàtic dedicat a les Graies:
Graîai
Amb un ull únic,
amb una dent corcada,
germanes velles
veuen i mengen, mestres
eternes de l'estalvi.
Avui molts blogs se sumaran a commemoració d'aquest aniversari. Sobre la influència clàssica en la seva obra a la xarxa podeu llegir els treballs següents:
- 25 anys sense Espriu: Les Metamorfosis a Les roques i el mar, el blau (Margalida Capellà).
- Homenatge a Salvador Espriu (Montserrat Tudela).
- La mitologia grega segons Salvador Espriu (Mariàngela Vilallonga).
- Salvador Espriu i la mitologia clàssica (Aleida López).
- La deixa del mite grec en la literatura catalana contemporània (Eusebi Ayensa).
Entrades
1 comentari:
Potser encara en trobarem algun més, que el comptador de blogs adherits puja i puja sense aturar-se.
Gràcies per afegir-vos a l'homenatge!
Publica un comentari a l'entrada